Una peça clau en l'arribada de la planta de bateries de Volkswagen a Sagunt i en el manteniment de la fàbrica de cotxes Ford a Almussafes. Aquestes són les dues principals fites polítiques de la nova secretària d'organització del PSOE, la valenciana Rebeca Torró (Ontinyent, 1981). Una dirigent que destaca per la seva discreció, capacitat de treball i fidelitat a les sigles per sobre de les famílies polítiques. Fins i tot malgrat que aquesta lleialtat li provoqui la pèrdua d'algunes amistats.

"Volien l'autogovern valencià el dia del trencament democràtic". Aquesta inspiradora màxima, recollida en un atestat policial de l'any 1975 i recordada per l'exconseller valencià Vicent Soler, ha exemplificat la transfusió d'orgull i memòria que han rebut els dirigents socialistes que aquest dijous han acudit a la celebració de l'aniversari d'un episodi cabdal per a la restitució de la Generalitat Valenciana.

Els socialistes valencians fa temps que topen amb un mur quan reclamen la dimissió de Carlos Mazón. Davant la negativa constant del cap del Consell, aquest divendres el PSPV passa a l'atac i ja apunta a una possible moció de censura de resultat incert (necessitarien el suport de Vox, a més del de Compromís). De què depèn presentar-la? D'Alberto Núñez Feijóo. "Si Feijóo no mou fitxa en les pròximes hores, la mourà el PSPV", ha dit la líder del partit al País Valencià, Diana Morant. Consultades per l'ARA, fonts del PP estatal asseguren que "no hi ha canvis" en la seva postura sobre Mazón, que fins al moment ha estat de donar-li suport i desviar les responsabilitats cap a l'executiu de Pedro Sánchez.

Els líders del PSPV a les províncies de València i Alacant, Carlos Fernández Bielsa i Alejandro Soler, s'integraran finalment en la candidatura de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, que d'aquesta manera serà l'única aspirant a la secretaria general dels socialistes valencians en substitució de Ximo Puig, segons han confirmat fonts coneixedores de l'acord i ha avançat la Cadena SER.

Ximo Puig (Morella, 1959) va aconseguir trencar 20 anys de governs del PP al País Valencià, i va presidir la Generalitat entre el 2015 i el 2023, quan va perdre les eleccions contra tot pronòstic. Ara es prepara per deixar la presidència del Partit Socialista del País Valencià.

Vint anys seguits de governs del Partit Popular. Aquesta és la xifra que turmenta molts dirigents de l'esquerra valenciana des del 28 de maig, temorosos que el retorn del PP al Palau de la Generalitat Valenciana, ara acompanyat de Vox, instauri un regnat conservador com el que va iniciar Eduardo Zaplana l'any 1995 i que només la crisi econòmica i la corrupció van liquidar el 2015.

El Partit Popular també governarà la Diputació de València després que el PSPV i Compromís no hagin aconseguit convèncer la formació comarcal Ens Uneix perquè donés suport al candidat socialista i alcalde de Mislata (Horta), Carlos Fernández Bielsa.

El PSPV i Compromís han tancat un pacte per "reeditar un govern progressista" a la Diputació de València, que estaria presidida pel socialista i alcalde de Mislata (Horta) Carlos Fernández Bielsa. Les dues formacions han convidat a sumar-se a l'acord Ens Uneix, la formació comarcal que té la clau en el desempat entre el bloc progressista (socialistes i Compromís) i el conservador (PP i Vox), tots dos amb 15 diputats.

El pacte entre PSPV, Compromís i el partit comarcal Ens Uneix per governar la Diputació de València es complica. Això és almenys el que es desprèn de l'anunci fet aquest dijous per la formació de la Vall d’Albaida, que amenaça amb votar la seva candidata, Natàlia Enguix, en el ple d’investidura previst per al 14 de juliol.

Les campanyes electorals són rituals que els partits intenten tenir controlats al mil·límetre. Per això el malson de qualsevol assessor són els accidents que alteren el curs natural de les coses i obliguen a improvisar. Això és el que està passant ara mateix al País Valencià amb el cas dels insults racistes a Vinícius. El tractament del cas que s’està fent als mitjans espanyols està provocant una onada d’indignació entre els aficionats del València, que se senten assenyalats i maltractats per una maquinària mediàtica, l’anomenada central lechera, que sempre ha tractat el club de Mestalla amb condescendència i menyspreu.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s'ha oposat a la proposta formulada per Compromís de prohibir temporalment la venda d'habitatges a persones físiques o jurídiques que no disposen d'una "nacionalitat corresponent a l'estat espanyol".

El Grup Axis de l'empresari valencià Jaime María Febrer hauria abonat 615.000 euros (sense incloure l'IVA) a diverses companyies de publicitat i comunicació en nom del PSPV, que es va estalviar aquestes despeses en les campanyes electorals del 2007 i 2008, segons recull un informe de la UCO incorporat al sumari del cas Assut.

