"Som la comunitat autònoma més transparent de l'estat espanyol i així ens va quan surten informes que comparen les llistes d'espera sanitàries", lamenten fonts de la conselleria de Salut sobre la disparitat que hi ha entre els diferents sistemes sanitaris a Espanya. Disposar de dades és essencial per definir les prioritats de la política sanitària i les llistes d'espera són un gran indicador de l'eficiència del sistema, però fa temps que des de Catalunya critiquen que no tots els territoris recullen les dades de la mateixa manera. Les competències en salut recauen a cada comunitat autònoma, per la qual cosa el ministeri de Sanitat elabora els informes amb les dades que comunica cada territori. D'acord amb l'última publicació estatal, Catalunya és la comunitat amb més pacients en espera per entrar en un quiròfan i la segona amb el temps d'espera més alt, uns 148 dies de mitjana per a una operació. Des de Salut, però, posen en dubte l'informe i insisteixen que no totes les comunitats comparteixen les dades amb la mateixa exhaustivitat.

En un context de creixent pressió poblacional –en la Catalunya dels 8 milions, cada any se sumen 100.000 nous usuaris al sistema mèdic–, avui al nostre país hi ha més de 200.000 persones a l'espera d'una operació, més de 200.000 pendents d'una prova i més de 500.000 fent cua per a una primera visita amb un especialista. Aquestes xifres, a les quals ha tingut accés l'ARA, ja parlen per si soles, però per avaluar realment la magnitud de la qüestió cal fixar-se és en el temps d'espera.

A Catalunya hi ha més de 300.000 persones pendents d'una operació, una prova o una visita a l'especialista que estan inclosos en una llista que supera el temps d'espera que marca la llei. Pacients que fa anys que esperen per entrar a quiròfan o que han de reprogramar visites a l'especialista per repetir proves diagnòstiques que ja no són vigents en el moment de la consulta. Mentre l'atenció urgent que no es pot demorar es manté en els terminis que marca per llei el departament de Salut, les visites i les proves centrades en la prevenció i la millora de la qualitat de vida acumulen cada vegada més pacients fora de termini.

Davant d'un diagnòstic de càncer, una malaltia amb mal pronòstic o d'una operació de gran complexitat, la ciutadania catalana continua picant a la porta del sistema públic de salut, malgrat que el nombre de persones amb mútua privada creix any rere any i un terç de la població ja té doble cobertura. Aquest augment de la cobertura privada es deu, sobretot, a les dificultats que hi ha per accedir a determinats serveis sanitaris, especialment quan l'atenció no és urgent i està més enfocada a la prevenció i a la millora de la qualitat de vida.

Unes 3.000 famílies catalanes estan pendents que els assignin un habitatge social, però la gran demanda i la poca oferta disponible de pisos a disposició d'entitats i administració fa que les llistes d'espera no parin de créixer malgrat que els usuaris compleixen els requisits i han rebut una resolució favorable. Mentre no arriba aquesta solució, la majoria de famílies sobreviuen en un relloguer o fins i tot en hostals socials.

Presentar-se a l'examen pràctic de conduir pot ser un calvari a Catalunya. Hi ha més de 70.000 alumnes a les llistes d'espera i aquestes xifres van en augment. Encara que aquest nombre correspon als estudiants que han aprovat l'examen teòric i no vol dir que ja estiguin preparats per examinar-se del pràctic, és un indicador que el sistema no és capaç d'absorbir la demanda actual. “Entren més alumnes dels que s'examinen i aproven”, afirma el president de la Federació d'Autoescoles de Catalunya (FAC), Raül Viladrich.

Reduir les llistes d'espera per tenir una visita amb el metge, fer-se una prova diagnòstica o operar-se és una de les prioritats del sistema sanitari català, ja que sempre ha estat el seu taló d'Aquil·les. Els hospitals de Barcelona són dels que tenen més població assignada per atendre, per la qual cosa els responsables dels centres sanitaris revisen constantment el nombre de persones que hi ha pendents a la capital catalana per si cal desplegar accions de millora amb les quals escurçar les llistes. Actualment, els barcelonins esperen de mitjana 93 dies per a una primera visita amb l'especialista, segons dades de la conselleria de Salut.

