Ni les ordenances fiscals ni els pressupostos per la via ordinària ni tampoc el Programa d'Actuació Municipal (PAM). L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha sumat aquest dimecres la seva tercera derrota rellevant en menys d'un any al capdavant de l'Ajuntament. L'oposició ha impedit directament la tramitació del pla que defineix el full de ruta del govern de cada mandat. La proposta que l'executiu de Collboni va presentar dilluns i que ara s'havia de sotmetre a un procés participatiu i de negociació només ha rebut els vots favorables del PSC, l'abstenció de Barcelona en Comú i ERC, i el vot en contra de Junts, el PP i Vox.

Fomentar la rehabilitació dels pisos i edificis més vells i millorar-ne així l'eficiència energètica. Amb aquest objectiu, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa un pla –juntament amb el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH)– per rehabilitar fins a 13.650 habitatges construïts abans de l’any 1981 en un període de quatre anys.

"És el primer gran acord [amb els agents socials], però no serà l’últim”. Les paraules són de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, el dia en què va anunciar l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) a 950 euros mensuals. El vaticini arribava el gener del 2020, pocs dies després de la investidura del govern de coalició de PSOE i Unides Podem i, amb encert, anticipava el que vindria després. Els sindicats majoritaris (CCOO i UGT), els empresaris i el govern espanyol començarien a encadenar un seguit de consensos en matèria econòmica i, en particular, laboral: la llei rider o del teletreball, els ERTO, part de la reforma de les pensions o la reforma laboral en són només uns exemples.

"Reformes estructurals". El mantra de l'anterior crisi ha tornat, però aquest cop amb matisos i conjugat en futur. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha demanat al govern espanyol i al Congrés un programa urgent de reforma econòmica, tot i que ha deixat clar que caldrà oblidar la rebaixa del deute i el dèficit fins que l'economia no estigui un altre cop en creixement.

1. Miratges. Carles Puigdemont i Toni Comín es beneficien d’una decisió del TJUE sobre Junqueras, que es queda a la presó mentre ells prenen possessió del seu escó europeu. Pedro Sánchez proposa Dolores Delgado com a fiscal general. I la dreta crida a cor “Esto es de juzgado de guardia”. De la politització de la justícia hem passat a la desjudicialització de la política, la qual al seu torn comporta una politització de la justícia, com si tot plegat es tractés d’un embarbussament.

Pedro Sánchez buscarà demà la confiança del Congrés per primer cop des del 28-A i després de 85 dies com a president del govern espanyol en funcions. Un període breu comparat amb els 316 dies que Mariano Rajoy va passar en la mateixa situació el 2016 -abans de la repetició electoral del 26-J- o els 541 amb què l’executiu en funcions a Bèlgica va assolir el rècord el 2011. Davant les dificultats del líder socialista per ser investit i formar govern, però, diversos partits han defensat recentment propostes de tot tipus per evitar o dificultar el bloqueig institucional a l’Estat. Propostes que implicarien des de canvis constitucionals més o menys ambiciosos a veritables reformes estructurals en les quals caldria repensar el sistema electoral espanyol. I totes tenen, tal com destaquen experts consultats per l’ARA, una cosa en comú: requereixen un consens difícil d’assolir.

El president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), Joan Rosell, creu que les reformes econòmiques "són com la mercromina: si piquen i fan una mica de mal, curen; si no, són innòcues". En aquesta línia, durant la seva intervenció en un esmorzar informatiu de la Federació Empresarial d'Indústries de la Carn (Fecic), Rosell ha posat en relleu que és necessari fer reformes "en profunditat" perquè son importants.

La pràctica és cada cop més freqüent: una gran immobiliària o un fons d’inversió compra un edifici sencer amb llogaters inclosos, perquè així surt més barat; extingeix els contractes temporals i ofereix diners als veïns que tenen rendes antigues perquè se’n vagin; un cop buit, el reforma i el ven, i obté un benefici altíssim en poc temps. Aquesta pràctica és tan agressiva com legal. Tot i així, sovint aquestes empreses recorren a estratègies encara més agressives i completament il·legals per tenir més marge de benefici. A Barcelona, segons va denunciar ahir el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Gerardo Pisarello, hi ha almenys 38 edificis sencers comprats per grans tenidors on s’estan fent obres integrals de reforma amb els veïns a dins, sense tenir la llicència pertinent. Un d’aquests casos és en ple carrer Aragó, a la cantonada amb Padilla, a l’Eixample.

