L'alto el foc entre l'Índia i el Pakistan sembla que es manté vigent aquest diumenge, tot i la confusió que van provocar les acusacions creuades d'atacs poques hores després d'anunciar l'acord dissabte. Segons mitjans locals, aquest diumenge al matí ha tornat la calma a les localitats frontereres de la zona del Caixmir, i civils que s'havien vist obligats a desplaçar-se es preparen per tornar a casa. Amb tot, encara hi ha dubtes de si el pacte suposarà una pau a llarg termini o si encara és massa fràgil.

Beirut ha tornat a viure moments de terror aquest dijous al vespre quan dues fortes explosions han retrunyit a la ciutat. Avions de combat israelians van bombardejar dos edificis residencials al barri de Ras al-Naba, ubicat al centre de la capital libanesa, molt a prop del Museu Nacional i l'ambaixada de França. Tots dos immobles han quedat totalment destruïts després de l'impacte.

Desenes de persones han mort i desenes més han resultat ferides en un bombardeig amb míssils israelians sobre un campament per a palestins desplaçats a Rafah, al sud de la franja de Gaza. Vuit míssils han impactat contra l'enclavament, situat en una zona que les autoritats israelianes havien designat com a "segura", i on havien ordenat a la població que es desplacés. El bombardeig, diumenge a la nit, ha arribat després que la milícia de Hamàs llancés coets contra Tel-Aviv per primera vegada en mesos, en un atac que va deixar un ferit lleu.

Almenys 500 morts, segons les autoritats palestines, es van sumar ahir al macabre recompte de les víctimes dels últims dotze dies a Gaza, que ja són milers. L'atac d'aquest dimarts a l'hospital baptista Al-Ahli, al nord de la Franja, ha marcat un punt d'inflexió en la guerra entre Israel i les milícies palestines. Una part i l'altra s'acusen mútuament de la massacre. Tot el que se sap ara mateix de l'autoria de l'explosió parteix de les versions enfrontades que es van succeint a cada hora, impossibles de contrastar perquè el govern de Benjamin Netanyahu impedeix l'entrada d'organismes independents a Gaza.

Sobtava trobar a Pokrovsk, una ciutat ucraïnesa del Donbass situada a quaranta quilòmetres del front de guerra, un restaurant dedicat al poble sicilià que va inspirar la trilogia d'El padrí: la pizzeria Corleone.

El dimarts 31 de maig del 1938, cinc avions italians van descarregar seixanta bombes sobre Granollers. Van matar 226 persones i en van ferir prop d'un miler. No hi havia refugi i no van sonar les sirenes. Són xifres esgarrifoses, però no deixen entreveure el drama personal: com les bombes van esborrar el futur d'infants, homes i dones, amb somnis i anhels, i van obrir un buit immens en les seves famílies. El periodista i escriptor Albert Forns (Granollers, 1982), que hi va perdre el besavi, ha reconstruït com van ser aquells 60 segons al llibre El cel ens va caure al damunt (Edicions 62). Ho ha fet a través de la veu dels testimonis i posant-se a la pell dels que van veure com aquell 31 de maig de fa 85 anys uns avions grans i sorollosos van deixar fumeres, runes i morts.

A mesura que passen els dies queda clar que la invasió russa a Ucraïna no avança com havia previst Vladímir Putin. Després dels bombardejos durant els primers dies de guerra, Rússia ha topat amb la resistència de les forces ucraïneses i vol vendre que el seu pla és un altre. Sigui perquè l’exèrcit rus no veu clar fins on arribarà la invasió o pel fet que les baixes que ha tingut Rússia en aquest primer mes realment són molt nombroses, el ministeri de Defensa rus ha reduït ara el seu objectiu amb la guerra en "alliberar" el Donbass, l’est d’Ucraïna. A més, ha dit que ha assolit la primera fase de l’operació militar al país –com anomena Rússia la guerra.

Més de 200 persones han mort o han resultat ferides en un atac aeri contra una presó a Saad, al Iemen, segons el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). La zona és el cor del moviment houthi. Ha sigut el més mortal dels molts atacs d'aquesta matinada que posen de manifest una escalada dràstica. Els equips de rescat encara treien cossos d'entre les runes al migdia en el que podria ser el pitjor atac des del 8 d'octubre del 2016, quan els saudites van bombardejar un funeral a Sanà. Des del CICR asseguren que les xifres augmentaran. Al sud, a la zona de Hodeida, hi ha hagut un atac aeri a un centre de telecomunicacions que ha provocat la caiguda d'internet arreu del país.

El polític Joan Reventós no es va oblidar mai de la Barcelona bombardejada: "El que recordo amb més intensitat era la fortor desagradable i característica que exhalaven els enderrocs i la runa de les cases enfonsades". Més de 80 anys després dels bombardejos que van assolar la ciutat i van matar més de 2.500 persones, quin rastre en queda? L’Associació Memòria Soterrada ha impulsat un projecte col·laboratiu que vol visibilitzar els edificis ferits de la Guerra Civil que continuen en peu. Qualsevol ciutadà pot contribuir-hi afegint marques i fotografies des del telèfon mòbil a la web d’Edificis Ferits. Els carrers de Barcelona van ser bombardejats des del 13 de febrer del 1937 fins al 23 i el 24 de gener del 1939. Al final de la guerra, a Barcelona s’havien destruït 1.500 immobles. El registre de l’Ajuntament va anotar 1.816 morts i 2.719 ferits, però altres documents xifren els morts en 2.750 i augmenten el nombre de ferits fins a 7.000. Saber el nombre exacte de víctimes és encara avui impossible. És molt difícil imaginar com devia ser el paisatge d'aquells dies de la Guerra Civil: cases destruïdes que semblaven tallades amb un ganivet immens, carrers plens de maons trencats, guix polsós, fustes velles i joguines inservibles escampades per terra... El projecte de Memòria Soterrada vol ajudar a recordar-ho mostrant l'impacte que les bombes van deixar a la trama urbana.

