Pot ser que Viktor Orbán només governi un país de 9,5 milions d'habitants, però en els darrers anys s'ha convertit en una figura d'una rellevància global desproporcionada. En el transcurs d'una setmana, el primer ministre hongarès pot reunir-se amb Vladímir Putin, Xi Jinping i Donald Trump. També s'ha convertit en un model per als populistes de dretes d’arreu del món. El seu prestigi internacional es fonamenta en dues coses: les repetides victòries electorals al seu país i la confiança ideològica amb què ha guerrejat contra el corrent d’esquerres europeu. Orbán s'enfronta avui a un fet que no havia tingut al davant durant anys: una amenaça versemblant al seu poder. Les eleccions del 12 d'abril s'acosten, i la majoria de les enquestes mostren Fidesz, el seu partit, molt per darrere de Tisza, el grup emergent, liderat per l’exmembre de Fidesz Péter Magyar.

Viktor Orbán afronta probablement la setmana més decisiva de la seva carrera política. Després de governar Hongria des del 2010 amb majories absolutes, per primer cop s'enfronta a un contrincant que podria desbancar-lo. Orbán, que és el mandatari europeu que fa més temps que ocupa el càrrec, se'l disputarà aquest diumenge, 12 d'abril, amb Péter Magyar, un apòstata de Fidesz, el partit del govern, que s'ha convertit en l'únic opositor amb opcions reals de derrotar Orbán.

Péter Magyar va irrompre en la política hongaresa de manera fulgurant ara fa dos anys. Era un desconegut, però en molt poc temps es va alçar en una mena de figura messiànica; en el polític en què es bolcaven totes les esperances d'aquells que somien en una Hongria sense Viktor Orbán al poder. Només dos mesos després que el seu partit, Tisza, fos registrat com a formació política, va quedar per davant de Fidesz, el partit del primer ministre, a les eleccions europees. Però llavors encara es veia massa lluny la gran cita, les eleccions legislatives a Hongria, i es percebia, entre ciutadans i analistes, un recel inevitable davant el nouvingut. Ara, quan falta menys d'un mes per als comicis, Péter Magyar ha consolidat la seva postura com a competidor a l'altura de Viktor Orbán, que per primer cop des del 2010 s'enfronta a una possibilitat real de perdre les eleccions.

La Unió Europea viu moments difícils, amb dos enemics poderosos que li fan la pinça i que intenten minar la seva autonomia en tots els àmbits. Un és la Rússia de Vladímir Putin, que des de la invasió d'Ucraïna no ha parat d'amenaçar fins i tot militarment l'espai europeu. L'altre són Trump i la seva administració, que no han parat de menysprear-la i també amenaçar-la econòmicament i fins i tot militarment tot i ser aliats històrics. I, per acabar-ho d'adobar, hi ha els enemics interiors, el principal dels quals és, i això no és gaire sorpresa, Viktor Orbán, el primer ministre hongarès, que no ha parat de posar bastons a les rodes a les iniciatives comunitàries, especialment les relacionades amb el suport europeu a la Ucraïna de Volodímir Zelenski.

Imatges gegants de Volodímir Zelenski omplen les tanques publicitàries de la campanya electoral a Hongria. El primer ministre, Viktor Orbán, ha decidit convertir les eleccions generals del pròxim 12 d’abril en un referèndum sobre la guerra d’Ucraïna i, de passada, alimentar la psicosi bèl·lica que ja li va garantir una forta majoria el 2022. El líder del Fidesz porta setze anys ininterromputs de govern, edificats sobre suposats enemics externs i interns. Des del 2010, Orbán i el seu partit —convertits en referents per a l’extrema dreta transatlàntica— han aconseguit edificar un enorme ecosistema mediàtic partidista, al centre del qual hi ha l'Oficina Nacional de Comunicació, sota l’atenta supervisió del primer ministre. Milers de milions d’euros invertits en campanyes de comunicació i una estratègia de coordinació de missatges a les xarxes socials se sumen a la creació de moviments d’activisme de base que s’encarreguen d’amplificar l’argumentari, les teories i les acusacions que dicta Fidesz.

