La guerra continua complicant la vida a les repúbliques bàltiques enmig de situacions internes tan tenses com contradictòries. Els governs letó i estonià –sobretot– saben que el Kremlin aprofitarà qualsevol brot de malestar provinent de les comunitats de parla russa, que representen el 15% de la població d’Estònia i el 25% de la de Letònia, on ara mateix se sent fort el crit “Ens volen fer sentir vergonya de ser russos!”. Una consigna clarament antioccidental i de crítica al govern letó per haver blocat les emissions de les televisions russes i haver engegat procediments penals contra analistes i periodistes de parla russa. Fins al punt que l’associació de periodistes letons no s’ha estat de denunciar el que qualifica de persecució, mentre que la revista internacional Foreing Policy parla obertament de russofòbia.

La companyia russa Gazprom ha anunciat la suspensió del subministrament de gas a Letònia. "Avui Gazprom ha suspès el subministrament de gas a Letònia en el marc de la sol·licitud del juliol a causa de la violació de les condicions de selecció de gas", assenyala la corporació russa en un comunicat breu. Això passa un dia després que el país bàltic anunciés la represa de les importacions de gas rus a través d'una companyia mediadora que no ha volgut identificar per evitar haver de pagar en rubles, tal com exigeix el Kremlin. Segons Gazprom, Letònia va rebre més de 1.600 milions de metres cúbics de gas anuals el 2019 i el 2020.

Letònia vol tornar a introduir el servei militar obligatori, gairebé dues dècades després d'haver-lo eliminat, per la creixent amenaça russa arran de la invasió d'Ucraïna. "L'actual sistema militar ha arribat al seu límit. I, alhora, no tenim cap raó per pensar que Rússia canviarà el seu comportament", ha argumentat el ministre de Defensa letó, Artis Pabriks.

Al cèntric parc de la Victòria de Riga sobresurt un colossal obelisc. Fa gairebé 80 metres d'alçada i està acompanyat de dos grups d'escultures, un dedicat a la Mare Pàtria russa i l'altre a l'Exèrcit Roig. Des de la seva inauguració el 1985, el monument als alliberadors de la Letònia i la Riga soviètica dels invasors feixistes alemanys –més conegut com el Monument de la Victòria– ha estat envoltat de controvèrsia, i molt més encara des de la independència del país bàltic el 1991.

“Si nosaltres ja no hi som, llavors Lituània, Letònia i Estònia seran els següents”. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, alertava així la setmana passada del perill que corren les nacions de l’antiga Unió Soviètica davant l’amenaça russa, especialment si Ucraïna no aconsegueix resistir a l’envestida. “Desfilaran fins al Mur de Berlín”, afegia. I citava, primer de tot, els països bàltics. Estònia, Letònia i Lituània estan doblement protegits pels escuts de l’OTAN i la Unió Europea, un “mur democràtic contra la marea d’autocràcia” de Rússia, com els va descriure aquest dilluns el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, que fa gira per l’est d’Europa. 

El primer ministre polonès, Matheusz Morawiecki, visitarà aquest diumenge Lituània i Letònia, on es reunirà amb els seus homòlegs, Ingrida Simonyte i Arturs Krisjanis, per abordar la crisi dels migrants que arriben des de Bielorússia, segons han informat els governs dels tres països. Malgrat que Polònia és el país de la Unió Europea més afectat, aquests dos estats bàltics, que també comparteixen frontera amb Bielorússia, fa mesos que veuen com s'incrementa la pressió migratòria, i mantenen un contacte fluid amb l'executiu de Morawiecki des de l'inici de la crisi.

Amb una motxilla, un bastó i una bandera letona arriba a la plaça del Born. Crits d’independència i moltes estelades. Una vintena de persones estan esperant l’Otto Ozols, el periodista i escriptor de Letònia que està recorrent els 400 quilòmetres de la Via Catalana a peu.

Artis Pabriks, exministre d'Afers Estrangers i de Defensa del govern letó, ha assenyalat aquest diumenge al seu perfil de Twitter que no veu que hi hagi cap normativa comunitària que "exclogui" automàticament una Catalunya independent de la Unió Europea (UE). "Algú té més informació?", es pregunta Pabriks, ara diputat al Parlament Europeu, en el mateix tuit. Pabriks va ser ministre d'un govern liderat per Valdis Dombrovskis, el comissari europeu que aquesta setmana ha assenyalat que les institucions comunitàries estan preparades per "treballar amb les autoritats escollides democràticament als estats membres".

