Mentre la comissió sobre el model dels Mossos d’Esquadra continua amb el debat al Parlament, el departament d’Interior ha tornat a canviar el protocol d’ús del foam. Aquesta modificació va entrar en vigor el 30 de març, però no s’ha conegut fins ara, en una resposta parlamentària del conseller Joan Ignasi Elena. Segons ha avançat Nació Digital, Elena ha fet públic que des de fa dos mesos els antiavalots "en cap cas poden apuntar expressament al cap o al coll de la persona que sigui l’objectiu de la intervenció". Malgrat que el conseller sempre havia instat a revisar les eines d’ordre públic al Parlament, ara ha argumentat que "sense detriment" de les conclusions que es prenguin a la comissió ja s’ha decidit fer aquest canvi.

Dos anys i mig després que una dona patís un traumatisme cranioencefàlic per l'impacte d'un projectil de precisió foam durant les protestes per la sentència del Procés a Barcelona, continua sent una incògnita qui va disparar el tret lesiu. Es tracta d'una de les quatre persones ferides greus a Catalunya per aquest tipus de projectils, que van substituir les pilotes de goma després que el Parlament prohibís als Mossos utilitzar-les l'any 2014. Les altres tres són persones que han perdut un ull, tot i que el protocol marca que els escopeters antidisturbis han d'apuntar sempre per sota de l'abdomen.

La policia no ha de ser “l’única resposta” a les crisis i als conflictes socials. Amb aquesta idea, el cap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, ha conclòs la seva anàlisi sobre les actuacions d’ordre públic del cos. En una jornada organitzada pel Síndic, Trapero ha fet la primera intervenció pública des que van començar les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél fa un mes. “La policia és l’última eina d’un sistema que assenyala falsos culpables en lloc de buscar solucions”, ha dit el major sobre el paper dels Mossos en els desnonaments. Per això considera que la resolució dels conflictes que s’expressen als carrers “hauria de dependre” dels actors polítics: “La policia rep el fracàs o la inexistència d’una veritable gestió”.

L’impacte d’una pilota de goma disparada per un mosso d’esquadra va provocar que Ester Quintana perdés un ull en la vaga general del 2012. Ella es va convertir en el símbol per acabar amb aquests projectils i el seu cas va marcar un punt d’inflexió també en la gestió de l’ordre públic a Catalunya. El debat va entrar al Parlament el 2013 a través de la “Comissió d’estudi dels models de seguretat i ordre públic i de l’ús de material antiavalots en esdeveniments de masses”. Un títol que bé podria servir ara per abordar un debat pràcticament calcat sorgit després de les protestes contra la sentència de l’1-O i dels aldarulls recents com a resposta a l’empresonament del raper Pablo Hasél.

Un any i quatre mesos després que els Mossos d'Esquadra anunciessin per primera vegada que escurçarien el número d'identificació dels antidisturbis, aquest canvi es farà finalment efectiu els pròxims dies, segons ha avançat aquest matí SER Catalunya. El número d'operatiu policial (NOP) passarà de nou a sís dígits i no només això sinó que a partir d'ara els agents també l'hauran de portar al davant i als dos laterals del casc, a més de a l'esquena com ja havien de fer. "La nova ubicació del NOP en l'uniforme policial garanteix la identificació des de qualsevol angle i davant de qualsevol intervenció. Serà visible des dels 360 graus al voltant de l'agent", ha manifestat aquest migdia la policia catalana en un comunicat.

La tan esperada auditoria als Mossos d'Esquadra per les protestes postsentència no ha suposat, d'entrada, cap revulsiu. D'una banda, no ha convençut les entitats per la defensa dels drets humans que van assistir a la presentació de l'informe, que han trobat a faltar concrecions sobre els possibles canvis a les unitats d'ordre públic i que han vist que en la roda de premsa posterior es van donar detalls que no formen part de l'avaluació. De l'altra, els sindicats policials volen terminis perquè han considerat que el document evidencia unes mancances que ja feia temps que es denunciaven i han reclamat més efectius, a més d'expressar dubtes davant el model que es planteja.