Un comentari racista d'un ministre hongarès sobre els gitanos, que suggeria que haurien de "netejar els vàters fastigosos" dels trens, podria passar factura a Fidesz, el partit del primer ministre ultranacionalista Viktor Orbán, de cara a les eleccions parlamentàries del 12 d'abril. "La reserva d'aquest país és el poble hongarès, no els immigrants. La decisió de tancar la frontera significa que a Hongria s'ha de donar una oportunitat a tothom. No permetrem l'entrada al país a ningú que no sigui hongarès. Si no hi ha immigrants i algú ha de netejar els banys dels trens interurbans, perquè els votants hongaresos no estan disposats a netejar el vàter fastigós d'una altra persona, s'ha de recórrer a la reserva interna. I la reserva interna és la població gitana d'Hongria", va sostenir el ministre de Transports i Construcció, János Lázár, en un míting amb simpatitzants als afores de Budapest.

El millor –o el pitjor– de cada casa de la ultradreta global ha unit forces aquesta setmana per donar suport a un dels seus fars, ara en hores baixes, Viktor Orbán, el líder de la Unió Europea que més temps fa que és al poder. Amb una música tan repetitiva com anodina, el primer ministre hongarès, en el càrrec des del 2010, ha publicat al seu compte de X un vídeo en què apareixen la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni; Alice Weidel, d'Alternativa per a Alemanya, i l'espanyol Santiago Abascal, entre d'altres, encoratjant els hongaresos a votar-lo en les eleccions generals, que tindran lloc el 12 d'abril.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha lloat aquest dijous la nova estratègia de seguretat dels Estats Units i ha considerat encertades les crítiques del president nord-americà, Donald Trump, a la Unió Europea i el seu suposat declivi. "Els Estats Units tenen una comprensió precisa del declivi d'Europa. Veuen el declivi a escala de la civilització contra el qual hem lluitat a Hongria des de fa quinze anys. Per fi, no lluitem sols", ha dit, satisfet, Orbán en un missatge publicat a les xarxes socials.

La Unió Europea continua a la defensiva davant uns Estats Units que l’han deixat fora de qualsevol conversa transcendental sobre la seguretat continental. Ofesa però sol·lícita. Irada però sense veu pròpia. La credibilitat de la UE a Ucraïna es decideix a casa, amb els Vint-i-set dividits sobre com finançar el seu ajut a Kíiv i amb el díscol Viktor Orbán desafiant l’agenda europea un cop més. El primer ministre hongarès és dels que s’ofenen a Brussel·les i es mostren sol·lícits a Moscou.

Hi ha pobles que han viscut sota una dictadura i que no triguen a oblidar-ho, tan contents. Però hi ha pobles en què aquesta memòria no queda mai vençuda. És el cas de Romania en l’afer József Nyírő, un escriptor de la Transsilvània hongaresa.

Es podria dir que Viktor Orbán, el dissenyador de les trinxeres il·liberals i autoritàries més enrevessades —tant putinistes com trumpistes— dins de la Unió Europea, comença a ensorrar-se, a esvair-se. Les enquestes atorguen al seu partit, l'ultradretà Fidesz, el nivell més baix de suport dels últims deu anys: una intenció de vot del 36%.

Ara que és estiu, l’estació més pesada de l’any, amb calor extrema o sense, la sensació que tenim els afortunats del món és que ens alliberem de les nostres rutines habituals, canviem d’aires i ens movem més o menys per on ens ve de gust i, sobretot, per on ens ho permeten les butxaques. Però la importància de moure’s, sigui més o menys lluny, l’hem de valorar especialment. Cada vegada més. Perquè mentre uns agafen vaixells per visitar llocs nous, altres n'agafen per fugir dels seus països de naixement. Mentre uns poden decidir com i on moure’s de vacances, altres tenen els moviments restringits per viure. 

Desenes de milers de persones, més de 100.000 segons l'organització, han participat aquest dissabte en la Marxa de l'Orgull 2025 a Budapest, tot i la prohibició imposada pel govern ultranacionalista de Víktor Orbán a Hongria, que fa anys que persegueix políticament i judicialment el col·lectiu.