La sanitat viu des de fa anys en un entorn tensat pels problemes acumulats. Primer van ser les retallades i després la pandèmia. També hi ha hagut dos factors de fons que hi han influït: el creixement poblacional i l'envelliment progressiu. Els fons europeus per la covid i els increments pressupostaris del Govern dels últims exercicis han suposat un alleujament, però la situació encara demana una imprescindible millora, necessària tant per als professionals com per als pacients. Hi ha hagut avenços clars, per exemple, en les llistes d'espera: tot i que la demanda no para de créixer, el nombre de persones que han d’esperar més del compte per operar-se s'ha anat reduint de forma substancial.

El departament de Drets Socials ha estrenat la web de la transparència de les residències, els centres de dia i els habitatges assistencials per a gent gran, una eina que ha de servir per dotar de més transparència tant el procés de tria de geriàtric per part de l'usuari i les famílies com els temps d'espera. Actualment el 40% de les residències amb places públiques tenen una llista d'espera d'entre un i tres anys, i un 17% la tenen de més de tres anys. En total ara mateix hi ha 12.000 persones en llista d'espera segons el departament, tot i que aproximadament la meitat estan pendents d'un canvi de centre i no d'obtenir la plaça. Aquesta espera es fa eterna en moltes ocasions per als familiars, i és també un indicador de la necessitat de fer un tomb a tot el sistema residencial per adaptar-lo als canvis demogràfics. L'objectiu hauria de ser que cap persona hagués d'esperar més d'un any per tenir accés a una plaça pública, un objectiu que avui sembla difícil però que hauria de ser un compromís adquirit per tots els grups polítics.

Les llistes d'espera per visitar-se amb el metge, fer-se una prova diagnòstica o operar-se han estat sempre el taló d'Aquil·les del sistema sanitari català, sobretot després d'una pandèmia que va sacsejar tots els nivells assistencials. Amb tot, aquest divendres el conseller de Salut, Manel Balcells, ha tret pit d'una reducció substancial del percentatge de pacients que tenien pendent sotmetre's a una intervenció quirúrgica i estaven fora de termini. És a dir, que encara no havien passat per quiròfan malgrat que ja havien excedit el temps de resolució que la mateixa conselleria marca com a espera màxima per a la seva operació. Segons ha explicat el conseller, tot i que la demanda no para de créixer –hi ha 31.180 pacients més amb una cirurgia indicada respecte al 2022–, ara hi ha un 61% menys de persones que hagin d’esperar més del compte per operar-se.

L'any passat només la meitat dels catalans (52%) aconseguien visitar-se presencialment al seu centre d'atenció primària (CAP) en menys de cinc dies i fins a 18.670 pacients van quedar pendents de sotmetre's a una intervenció quirúrgica dins els terminis de referència que marca la llei. Són dades que el mateix conseller de Salut, Manel Balcells, va donar a conèixer en la primera comissió de Salut del Parlament que encapçalava, celebrada el març passat. Balcells es va estrenar qualificant aquestes demores d'"inacceptables" i comprometent-se a revertir-les durant el seu mandat. Mig any després que s'anunciés una injecció de 110 milions d’euros per millorar l'accessibilitat al sistema sanitari, Balcells ha tornat a comparèixer a la cambra aquest dijous per treure pit d'una "millora" en les llistes d'espera. A l'atenció primària, la xifra de visites en un màxim de cinc dies ha ascendit fins al 64%, i en els quiròfans, els pacients operats fora de termini s'han reduït un 35% respecte al 2022.

