El govern espanyol avança en el seu objectiu que les promotores públiques i privades construeixin habitatge per dedicar-lo al lloguer assequible i social. Aquest dilluns el ministeri d'Habitatge, juntament amb el d'Economia i l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), ha signat el conveni dels préstecs als quals tindran accés les promotores per posar a disposició del mercat aquests immobles, i que el govern espanyol ha xifrat en 43.000 pisos nous, entre construïts (obra nova) i rehabilitats.

Gairebé un any després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés les ajudes perquè els joves poguessin accedir a una hipoteca, la mesura fa un dels passos definitiu per veure la llum. Aquest dimarts, el consell de ministres ha aprovat les condicions concretes dels avals de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per accedir a una hipoteca. Ara, ICO i ministeri d'Habitatge hauran de firmar un conveni i després les entitats financeres interessades s'hi podran adherir per poder començar a comercialitzar les hipoteques que es puguin acollir a aquest programa.

La resposta a la pregunta que encapçala aquest editorial és que no és fàcil, però és vital. De fet, a vegades sembla un miracle que Catalunya mantingui l'empenta industrial. Tot costa massa. Hi ha la qüestió, ja comentada recentment en aquest mateix espai, de la mida petita dels nostres negocis familiars, siguin de l'àmbit que siguin. En el camp industrial, especialment, la mida sí que importa. I quan es tracta de grans projectes estratègics, el que també importa, i molt, és la inversió. Una inversió que s'acaba de quedar a mitges amb el Projecte Estratègic de Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) del cotxe elèctric per reindustrialitzar la planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. A aquest hub d’electromobilitat i descarbonització, liderat per QEV Technologies i BTech en associació amb el grup logístic Goodman, se li van assignar gairebé 108 milions del PERTE (el 12% del total dels fons assignats). Per rebre'ls, però, es necessitaven 70 milions en avals.

El Govern ha decidit aquest dimarts que sigui el departament d'Economia el que assumeixi la gestió dels avals que la Generalitat va presentar al Tribunal de Comptes per fer front a les fiances de 5,4 milions d'euros per la causa d'Exteriors. D'aquesta manera, se'n deixa al marge l'Institut Català de Finances (ICF) –tot i que aquest ens continua sent qui atorga els avals– i es responsabilitza la conselleria i el titular, Jaume Giró, del Fons Complementari de Riscos. Segons ha explicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, després de la reunió del Govern d'aquest dimarts, així "es preserva" l'ICF i també es genera un "estalvi" a les arques de la Generalitat, perquè no s'ha de fer l'encàrrec de gestió a cap altra entitat i, per tant, no s'ha de pagar cap comissió. Una comissió que fonts d'Economia xifren en un 0,5% com a mínim i en uns 50.000 euros l'any.

Setmana política amb la síndrome de cotxe escombra que té finals de juliol. L’actualitat s’accelera per tancar temes, ja sigui a Barcelona, Madrid o Salamanca, com si la previsió d’uns dies de vacances hagués de canviar gaire la perspectiva de la tornada quan s’estreni llibreta.

Primer aval constitucional al decret del Govern per facilitar, a través de l'Institut Català de Finances (ICF), els avals per a les fiances milionàries (en total, 5,4 milions) que el Tribunal de Comptes ha imposat a 34 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'acció Exterior entre els anys 2011 i 2017. L'aval en qüestió ha vingut del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que ha validat per unanimitat la via governamental tot i demanar dues modificacions que el Parlament, per majoria, ha incorporat a través d'una proposició de llei: que la implicació de l'ICF sigui "excepcional" i "limitada en el temps" i que quedi clar que els afectats han de retornar els diners a la Generalitat en cas de sentència ferma.

El fiançament de les multes imposades pel Tribunal de Cuentas (TdeC) per l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2011 i 2017 està resultant encara més complicat del que hom es podia pensar. El dimarts 6 de juliol el govern de la Generalitat -el seu conseller d’Economia i Hisenda- va anunciar el decret llei que creava el Fons Complementari de Riscos, que permetia que els afectats poguessin accedir a una fiança que cobrís les suposades responsabilitats comptables, que la mateixa Generalitat negava que existissin. Tothom, a l’àrea independentista, va aplaudir. Tothom, a l’àrea unionista, va criticar durament la mesura, amenaçant amb recursos immediats. El més perillós d’aquests recursos era el del mateix govern central, que en cas d’impugnar el decret llei davant del Tribunal Constitucional, comportava la suspensió immediata. Els dies han passat i la impugnació no s’ha produït. Quedava l’amenaça del recurs que podien presentar partits que han fet de l’antiindependentisme català el seu senyal d’identitat. Aquests recursos podrien tenir una bona acollida a les més altes instàncies d’apel·lació i resoldre’s ràpidament.

