Després de moltes setmanes de debat polític i d'incògnites, els governs espanyol i català han premut l'accelerador i en menys de 24 hores han definit i anunciat com seran els preus dels transports per a l'any que ve i els tipus de bitllets que hi haurà. Ara, amb els nous canvis, entendre el maremàgnum de modalitats, preus i descomptes no és una feina fàcil i els usuaris hauran d'estudiar bé quin bitllet els surt més a compte comprar a partir de l'any que ve. Desgranem tots els canvis i anuncis que s'han fet les últimes hores, en quatre apartats:

Els diners digitals, en un sentit estricte, ens acompanyen des de fa molt temps. Afortunadament, pagar, transferir o acumular diners és, en la majoria dels casos, un procés que ja no implica cap intercanvi físic –ni de monedes ni de bitllets–, ni tampoc l’ús d’instruments de pagament tradicionals com talons, xecs o pagarés. Tots han estat progressivament substituïts per càrrecs amb targeta, transferències i altres operacions reflectides només en anotacions comptables, sense moviment físic de diners.

Aquest dimarts comença la transició de la T-casual i la T-usual cap a la T-mobilitat. Les màquines d'autovenda començaran a eliminar els bitllets que tenen suport magnètic, que ja no seran vàlids a partir del 15 de gener, i els substituirà per unes targetes d'un cartró més gruixut, de més qualitat, que també són recarregables.

El 12 d'agost de l'any passat una persona va comprar una bicicleta a Sant Vicenç dels Horts amb dos bitllets de 500 euros. El venedor no va trigar a portar els bitllets al banc, però es va quedar amb un pam de nas quan li van dir que eren falsos. L'havien estafat i la bicicleta ja estava en mans de l'estafador. Va presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra, que van aconseguir identificar i detenir l'estafador. L'home va quedar en llibertat amb càrrecs. Dos dies després, un home va trobar una bossa en un descampat de Cervelló, al costat de Sant Vicenç dels Horts. Estava amagada i tenia herbes per sobre, però quan la va obrir va descobrir que era plena de bitllets de 500 euros. A casa els va comptar –4,35 milions d'euros– i va decidir ingressar-los al banc. El van avisar que eren falsos. De fet, eren de la mateixa remesa que s'havien fet servir per pagar a l'amo de la bicicleta.

Rebaixa dràstica dels bitllets integrats que es notarà –en positiu –a la butxaca dels ciutadans, però també –i clarament en negatiu– a les arques del sistema de transport públic. L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquesta tarda rebaixar a la meitat el preu de la majoria dels bitllets de transport durant l'últim quadrimestre de l'any, és a dir, entre l'1 de setembre i el 31 de desembre. Així, la T-Usual i la T-Jove s'abaratiran un 50% i la T-Casual, l'antiga T-10, costarà un 30% menys. També valdran la meitat els títols per a famílies monoparentals o nombroses, els bitllets que ja tenien un descompte per a persones aturades o els packs Berguedà i Ripollès.

A partir d'aquest dijous, 9 de juny, el bitllet de transport amb viatges il·limitats per als infants de 4 a 16 anys, la T-16, també estarà disponible en versió digital. Aquest títol individual i intransferible (no es pot compartir) s'incorporarà a partir de dijous a la T-Mobilitat, el sistema de bitllets contactless que ha de revolucionar el sistema del transport a Catalunya i que ja acumula set anys de retards (inicialment s'havia de posar en marxa el 2015). La integració començarà aquesta setmana en els 18 municipis de la primera corona metropolitana (vegeu el llistat més avall), que concentra uns 260.000 usuaris, i s'estendrà a la resta del territori metropolità progressivament.

El bitllet de transport més utilitzat, la T-Casual, s'incorpora a partir d'aquest dimarts a la T-Mobilitat, el sistema de bitllets digital i contactless que ha de revolucionar el sistema del transport a Catalunya i que ja acumula set anys de retards (inicialment s'havia de posar en marxa el 2015). L'entrada de la T-Casual, que substitueix la històrica T-10, suposa un nou pas endavant per a la posada en marxa d'aquest nou sistema i, per tant, per a l'apagada magnètica, és a dir la retirada definitiva dels tradicionals títols de cartró i que l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) qualifica d'obsolets. Amb aquesta nova integració -el títol ja es pot adquirir avui en versió digital- el sistema general de la T-Mobilitat ja compta amb els tres bitllets de gran ús majoritaris al transport: la T-Jove, la T-Usual i ara també la T-Casual.

En una escena de La casa de papel de Netflix, un zepelí deixa caure de l'aire milers de bitllets de 50 euros al centre de Madrid. Quan es va gravar aquesta seqüència, es van utilitzar bitllets falsos que es coneixen amb el nom de Movie Money perquè estan destinats a attrezzo. No tenen la banda hologràfica lateral –la part brillant– dels reals però s'hi assemblen bastant i poden confondre's amb facilitat. "El Banc Central Europeu s'ha arribat a posar en contacte amb els distribuïdors de bitllets Movie Money perquè no en venguin", explica el cap de la unitat central de falsificació de moneda dels Mossos, el sergent Sergi Sànchez. Comprar bitllets falsos no és cap delicte excepte si s'intenten fer servir com a reals, i això va fer l'últim any un grup ubicat entre Chiclana de la Frontera, a Cadis, i Roda de Berà, al Tarragonès.

