Amb el rècord de reproduccions a Spotify que va aconseguir Lux, l'últim disc de Rosalía, seria plausible imaginar que alguna de les persones que han assistit aquest dimarts a la presentació de l'oferta cultural de Barcelona al Círculo de Bellas Artes de Madrid hagi escoltat alguns dels seus nous temes anant cap a la trobada organitzada per Turisme de Barcelona. "Teniu el Cor de Cambra del Palau de la Música sonant cada dia a l'àlbum", ha reivindicat Joan Oller, director general del Palau de la Música. "Es va enregistrar a L'Auditori", ha afegit Víctor Medem, el seu homòleg a l'equipament musical barceloní. S'hi ha sumat el director del Gran Teatre del Liceu, Valentí Oviedo: "Rosalía no ha cantat al Liceu, però faig una crida que vingui a cantar quan vulgui. No quedaré ara malament respecte de la resta", ha bromejat.

La Fundació Joan Miró ha iniciat aquest mes de juny, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, així com d'altres institucions, els actes de celebració del 50è aniversari amb la mirada posada en un futur on aquesta institució continuï sent un referent local, nacional i internacional de l’art contemporani.

El MNAC, el Picasso, el Thyssen, el Reina Sofia, el Guggenheim, la Tate, el MoMa, el Van Gogh, el Munch… Tots aquests museus tenen en comú que els regals que s'hi venen s’ideen a Barcelona. Amb una trajectòria de més de 30 anys, Ming Productions és l’empresa que dissenya moltes de les llibretes, imants, peluixos i tasses que es poden trobar a les seves botigues. Amb fàbriques a Badalona, Montgat i Dallas (Estats Units), la companyia és el resultat de totes les idees que pot arribar a tenir Benjamín Villa, el seu conseller delegat i fundador.

Havent de donar espai massa sovint en aquest Bon dia al més obscur catàleg de lletjors contemporànies, no saben amb quina alegria l’omplo avui amb els colors de Joan Miró, amb motiu dels 50 anys de la inauguració de l’edifici de la Fundació que porta el seu nom, al parc de Montjuïc.

Aquest diumenge l'ARA fa una edició especial del diari en motiu de l'exposició amb més de 300 obres a la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso que analitza la relació humana i artística dels dos creadors. En aquesta entrevista parlem amb Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso de Barcelona, i Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró. L'entrevista està enregistrada al Pavelló de la República de Barcelona.

La cita és a la rèplica del Pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Internacional de París del 1937. Es va construir a Barcelona el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics, a Montbau, i avui, aquest edifici dissenyat per Josep Lluís Sert que va albergar el Guernica de Picasso i El segador de Miró, és la biblioteca de la Guerra Civil de la Universitat de Barcelona. Marko Daniel, l’actual director de la Fundació Miró de Barcelona, explica que hi ha passat moltes hores per preparar la seva tesi doctoral sobre el patrimoni cultural a la Guerra Civil Espanyola. Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso, també ha dedicat molts estudis a l’art durant i després del conflicte i coneix molt bé el que suposa aquest edifici en l’imaginari col·lectiu. Comencem per aquí. 

Des del mirador de la Fundació Miró he tingut el privilegi de seguir el llarg procés de preparació de la gran exposició Picasso-Miró que aquesta setmana s’ha inaugurat al Museu Picasso i a la Fundació Miró. L’exposició és senzillament extraordinària i sobre el seu contingut només vull transmetre un missatge: no us la podeu perdre. És una exposició que si es fes a Berlín mereixeria viatjar-hi. Doncs la teniu a la vora de casa. En un breu discurs a la cerimònia inaugural, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, va comentar que en l’exercici de la seva funció havia après com és de complex i difícil aconseguir els préstecs clau per a una gran exposició, i va felicitar les quatre curadores per haver-los aconseguit. Un reconeixement ben merescut, i extensible a tots els altres responsables. Per muntar una exposició de primera es necessita el talent per concebre-la i l’ofici per obtenir les peces. De talent i d’ofici n’hi ha hagut molt per part d'Elena Llorens i Margalida Cortadella, del Museu Picasso, i de Sònia Villegas i Teresa Montaner de la Fundació Miró. Moltes gràcies.

La gran exposició sobre la relació d'amistat entre Pablo Picasso i Joan Miró comptarà amb algunes de les obres més emblemàtiques dels dos artistes. El Museu Picasso i la Fundació Miró de Barcelona col·laboren i acullen per primer cop aquesta gran mostra que, emmarcada en els actes de la Celebració Picasso 1973-2023, se celebrarà del 20 d'octubre al 25 de febrer. Ja han començat a donar informació sobre les obres que s'hi podran veure, algunes de les quals no s'havien vist mai abans a Barcelona o s'hi han pogut admirar poques vegades.

