Perxes i cordes de rescat, dispositius d’inflat automàtic, taules flotants… Aquestes eines poden ajudar-nos a socórrer una persona que s’està ofegant a l'aigua. De fet, en alguns països europeus ja formen part de l'equipament d’ús públic que hi ha en platges i llacs. “Tal com veiem extintors i desfibril·ladors en el nostre dia a dia, cal també que comptem amb els recursos per poder actuar, amb seguretat, si presenciem que una persona té problemes dins de l'aigua”, explica Ramsés Martí, infermer d’emergències mèdiques, socorrista i expert en seguretat aquàtica. “Tenir aquest tipus d’objectes a les zones de bany catalanes podria servir per donar una primera resposta a un ofegament mentre arriben els serveis d’emergències”, explica.

La indignació causada per la mort d’un noi de 17 anys, tirotejat per la policia, ha provocat en les darreres setmanes un nou esclat social a les banlieues de les ciutats franceses. En els disturbis no només han resultat malmesos automòbils, comerços i elements del mobiliari urbà, sinó que en molts casos els revoltats han assaltat i incendiat biblioteques, centres cívics i escoles radicades en els seus barris.

Més de cinc anys després que l'antiga presó Model acomiadés el seu últim pres, Barcelona té enllestit el planejament urbanístic de la zona, que s'ha debatut i redebatut amb el veïnat, i comença a posar data als primers equipaments que s'hi han d'instal·lar. La prioritat, com va explicar el regidor de l'Eixample, Pau Gonzàlez és l'institut-escola, que ha de donar continuïtat als alumnes de l'Escola Xirinacs, que funciona en mòduls a la Model des de fa sis cursos. Ara, la comissió de govern ja ha aprovat el pressupost per poder encarregar els primers projectes: el de l'institut escola, el del poliesportiu i el del sistema de subministrament d'energia que ha de donar servei al conjunt del recinte. En total, 890.000 euros que han de servir per redactar els primers projectes a la Model per tenir-los a punt a principis d'any. Es treballa amb l'objectiu que aquests equipaments puguin estar acabats el 2026 o, a tot estirar, el 2027. I que tota la transformació de l'antiga presó, que també suma un gran parc i habitatge públic, acabi no més tard del 2028.

Una de les principals estratègies per reduir el trànsit dels carrers és escanyar-lo. Si un carrer passa de tenir quatre carrils a tenir-ne només dos, patirà un increment de les retencions i, a la llarga, els conductors, farts de perdre tant de temps, buscaran una alternativa. El problema arriba quan aquesta alternativa no és el transport públic, sinó un altre carrer que, en la majoria dels casos, no està preparat per assumir tants vehicles. Això és el que està passant al barri de Sant Andreu, on des de l'estiu del 2019, el carrer Gran s'ha pacificat i, a més, s'ha canviat el sentit de circulació per impedir que els conductors el puguin fer servir per entrar o per sortir de la ciutat. El canvi ha permès pacificar el carrer Gran, però ha disparat la circulació pels carrers de l'entorn, la gran majoria amb plataforma única, és a dir, sense voreres, fins al punt que ha calgut tornar a fer algunes modificacions.

L'Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d'Urgell celebra aquest mes d'abril el seu desè aniversari. Tal com han indicat des de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, aquest equipament, situat al bell mig del centre històric de capital alturgellenca, s'ha convertit en aquests primers deu anys de funcionament "en un espai real d'aprenentatge, de suport a la recerca i de divulgació del patrimoni natural, cultural i turístic del nostre territori".

A compdar deth pròplèu deluns 19 d'abriu, es usatgèrs deth Palai de Gèu poderàn repréner bona part dera sua activitat esportiva, en tot emplegar eth Palai d'Espòrts de Vielha de manèra temporau. Er Ajuntament de Vielha e Mijaran a aprovat un plan de gestion alternatiu entà qu'aguesta installacion, plaçada ath cant deth Palai de Gèu, pogue acuélher bona part des activitats dirigides que èren abituaus en Palai de Gèu, dempús deth sòn barrament a conseqüéncia des grèus damatges que patís ena sua estructura.

