Al despatx d’Eva Miranda (Reus, 1973), et donen la benvinguda tot d’aneguets de goma, de diferents mides i vestits; un peluix taronja molt curiós i una poma de plàstic sospitosament newtoniana. Al fons, pissarres plenes de fórmules matemàtiques, indesxifrables per als qui no són del gremi. Catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del Centre de Recerca Matemàtica, ha estat distingida com a Icrea Acadèmia i amb els guardons internacionals més prestigiosos. La seva recerca se centra en les àrees de la geometria i la topologia, que és l’estudi de les formes, i les seves interaccions amb la física matemàtica.

Els problemes de recursos del departament d'Educació continuen. Si la setmana passada es comunicava als centres escolars que no s'havia previst una dotació econòmica per als nous coordinadors antibullying, ara escoles i instituts denuncien que falten ordinadors per als alumnes i que no s'estan reparant els que s'espatllen per falta d'estoc. La situació l'han confirmat a l'ARA una vintena de centres de diferents punts de Catalunya (sobretot instituts). "Ens han insistit per seguir un pla d'Educació digital i incorporar les tecnologies a les aules i ara ens trobem que no tenim el material per fer classe", critica Sandra Vallès, professora i coordinadora digital de l'Institut Investigador Blanxart. Segons explica Vallès, al seu centre cap dels alumnes de 1r i 2n d'ESO tenen ordinador i ja acumulen fins a 40 dispositius pendents de reparar, alguns des del mes de maig.

El 20 de setembre del 1989, Jean-Louis Gassée estava nerviós. Aquell dimecres, el cap de productes d'Apple estava a punt de fer un anunci important. Va pujar a la tarima d'un centre de convencions de Universal City, a Califòrnia, va beure un glopet d'aigua i es va dirigir a l'auditori, que el mirava expectant. "Avui és el naixement oficial del darrer membre de la família Macintosh: el Macintosh Portable", va pronunciar. De seguida, el públic va arrencar a aplaudir. Es tractava del primer ordinador portàtil de la història de la companyia.

El 12 de setembre, l’Institut de Logística de Barcelona va estrenar-se com el primer centre de formació professional especialitzat en logística a Barcelona per donar resposta a la demanda de perfils professionals del sector, com especialistes en comerç internacional, transport i ciberseguretat. L'obertura d'aquest nou institut es va anunciar a la primavera en una roda de premsa amb els màxims representants de la conselleria d'Educació, l'Ajuntament i el Port. Liderat pel Consorci d'Educació i l'Autoritat Portuària, està ubicat provisionalment al World Trade Center i té espai per a 345 alumnes. Però dos mesos després d'obrir les portes, el nou institut de FP no té ni els ordinadors ni els panells digitals previstos, segons denuncien fonts del professorat. "Hi ha alumnes que, sense capacitat per comprar-se un ordinador personal, han hagut de fer exàmens amb el mòbil", afirmen les mateixes fonts, que prefereixen mantenir l'anonimat.

Què podria fer el departament d'Educació amb 200 milions d'euros? Aquests són els diners de què disposa la conselleria provinents dels fons europeus Next Generation, però aquesta enorme inversió està condicionada: s'ha de destinar específicament a digitalitzar els centres. "No podem gastar aquests milions en altres partides. O els gastem en digitalització o els tornem", avisen fonts de la conselleria. Conscients de l'oportunitat que suposa una inversió tan elevada, el departament ha anunciat aquest dimecres que activa un paquet de mesures des d'ara i fins al juny del 2024 per destinar 149 milions a comprar equipament tecnològic de tota mena i 47 milions més a formar i capacitar gairebé 93.000 docents en aquesta matèria, encara que sigui amb el nivell mínim.

