Golejada d'inflexió per al Barça a la Lliga de Campions. Amb Raphinha Dias com a braç executor, els de Hansi Flick van passar per sobre del Bayern de Múnic en una vetllada que marca un abans i un després a Europa i que consolida totes les grans sensacions recollides en aquest inici de temporada. A continuació, uns apunts en calent.

Pressions ferotges, defenses atrevides i atacs contundents. Aquests serien els pilars del futbol que sent i aprecia Hansi Flick. Un futbol que el nou entrenador del Barça, nascut a Heidelberg, va poder posar en pràctica durant la seva etapa al Bayern. Durant el 2020, el conjunt alemany va ser un cicló que va arrasar en tots els rivals per aixecar els sis títols als quals optava.

El Reial Madrid jugarà la final de la Champions contra el Borussia Dortmund després de derrotar el Bayern de Múnic en una altra nit d'èpica, miracles i polèmica al Santiago Bernabéu. Els blancs van superar per 2 a 1 i sobre la botzina un rival que va saber jugar les seves cartes durant molta estona, però que va caure quan ja tocava l'èxit amb els dits i va protestar –amb raó– l'anul·lació d'un gol que hauria forçat la pròrroga a l'últim sospir. Joselu Mato, amb dues dianes in extremis en només tres minuts, es va vestir d'heroi. No fa ni un any lluitava per no baixar a Segona amb l'Espanyol.

Franz Beckenbauer, llegenda del futbol alemany, ha mort als 78 anys segons ha informat la seva família en un comunicat. "Amb profunda tristesa anunciem que el meu marit i el nostre pare, Franz Beckenbauer, va morir pacíficament mentre dormia ahir diumenge, rodejat de la seva família. Demanem que puguin plorar en silenci i abstenir-se de fer preguntes", han explicat els seus éssers estimats.

Pep Guardiola va marxar del Barça perquè ja no podia més. L’exigència de guanyar-ho absolutament tot va ser massa per a un entrenador que molt sovint es va sentir tot sol al capdavant del conjunt blaugrana. La seva figura no ha admès mai grisos: o té admiradors o té detractors. Va quedar ben clar quan va marxar del Barça, el 2012, després de moltes friccions amb la junta de Sandro Rosell, fins al punt de renunciar a un xec en blanc per renovar. Per no parlar de Madrid, on té constantment el públic en contra, en part pel seu barcelonisme i en part pel seu posicionament polític, proper al catalanisme. Aquest dimarts el tècnic de Santpedor es retroba amb la parròquia del Bernabéu en l'anada de les semifinals de la Champions (21 h, Movistar Liga de Campeones). Amb Erling Haaland com a punta de llança, buscarà, ara sí, derrotar la mística blanca.

Quan el Barça va saber que l'Inter de Milà i el Bayern Munic serien els seus rivals a Europa, va lamentar la "mala sort" en el sorteig de la Champions. Els bombos i les boles posaven costa amunt, ja d'entrada, l'edició de la màxima competició que havia de servir per confirmar que, després d'un estiu de palanques i grans fitxatges, l'equip blaugrana havia "tornat" de la seva particular transició per competir al 100% en l'àmbit continental.

Algunes derrotes t’enfonsen, et fan sentir petit. D'altres et fan molt de mal, però t’esperonen per poder créixer. El Barça ha canviat molt els últims mesos. Si abans jugar contra el Bayern feia por, ara ja no. Si abans els bavaresos semblaven gegants, ara el Barça ja els pot mirar als ulls. El Barça està canviant, millorant, espolsant-se pors de sobre. Però si alguna cosa no canvia és el Bayern. Passi el que passi, el futbol segueix sent un esport en el qual juguen dos equips i sempre guanyen els alemanys (2-0).

Després pot passar de tot, perquè els camins del futbol sí que són inescrutables. Fins al punt que aquest Barça pugui caure golejat a Munic. Però el que va passar el cap de setmana diu molt dels nous temps. El club blaugrana ha deixat enrere els temps de fragilitat i vulnerabilitat. Si fa dos anys, per posar un exemple, el Barça hagués fet nou canvis a l’onze, reservant tota la columna vertebral de l’equip i pensant en l’imminent partit de Champions, el Barça hauria punxat contra el Cadis. I molt probablement al Bayern li hauria passat el contrari. Aquest dissabte passat els bavaresos van reservar la meitat dels titulars i van deixar escapar dos punts contra l’Stuttgart. Ens hi podríem jugar un pèsol que, tal com s'alineen els altres, fa dos anys, en un escenari similar, els alemanys haurien golejat a la Bundesliga i haurien arribat al partit contra el Barça reforçats. Ara, en canvi, van empatar contra un equip de la part baixa mentre els de Xavi van mostrar tota la seva exuberància.