La proposta socialista perquè la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 inclogui una bonificació del 99% de l'impost de successions a les empreses familiars que facturin més de 10 milions d'euros protagonitza un nou desencontre entre els quatre partits que conformen el govern valencià.

"Si no hablas en castellano, no te voy a atender". Aquesta va ser la resposta que un metge del centre de salut d'Alfafar (Horta Sud) va donar a Francesc Xavier Tébar, veí de Benetússer que va demanar ser atès en valencià. A més a més, Tébar ha estat multat amb 601 euros per "alterar el funcionament del centre" i "molestar la recepcionista", després que el mateix metge interposés una denúncia contra ell.

Els partits que conformen el famós acord del Botànic revalidarien la victòria a les eleccions autonòmiques vinents segons l'enquesta anual que Levante-EMV realitza amb motiu del Nou d'Octubre. Segons el sondeig, articulat a partir de 1.510 entrevistes, el PSPV s'imposaria com a partit més votat, seguit pel Partit Popular i per Compromís. Una de les dades més significatives seria l'augment dels escons del partit, encapçalat per Ximo Puig, que passaria dels 27 actuals a 36. L'altra valoració que ens deixa l'enquesta seria l'escassa repercussió de la imputació de Mònica Oltra en l'electorat valencià, ja que Compromís només perdria 1 escó, i es quedaria amb 16. Unides Podem sumaria dos representants més a les Corts, i passaria de 8 a 10. Finalment, pel que fa a les forces de dreta i d'ultradreta, no sorprèn la davallada de Ciutadans, que malgrat la refundació anunciada, desapareixeria com a grup parlamentari i perdria els seus 18 diputats. El PP pujaria de 19 a 25 escons, un increment lleugerament superior al de Vox, que passaria de tenir 10 parlamentaris a 13.

Guanyem sobirania, Decidim un País Valencià lliure o La llengua l'hem de guanyar dia dia ha estat alguns dels lemes que s'han pogut llegir pels carrers de València durant les manifestacions organitzades per la Comissió Nou d'Octubre. Com ja és habitual, els manifestants s'han concentrat a la Plaça de San Agustí, on les principals personalitats polítiques han aprofitat per fer declaracions i on s'han anat desplegant a poc a poc les proclames dels diferents sindicats, associacions i partits. "Estem ací per reclamar l'espai de sobirania republicana valenciana", ha declarat Marta Villalta, secretària general adjunta i portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Villalta ha estat acompanyada per Gabriel Rufián, diputat d'ERC al Congrés i de Joan Barberà, president d'Esquerra Republicana del País Valencià.

Avui, Nou d'Octubre, s'ha celebrat la diada nacional del País Valencià, una data força assenyalada en el calendari polític valencià. Aquest any s'ha tornat a la normalitat prepandèmica, amb la realització dels actes tradicionals: al matí, el discurs i lliurament de premis per part del president, Ximo Puig; al migdia, la processó cívica i desfilada de la senyera pels carrers de València, i a la tarda, les tres manifestacions organitzades per sindicats, associacions i partits.

Ha passat un altre cop. La processó cívica del Nou d'Octubre havia tornat a la normalitat després de dos anys de pandèmia, recuperant el recorregut habitual i sense cap mena de restricció, que ha propiciat imatges dels carrers pels quals ha desfilat la Reial Senyera plens de gom a gom.

"Necessitem un reset territorial". Aquesta ha estat una de les principals idees que ha emès Ximo Puig durant el seu discurs de cloenda de l'acte institucional del Nou d'Octubre. El president ha recalcat que són "imprescindibles" uns pactes autonòmics de "segona generació" que actualitzin l'Estat. Durant la seva intervenció, Puig ha fet balanç dels 40 anys d'Estatut d'Autonomia, i ha dit que en aquest temps s'ha generat un "marc de llibertats, drets i convivència". També ha destacat la fortalesa de l'autogovern i ha elogiat el vessant social i econòmic de l'administració valenciana.

L'alcalde de València, Joan Ribó, s'ha mostrat crític amb els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) pel 2023, qualificant-los com "inacceptables i insuficients" i condemnant el "greuge comparatiu" amb altres ciutats com Barcelona o Madrid. Ribó ha exigit al govern una "millora en el tractament dels valencians i valencianes" i que s'atenguin "d'una vegada per totes les reivindicacions històriques de València". L'exemple que ha utilitzat Ribó per manifestar el seu desencant ha estat la partida dels PGE prevista per a l'Autoritat del Transport Metropolità de València, que per a l'any vinent serà de 38 milions, mateixa quantitat que l'any anterior. "Això és totalment inassumible en una situació d'emergència climàtica i inflacionària i amb els preus totalment disparats", afirmava Ribó.