El Postimees, el diari estonià de més tirada al país i a tota la regió bàltica, ha publicat aquest dimecres un article en què es posiciona clarament a favor del procés català i de la possibilitat que Catalunya aconsegueixi la independència i reclama al seu govern que faci el mateix. Katarina Budrik, experta en política internacional, explica algunes de les causes de la voluntat independentista dels catalans. "Catalunya, i també Estònia, s'ha enfrontat a la pèrdua de l'estat independent i a un atac sense pietat al seu idioma. En temps de Franco, Catalunya vivia una "espanyolització" obligatòria, i l'educació escolar i els esdeveniments culturals no estaven en català. Existia un únic llenguatge 'correcte' –l'espanyol–, el llenguatge de la força governant". I afegeix: "¿No li sembla familiar? ¿No ens va deixar la russificació –als estonians– amb les mateixes cicatrius?".

El ministre espanyol d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, ha dit aquest dimarts que el procés sobiranista de Catalunya és una "via sense sortida" i ha advocat per abandonar "com més aviat millor" aquesta "via, que és pur il·lusionisme", per parlar "en termes de realitats". García-Margallo, que es troba de visita oficial a Lituània, ha fet aquestes declaracions als periodistes després de la seva reunió a Vílnius amb la presidenta de la República, Dalia Grybauskaite. El ministre s'ha referit a aquest assumpte després que el passat 14 de setembre el cap de govern de Lituània, Algirdas Butkevicius, defensés que "cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació".

El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, ha afirmat que "va dir el que va dir" sobre Catalunya i "no ho retira", segons ha assegurat el seu portaveu, Martins Panke, a l'ACN. Després de la reunió entre l'ambaixador letó, Janis Eichmanis, i el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, el portaveu del primer ministre de Letònia ha dit que el seu cap de govern "va ser molt clar" amb les seves paraules.

El govern espanyol considera tancat el contenciós amb les repúbliques de Lituània i Letònia, que –en boca dels seus presidents– han expressat el seu suport implícit al procés sobiranista de Catalunya. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha rebut els ambaixadors de les dues repúbliques bàltiques al seu despatx aquest dilluns i, segons han informat fonts de la part espanyola, els representants han atribuït les manifestacions dels seus presidents a interpretacions equivocades i problemes amb l'idioma. Segons aquestes fonts no oficials, tots dos ambaixadors s'han retractat i s'han compromès a fer un comunicat que, en el cas de Lituània, ja s'ha fet públic.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, s'ha mostrat confiada aquest dissabte a Manresa que el suport de la comunitat internacional "cada vegada serà més majoritari a un poble que vol exercir la democràcia". "La comunitat internacional, si s'ha de pronunciar entre no diàleg i falsos debats jurídics versus democràcia, sempre acabarà escollint democràcia", ha assegurat Rovira, després de l'assemblea nacional de dones del partit, que s'ha celebrat al teatre Kursaal de Manresa. Per Rovira, les declaracions a l'ACN del primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, sobre el procés sobiranista de Catalunya, "ja han obert una porta" per trobar el suport de "tots els demòcrates".

El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, ha defensat aquest dissabte que "si alguna cosa està clara" és que Letònia i Lituània són "diferents" de Catalunya.

El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, ha valorat com una notícia "extraordinària i excel·lent" les declaracions dels primers ministres de Letònia i Lituània en relació amb la situació de Catalunya. Segons ha dit, demostren que el procés és "imparable" i que "es comencen a moure les coses" a nivell internacional. En aquest sentit, ha afegit que el món "no girarà l'esquena a la democràcia" i a un poble "que ha sigut capaç d'expressar-se" en els termes en què ho va fer el català amb la cadena humana de l'Onze de Setembre. Rull ha augurat que el ministre d'Exteriors espanyol "tindrà molta feina" si es dedica a cridar a consultes els ambaixadors dels països que es pronunciïn en una línia similar.

El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo

El parlament de Letònia ha aprovat aquest dijous la introducció de l'euro a partir del 2014, tot i l'oposició de la majoria de la seva població. La llei corresponent ha estat votada per 50 diputats mentre que 40 han votat en contra i dos més s'han abstingut, entre ells un oficialista, segons ha informat l'oficina de premsa del Parlament.

Christine Lagarde, la directora gerent del Fons Monetari Internacional, va visitar al juny Letònia, el país europeu líder en austeritat i retallades durant els últims anys, i va qualificar la recuperació econòmica del país d'"èxit" i de model a seguir per als estats que ara pateixen la crisi del deute, com Espanya. En efecte, Letònia, i els altres països bàltics, són els únics estats de la Unió Europea que creixen en termes de PIB, juntament amb Alemanya i Suècia. Però per motius molt diferents.