“S’està fent política a cop de sentència”. Amb aquesta contundència explica una font financera per què cap banc està signant un aval que aturaria el procés d’embargament a 34 responsables polítics catalans. L’argumentari es repeteix entre els diferents bancs: “Hi ha dubtes sobre la validesa jurídica de l’operació”, diuen, en referència al fet que la mateixa Generalitat, que apareix en el cas com a perjudicada, sigui qui presenta les garanties de cara al fet que els bancs puguin donar els avals. 

Finalment, el Govern ha trobat la fórmula jurídica per cobrir les fiances (totalment exorbitades) imposades pel Tribunal de Comptes a 34 càrrecs i excàrrecs de la Generalitat als quals es responsabilitza de l'acció exterior de la Generalitat entre el 2012 i el 2017. El conseller d'Economia, Jaume Giró, va explicar ahir que el consell executiu havia aprovat la creació d'un fons de riscos dotat amb deu milions d'euros al qual es puguin acollir tots els servidors públics, amb l'objectiu de cobrir els perjudicis econòmics que es puguin derivar de l'exercici de les seves competències. D'entrada aquest fons dependrà de l'Institut Català de Finances, però a la llarga es crearà una entitat a part que vindrà a ser com una asseguradora pública que cobrirà tot allò que queda fora de les assegurances privades que té contractades la Generalitat.

Fa gairebé una setmana que el govern espanyol va anunciar un multimilionari pla d’avals públics perquè autònoms i empreses puguin finançar-se tot i la dramàtica caiguda de l’activitat econòmica per culpa de la crisi sanitària del Covid-19. Tot i la pompa amb la qual es va fer l’anunci, els dies han anat passant i poca cosa més se sap d’aquests crèdits, que hauran de concedir els bancs però que en part estaran garantits per l’Estat. Aquesta falta de concreció ha desesperat milers d’empreses, que ja els han sol·licitat i segueixen esperant a rebre els diners que necessiten.

La comissió organitzadora i l'autoritat electoral de les primàries per a l'elecció de candidat del PSC a la presidència de la Generalitat i de cap de llista per Barcelona de les eleccions al Congrés han rebut els avals d'afiliats als precandidats. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, i Carme Chacón, exdiputada i exministra, han estat els únics que han passat el tall per nombre d'avals, i així han superat amb escreix el mínim de 955 exigits. Com que no tenen rival cap dels dos en aquestes primàries, l'autoritat electoral validarà aquest dimarts els avals i, si tot va com es preveu, Iceta i Chacón seran proclamats caps de llista pel consell nacional, sense necessitat de la votació de la militància.

Tots els crèdits, avals i garanties públiques que vulguin concendir les comunitats autònomes hauran d'obtenir abans el permís del ministeri d'Hisenda. El govern espanyol prepara un canvi legislatiu per controlar encara més l'activitat creditícia de les comunitats, segons avança aquest dilluns el diari 'Expansión'.

Robert Blanch, impulsor de l'Associació per la Defensa dels Drets del Soci, ja ha donat ordre al seu advocat per tirar endavant la demanda contra la decisió judicial de suspendre l'execució dels avals. Ell mateix explicarà, la setmana vinent, els motius pels quals considera que ha de tirar endavant aquesta nova acció judicial, que suposa reclamar 23,2 milions d'euros a Joan Laporta i a set dels seus exdirectius.

El serial dels avals de la junta de Laporta no s'ha acabat. Després que la directiva actual decidís renunciar a l'execució dels 23,2 milions que es reclamava a la junta anterior, el soci Vicenç Pla –que va fer la demanda– manté que els exdirectius han d'abonar aquesta quantitat al club. Per això, està decidit a presentar un nou recurs perquè l'expresident Laporta i set dels seus directius paguin aquests diners al club.

L'actual president de la CEOE i candidat a la reelecció, Joan Rosell, ha aconseguit presentar un total de 304 avals procedents de 73 organitzacions per concórrer a les eleccions del 17 de desembre, mentre el seu rival, Antonio Garamendi, ha reunit 25 avals de 9 organitzacions.

El precandidat a la primera secretaria del PSC, Miquel Iceta, ha lliurat a l'autoritat electoral i a la comissió gestora del partit 4.321 avals, més del doble dels necessaris (2.008) per optar a liderar els socialistes catalans. Iceta ha assegurat que sent "amb força" per tirar endavant el PSC, "per alçar els ànims i mobilitzar els vots".