La renda agrària –el valor de la producció dels agricultors i ramaders– va assolir el 2025 el seu màxim en 20 anys a Catalunya, amb 2.805,1 milions d'euros, segons dades publicades aquest dimecres pel departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Així, el sector primari català deixa enrere els anys més durs de la sequera, quan la producció va caure substancialment: "Aquest augment consolida la recuperació del sector agrari després d’uns anys molt complexos", ha assegurat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, en una roda de premsa.

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha guanyat les eleccions agràries 2026 a Catalunya amb un total de 4.417 vots, que representen un 47% del total, amb el 100% del vot escrutat. En segon lloc ha quedat JARC, amb 2.822 vots, un 30% del total. Les altres tres candidatures, que no obtindran representació a la Taula Agrària, són Asaja, amb un 11% dels vots, Assemblea Pagesa, amb un 5%, i la Unió de Petits Agricultors, amb un 1,9%. Hi ha hagut un 5% de vot en blanc i quasi un 20% de vot nul, que era promogut per Revolta Pagesa. La participació ha estat del 54,78%, amb 11.709 votants.

Mentre al Congrés Pedro Sánchez animava agricultors i ramaders a confiar en el tractat amb el Mercosur, mig miler de tractors bloquejaven el centre de Madrid en contra, precisament, d'aquest tractat de lliure comerç. Dos anys després que el camp col·lapsés la capital espanyola per la crisi per la falta d'aigua –un malestar que va destapar molts altres problemes–, aquest dimecres hi han tornat. Milers de pagesos d'arreu de l'Estat s'han manifestat davant les portes del ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació convocats per la Unió d'Unions d'Agricultors i Ramaders i la Unió Nacional d'Associacions del Sector Primari Independents.

El sector porcí català ha acumulat, de moment, unes pèrdues de 63 milions d'euros ocasionades pel brot de pesta porcina africana (PPA) detectat al Vallès Occidental, segons els càlculs presentats aquest dimarts pel sindicat agrari Unió de Pagesos.

Uns 350 tractors han ocupat aquest dilluns al matí l'autovia C-25 (l'Eix Transversal) aquest dilluns al matí per protestar contra la sobrepoblació de fauna silvestre a Catalunya, en una protesta convocada per les principals organitzacions agràries de Catalunya.

Rossend Saltiveri és el responsable del sector porcí d'Unió de Pagesos. Els últims dies no ha parat quiet per l'aparició de la pesta porcina africana a Collserola, un fet que fa trontollar el sector. Per això, no dubta a reclamar al Govern "que sigui contundent" i que "la vigilància sigui real". De fet, com tot el sector, Saltiveri considera essencial que els casos es quedin en la zona afectada i que no s'estengui el radi de la malaltia en altres indrets i, sobretot, que no passi a les granges.

Moviment a les cúpules de dues de les entitats financeres catalanes. CaixaBank renova el consell d'administració, després del canvi de president l'1 de gener, i posa fi a la presència de l'antiga Bankia al màxim òrgan de govern del banc, que ara presideix Tomàs Muniesa en substitució de José Ignacio Goirigolzarri. CaixaBank ha anunciat que causaran baixa cinc membres del consell: l'expresident José Ignacio Goirigolzarri i els independents Joaquín Ayuso, Francisco Javier Campo i Eva Castillo. També plega José Serna, conseller en representació de La Caixa. Hi entraran Rosa María García, Luis Álvarez, Bernardo Sánchez, Pablo Forero i José María Méndez. Però aquesta setmana també s'han anunciat canvis a Caixa Enginyers.

Aquest any el govern espanyol celebra els "50 anys d'Espanya en llibertat". És a dir, el mig segle de la mort del dictador Francisco Franco. El dictador va morir al llit, però malgrat la repressió ferotge sempre hi va haver qui li va plantar cara. Els últims anys de la dictadura hi va haver violència, hi va haver por i, sobretot a Catalunya, hi va haver milers de ciutadans que van sortir al carrer defensant les llibertats, l'Estatut i justícia social. L’ARA vol recordar tots aquells que van pertànyer al moviment antifranquista, i ho fa començant per la pagesia.

Un total de 23 recursos contra projectes de renovables a Catalunya durant aquest any, i 32 recursos presentats el 2023. Aquesta és l'activitat d'Unió de Pagesos, el principal sindicat agrari del país, contra els projectes de parcs eòlics i fotovoltaics al territori del Principat. I, al marge dels recursos, durant el 2024 s'han presentat al·legacions a 19 dels 76 projectes fotovoltaics i a 5 dels 7 projectes eòlics. El 2023, les al·legacions van afectar quasi la meitat dels projectes fotovoltaics (55 dels 120) i dos terços dels eòlics (10 de 18).

El futur parc d’eòlic marí flotant al golf de Roses genera moltíssima contestació ciutadana a l’Empordà. Segons el pla d’ordenació de l’espai marítim (POEM) aprovat pel Govern espanyol fa més d’un any, entre les illes Medes i el cap de Creus, abans del 2030 es posaran en funcionament centenars de molins de vent sobre el mar. La Generalitat de Catalunya hi està completament a favor, però no a qualsevol preu. Per això, paral·lelament als plans de Madrid, prepara una zona d’assaig, davant la costa de l’Estartit, per testejar prototips, millorar-los i recollir dades sobre el terreny amb l’objectiu de reduir al màxim l’impacte mediambiental del futur parc de Roses. El projecte del govern català, anomenat Plemcat, instal·larà tres aerogeneradors d’una potència unitària de 15 MW a 25 quilòmetres del litoral, connectats a una nova subestació a Vilaür a través d'una línia d’evacuació terrestre subterrània de 16 quilòmetres. La idea és que comencin les licitacions a principis del 2025 i estigui tot operatiu el 2026. 