Les urnes continuen posant a prova la Unió Europea, i li diuen que prou de dubtes, que cal anar a totes i resistir l’assalt conjunt de Trump i Putin. Fa just una setmana el que hauria pogut representar un daltabaix per a la democràcia a Romania –i de retruc per a l’est d’Europa– ha quedat en una sacsejada, una paròdia muntada pel candidat ultra George Simion proclamant-se guanyador quan les estimacions a peu d’urna deien que el president seria l’europeista Nicusor Dana. Alleujament i esperança a la UE, cohabitant amb temors, i tot plegat envoltat d'una gran incertesa que costarà que marxi, encara que el diumenge 1 de juny el liberal Rafal Trzaskowski arribi a la presidència de Polònia.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha intensificat la guerra contra el col·lectiu LGBTI. Hongria ha canviat aquesta setmana la seva Constitució per restringir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals. La controvertida esmena constitucional, impulsada per Orbán i aprovada àmpliament pel Parlament (140 vots a favor dels 199 en total), reconeix només dos gèneres, el masculí i el femení. A més, Hongria també ha blindat la prohibició de les marxes de l'Orgull Gai a l'anteposar “la protecció a la infància” a drets fonamentals com el de reunió i la llibertat d'expressió.

El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, ha irromput aquest dimecres en la campanya electoral alemanya donant el seu suport a Alice Weidel, la líder del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), que va segon a les enquestes d'intenció de vot per a les eleccions alemanyes del 23 de febrer. Orbán considera que la líder ultradretana és "el futur d'Alemanya". "Tots els punts del programa de l'AfD beneficien Hongria, sobretot per la qüestió migratòria", ha dit Orbán en una conferència de premsa conjunta amb AfD celebrada a Budapest.

La Policia Nacional ha aconseguit acabar a Santa Coloma de Farners amb la fugida d'un home que feia tres dècades que s'amagava. Es diu Viorel Nae, és romanès i s'havia convertit en un dels fugitius més buscats per l'Europol. El motiu? Haver assassinat un sacerdot l'any 1991 a la ciutat hongaresa de Paloznak. El sospitós, juntament amb un altre home, va irrompre en una parròquia per robar els objectes de valor que hi havia. El robatori, però, va acabar amb un cruel crim.

Fa algunes setmanes em vaig reunir amb acadèmics xinesos especialitzats en Europa i un dels temes que més interès tenien a tractar era la figura del primer ministre hongarès, Viktor Orbán. A la majoria dels països de la Unió Europea, Orbán és vist mig com un rebel i mig com un paràsit: un agent disruptor en temes com el suport a Ucraïna o el manteniment de l’estat de dret i la democràcia liberal, que a la vegada no vol marxar de la UE per continuar gaudint dels beneficis econòmics que comporta. A més, vaig apuntar als acadèmics xinesos, Orbán és un dels polítics més hàbils de la UE: ha aconseguit un capital simbòlic desproporcionadament més gran que l’escàs pes econòmic que té Hongria (1,2% PIB de la UE), erigint-se en model de dreta alternativa elogiat pels republicans nord-americans o aconseguint formar el tercer grup més important del Parlament Europeu.

[Recuperem aquesta entrevista feta a Marràqueix el 27 de setembre del 2024 en motiu del Premi Formentor 2024]

Hongria i Eslovàquia han obert un nou front amb Brussel·les. Aquest cop, el motiu és el subministrament de petroli rus, tot i que la disputa parteix d'una decisió de Kíiv. El 24 de juny, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va incloure l'empresa russa Lukoil a la llista d'entitats sancionades per la seva vinculació amb el règim de Vladímir Putin i va tancar el pas del seu cru per Ucraïna a través de l'oleoducte Druzhba, cosa que afecta principalment Hongria i Eslovàquia, països encara molt dependents dels hidrocarburs russos. Budapest i Bratislava critiquen que aquesta decisió posa en risc la seva seguretat energètica i reclamen a Brussel·les que hi intercedeixi.