El diàleg següent forma part d’una conversa que l’enginyer de Google Blake LeMoine, suspès per haver violat l’acord de confidencialitat amb la companyia, va mantenir amb la intel·ligència artificial LaMDA. LeMoine sosté que LaMDA és conscient d’ella mateixa. Altres experts no ho creuen. Però, abans de res, escoltem LaMDA, després de parlar de les seves emocions:

Per a alguns ciutadans, tenir memòria històrica significa recordar el desembarcament de Normandia. En el meu cas, significa recordar com era el món abans dels ordinadors. Enteneu-me: d’ordinadors ja n’hi havia, el que passa és que no en teníem a casa ni formaven part de la vida quotidiana.

El 1928, a la ciutat polonesa de Łódź, hi va néixer Jack Tramiel. Poca gent n’ha sentit a parlar, però si hagués jugat bé les seves cartes potser avui el seu nom figuraria al costat dels gurus tecnològics Steve Jobs i Bill Gates. Tramiel té una història de pel·lícula. Amb la invasió nazi del 1939, la seva família -que era jueva- va ser tancada al camp de concentració d’Auschwitz. Però ell i el seu pare van ser traslladats a un campament de treball prop de Hannover, a Alemanya.

Són dos quarts de quatre. S’ha acabat la reunió i tothom comença a abandonar la sala. “Enhorabona per la presentació i pel projecte”, diu una membre de l’equip a un executiu que està a punt de marxar. Amb un somriure murri li fa saber que ho ha preparat tot en un sol matí gràcies al seu nou ordinador personal de sobretaula. “Un ordinador personal? -es pregunta la noia, fascinada-. És increïble!” Així comença el videotutorial d’Apple presentat a principis del 1983 per explicar les prestacions de la seva nova creació: l’Apple Lisa. A la peça, l’actor que encarna el paper d’executiu s’asseu a un escriptori i n’explica les funcionalitats. “Si vols agrupar documents, n’hi ha prou amb crear una carpeta; si vols eliminar-los, els pots enviar a la paperera -detalla, ensenyant-ne la icona-. Per fer-ho, cal utilitzar aquest aparell, anomenat ratolí”, puntualitza, mentre la càmera mostra l’insòlit artefacte.

El departament d'Educació va anunciar l'estiu passat que entregaria 300.000 ordinadors portàtils als alumnes de 3r i 4t d'ESO, batxillerat i formació professional dels centres públics, amb l'objectiu que no es tornés a produir el caos organitzatiu ni les respostes desiguals dels centres davant de nous confinaments. Finalment, la xifra d'ordinadors que es va comprovar que necessitaven els alumnes era inferior als 300.000 anunciats inicialment, però tot i això el curs va començar sense els dispositius. Es va anunciar que arribarien abans de Nadal, però a mitjans de gener només se n'havien lliurat 15.510, el 5% del total. La conselleria argumentava que les empreses no podien complir els terminis dels contractes a causa de l'alta demanda i va prometre que abans que s'acabés el segon trimestre arribarien els portàtils. Tampoc s'ha complert amb exactitud, tot i que fins ara, a dos mesos d'acabar el curs, ja s'ha aconseguit entregar 222.379 portàtils, el 98% del total. Una xifra que la conselleria d'Educació ha volgut reivindicar en una roda de premsa. "Cap altra comunitat ha repartit ordinadors per al professorat, ni tants ordinadors per als alumnes i, segons les empreses tecnològiques, cap altre govern occidental ha demanat que els aparells es configuressin amb programaris concrets per al món educatiu", ha remarcat el conseller d'Educació, Josep Bargalló. "Hem situat Catalunya en el lideratge d'aquestes polítiques, tant per la quantitat com per la qualitat", ha afegit.