L'Audiència de Barcelona va condemnar dimarts a més de dos anys de presó l'inspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa pels cops de porra que va donar durant el desallotjament del 15-M de la plaça Catalunya, i l'endemà el cap de la policia catalana va anunciar que l'apartava dels antiavalots. Fins ara el conseller d'Interior, Miquel Buch, no s'havia pronunciat sobre aquesta sentència, que també estableix que Arasa no podrà fer de policia durant el temps de condemna, i aquest migdia ho ha fet en una compareixença per respondre a preguntes de la ciutadania. Buch ha al·legat que l'única manera d'apartar dels Mossos l'inspector condemnat és "que ho digui un jutge". El conseller ha afegit que "se segueix" el procés judicial, perquè la sentència no és ferma i Arasa preveu recórrer-la al Suprem, però ha defensat que el cos "ha actuat de forma preventiva" canviant-lo de destí.

L'endemà que sortís la sentència de l'Audiència de Barcelona contra l'inspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa per cops de porra en el desallotjament del 15-M de la plaça Catalunya, la policia catalana ha anunciat que l'aparta de l'ordre públic. Fa només tres mesos, quan s'acabava de jutjar el cas pel qual ara se l'ha condemnat a dos anys i quatre mesos de presó per dos delictes de lesions, Arasa va ser ascendit a cap dels antiavalots de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) a Barcelona. Però el cap dels Mossos, el comissari en cap Eduard Sallent, ha explicat que, una vegada es va conèixer la sentència –que també estableix que no podrà fer de policia durant el temps de condemna–, va parlar amb Arasa i li va dir que el canviaria de destí.

Poc abans que acabés l’últim mandat municipal, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, signava el decret amb què es donava per dissolta la unitat de suport policial (USP) de la Guàrdia Urbana -la dels antiavalots-, que era un dels compromisos electorals dels comuns. Amb el decret, la USP quedava substituïda per l’anomenada unitat de reforç d’emergències i proximitat (UREP), que havia de reforçar el servei de policia de proximitat i dedicar-se a aspectes com la gestió de les emergències, els grans esdeveniments i el medi ambient -com ara les queixes per sorolls- o la protecció de les autoritats municipals i els espais públics.

Els Mossos d'Esquadra canviaran el número d'identificació dels antiavalots, el seu número d'operatiu policial (NOP). Se substituiran els nou dígits que es feien servir fins ara per identificar els agents d'ordre públic, de la Brigada Mòbil (Brimo) i de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), per només sis dígits. Els sis dígits, com ja passava amb els nou, seran una combinació alfanumèrica que els agents portaran a l'esquena. Fonts dels Mossos han explicat a l'ARA que el canvi s'ha fet perquè el número d'identificació actual dificulta la memorització, cosa que ha provocat les queixes de manifestants i col·lectius socials que han volgut denunciar les actuacions d'alguns antidisturbis.

Entrada la recta final del mandat, l’alcaldessa Ada Colau accelera els canvis a la Guàrdia Urbana de Barcelona. Si la setmana passada firmava el decret d’alcaldia -pendent de publicar- per suprimir la unitat de suport policial (USP), la dels antiavalots, que se substituirà per la nova unitat de reforç d’emergències i proximitat (UREP), ahir es va reunir per primer cop el nou comitè d’ètica del cos. Discutir com ha d’actuar un agent en un cas com el que al mes de desembre va acabar amb la mort d’un tret al cap de la gossa Sota o com es pot aconseguir una policia més pròxima són exemples del que podria tenir sobre la taula aquest òrgan d’assessorament per garantir les bones pràctiques en l’actuació policial.