La desfeta davant del Bayern de Munic va ser un cop de realitat, però la decisió de Koeman a l’hora d’apostar per les joves promeses encoratja els culers. Veient la superioritat de l’equip bavarès, per al tècnic neerlandès la solució va ser donar entrada els joves. Després de la segona diana del Bayern, el tècnic va decidir revolucionar l’equip. Els primers a trepitjar el verd van ser Gavi i Demir, substituint dos dels capitans blaugranes, Sergio Busquets i Sergi Roberto, visiblement esgotats. Minuts més tard, Balde va entrar en el lloc d’un Jordi Alba lesionat. I, encara amb Pedri, Ronald Araujo i Eric García des de l’inici sobre el camp, el Barça va canviar de versió.

N'hi ha prou amb veure un partit de la Lliga per comprovar que les conseqüències del covid continuen afectant el futbol. En l'últim partit al Camp Nou entre el Barça i el Getafe, només 26.543 espectadors van poder entrar a l'estadi, poc més del 25% de l'aforament del temple blaugrana. S'esperaven pocs moviments en aquest mercat de fitxatges, amb clubs buscant agents lliures i reduint els sous dels seus jugadors. Però, en molts casos, ha acabat sent al contrari. A la Premier els bitllets volen, els dos millors jugadors dels últims anys han canviat de club i Mbappé, finalment, continuarà jugant a París. El mercat de fitxatges de la pandèmia havia de ser sense grans moviments, el contrari del que ha passat. Al final ha servit per constatar la bona salut de la Premier League anglesa i els problemes de la Lliga espanyola. Els clubs de la Premier s'han gastat 1.340 milions en jugadors, mentre que la Lliga s'ha quedat en 293 milions. El Barça, arruïnat, no ha gastat ni un euro en traspassos. El Madrid, tan sols 30. Només l'Atlètic de Madrid, amb més de 70 milions entre De Paul, Cunha i un Griezmann que hi ha tornat cedit, i el Vila-real han animat el mercat. Els clubs de la Serie A italiana s'han gastat 552 milions, els de la Bundesliga alemanya 416 i els francesos 384.

El trajecte entre l'estadi Da Luz i l'Hotel Sheraton de Lisboa dura tot just 10 minuts. Aquella nit d'ara fa un any va durar una mica menys, entre el poc trànsit d'una ciutat sense turisme, per culpa de la pandèmia, i els cotxes de policia que escortaven la comitiva blaugrana. Els jugadors estaven separats en dos busos diferents. Els seus telèfons no paraven. S'enviaven missatges entre ells. En dos autobusos petits, la directiva callava. "Estem morts", va trencar el silenci un directiu. Josep Maria Bartomeu no va dir res durant tot el trajecte. En un grup de WhatsApp amb directius que no havien volat a Portugal es va confirmar una reunió de la junta el dilluns. I, en arribar a l'hotel, van començar els insults. Uns 100 aficionats del Barça que eren a Lisboa alçaven la veu. Els jugadors tampoc se'n van salvar. Alguns, com Marc-André ter Stegen, van fer un gest demanant perdó. D'altres s'amagaven sota la gorra. Només Piqué anava amb el cap alt, però els ulls tristos. Era l'únic que després de perdre 2-8 contra el Bayern havia posat la seva continuïtat sobre la taula, mentre exigia "canvis urgents" en un club que havia perdut el nord.

L'Eurolliga acull aquest dimarts una jornada històrica. Fins a tres eliminatòries dels quarts de final de la competició es resoldran a un cinquè partit. Només el CSKA de Moscou ha sigut capaç de fer els deures amb antelació i ser el primer classificat per a la final four de Colònia després d'eliminar el Fenerbahçe (3-0). Al marge del que succeeixi al Palau Blaugrana entre el Barça i el Zenit (21 h, DAZN), el Reial Madrid tornarà a la pista de l'Anadolu Efes (18.45 h, DAZN), i el Bayern Munic visitarà de nou l'Olimpia de Milà (20.45 h, DAZN).

