Dos segons per veure el cos del papa Francesc

RomaLa primera alarma ha sonat al mòbil cap a la una del migdia. La segona, només mitja hora després. Estrident, i amb un xiulet impossible de no sentir. Com l’alarma que haurien d’haver enviat a València per alertar la població sobre la DANA, però en aquest cas el missatge és de Protecció Civil d’Itàlia per avisar que la plaça de Sant Pere del Vaticà quedarà tancada al públic aquest divendres a les cinc de la tarda. El text està escrit en italià, anglès, francès i espanyol perquè ningú no pugui dir que no l’ha entès. A la una, però, la plaça continua plena i segueixen arribant rius i rius de gent que vol veure per última vegada el papa Francesc abans que sigui enterrat aquest dissabte.

Es nota que els italians tenen tot això per la mà. No n'hi ha per a menys, perquè ja han enterrat desenes de papes. Uns carrers s'han habilitat per arribar fins a la plaça de Sant Pere, d'altres per sortir-ne, i hi ha tanques per tot arreu que regulen el flux de gent. També s'hi han instal·lat diversos campaments d'emergència de la Creu Roja, lavabos portàtils, pantalles gegants perquè la gent pugui seguir el funeral, i una mena de bastida enorme perquè les televisions col·loquin les seves càmeres. Però el que més impressiona és el desplegament humà. Tan bon punt surts del metro a la parada Ottaviano, ja hi ha desenes de voluntaris amb armilles de color fluorescent que indiquen a la gent per on ha d'anar. També s'hi han desplegat la policia, els carabinieri, l'exèrcit… No hi falta cap cos de seguretat, ni helicòpters que sobrevolen constantment la zona.

"Francesc era un papa molt proper al poble. Ell deia que reséssim per ell, i per això he vingut: per resar per ell i per veure'l per última vegada", diu Magali Morales, una peruana de 50 anys que espera pacientment a la cua per entrar a la basílica de Sant Pere on el cos del Papa continua exposat per tercer dia consecutiu. Com ella, hi ha milers de fidels més a qui els mou la fe. Alguns fins i tot esperen un miracle: "Tinc un fill ingressat a l'hospital. Per això he vingut aquí", confessa la italiana Flora Galattola, que també fa cua.

Altres, però, hi són per un simple exercici antropològic: “No som creients, però estàvem de vacances a Roma i teníem curiositat de veure tot això”, explica Aki Hakkarainen, que és de Finlàndia i fa cua amb la seva dona. Molts altres no es volen perdre un esdeveniment històric: “Hem sortit a fer un gelat i després hem pensat que seria interessant venir-hi”, comenta sense més ni més la jove catalana Laia Anton, de 21 anys, que fa un Erasmus a Roma.

Fins i tot hi ha dones en avançat estat de gestació, gent gran amb crosses o persones en cadires de rodes. A totes elles se'ls dona prioritat per entrar a la plaça de Sant Pere, però més endavant es troben amb un altre tap. Hi ha tanta gent que l’espera és inevitable.

Arcs de detecció de metalls

Sota la mítica columnata de Bernini hi ha els escàners i els arcs de detecció de metalls. N'hi ha més que a la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona. Per allà cal passar totes les pertinences abans d'accedir a la plaça: bosses, motxilles, jaquetes… I, com a l'aeroport, també cal armar-se de paciència. Malgrat això, no hi ha ni una empenta, ni una mala cara, ni una paraula lletja. Res. Crida l'atenció la calma i el respecte amb què tothom espera el seu torn.

Un cop dins la plaça de Sant Pere, la basílica amb la seva façana imponent ja és a pocs metres. Amb tot, encara queda almenys una hora d'espera per arribar fins a les portes. Alguns aprofiten per fer fotos amb el mòbil. De fons, se sent l'aigua que brolla de les fonts monumentals. El lloc és especialment agradable, si no fos perquè tots els que esperen fan cua des de fa hores.

Per fi arriba el moment: l’entrada a la basílica de Sant Pere. Molts se senyen tan bon punt posen un peu dins del temple, altres toquen la porta de l'entrada amb les mans com si els hagués de conferir superpoders, i alguns comencen a resar fluixet. A dins tot és silenci i recolliment, i s'ha habilitat un ampli passadís amb tanques que condueix el riu de gent fins als peus del taüt del pontífex. Cada cop falta menys per arribar-hi: cinc metres, quatre, tres, dos, un… Per fi!

“No fotos, no fotos”, “no s'aturin, no s'aturin”, repeteixen sense parar dos homes amb vestit de jaqueta negre, que estan just davant del taüt i en dificulten la visió. Mouen els braços com si fossin guàrdies urbans per obligar la gent a continuar caminant. No és possible aturar-se ni un segon. Quatre guàrdies suïssos impertèrrits, que semblen figures de cera, custodien el fèretre. A banda i banda també hi ha bancs i cadires de fusta on resen i estan asseguts còmodament capellans amb sotana i monges amb hàbit. L'estampa no pot ser més significativa.

“Si el papa Francesc visqués, no s’haurien fet les coses així”, diu un matrimoni de jubilats, el Tonino i la Carla, que s'han desplaçat des de la regió italiana d'Abruzzo per veure el pontífex per última vegada i lamenten que gairebé no l’han vist. Literalment no els han donat temps. "Amb Benet XVI, no va ser així. Et deixaven acostar-te més", asseguren. Una altra dona del Perú també es queixa del mateix: "Amb Joan Pau II et donaven temps per agenollar-te davant seu. Aquí no es podia fer res".

Abans de sortir de la basílica alguns intenten captar amb el mòbil alguna imatge del fèretre des de lluny. Però tampoc no hi ha manera. “Portarem el papa Francesc dins el nostre cor”, es conforma una altra dona, que el defineix com el papa dels pobres. Alguns d'aquests pobres eren dijous a la nit a pocs metres de la plaça de Sant Pere, a la Via Conciliazione. Com és habitual, allà dormen alguns sensesostre. Un d’ells, l’Ahmed, del Pakistan, mirava estranyat la marea de gent que seguia arribant a la plaça a mitjanit. No sabia per què, ni tan sols sabia que havia mort el Papa.