Les llistes d'espera sanitàries es van disparar el 2020 a causa del coronavirus, que va monopolitzar tots els serveis i va alterar el funcionament normal dels centres d'atenció primària (CAP) i els hospitals. Però els esculls al sistema sanitari ja existien. Ara, la Sindicatura de Comptes ha fet una auditoria del temps que van esperar els pacients per sotmetre's a una intervenció quirúrgica, fer-se una prova diagnòstica o visitar-se per un especialista a la xarxa hospitalària pública l'any 2019. I ha conclòs que l'accessibilitat als centres va empitjorar respecte a l'any anterior: gairebé un de cada quatre pacients van ser atesos fora dels terminis fixats per la llei. De fet, la Sindicatura assegura que el Sistema Català de la Salut (CatSalut) no comprovava que la informació de les llistes d'espera (dates d'entrada i sortides del registre, prioritat assignada o motius de baixa, entre altres) coincidissin amb les dades reals i s'adeqüessin a la normativa.

L'embat del coronavirus va afectar l'activitat quirúrgica a tots els centres públics de l'Estat: moltes intervencions es van suspendre, però també es van deixar de fer moltes primeres visites amb especialistes, cosa que va comportar que molts pacients que en condicions normals s'haurien incorporat a les llistes d'espera no ho fessin. La recuperació va ser progressiva els anys 2020 i 2021, però segons un informe publicat aquest dimarts pel ministeri de Sanitat, l'any 2022 es va tancar amb la quota més elevada de persones (prop de 80.000 espanyols) pendents d'operar-se dels últims anys. A Catalunya es va viure una situació similar i es va tancar l'any amb prop de 173.500 pacients en llista d'espera, els quals triguen 154 dies de mitjana a passar per quiròfan.

Catalunya ha retallat la llista d'espera per la dependència un 11,7%, cosa que suposa tres punts i mig més que la mitjana espanyola. La bona notícia es tenyeix de negre perquè "tota la reducció de la llista d'espera és deguda a la mort de persones que ja tenien el dret reconegut però estaven esperant resolució de prestació". És la conclusió que extreu l'Associació de Gerents i Directors de Serveis Socials, que aquest divendres ha presentat el seu dictamen anual de l'Observatori de la Dependència per alertar que s'està molt lluny d'atendre les persones dependents, malgrat els plans de xoc i els anuncis de més partides pressupostàries.

El departament de Salut es compromet aquest any a reduir les llistes d'espera tant en les visites com en les proves diagnòstiques de l'atenció primària i hospitalària. El conseller Manel Balcells ha explicat aquest dilluns el nou circuit organitzatiu que ha de descarregar metges i infermeres dels tràmits burocràtics i administratius per tal que es puguin centrar en l'assistència als pacients, una de les reivindicacions que van portar els facultatius a la vaga. El pla suposarà una inversió de 110 milions d'euros, però no durà acompanyat cap augment de les plantilles.

Manel Balcells (Ripoll, 1958) sap el que és ser conseller de la Generalitat. Va ocupar el càrrec de manera efímera l’any 2006, quan va entrar al govern tripartit com a titular de la cartera d’Universitats i Recerca. S’hi va estar només 21 dies, fins que Pasqual Maragall va expulsar ERC del govern pel seu no a l'Estatut. Ara torna a una conselleria que coneix bé. Hi va treballar el 2004, a les ordres de l’aleshores consellera socialista Marina Geli, com a responsable d'Estratègia. 

El departament de Salut treu ferro a la possible presència als hospitals catalans del 'Candida auris', el fong agressiu que pot provocar infeccions fatals a persones amb un estat de salut seriosament compromès. "No hi ha alerta i no es preveuen mesures excepcionals més enllà de les que ja s'apliquen sempre", ha indicat la consellera de Salut, Alba Vergés, que aquest dimecres assistia en una comissió per a la millora de l'accessibilitat al sistema sanitari públic celebrada a l'Hospital Universitari de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat).

Un centenar de pensionistes i activistes de la plataforma unitària en defensa de la sanitat pública a Catalunya, la Marea Blanca, s'han concentrat aquest matí a la plaça de Catalunya de Barcelona per defensar la sanitat pública. Els manifestants han corejat lemes com "La sanitat no es ven, es defensa", "Fem forta la primària" i "Les llistes d'espera maten".

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, va anunciar ahir la programació d'activitat quirúrgica els dissabtes a la xarxa pública sanitària valenciana per reduir el nombre de pacients en llista d'espera per a una intervenció quirúrgica no urgent.