Des que Ada Colau va arribar a l’alcaldia de Barcelona, l’àrea de seguretat sempre ha depès d’ella. La va assumir amb el fitxatge d’un coneixedor de la matèria, Amadeu Recasens, que havia dirigit l’Escola de Policia de Catalunya. Només dues setmanes després que Barcelona en Comú hagués agafat les regnes de l’Ajuntament, el govern municipal ja va haver de sortir a defensar que no hi havia hagut canvis en els dispositius de la policia, davant les acusacions que la Guàrdia Urbana actuava amb passivitat amb els venedors ambulants. La gestió policial del top manta ha sigut un dels estira-i-arronses constants: l’oposició també ha recriminat a Colau l’augment de la inseguretat. Segons l’última enquesta de victimització de Barcelona, el 25,6% dels barcelonins han dit que han sigut víctimes d’un delicte o més, un percentatge que no es produïa des del 2009 -quan va ser el mateix-, i el 2012 es va quedar amb una mitjana del 25,3%.

Suprimir la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana. Va ser una de les promeses de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, durant la campanya de les eleccions municipals del 2015 i que es complirà quan falten quatre mesos per acabar el mandat. Segons va avançar ahir El País, els pròxims dies Colau signarà un decret d’alcaldia per eliminar la unitat de suport policial (USP) -la dels antiavalots-, que se substituirà per una de nova creació anomenada unitat de reforç d’emergències i proximitat (UREP). L’alcaldessa farà el decret sense el suport dels sindicats de la Guàrdia Urbana, amb qui el govern de Barcelona en Comú havia intentat negociar el canvi d’unitat. Un dels punts que ha impedit l’acord ha sigut que el consistori no ha concretat en quina situació quedaran els agents que ara formen part de la USP però que no volen fer les proves -o que no les superin- per entrar a la nova unitat.

La Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d’Esquadra, els antiavalots, tenen nou cap. L’intendent Xavi Pastor ha assumit la direcció de la Brimo en el marc de diversos canvis a la cúpula del cos pel relleu de dos comissaris que des de feia mesos havien demanat passar a segona activitat –un dret voluntari que tenen a partir dels 57 anys–. Pastor ocuparà el càrrec de cap dels antiavalots després d’haver dirigit l’últim any la comissaria de l’Eixample de Barcelona. Abans era el cap de l’àrea de mediació i negociació dels Mossos. L’equip va començar a funcionar el 2012 sota la direcció de Pastor i fa de mitjancer entre col·lectius enfrontats quan es generen problemes d’ordre públic. Pastor es posarà al capdavant de la Brimo després que l’intendent Carles Hernández, que fins ara la dirigia, hagi passat a ser el número dos de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, dedicada a la lluita antiterrorista.

Barcelona dissoldrà la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana i en crearà una de nova, formada per més agents, que haurà d’assumir més funcions. El canvi, segons fonts de l’Ajuntament, permetrà tenir més efectius al carrer, ja que actualment la Unitat de Suport Policial (USP), on hi ha els antiavalots, només actua en casos molt determinats. Els agents que vulguin entrar a formar part de la nova Unitat de Reforç de Proximitat i Emergències (URPE) hauran de superar un curs de formació, que encara s’ha de definir. La prova d’accés preocupa els sindicats, que temen que es pugui utilitzar per fer una purga dins del cos. “El que volen és fer neteja de personal i fer veure que han complert el seu programa electoral”, denuncia Jordi Gallart, del sindicat CCOO de la Guàrdia Urbana.

L'Ajuntament de Barcelona ja prepara la substitució dels antiavalots de la Guàrdia Urbana per una unitat nova. Segons ha avançat el diari 'La Vanguardia', el consistori negocia amb els sindicats com aplicar aquesta mesura que forma part del seu pla director. Colau ha subratllat a Antena 3 que els antidisturbis no són competència de la Guàrdia Urbana, sinó dels Mossos d'Esquadra, i que, per tant, no tenia sentit que hi hagués una unitat dedicada a aquesta qüestió. Ha afegit que l'objectiu és transformar-la perquè sigui "moderna, professional i tingui funcions pròpies de la Urbana". Sobre la inseguretat al Raval, ha dit que espera que el conseller d'Interior rectifiqui i aprofiti la Junta Local de Seguretat de dijous per incorporar més Mossos a Barcelona.