Amb The unfixing, de la directora Nicole Betancourt, guanyadora d'un Emmy i present a l'estrena, s'ha inaugurat la 16a edició del Cerdanya Film Festival (CFF). The unfixing va ser estrenat al Ji.hlava Internacional Documentary Film Festival de la República Txeca i guardonat amb el Premi del Públic al Vermont Film & Folklore Festival. El documental proposa una mirada íntima i poètica sobre el dolor i la sanació com a portes d’entrada d’una nova manera de veure i sentir el món i també una reflexió sobre el canvi climàtic i l’estat del planeta. És una coproducció entre els Estats Units i l'estat espanyol, de la productora gironina Horizontal Films Media. Va ser rodat al llarg de vuit anys als Estats Units, Espanya, Mèxic i la República Dominicana i la postproducció es va fer íntegrament a Barcelona.

Atresorava resina, fusta, or, carbó, llana, pernils, vi, oli... No era terra ben bé de pas. Però, muntanya enllà, era una terra cobejada. De sempre. És encara avui un dels territoris catalans amb més densitat de monuments megalítics. Els romans també hi van fer cap. Per arribar-hi des de la costa, la ruta més utilitzada era el camí de la Sal, emprat durant segles pels traginers des de Cardona, l’enclavament de la muntanya blanca: direcció a Solsona, passant per Sant Llorenç de Morunys, saltant el coll de Port, creuant la vall de la Vansa i d’allí, vorejant la serra del Cadí, fins a l’actual Seu d’Urgell, en l’aiguabarreig del Segre i el Valira i des d’on s’enllaçava amb la strata Ceretana, la que per la plana de la Cerdanya duia a Iulia Libica, és a dir, Llívia, fundada en l’època de l’emperador August. Hi ha qui s’aventura a dir que Anníbal, amb els seus elefants, havia seguit el camí de la Sal el 218 aC. Potser sí.

Feia anys que vivia al mateix pis de Llívia i, vist des de fora, tenia una vida de jubilat totalment rutinària. Cada matí era al bar de davant de casa seva fent un cafè i fent petant la xerrada amb uns quants amics. Després passejava pel poble i anava a dinar. A la tarda solia anar amb la seva furgoneta blanca bruta i plena d'eines cap a l'hort. Al vespre tornava a ser pel carrer, voltant i parant, de tant en tant, a fer una cervesa en un bar. Es diu Manolo i és constructor de professió. Ara estava jubilat i tot el que quedava de la seva antiga vida ho tenia en uns baixos, on guardava encara materials de l'obra i alguna eina. Viu al centre del poble i fa anys, dècades, que forma part del paisatge d'aquest municipi de la Cerdanya.

És un avi de 77 anys que no té cap antecedent, ni policial ni judicial. Els Mossos d'Esquadra no acaben de tenir clar quan ho va començar a fer, però la qüestió és que ara era camell. I no era un traficant qualsevol, sinó un dels més actius de Llívia. Fonts policials parlen fins i tot d'un dels principals camells de la Cerdanya. Les mateixes fonts admeten que mai havien detingut una persona tan gran per un tema de drogues.

Al dipòsit controlat de Prullans (Cerdanya), situat en una clotada rocosa als afores del poble, només s'hi poden abocar restes de runa. Fa un mes dies, però, la plataforma ciutadana SOS Pirineus va denunciar l'abocament d'altres tipus de deixalles en aquest emplaçament, amb un vídeo en què s'observa un camió descarregant un matalàs i diversos plàstics. Segons l'associació pirinenca, no només es tracta d'un acte "il·legal" contra les normes de la planta, sinó també d'una "agressió ambiental", perquè els materials abocats no són inerts com la runa i poden generar reaccions químiques contaminants. Així ho argumenta Núria Martí, geòloga i portaveu de la plataforma, que ha pogut comprovar de primera mà l'existència de plàstics i ferralla entre la runa de l'abocador: "El substrat del dipòsit és roca calcària amb molta fracturació, així que, si la protecció del sòl no és l'adequada, es poden produir filtracions dels lixiviats tòxics dels plàstics als aqüífers o a les aigües superficials".

