S’haurà posat, potser, un mitjó de cada color o unes xancletes d’estiu en ple hivern... És el que pot passar si l’infant té llibertat absoluta a l’hora d’escollir la roba. Una llibertat que, sens dubte, l’ajudarà a “potenciar” i “desenvolupar” la seva autonomia (i també l’autoestima). Així ho assegura Mònica González, psicòloga social. Ara bé, sense un “límit clar” –afegeix aquesta experta– sobre la tipologia de roba que pot triar, per exemple, o fins a quin punt hi pot haver negociació, sorgiran contratemps com aquests. “Tot i que la solució ràpida i senzilla seria que jo –progenitor– trio la roba i, així, adeqüem la vestimenta a la temperatura i als colors, cal valorar-ne les conseqüències. Educar en autonomia implica haver de negociar i assumir que els infants prenguin decisions i s’equivoquin”, aclareix. El resultat final portarà més temps, però fomentarem una autonomia que servirà tant per a la roba com per a qualsevol altre aspecte de la vida quotidiana.

Els fills han de ser progressivament més autònoms, i aquí hi entra el fet de desplaçar-se i quedar-se a casa sols. Però a partir de quin moment són prou grans per fer-ho? Com gairebé sempre, la resposta varia en funció de cada criatura, la família i les seves circumstàncies. “No hi ha una edat concreta, depèn molt de la maduració de la criatura, de les necessitats de la família i si prèviament s’han treballat habilitats o destreses que necessiten els fills per anar exercitant la seva autonomia i responsabilitat”, assegura la Sònia López, mestra i psicopedagoga. Els pares els han d'explicar com evitar els riscos i fer-los confiança de forma progressiva. Comenta que en aquells casos que la criatura potser no està preparada per anar a dinar sola a casa o marxar de l’escola per anar a extraescolars, però necessiten fer-ho perquè la família no pot acompanyar-los i no compten amb una xarxa propera que els pugui donar un cop de mà, en la mesura del possible, s’han d’anar preparant per incorporar el canvi. “Això suposa deixar-los el seu espai perquè aprenguin a desenvolupar-se autònomament, que adquireixin responsabilitats i els adults es quedin tranquils quan no puguin estar amb ells”, proposa.

"Fa cinquanta anys que lluitem per un estatut d'autonomia de ple dret". L'afirmació la feia el president del govern de Còrsega, Gilles Simeoni, en una entrevista a l'ARA el setembre del 2022. "Aquest estatut permetria a Còrsega tenir les competències plenes en totes les àrees essencials de la vida col·lectiva", afegia. Dos anys després, l'objectiu és una mica més a prop fruit de l'acord a què han arribat dilluns a la nit les autoritats franceses i corses. El govern d'Emmanuel Macron ha acceptat impulsar un canvi constitucional per "reconèixer un estatut d'autonomia per a Còrsega dins la República".

A l'hora de plantejar-se la compra d'un vehicle elèctric es poden plantejar certs avantatges, però principalment sorgeixen tres inconvenients que fan que les vendes d'aquest tipus de vehicles no acabin d'arrencar. D'una banda es parla del preu, que en la majoria de casos resulta molt elevat i només en vehicles petits o senzills com el nou Citroën C3 o l'MG4 comença a ser raonablement assequible.

Després de dècades de reivindicacions dels nacionalistes i dels independentistes corsos, el president de França, Emmanuel Macron, durant un discurs que ha fet al Parlament cors s'ha compromès aquest dijous a impulsar l'autonomia de Còrsega i a estudiar el traspàs d'algunes competències a l'illa. "Cal que Còrsega entri a la Constitució. L'statu quo seria un fracàs per a tots", ha afirmat el president de la República. Tot i això, ha deixat clar que no serà una autonomia "plena", tal com volia el govern cors. "No serà una autonomia contra l'estat, ni una autonomia sense estat", ha advertit durant el seu discurs.

