Quant han de cobrar els presidents? A Catalunya històricament s’ha decidit que el sou del president de la Generalitat sigui dels més elevats de l’Estat. De fet, des de fa anys el president de la Generalitat ocupa la primera posició del rànquing. Carles Ramió, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, avisa que el debat sobre els sous dels polítics acostuma a estar carregat de demagògia i apunta a la necessitat de tenir servidors públics ben pagats per atraure talent i evitar dinàmiques pernicioses. A més, recorda que totes les xifres són brutes, és a dir, que les retencions fiscals fan que la xifra neta sigui substancialment menor.

Encara no se sap quin paper tindrà Yolanda Díaz en les pròximes eleccions estatals. Queda clar, però, que després de renunciar a liderar l’espai a l’esquerra del PSOE, deixarà un llegat de set anys al capdavant del ministeri de Treball, si les generals se celebren el 2027. Una veu sindical que hi ha treballat de prop no dubta en qualificar l’agenda de reformes i mesures impulsades des de la seva cartera com un “punt d’inflexió” per al mercat laboral espanyol, començant per la reforma laboral del 2021.

El Ministeri de Treball i els sindicats UGT i CCOO, però no les patronals, han acordat aquest dijous apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.221 euros bruts en 14 pagues, un 3,1% més que el 2025. És una alça de 37 euros mensuals, segons ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey. Així, el Consell de Ministres aprovarà pròximament l'increment del salarial, que tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any.

Un creixement excepcional dels salaris dels treballadors rasos durant l'any passat, especialment els que treballen en petites empreses, ha provocat que aquest col·lectiu hagi guanyat poder adquisitiu respecte al 2007: si bé la inflació acumulada dels últims 19 anys és del 43,5%, el salari dels treballadors rasos ha augmentat un 45,89%, fins als 28.577 euros.

Durant anys, en economia, l’explicació de gairebé tot era el cicle. Anàvem malament perquè el cicle era dolent. Anàvem bé perquè el cicle ajudava. El 2025 ha servit per desmuntar aquesta coartada. L’economia espanyola ja no està atrapada en un mal moment conjuntural. Ben al contrari. Creix per sobre de la mitjana europea, ha aconseguit reduir la inflació sense destruir ocupació i ha normalitzat l’entorn financer sense ensurts. I, tanmateix, la sensació social és d’estancament, per no dir de penúria.

Sant Cugat del Vallès és el municipi de més de 50.000 habitants que va registrar els ingressos salarials mitjans més elevats l'any 2024, amb 54.549 euros bruts –més de 22.000 euros per sobre de la mitjana catalana, que és de 31.746 euros–. El segueixen Castelldefels (38.570 euros) i Barcelona (36.466 euros), i també se situen per damunt de la mitjana Cerdanyola del Vallès, Granollers, Vilanova i la Geltrú i Sabadell.

El creixement de la productivitat dels treballadors catalans va ser molt superior al dels ocupats de la Comunitat de Madrid, i també molt més gran que la mitjana espanyola, segons les dades de comptabilitat regional del 2024 publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, segons aquest organisme, la productivitat dels catalans va millorar un 1,82%, mentre que la dels madrilenys només ho va fer un 0,04%. La mitjana espanyola es va situar en l'1,20%.

A l’entrada de la seu de CCOO a Madrid hi ha la petjada del lloc on va néixer l'actual secretari general del sindicat, Unai Sordo (Barakaldo, País Basc). L’immens quadre CCOO, del basc Agustín Ibarrola Goicoechea (1930-2023), presideix el hall contrastant amb el gris formigó. "Ibarrola va ser una figura molt estimada", recorda Sordo. El líder sindical rep l’ARA poc després que Junts hagi anunciat el veto a algunes lleis del govern espanyol. 

La inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

Els costos laborals –el cost que té per a l'empresa cada treballador incloent-hi el salari i altres despeses, com les cotitzacions– van tancar el 2024 en màxims històrics tant a Catalunya com a Espanya, segons l'enquesta publicada aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En concret, el cost laboral a Catalunya es va situar de mitjana en 3.483 euros al tancament del quart trimestre, després d'incrementar-se un 2,6% respecte a l'últim trimestre de l'any anterior, mentre que al conjunt d'Espanya va ser de 3.258 euros mensuals, un 3,6% més.