Segur que, sense adonar-te’n, al llarg de la vida has trobat desenes de vegades el logotip de Sharp. Potser l’has vist en alguna impressora o en alguna calculadora. Potser a l’antic fax de l’oficina o al projector de l’aula de la universitat. O al microones, al telèfon mòbil o a la caixa registradora de la botiga de sota de casa. Des del 1912, els dispositius de la marca japonesa han format part de la vida de moltes famílies i empreses d’arreu del món. De fet, després de 108 anys de trajectòria, encara és una de les principals empreses d’electrònica. Té 53.000 empleats, uns beneficis bruts operatius de 416 milions d’euros i un peu als cinc continents. Fins i tot el Manchester United va portar-ne el logotip a la samarreta durant 17 anys. El seu èxit, però, també amaga fracassos.

L'esclat de la crisi del coronavirus va alterar les rutines de treballadors i estudiants, i molts van deixar d'acudir al seu lloc de treball o centre d'estudis i van continuar aquesta activitat des de casa. Aquesta situació va suposar un impuls molt significatiu per a les vendes d'ordinadors a nivell mundial, que havien quedat més aviat estancades en els últims anys, segons reflecteixen les dades de la consultora IDC corresponents al segon trimestre del 2020.

Hi va haver un temps en què IBM va ser el rei de la targeta perforada. El 1953 Thomas Watson, fundador d’IBM, va anunciar la construcció d’una màquina que ocupava una habitació de dos pisos, feia molt soroll, desprenia calor a dojo i cremava tubs de buit per fer els càlculs que se li demanaven en aquestes targetes perforades plenes de zeros i uns. Així va néixer l’era de la computació binària, que trigaria encara quaranta anys a consolidar-se a escala domèstica però que amb l’IBM 701 ja permetia que les primeres grans empreses disposessin de màquines per fer càlculs i processos fins aleshores costosos, o fins i tot impossibles.

La Fiscalia de Madrid ha recorregut el processament del PP per haver esborrat la memòria de dos ordinadors utilitzats per l'extresorer Luis Bárcenas perquè entén que no ha quedat provada la comissió del delicte de danys informàtics ni el d'encobriment, que considera que no és aplicable a una persona jurídica.

L'endemà de l'operació policial contra el finançament il·legal del PP de Madrid, el partit de Mariano Rajoy torna a ser protagonista als jutjats. Aquest divendres havia de declarar l'advocat del partit, Alberto Durán, en el marc de la instrucció per l'eliminació de la informació dels ordinadors de Luis Bárcenas, extresorer dels populars, per la qual la formació està acusada de suposats delictes de danys informàtics i encobriment. És la primera vegada que una formació compareix en qualitat d'investigada –nova denominació per als imputats– després de la reforma del Codi Penal impulsada per l'exministre Alberto Ruiz-Gallardón.

Els Mossos d'Esquadra no podran examinar l'ordinador portàtil del menor de 13 anys que va causar la mort d'un professor de l'institut Joan Fuster el 20 d'abril. Així ho ha ordenat el jutjat d'instrucció número 24, perquè ha decidit arxivar la causa.

Steve Wozniak, cofundador d'Apple, va fer 64 anys l'11 d'agost. Això es pot trobar a la Wikipedia, però no hi llegiràs que li van muntar una festa sorpresa 16 dies més tard, quan devia pensar que els seus amics se n'havien oblidat, i que les fotografies les va fer Jeff Cable, el fotògraf oficial del Comitè Olímpic dels EUA. Això ho sap Vicente Aguilera, que no és amic seu ni detectiu privat; és l'expert en seguretat informàtica que ho ha explicat aquest dissabte a centenars de col·legues al congrés de 'hackers' No cON Name, que es fa aquests dies a Barcelona.

No se sap com, però si els humans juguen al vell pedra, paper, tisores sempre acaben més o menys en un empat. Això, però, és impossible si es juga contra el jugador virtual creat pel professor nord-americà Shawn Bayern. Actualment dedicat a l'advocacia, Bayern va ser investigador de programació a la universitat de Yale després de graduar-se. El New York Times ofereix aquest dissabte aquest invent seu, una manera lúdica de descobrir els nostres límits amb una joc senzill al qual han jugat nens de tot el món de diverses generacions.