"Avui és un dia històric a Puigcerdà, pensa que aquí gairebé mai hi ha manifestacions i avui fa pinta que vindrà molta gent, mira com està tot!", augurava el veí puigcerdanenc Robert Fumanal quan tot just faltaven escassos minuts per a les 12 del migdia. Era l'hora prevista de la protesta organitzada per la plataforma Stop JJOO. Sota el lema “Per un Pirineu viu, stop Jocs”, la mobilització ha aplegat milers de persones de totes les edats i procedències (5.000 segons els organitzadors i 2.500 segons els Mossos d'Esquadra) que s'han desplaçat fins a la capital cerdana per deixar clar el seu rebuig al projecte olímpic. "Ja n’hi ha prou de destrossar el medi ambient. Tinc cinc nets, si continuem carregant-nos-ho tot, què els quedarà a ells? I quan no hi hagi terra per sembrar, què menjarem?", es preguntava la Francesca Simeon, de Montmeló, que als seus 71 anys era una de les voluntàries que han ajudat en tasques organitzatives.

El Cerdanya Music Festival es trasllada d'Alp a Llívia per celebrar la seva segona edició. Se celebraran 10 concerts i una festa flower power del 10 al 20 d'agost. Concert Studio, els organitzadors també del Festival de Pedralbes, s'han traslladat a un prat de 83.000 metres quadrats i faran els concerts a les 21h, per la temperatura i per viure la posta de sol. Pràcticament els mateixos dies, però a Puigcerdà, hi haurà els vuit concerts del Summerfest Cerdanya que organitza Clipper's, que també munten el festival de Cap Roig. "Em sorprèn que, quan fem el nostre, en vingui un altre. Quina casualitat!", diu Martín Pérez, de Concert Studio, amb ironia.

Situada al costat dret de la via, en el quilòmetre 41,600, l’estació d’Alp-Urtx (oficialment, des de febrer del 1932, Urtx-Alp) va ser pensada a profit de dues poblacions de la Cerdanya, situades a un quilòmetre aproximadament. Va tenir molta activitat quan hi afluïa el trànsit provinent de la Seu d’Urgell i Andorra. Era un edifici amb baixos i dos pisos i un edifici d’una planta afegit al cos principal, que es complementava amb annexos per al servei i un moll cobert. Hi va funcionar fins i tot una cantina.

El 10, 11 i 12 de maig s'han dut a terme les entrevistes a les 25 dones que formen part del projecte de la ruta de la memòria de les dones del món rural, que impulsa el Consell Comarcal de Cerdanya amb la col·laboració dels ajuntaments i EMDs de la comarca. Els ens locals han estat els encarregats d'escollir les representants de cada municipi i EMD, que ens han explicat les seves vivències i les de la seva gent.

Amb l'Escanyabocs arrenca aquest cap de setmana a l'Alt Urgell el Circuit Fer de curses per muntanya, que enguany comptarà amb un total de nou proves, una de les quals a Cerdanya. D'aquesta manera es recupera una convocatòria que l'any passat es va haver de suspendre a causa de les mesures de contenció del covid-19. L'edició de 2021 és la que fa 12 des que es va posar en marxa el circuit.

El servei ferroviari de la línia R3 de Rodalies entre Puigcerdà i Ribes de Freser ha quedat restablert aquest diumenge a la tarda després de deu mesos d'obres al túnel de Toses. Adif va començar el 22 de juny de l'any passat les tasques per reforçar l'estructura del túnel per tal d'evitar despreniments i canviar la catenària per una de rígida. Les obres s'han centrat el 950 metres dels 4 quilòmetres que té el túnel i han costat 9,5 milions d'euros. Durant aquests mesos, s'ha ofert un servei per carretera per suplir el tram de via afectat.

Els Ajuntaments de Puigcerdà i la Guingueta d'Ix han signat aquest dimecres el conveni per remodelar, de forma conjunta, el pont internacional que comunica l'avinguda de França de Puigcerdà amb l'avinguda Porta de França de la Guingueta. L'actuació, que tindrà un cost de gairebé 40.000 euros+IVA, es finançarà a parts iguals entre els dos consistoris i permetrà renovar el paviment del pont i canviar-ne la barana.

Bolvir ja sap com serà la seva nova plaça del Poble. L'Ajuntament de la localitat cerdana havia organitzat una consulta per tal que els veïns i veïnes diguessin quina opció els agradava més. Finalment, hi han pres participat 51 persones, 28 de les quals han votat per "Catifes de trobada", mentre que les altres dues propostes han rebut 17 i 6 vots, respectivament.