Gilles Simeoni (Bastia, Còrsega, 1967), president del govern de Còrsega (anomenat consell executiu) des del 2015, atén l’ARA a París, on acaba de participar en un debat sobre autogovern amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Simeoni lidera la coalició governamental corsa formada pels nacionalistes –Femu, el seu partit– i pels independentistes de Còrsega lliure. El seu executiu està en plenes negociacions amb el govern de França per impulsar un canvi constitucional que permeti el traspàs de competències perquè l’illa pugui exercir una autonomia política “plena”. Simeoni farà una visita institucional a Catalunya el 23 de setembre.

Les universitats catalanes són les institucions més ben valorades segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i encapçalen els rànquings dels millors centres de l'Estat. A escala espanyola, en canvi, no se sap quin prestigi social tenen perquè el Centre d'Investigacions Sociològiques no les té en compte. Aquest és un petit exemple que evidencia que el sistema universitari català –i també el de recerca– sempre ha anat un pas per davant. És per això que les universitats catalanes han estat especialment contràries als plans del ministeri d'Universitats, liderat per Manuel Castells: des de l'eliminació dels graus de tres anys, que ja és oficial, fins als esborranys de la futura llei d'Universitats. 

Després de tota una legislatura buscant-lo sense èxit, sembla que ha estat quan ha deixat la Generalitat que Quim Torra ha trobat el seu momentum. No és cap secret que durant molts moments de la legislatura Torra ha viscut amb incomoditat el seu paper institucional, cosa que confirmava dilluns quan, en el seu comiat des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, i després de carregar contra l’Estat per la seva inhabilitació, deixava un últim missatge en clau personal. Va dir: “[Des d’ara] estic deslligat de qualsevol altre compromís que no sigui servir el meu país”.

Portem anys sentint la importància de mantenir la Constitució del 1978 i el perill i dany que es deriva de violentar-la intentant impulsar propostes polítiques que vagin més enllà del seu compliment estricte. Això ha produït debats interminables.

Goldman Sachs recomana al govern d'Espanya que ofereixi una major autonomia a Catalunya com a solució a la situació política actual. No obstant això, el banc d'inversions també considera que les tensions entre l'executiu central i l'autonòmic poden dificultar que s'avanci per aquesta via. En aquest sentit, l'entitat nord-americana considera que la majoria dels catalans donen suport a una major autonomia sense necessitat d'independència.

Moment Montessori

En petitissim grup, un o dos nens/es. Una estona per nosaltres.

]]>

Un dels objectius de les escoles és que els nens de 3 a 6 anys assoleixin els hàbits d’autonomia. Les competències motrius varien en aquestes franges d’edat. Per això triar la roba adequada juga un paper important per fomentar la seva autonomia. Hem de tenir en compte les capacitats i competències dels fills, i recordar que tant la motricitat fina com la global es van perfeccionant a poc a poc. Per tant hem de tenir presents les seves necessitats i ens hi hem d’adaptar a mesura que van evolucionant.

]]>

Crit d'alarma del president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, davant la liquidació de l'autonomia financera per part del govern d'Espanya. "És una agressió institucional de l'Estat contra tota la població catalana", ha advertit Mas, que ha recordat que les mesures adoptades pel govern de Mariano Rajoy per forçar Catalunya a abandonar el procés sobiranista per la via de tallar l'aixeta de la liquiditat "perjudiquen" per igual tota la població del país, tant els "favorables com els contraris a la independència", malgrat que aquestes mesures s'haurien pres només perquè un 48% va votar el 27-S a favor de l'opció sobiranista.

]]>

Els presidents de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i el d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, no han descartat avui que el Govern apliqui l'article 155 de la Constitució a Catalunya i suprimeixi de manera total o parcial l'autonomia si els independentistes mantenen el seu pols amb l'Estat.

]]>

El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, ha avisat aquest dilluns que un govern en funcions estaria "perfectament legitimitat" per aplicar l’article 155 de la Constitució Espanyola, que preveu la suspensió de l’autonomia.

]]>

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha advertit aquesta nit que "si arribés el moment, caldria aplicar" l'article 155 de la Constitució, que fixa la competència de l'Estat per retirar unilateralment poders a les comunitats autònomes –vindria a ser la suspensió de l'autonomia–, per evitar una declaració d'independència de Catalunya.

]]>