"L'apagada magnètica, és a dir, el final dels bitllets de cartró que tenim actualment, està prevista per a finals del 2023". L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ja es prepara per dir adeu als títols de transport de tota la vida. El director, Pere Torres, encara no s'atreveix a posar dates concretes, però assegura a l'ARA que –malgrat tots els entrebancs i els anys de retard– el desplegament de la T-Mobilitat és imparable i que els títols de cartró ja tenen els dies comptats. Així, a finals de l'any que ve aquestes targetes passaran a ser, finalment, un títol més per als col·leccionistes, sense cap valor d'ús.

L'any de la pandèmia ha ensorrat l'ús dels diners en metàl·lic com a mètode de pagament més habitual. El 35,9% de la població espanyola va declarar el 2020 que l'efectiu era el mitjà que feia servir més sovint a l'hora de comprar, una xifra que representa una caiguda de 17,1 punts respecte a les dades de l'any anterior, segons un informe del Banc d'Espanya.

Gairebé cada any es repeteix la mateixa història. Agències de viatges que estafen ciutadans que volen anar al seu país per passar-hi les vacances. Aquest Nadal va passar amb desenes de ciutadans sud-americans, la majoria equatorians, que van ser estafats per l’empresa Viajes Esmeraldas. Qui ho va gestionar tot va ser Saul Mora, un ciutadà equatorià que duia gairebé 20 anys a Catalunya i molt vinculat al PSC de l’Hospitalet de Llobregat i Horta. Mora formava part del secretariat de ciutadania i diversitat del PSC, i quan els socialistes van assabentar-se’n van donar-lo de baixa, també de militància.

El Banc d'Espanya ha deixat d'emetre bitllets de 500 euros des d'aquest dilluns. La decisió va ser adoptada per l'Eurosistema –el conjunt de bancs centrals europeus agrupats– el maig del 2016.

El comitè de premsa d'Imbisa, la impremta de bitllets del Banc d'Espanya, ha anunciat aquest dimarts que convocarà aturades i concentracions de cara al dimecres 14 de novembre. En concret, el comitè ha anunciat aturades d'una hora durant els tres torns de la planta de fabricació de Madrid. A més, els treballadors es manifestaran a les 12.15 h i a les 16.15h davant les portes del museu Casa de la Moneda, també a la capital.

El 1946 Viola Desmond, una dona de negocis que tenia la seva pròpia línia de cosmètics, va fer història al Canadà. En un cinema de la localitat de New Glasgow, a la costa atlàntica del país, Desmond va decidir seure en una zona reservada per a persones blanques, malgrat que ella no ho era. Va ser arrestada i multada per desafiar les lleis que discriminaven les persones negres al país nord-americà.

Els vàters d'una sucursal d'UBS a Ginebra i de tres bistrots propers van patir al maig l'embús més dispendiós de la història: s'hi van trobar fins a 83.000 euros en bitllets de 500 obstruint els conductes d'aigua. L'origen dels bitllets encara és desconegut, però la principal sospitosa és una dona espanyola que no ha estat identificada.

Quinze anys després que l'euro comencés a circular com a moneda oficial, encara es conserven pessetes per valor de 1.639 milions d'euros. Aquesta quantitat equival a 272.706 milions de pessetes, tal com publica aquest dilluns el Banc d'Espanya.

Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup criminal que es dedicava a estafar empresaris amb el mètode dels bitllets falsos tintats. Almenys un restaurador de Badalona i un empresari de Granollers haurien caigut en el parany. Els agents han detingut els quatre integrants de la xarxa. També han arrestat una de les víctimes de la banda que va simular haver estat víctima d'un segrest per intentar recuperar els diners estafats.

El nou bitllet de 50 euros, de color taronja, entra en circulació aquest dimarts amb nous elements de seguretat que n'han de dificultar la falsificació. Aquest nou bitllet forma part de la denominada sèrie Europa, amb la qual el Banc Central Europeu (BCE) està renovant el paper moneda.

No poder comprar el pa perquè et falten cinquanta cèntims que t’has deixat a la tauleta de nit és un endarreriment impropi de l’era en què vivim. ¿Qui vol carregar monedes i bitllets actualment, amb el risc de perdre’ls o que te’n faltin, quan ja pots comprar fent servir només l’empremta dactilar i un telèfon mòbil? A part d’incòmodes, els pagaments en metàl·lic possibiliten l’economia submergida i faciliten el frau. A priori sembla lògic que comprar, per exemple, una part d’una casa en negre seria impossible en un món de pagaments electrònics. A Suècia, un dels països més avançats en aquesta qüestió, el cash ja és pràcticament una cosa del passat. Només un 20% dels pagaments es fan en metàl·lic (davant del 75% de la resta del món) i fins i tot hi ha esglésies que accepten almoines pagades amb Visa. “L’únic problema que m’he trobat és la moneda per al carro del supermercat”, explicava fa uns mesos a Bloomberg Businessweek Björn Ulvaeus, exintegrant d’Abba i abanderat del moviment antimetàl·lic a Suècia.

El Banc Central Europeu (BCE), l'organisme encarregat de l'emissió d'euros, anunciarà aquest dimecres la fi del bitllet més gran dels que imprimeix, el de 500 euros, segons informa aquest dimarts el diari econòmic 'The Wall Street Journal'.