Els treballs de millora al túnel de Toses encaren la recta final i es preveu que els trens de la línia R3 puguin tornar a circular entre Ribes de Freser i Puigcerdà el pròxim 9 de maig a la tarda. Aquell mateix dia es donaran per finalitzats els treballs que s'hauran allargat durant més de 10 mesos. El director general de conservació i manteniment de la via d'Adif, Ángel Contreras, ha detallat que les millores s'han centrat en reforçar les zones "més problemàtiques" del túnel i que s'ha actuat en 950 metres dels 4 km de longitud que fa en total.

La renda per habitant a Catalunya era de 17.600 euros el 2018, xifra que suposa un creixement del 2,1% en relació amb l'any anterior. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) recollides per l'ACN, pràcticament totes les comarques han incrementat la renda per habitant, encapçalades per Cerdanya (6,6%), el Solsonès (6,2%), l'Aran (5,8%) i el Montsià (5,7%). A l'altre extrem, el Ripollès i l'Alta Ribagorça són les úniques comarques que han disminuït de renda, del -0,7% i del -1,1%, respectivament. Amb la publicació de les dades del 2018, l'Idescat amplia el detall de la informació territorial i ofereix les estimacions de la renda pels municipis entre 1.000 i 5.000 habitants; això suposa oferir nova informació per a 238 municipis.

Els usuaris del Banc dels Aliments de Cerdanya podran adquirir productes frescos als comerços de proximitat de la seva localitat a través de vals de compra per valor de 25 euros durant aquest mes de maig. A més, durant aquest any i fins a fi d'existències, els lots de productes del Banc dels Aliments es veuran complementats per altres productes frescos que s'han comprat a productors locals de la Xarxa Agroalimentària de Cerdanya.

La Kílian Jornet Foundation, l'entitat creada recentment per l'esportista cerdà per tenir cura dels entorns de muntanya, ha recollit fins a 4 tones de deixalles en una setmana, en una acció realitzada a nivell mundial. Tal com ha explicat a l'Ara Pirineus la seva mare i membre de la fundació, Núria Burgada, hi han participat 200 grups o persones de més de 40 països de pràcticament tots els continents. La fundació es va crear l'octubre de l'any passat i ja va fer una acció pel dia de la Dona. Tot i això, la d'aquesta passada setmana ha estat la primera gran activitat, on s'hi ha implicat a un gran nombre de persones i entitats.

Els badlands es formen en zones àrides a partir de l'erosió del vent i de l'aigua. A Isòvol (Cerdanya), aquest fenomen ha dibuixat, amb el pas del temps, diverses canals profundes i estretes en una muntanya de colors grocs, ocres i vermellosos. L'aprofitament d'aquest recurs per part dels romans per extreure or, al segle II aC, ha acabat de configurar aquest paisatge, que ara es vol convertir en aparador per atreure més visitants al municipi. Així, s'ha posat en marxa un centre d'interpretació al nucli d'All on també es poden veure les restes d'un carrer del segle XVI i part de l'antiga necròpoli de la sagrera de l'església de Santa Maria. A més, a l'estiu s'instal·larà un quiosc digital a l'ajuntament per difondre els atractius de la zona.

El Jutjat de Menors ha decidit enviar a judici un jove de 27 anys acusat d'abusar sexualment de dos nens de 7 anys a Prats i Sansor (Cerdanya) quan era menor d'edat. La vista oral tindrà lloc dijous vinent, segons ha avançat 'Segre' i ha pogut confirmar l'ACN de fonts judicials. Els fets haurien tingut lloc entre els anys 2008 i 2011 però es jutjaran ara, un cop les víctimes han complert la majoria d'edat i han pogut interposar la denúncia. Segons es relata a l'escrit de la Fiscalia, el noi aprofitava que els nens anaven a jugar a casa seva per cometre els abusos un cop es quedaven sols. El Ministeri Públic demana una condemna de dos anys i mig d'internament en règim tancat, a més de tres anys i onze mesos de llibertat vigilada.

Aquest diumenge a la tarda ha tingut lloc, davant de l'Hospital de Cerdanya, la proclamació dels guardons del Cerdà de l'any, impulsats per l'Institut d'Estudis Ceretans. En aquesta ocasió s'ha lliurat el guardó a la guanyadora de l'any 2019 (ja que l'any passat no se li va entregar a causa de la pandèmia de covid-19), als guanyadors del 2020 i un guardó honorífic.