L'Ajuntament de Tremp ha posat fil a l'agulla per acabar d'una vegada per totes l'Escola Municipal de Música. El consistori rebrà l'any que ve 250.000 euros a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), però per no haver d'esperar fins aleshores, ha optat per agafar una part del romanent de tresoreria, ara que el govern espanyol ha autoritzar als ajuntaments a utilitzar-lo, per tal de poder començar les obres ja aquest mateix any.

La Pobla de Segur començarà aquest estiu les obres del nou camp de futbol. En el pressupost per al 2021 aprovat en el darrer ple municipal, el consistori ha reservat una partida d'1.340.000 euros per a la construcció de l'equipament esportiu. Recordem que la població no disposa ara mateix de camp de futbol, ja que l'antic equipament s'està reconvertint en un parc públic.

Dempús deth barrament deth Palai de Gèu eth passat 26 de març per problèmes grèus ena estructura, er equip de govèrn der Ajuntament de Vielha e Mijaran trabalhe entà poder tornar a daurir era installacion municipau enes melhores condicions possibles entà toti es usatgèrs e trabalhadors, en tot velhar pera sua seguretat e integritat. Er equip de govèrn a parlat damb toti es implicadi en aguest barrament (usatgèrs, trabalhadors e entitats qu'an locaus ena bastissa), atau coma damb es partits dera oposicion deth consistòri, entà transméter quina ei era situacion actuau deth Palai de Gèu. Ath delà, se trabalhe damb Pompièrs-Emergéncies d'Aran entà que i age era possibilitat de qu'es afectadi poguen entrar ena installacion entà poder retirar damb seguretat toti es objèctes qu'agen de besonh.

Er Ajuntament de Vielha e Mijaran a adjudicat era licitacion entà realizar trabalhs de melhora en servici des piscines interiores deth Palai de Gèu. En aguest cas, era intervencion s'amiarà a tèrme ena piscina petita, en tot realizar un cambi dera impermeabilizacion. S'a detectat que i a fòrça deficiéncies en aguest aspècte, qu'a provocat contínues filtracions d'aigua ena planta inferiora dera installacion, en tot afectar, sustot, eth vestiari femenin. Era substitucion dera impermeabilizacion ei urgenta e de besonh, pr'amor qu'ei era unica solucion avienta entà poder acabar damb aguest grèu problèma.

Es accions entara dubertura deth nau gimnàs de Gessa seguissen per bon camin e poderien finalizar pendent aguest pròplèu mes d’hereuèr. En totau, s'an destinat 70.000 èuros ara creacion de tres espacis diferenti laguens dera sala sociau deth pòble: ua zòna de maquines e peses de fitness, atau coma biciclètes e cintes, ua auta entà dar eth servici de classes de crossfit e activitats dirigides qu'aufrirà eth complèxe, e ua tresau qu'aurie era foncion de bar entàs sòcis deth gimnàs o vesins que desiren préner un refrigeri.

Er Ajuntament de Vielha e Mijaran a adjudicat era licitacion entà renauir er enlumenat deth Palai d'Espòrts e deth Centre Polivalent de Vielha. Ua intervencion que permeterà, a trauès dera installacion d'un sistèma de lums LED, ua melhora dera qualitat der enlumenat d'aguesti equipaments esportius municipaus, atau coma amendrir eth consum energetic pendent eth sòn emplec.

Els alcaldes del Pallars Sobirà i el president del Consell Comarcal s'han desplaçat aquest dimarts a Barcelona per fer arribar a la Generalitat diverses reivindicacions del territori. S'han reunit amb el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, i amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, a qui han reclamat que es tingui en compte l'especificitat de la comarca i del Pirineu a l'hora de dictar les mesures restrictives per fer front al covid-19. Una estona abans, també han estat rebuts per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que els ha mostrat el seu suport en aquesta reclamació.