Partidàs. Mentre l’exèrcit d’assessors i de representants de Neymar va jugant a dues bandes entre tornar a Barcelona i fer-se pregar amb la renovació a París, l’estrella del PSG va tenir ahir una d’aquelles nits en què més mostra el seu talent. El pal va negar fins a tres ocasions el gol al brasiler, que es va exhibir contra un Bayern que va mantenir viva l’eliminatòria fins a l’últim minut, però amb el 0-1 conquistat a París n’hi va haver prou per passar a semifinals.

Aquest dilluns Pep Guardiola fa 50 anys. Mig segle d'una vida lligada al futbol i al compromís amb una idea i una escola que, sense desmerèixer tots aquells que també hi han contribuït, s'ha batejat com el model cruyffista. Guardiola, que va aterrar de la mà d'Oriol Tort a La Masia quan tenia 13 anys procedent del Gimnàstic Manresa, poc es podia imaginar llavors que acabaria sent l'alumne avantatjat del Johan només uns quants anys després.

Era el millor equip abans del confinament, quan els partits tenien públic presencial, els entrenadors només podien fer tres canvis i les eliminatòries eren d'anada i tornada, i ho ha continuat sent en la represa del futbol, amb les graderies buides, cinc substitucions per contrincant i la imprevisibilitat dels encreuaments a cita única. A la fi de la temporada més llarga que hem vist, el Bayern Munic es va proclamar ahir campió de la Champions League per sisena vegada en la seva història. Els alemanys superen el Barça, que es queda amb cinc, i igualen el Liverpool al palmarès.

El 1970, després de mesos de negociacions entre la Federació Francesa, l’Ajuntament de París i diversos empresaris, es va fundar el París Saint-Germain, un club nascut ja gran per convertir-se en el referent futbolístic de la capital francesa, una ciutat orgullosa que llavors no tenia un equip capaç de guanyar títols. El PSG ja va néixer gran i des de llavors ha estat controlat pels poders que mouen els fils a la ciutat, des de publicistes fins a grups mediàtics, immobiliaris i, finalment, el fons inversor de Qatar, que s’ha gastat més de 1.000 milions per aconseguir guanyar la Champions. I, de passada, netejar la imatge del règim qatarià. Aquell mateix any que naixia el PSG, Udo Lattek era escollit nou entrenador del Bayern de Munic. Va ser un any especial per als dos clubs que se citen a la primera final de la història de la Champions sense espectadors, a l’estadi Da Luz de Lisboa (21 h / Movistar Champions). Dos clubs que regnen sense rival a la seva lliga, però que aspiren a fer-ho a tot el continent.

El Bayern segueix cruspint-se adversaris i va golejar a la segona semifinal de la Lliga de Campions un lluitador Olympique de Lió a Lisboa (0-3). Dos gols de Serge Gnabry a la primera part van evitar que la final de diumenge a l’estadi de Da Luz (21 h) fos per primer cop entre dos clubs francesos. En canvi, el PSG de Neymar, Mbappé i Di Maria buscarà el seu primer títol en l’onzena final dels bavaresos, que n'han guanyat cinc abans i n'han perdut cinc més.

La segona i última semifinal d'aquesta atípica Lliga de Campions la disputaran aquest dimecres l'Olympique de Lió i el Bayern Munic a l'Estádio José Alvalade (21 h, Movistar Liga de Campeones). Aquesta serà la segona semifinal franco-germànica de la competició d'aquest any i el guanyador es quedarà amb l'última plaça restant per a la final de Lisboa de diumenge.

Ni els més vells recorden l’última vegada que el Barça va arribar a un partit europeu sense ser el favorit. El que per a d’altres és una pressió afegida, al Camp Nou s’havia convertit en un motiu d’orgull. Saber que abans de sortir a jugar tothom confiava en tu. Però la lenta decadència del projecte blaugrana, sumada a l’explosió del Bayern de Hansi Flick els últims mesos, han canviat el guió. A l’estadi Da Luz (21 h / Movistar Champions), el campió alemany sembla tenir més arguments que no pas un Barça que ha arribat fins a Lisboa sobrevivint, evitant al trencadissa final amb triomfs no sempre lluïts. Derrotant el Nàpols, l’equip de Setién es va guanyar el dret a somiar en Lisboa i queda a tres partits de ser campió. Ara bé, potser el dia del Nàpols no es va fer res més que allargar l’agonia de la que seria la primera temporada en blanc en 12 anys. Passi el que passi, als despatxos s’assumeix que la planificació esportiva no ha estat la millor i caldrà refer l’equip. Si l’economia ho permet. La Champions, la competició que ha fet trontollar el club amb les derrotes de Roma i Anfield, s’ha convertit en la possible salvació. O en l’epitafi d’aquest projecte.