Tres mesos després de la presa de possessió del nou govern polonès, Brussel·les ja ha mostrat la seva preocupació per la deriva autoritària del nou executiu de la ultraconservadora Beata Szydlo, del Partit Llei i Justícia (PiS). La Comissió Europea ha decidit evaluar de forma “preliminar” si Varsòvia està atemptant contra l’Estat de Dret en el país, després d’haver aprovat lleis contràries a la llibertat judicial i de premsa.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha presentat avui els candidats del partit a les eleccions del 20 de desembre en un míting al poliesportiu Magariños de Madrid. En la seva intervenció ha dibuixat les línies mestres de la seva oferta política, que passen per les reformes estructurals. En l'economia, on segons ell no s'ha "aprofitat" la crisi per fer els canvis que Espanya necessitava, i també en l'estructura institucional.

El parlament grec ha iniciat aquest dimecres el debat en comissió del projecte de llei que recull el segon paquet de reformes acordat amb l'eurozona, com a pas previ a l'inici de les negociacions per a un tercer rescat. El text, que recull una reforma del codi civil i l'adopció de la directiva europea sobre sanejament de bancs, s'ha començat a analitzar en una reunió conjunta de les quatre comissions del Parlament i està previst que s'estengui tot el matí. Després, el projecte de llei passarà al ple i el debat acabarà amb la votació, que es preveu que s'allargui fins a la matinada.

Ningú a Europa contempla que Grècia surti de l'euro. Així de contundent s'ha mostrat aquest dilluns el ministre d'Economia, Luis de Guindos, en un esmorzar informatiu organitzat pel Foro Cinco Días a Madrid. De Guindos, però, ha admès que "la 'troica' podria haver actuat, sense cap mena de dubte, amb més sensibilitat política" amb el país hel·lè. El ministre d'Economia ha anunciat que el govern d'Alexis Tsipras ja ha remès al trident de la Comissió Europa, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc central Europeu (BCE) el llistat de reformes que li exigien i que confia que les reformes siguin suficients per respondre a les exigències de l'Eurogup. "No està sobre la taula la sortida de Grècia de l'euro, però hi ha unes regles comunes que cal respectar amb una intel·ligent flexibilitat", ha afegit De Guindos.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha dit aquest divendres que el millor escenari per sortir de la recessió és aquell en què Catalunya continua unida a Espanya, i ha dit que aquesta comunitat autònoma és la que més s'ha beneficiat de les reformes del govern espanyol.

"Cal reformar les reformes, perquè mai surten bé a la primera". És el missatge que ha llançat aquest dilluns des de Madrid el secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría, que ha presentat al ministeri d'Economia, al costat de Luis de Guindos, l'informe bianual sobre l'evolució de l'economia espanyola.

L'any 2012 va camí de convertir-se (a l'espera de conèixer el balanç de l'any passat) en 'l'annus horribilis' pel que fa a la destrucció de teixit empresarial català. Segons l'anuari que ha presentat Pimec aquest dimarts, es van destruir més de 23.000 pimes, gairebé sis vegades més que durant el 2011, el pitjor registre de tota la crisi.

El deute del govern espanyol és més elevat que el de les comunitats autònomes, el marge extra donat per Brussel·les se'l va quedar l'administració central, i la major part de desviació pressupostària correspon a Madrid, i no a les autonomies. Però, malgrat totes aquestes evidències, la Unió Europea continua veient en les comunitats autònomes el boc expiatori del forat en els comptes públics del Regne d'Espanya. És per això que els ministres d'Economia de la Unió demanen al govern de Madrid que faci un seguiment "més estricte" dels comptes autonòmics.