Aquest 2020 la Ludoteca La Cuca de Tremp ha complert 10 anys de funcionament. Tal com han explicat des de l'Ajuntament de Tremp, La Cuca és un equipament públic, ubicat a l'edifici El Cub, que gestiona l'Associació cultural i recreativa Ralet Ralet de Tremp i que al llarg d'aquests 10 anys ha donat servei a més de 1.000 usuaris inscrits.

Fa poques setmanes s'ha obert al públic el nou parc Alcalde Boixareu de la Pobla de Segur, el gran espai verd que ocuparà bona part del centre de la població, on fins fa poc hi havia el camp de futbol. De moment, el consistori ha habilitat la part superior, on hi ha alguns bancs, zones verdes, així com un espai de jocs infantils. L'objectiu del consistori amb aquest parc és crear una gran zona verda al centre de la població, eliminar barreres arquitectòniques, fer de vianants tota la zona, connectar l'antic parc -que era molt més petit- amb el conjunt modernista Mauri i potenciar justament aquest espai d'interès arquitectònic.

Er Ajuntament de Vielha e Mijaran bastirà ua pista poliesportiua exteriora aguesta pròplèu primauera de 2021, dempús dera aprobacion deth sòn projècte pera Junta de Govèrn Locau. Era installacion serà plaçada en passeig fluviau de Vielha, just ath cant dera actuau pista de padel deth Palai de Gèu.

El sector de l’art contemporani barceloní viu un moment convuls, en paral·lel als estralls del covid en el món de la cultura. El conjunt de la situació, que sembla impensable en altres àmbits com els teatres i els auditoris, afecta fins a mitja dotzena d’equipaments d'entre els més importants del país, tant públics com privats. L'última novetat és la convocatòria del concurs per fitxar nova direcció per a l'Arts Santa Mònica, que s'ha anunciat aquesta setmana tres anys després de cessar l'anterior responsable. Fa tres setmanes va aixecar polseguera la divisió del centre d’art i la fàbrica de creació de la Fabra i Coats i la rebaixa de les condicions laborals de la directora, Joana Hurtado. Al Macba va cridar l’atenció al juliol que es renovés el director, Ferran Barenblit, només per un any en lloc de cinc. Tampoc té director la Fundació Antoni Tàpies, una institució que com la Fundació Joan Miró viu una situació econòmica delicada. Què passa en el sector de l'art contemporani de Barcelona?

Compromís per la Seu, el principal grup de l'oposició a la Seu d'Urgell, ha denunciat "el lamentable estat" en què assegura que es troba la Ciutadella de Castellciutat. En un comunicat, ha explicat que diumenge passat regidors del grup "van visitar les instal·lacions de la Ciutadella, propietat de l'Ajuntament de la Seu, i van poder comprovar com el vandalisme i els furts continuats durant dècades i la falta de manteniment i vigilància han abocat a aquests magnífics equipaments a un estat deplorable".

L'emblemàtic edifici d'estil classicista del Borsí, a la plaça de la Verònica del Gòtic, tindrà un ús veïnal després de nou anys abandonat, des que va tancar l'Escola d'Arts i Oficis. Dels seus 2.100 metres quadrats, 950 es faran servir per a una biblioteca, 800 per a un equipament veïnal i la resta es destinarà a espais compartits pels dos usos. Ho ha explicat avui l'Ajuntament en un acte on també ha participat l'equip d'arquitectes Martínez Lapeña - Torres, responsable de l'obra, i entitats veïnals que han participat en la planificació de l'edifici.

El solar de La Magòria, al barri barceloní de la Bordeta, es convertirà en un nou pol d'equipaments socials, sanitaris, esportius i d'habitatge l'any 2022 després d'una inversió de 64 milions durant aquest mandat. Dos dels equipaments més importants entre els previstos són un centre d'urgències d'atenció primària (CUAP) i d'un centre sociosanitari per a més de 200 llits que ha de donar servei a més de mig milió d'habitants de la zona esquerra de la ciutat.