Els carrers de Barcelona van ser bombardejats des del 13 de febrer del 1937 –aquell dia el creuer italià Eugenia di Savoia va llançar els seus obusos contra la fàbrica Elizalde– fins al 24 de gener del 1939. Durant aquells dos anys de terror aeri hi va haver molta fam, però l'esforç ciutadà va fer possible la construcció d'un total de 1.274 refugis. Alguns eren tan clandestins que fins ara, més de 80 anys després del final de la Guerra Civil, no han sortit a la llum. Un d'ells era ben bé al centre neuràlgic de la capital catalana: sota la plaça adjacent al Palau de la Generalitat. Es va construir perquè el president català, Lluís Companys, i el seu govern poguessin continuar treballant malgrat la pluja de bombes. Com molts altres refugis, va ser tapiat amb runa pel govern franquista, que temia que es pogués utilitzar com a amagatall de persones o armes. Estava amagat rere un mur del soterrani del Palau de la Generalitat.

La majoria no són imatges espectaculars, però recullen un punt de vista força inèdit: el dels soldats vencedors quan arribaven als llocs conquerits. Moltes de les fotografies tenen dos autors amb nom i cognom: l'italià Michele Francone, que va fer més de 2.500 fotografies i que pertanyia a la divisió Littorio, i l'alemany Carl Schmidt, de qui se'n sap molt poc, només que era de la legió Còndor. Tots dos van lluitar amb el bàndol franquista. "Hem volgut aportar un punt de vista força inèdit, el dels soldats quan arriben a un lloc que desconeixen. Ens interessava saber què va fotografiar, què els interessava. Fotografiaven coses que ningú més fotografiava", explica David Íñiguez, coautor amb David Gesalí de Catalunya any zero. Crònica visual de la desfeta (Angle Editorial).

En Josep tenia només tres anys quan Manresa va ser bombardejada pels franquistes. La Maria i la Marina, 12 i 11. L'Andreu, 28. Ells, juntament amb 31 persones més, van perdre la vida en els dos atemptats que va patir la capital del Bages el 21 de desembre del 1938 i el 19 de gener del 1939. Vuitanta anys després, l'Associació Memòria i Història de Manresa i l'Ajuntament de Manresa volen recordar-los amb l'exposició 'I la mort va caure del cel', que aquest divendres al vespre obre les portes al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença de Manresa, on es podrà visitar fins al 3 de març.

Almenys 30 civils han mort a causa d'un bombardeig nord-americà a la província de Helmand, al sud de l'Afganistan, segons les autoritats locals i els veïns de la zona. Entre les víctimes podria haver-hi fins a 16 infants i diverses dones.

El departament de Cultura ha comprat 121 imatges que mostren els estralls dels bombardejos italians a Catalunya a la Llibreria Antiquària Farré de Barcelona, que havia tret a subhasta el lot al portal de col·leccionisme Todocolección. La Generalitat ha pagat 3.402 euros i les imatges es depositaran a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Quina arma química es va utilitzar?

Rússia ha afirmat aquest dimecres que l'aviació siriana va bombardejar ahir, durant una hora, un dipòsit d'armes dels insurgents que contenia un taller per a la producció d'armes "tòxiques" destinades a l'Iraq. El portaveu del ministeri de Defensa rus explicava que aquestes armes "tòxiques" suposadament produïdes a Jan Xeijun haurien estat la causa de la mort de desenes de persones a Idlib.

Almenys 23 morts és el resultat dels bombardejos de les últimes hores a la rodalia de la ciutat siriana de Raqqa, sota control de l'Estat Islàmic, que haurien realitzat avions suposadament de la coalició internacional que lideren els Estats Units, segons ha informat l'Observatori Sirià dels Drets Humans.

L’Observatori Sirià de Drets Humans (OSDH), ONG internacionals, testimonis sobre el terreny i estats com Turquia o els EUA van coincidir a atribuir a l’aviació russa els intensos bombardejos d’aquest dilluns al nord de Síria, que van causar mig centenar de morts en almenys set hospitals i dues escoles d’Alep i Idlib. Moscou, de la seva banda, no va replicar les acusacions en les 24 hores següents als atacs. Fins ahir. Poc després que l’ONU qualifiqués el llançament de míssils contra civils de “crim de guerra”, el govern rus va negar tenir-hi qualsevol responsabilitat.

Tan sols tres dies després que els Estats Units i Rússia acordessin iniciar una treva humanitària a Síria en el termini d’una setmana, diversos míssils van impactar ahir sobre almenys cinc hospitals i dues escoles al nord del país i van matar prop de mig centenar de civils, segons el recompte de l’ONU al tancament d’aquesta edició. Activistes i testimonis sobre el terreny van coincidir que els projectils van ser llançats per l’aviació russa. Moscou, de fet, ha intensificat recentment els atacs aeris a la mateixa zona colpejada ahir amb l’objectiu de donar suport a l’ofensiva del règim sobre Alep.