Els pagesos no pensen aturar la protesta. Al contrari. A més de la concentració prevista per dimecres a Madrid, el sindicat agrari català Unió de Pagesos (UP) està preparant una mobilització transfronterera per a la setmana que ve amb els agricultors francesos, segons ha explicat aquest dilluns el secretari general de l'entitat, Joan Caball. Serà una acció per continuar reclamant solucions urgents a la crisi del sector agrari.

El ministeri d'Agricultura ha mogut fitxa aquest dimecres. D'una banda, ha acceptat que un càrrec d'alt nivell del ministeri es reuneixi amb el sindicat Unió de Pagesos. La conseqüència ràpida ha estat que, després de 30 hores, els pagesos que amb els seus tractors bloquejaven l'AP-7 i la N-II a Pontós (Girona) han desbloquejat aquestes dues vies, que són clau per al transport internacional per la seva proximitat a la Jonquera.

Girant la dita tradicional, es pot retratar la protesta de la pagesia amb un "no plou sobre sec". En un doble sentit: el sentit que literalment fa referència a la persistent sequera que afecta Catalunya –les restriccions al reg imposades per la Generalitat han agreujat la situació en moltes explotacions agràries– i el sentit figurat d'un conjunt de problemes que no han fet sinó aguditzar-se els darrers anys. Quins factors? Doncs bàsicament uns preus molt baixos al comerç majorista en contrast amb el preu final que paguen els consumidors i amb uns costos de producció que no paren de créixer; una política agrària comunitària (PAC) de la UE més enfocada als problemes del nord que als del sud; la competència deslleial dels productes extracomunitaris, que acaben esquivant els controls d'entrada a Europa, i la combinació letal de burocràcia i continus canvis legals. Els pagesos catalans ho tenen clar: si els francesos i els alemanys s'han plantat, ells encara més. Es veuen com els últims dels últims.

Les protestes convocades pels pagesos tallen diverses carreteres arreu de Catalunya aquest dimarts al matí. Les vies més importants afectades per les mobilitzacions són l'autopista AP-7, a la Junquera, Girona i l'Aldea; l'AP-2 a Montblanc i Vila-rodona i l'autovia A-2 en dos punts de les comarques de Ponent, a més d'altres vies. Els agricultors han anunciat que allargaran les mobilitzacions tota la nit, fins dimecres al matí, quan duran a terme marxes lentes cap a la ciutat de Barcelona.

Els pagesos catalans comencen aquest dimarts la primera gran jornada de mobilitzacions d'enguany per protestar per la crisi que viu el sector, molt afectat per l'increment de preus, la sequera i la manca d'ajudes. Les protestes, també convocades en molts altres indrets d'Espanya, s'estendran al llarg del febrer.

Moltes generacions de pastors dels Pirineus han baixat els ramats a les planes amb menys altitud durant l'hivern per buscar pastures verdes i abeuradors d'aigua amb temperatures més agradables. És part del moviment de transhumància de la ramaderia extensiva que, coincidint amb el canvi d'estacions, porta el bestiar a cotes baixes els mesos de fred i després els torna a les muntanyes quan comença la calor.

El sindicat agrari Unió de Pagesos ha convocat marxes i talls d'autopistes el pròxim 13 de febrer als accessos del port de Tarragona i a l'autopista AP-7 a prop de la frontera amb França per protestar contra la importació de mercaderies que fan competència deslleial als productes catalans i "reclamar solucions urgents davant de la greu situació que viu la pagesia", segons ha informat aquest dimarts el sindicat. Així mateix, el sindicat s'afegirà a una tractorada davant de la seu del ministeri d'Agricultura, a Madrid, el 21 de febrer.

La verema del 2023 ha estat marcada per la sequera i les altes temperatures, que han afectat negativament la collita, segons Unió de Pagesos. El sindicat agrari celebra que la mala temporada ha comportat un increment dels preus mínims per quilo de raïm que paguen els cellers als pagesos, però recorda que aquest augment no ha servit per compensar ni l'encariment de costos ni la menor producció.

El sindicat Unió de Pagesos ha rebutjat participar en les reunions que tenia previstes amb la Llotja de Reus per parlar del preu de l'avellana, l'ametlla i la garrofa. Vol denunciar així "l'opacitat" d'aquesta institució. "Quan veus que aquestes reunions no serveixen per a res i que cada cop tenen més supèrbia, més val no anar-hi", ha denunciat Sergi Martínez, responsable del sindicat del sector de l'avellana.

El 2014, amb 26 anys, Pau Barnés va fer un tomb a la seva vida: va deixar la feina de lutier per seguir l’estela de les dues generacions anteriors i ser pagès. Els seus pares li van traspassar la granja familiar, Can Gimferrer, a Caldes de Malavella, amb un centenar de vaques lleteres. Però el seu projecte il·lusionant i engrescador ben aviat es va convertir en un malson per l’augment dels costos de producció. Primer van ser els cereals –que van començar a pujar fa un any i s’han disparat per la guerra d’Ucraïna, que n’és un dels productors principals d’Europa–, i després van seguir la llum, el gasoil i els fertilitzants –que s’han incrementat també pel conflicte bèl·lic: Rússia n’és un dels majors exportadors.