Castells elimina els graus universitaris de tres anys
La decisió del ministeri afecta especialment Catalunya, on s'imparteixen 17 dels 24 estudis que ara acabaran
MadridEl ministre Manuel Castells acabarà amb la fórmula 3+2 (tres de grau i dos de màster) i establirà amb caràcter genèric els graus universitaris de quatre anys. Així consta en l'esborrany definitiu del decret que ha treballat el ministeri d'Universitats i que manté l'estructura bàsica de l'oferta acadèmica en tres etapes: grau, màster i doctorat. Així, la primera consisteix en 240 crèdits repartits en quatre cursos, excepte per als que per directrius europees han de ser de 300 o 360 crèdits; la segona, màsters de 60, 90 i 120, i la tercera, el doctorat, al qual s'accedeix havent superat els 300 crèdits en les dues etapes formatives anteriors.
Castells vol acabar així amb el decret que l'exministre d'Educació del PP José Ignacio Wert va implementar, que permetia a les universitats oferir graus de 180 crèdits (de tres anys) en línia amb l'oferta d'altres països europeus que tenen arrelada aquesta possibilitat. La reacció de la comunitat educativa aleshores va ser de rebuig, perquè l'obligatorietat de cursar dos anys de màster, que són més cars, era un fre per als alumnes amb menys recursos econòmics. El ministeri d'Universitats, tal com ha explicat en una trobada amb periodistes el seu secretari general, José Manuel Pingarrón, fixa en l'horitzó que a poc a poc el preu dels màsters es vagi equiparant al dels graus, per bé que està en mans de les comunitats autònomes.
Efectes en l'oferta catalana
Aquesta decisió elimina, per tant, els 24 graus de 180 crèdits que hi ha a l'Estat, d'un total de 3.880. La comunitat més afectada és Catalunya, que és on s'imparteixen 17 dels 24 graus que s'eliminaran. El Govern s'ha mostrat molt contrari a la decisió de Castells. "Va en la direcció contrària en la que s'hauria d'anar", han expressat fonts de la Secretaria d'Universitats, que aposta per intervenir i millorar la qualitat dels graus, no per modificar-ne la seva organització, que hauria de ser cosa de cada universitat. I si hi ha preocupació pel cost dels estudis, Universitats recorda que el Decret de Preus preveu que per als estudiants que venen d'un grau de 180 crèdits, el preu del primer any de màster és el mateix del grau en què s'han titulat.
Els 17 graus de tres anys que s'eliminaran són:
• Cinematografia: UB
• Creació Artística per a Videojocs i Jocs Aplicats: UB
• Producció de Música i So per a la Indústria de l'Entreteniment: UB
• Estudis Socioculturals de Gènere: UAB
• Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles: UAB
• Disseny, Animació i Art Digital: UPC
• Bioinformàtica: UPF
• Estudis Globals / Global Studies: UPF
• Disseny Digital i Tecnologies Creatives: UdL
• Tècniques d'Interacció Digital i de Computació: UdL
• Tècniques de Bioprocessos Alimentaris: URV
• Tècniques de Desenvolupament d'Aplicacions Web i Mòbils: URV
• Arts Digitals: URL
• Disseny i Innovació de Negocis Digitals / Digital Business Design and Innovation: URL
• Tècniques d'Aplicacions de Software: URL
• Tècniques d'Interacció Digital i de Computació: URL
• Disseny i Creació Digitals: UOC
Pingarrón ha assenyalat que aquestes carreres més curtes, en alguns casos, no complien amb l'objectiu que preveu la llei que l'alumnat adquirís les competències de caràcter "generalista" abans de la fase d'especialització. Es tracta d'un canvi de rumb respecte al primer esborrany que es va donar a conèixer fa uns mesos: "consolidava" la doble via –graus de tres anys i de quatre–, mentre que ara s'aposta només per una d'elles.
"Vista la poca incidència en el sistema universitari, no tenia sentit mantenir-ho. Només provoca confusions greus, perquè no es pot tenir les mateixes capacitats en quatre anys que en tres", ha exposat Pingarrón. Els alumnes que ja haguessin començat l'itinerari curt podran acabar el grau tal com estava previst, però els centres tindran un període de quatre anys per readaptar els seus plans d'estudis perquè siguin de 240 crèdits.
Àrees més especialitzades
La nova normativa introdueix un canvi respecte a la classificació de les àrees de coneixement: s'abandonen els cinc calaixos –ciències socials, ciències naturals, enginyeries, humanitats i ciències de la salut– i ara se n'estableixen 25, que són més específiques. Aquesta modificació entronca amb una possibilitat que el decret ofereix a les universitats: oferir programes de grau amb itinerari obert, que permet als alumnes cursar assignatures de dos o més títols oficials que pertanyin a la mateixa branca de coneixement o afins. També s'inclou la menció dual: una combinació de la formació al centre universitari i també en empreses, entitats, sindicats, institucions o administracions, que es concretarà amb un contracte laboral. En el cas dels graus, els crèdits que s'adquireixin fora de la universitat hauran de ser d'entre el 20% i el 40% i en el cas dels màsters d'entre el 25% i el 50%.
En l'àmbit de les propostes innovadores, les universitats podran plantejar estratègies diferenciades que prèviament hauran de ser valorades i reconegudes en el Suplement Europeu al Títol. Poden ser itineraris de docència a través de l'aula invertida, l'aprenentatge basat en treballs per projectes, el desenvolupament del treball col·laboratiu i cooperatiu, la docència articulada en l'ús intensiu de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació, entre d'altres. L'esborrany del reial decret també preveu la doble titulació de grau i màster en un mateix centre, sempre que l'oferta tingui una coherència acadèmica.
La nova normativa, que Universitats preveu que es porti al consell de ministres a principis d'estiu, també estipula que els centres poden oferir itineraris presencials, híbrids i virtuals. La segona opció es considerarà així quan, del total de la càrrega creditícia del títol, entre un 40% i un 60% es cursi a distància. Serà no presencial aquell grau en què la formació es faci a través de tecnologies digitals en un mínim del 80% dels crèdits totals.