L’encariment dels lloguers ha esdevingut el focus de l’atenció pública. Per a les esquerres la solució és sancionar els propietaris que violin el topall dels lloguers fixat per normativa pública. Per a les dretes la llibertat contractual donarà els incentius per augmentar l’oferta d’habitatge en lloguer. Els qui eviten posicionar-se en el debat dreta-esquerra insisteixen en la urgència de promocionar l’oferta d’habitatge públic –o sigui, fugir d’incentius i fugir de sancions.

El govern de Pedro Sánchez ha tancat el 2024 traient pit de la bona marxa de l'economia o, com a mínim, de les dades macroeconòmiques. Això, però, no vol dir que aquest 2025 es presenti plàcid en termes econòmics. De fet, l'executiu espanyol arrenca l'any amb una llista de matèries pendents a resoldre. Algunes d'elles, però, no només requeriran lligar consensos al Congrés dels Diputats, sinó que també esquitxaran les cotitzades espanyoles.

La Mariona té 25 anys, és de Barcelona i des de fa set anys viu fora de casa els pares amb la seva parella. El seu pare, el Ramon, en té 71 i ja fa sis anys que està jubilat. A la família es viu una situació del tot paradoxal –que no pas estranya–: el Ramon cobra més com a pensionista que no pas la Mariona com a treballadora. I no: no és que el pare cobri la pensió màxima; de fet, la seva jubilació no arriba pas als 2.000 euros mensuals. La Mariona, malgrat no tenir un sou fix, cobra de mitjana uns 1.500 euros al mes.

Miquel Puig (Tarragona, 1954) és un dels economistes més mediàtics i polivalents, però alhora respectats, de Catalunya. Al llarg de la seva carrera ha ocupat diversos càrrecs directius en empreses com Idiada i Abertis, i als Governs de Jordi Pujol i Pere Aragonès. També ha sigut director de TV3, regidor a Barcelona per ERC i professor a la UB i la UPF. Atén l'ARA per parlar de què cal fer per millorar la productivitat i els sous, un tema al qual fa anys que dedica esforços.

Aquest cap de setmana parlem de diners. La crisi del cost de la vida dels últims anys ha destapat les dificultats de viure en un món amb els preus a l'alça i amb els sous estancats. En el dossier d'aquest diumenge ens demanem si els salaris han augmentat de manera suficient a Catalunya en les últimes dècades i preguntem als experts quines solucions poden compensar la pèrdua de poder adquisitiu que molts treballadors noten quan consulten cada mes les seves nòmines.

El somni americà estipula que qualsevol persona que arribi als Estats Units es pot fer rica només amb el seu esforç i el seu enginy. Els alts càrrecs de la Unió Europea presumeixen d'haver construït un "jardí" –en paraules de l'ex alt representant de la UE, Josep Borrell– de pau i prosperitat on tothom se'n pot sortir gràcies al dinamisme de la societat i una extensa xarxa d'ajudes socials públiques. Així, tant a Europa com als EUA passar d'un entorn desafavorit a una vida digna és factible.

Uns 1.770 euros bruts al mes és el que va cobrar el 2022 el treballador tipus a Catalunya, segons els resultats de l'enquesta d'estructura salarial publicats aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística. La xifra representa un increment del 3,8% en comparació amb un any enrere, una xifra molt inferior a la pujada del cost de la vida fa dos anys, per la qual cosa els treballadors van perdre poder adquisitiu.

Tothom té una idea clara de com és el seu sou respecte al seu entorn. ¿Però saps realment si el teu sou és alt o baix en comparació amb la resta de la població de la teva comunitat, de qualsevol altra o bé d'Espanya? T'oferim una calculadora que et permetrà descobrir quanta gent cobra més i menys que tu i on se situen els teus ingressos en l'escala salarial estatal i de la comunitat on vius. Aquí la tens:

Poc més de 354.000 euros és la retribució mitjana dels consellers de les empreses catalanes cotitzades –les de l'Íbex-35 i les del mercat continu– l'any 2023, un 1,5% més que l'any anterior, segons les dades presentades per les mateixes companyies a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Un augment contingut, fins i tot per sota del que es van incrementar els salaris dels empleats d'aquestes empreses. Tot i això, la bretxa entre el que cobren els alts executius i el que cobren els empleats es manté alta.