El desembalatge de quatre de les 59 obres que els hereus de Joan Miró van dipositar a la fundació barcelonina de l'artista fa uns mesos ha servit aquest dimarts per escenificar l'anunci de les exposicions que es podran veure el 2022. La primera, del 31 de març al 25 de setembre, estarà dedicada una selecció de les 159 que han dipositat al llarg dels anys. I el protagonista de la tardor serà Paul Klee, en una mostra coorganitzada amb el Zentrum Paul Klee de Berna (del 20 d'octubre del 2022 al 12 de febrer del 2023). Aquesta exposició obre una línia d'exposicions fetes en col·laboració amb altres museus monogràfics, que continuarà amb una exposició de Miró al Chillida Leku a l'estiu, una altra amb els museus Picasso el 2023 i una última d'Edvard Munch a Barcelona la data de la qual encara no està tancada. L'exposició de Paul Klee portarà per títol Paul Klee i els secrets de la natura i estarà centrada en l'observació de la natura, que agermana Klee amb Joan Miró. Tindrà el patrocini de la Fundació BBVA.

El sector de l’art contemporani barceloní viu un moment convuls, en paral·lel als estralls del covid en el món de la cultura. El conjunt de la situació, que sembla impensable en altres àmbits com els teatres i els auditoris, afecta fins a mitja dotzena d’equipaments d'entre els més importants del país, tant públics com privats. L'última novetat és la convocatòria del concurs per fitxar nova direcció per a l'Arts Santa Mònica, que s'ha anunciat aquesta setmana tres anys després de cessar l'anterior responsable. Fa tres setmanes va aixecar polseguera la divisió del centre d’art i la fàbrica de creació de la Fabra i Coats i la rebaixa de les condicions laborals de la directora, Joana Hurtado. Al Macba va cridar l’atenció al juliol que es renovés el director, Ferran Barenblit, només per un any en lloc de cinc. Tampoc té director la Fundació Antoni Tàpies, una institució que com la Fundació Joan Miró viu una situació econòmica delicada. Què passa en el sector de l'art contemporani de Barcelona?

Sara Puig Alsina serà la nova presidenta de la Fundació Joan Miró per quatre anys i substituirà Jaume Freixa, que ocupava el càrrec des del 2009. Puig Alsina és membre del Patronat des del novembre del 2013 i de la Comissió Delegada des del novembre del 2014. Llicenciada en història de l'art per la Universitat de Barcelona i màster en administració d'art (museus) per la Universitat de Nova York, Puig té una llarga experiència professional vinculada a l'art i als museus. En la reunió ordinària celebrada aquest dimecres també es va aprovar la incorporació al Patronat de dos nous membres: Laia Gasch Casals i Andreu Mas-Colell.

Els arquitectes donen a conèixer els seus dibuixos sobretot per explicar amb més profunditat el procés de disseny dels seus edificis. A l’exposició que la Fundació Joan Miró dedica a partir de demà a l’arquitecta italiana Lina Bo Bardi (Roma, 1914 - São Paulo, 1992) també hi ha croquis, però l’exposició és encara més extraordinària perquè treu a la llum els seus apunts més íntims, des d’una petita aquarel·la d’un arbre mort de quan era una nena fins un sol i una lluna d’una declaració d’amor que va fer al seu marit per reconciliar-se amb ell dos anys abans de morir. “Per a Lina Bo Bardi el dibuix no era només un instrument de treball sinó una eina de comunicació íntima”, afirma el comissari de la mostra, el professor i artista Zeuler Rocha Lima. “És una exposició íntima i impactant”, subratlla el director de la Miró, Marko Daniel. Amb el centenar de dibuixos que formen l’exposició, el públic podrà descobrir la diversitat amb la qual Bo Bardi, coneguda per ser l’autora del Museu d’Art de Sao Paulo i del centre cultural SESC de Pompeia, va abordar temes com la natura i la figura humana.

Marko Daniel (Aquisgrà, Alemanya, 1964) va assumir la direcció de la Fundació Joan Miró al gener, després d’onze anys a la Tate de Londres. Està obstinat a conèixer la institució catalana a fons: té el costum de baixar a les sales dos cops al dia per observar i parlar amb el públic sobre l’obra de l’artista: “Entrar en una obra et pot obrir tot un món”, afirma.

Si es compleixen les prediccions més terribles, pot ser que les ametlles siguin un producte de luxe, només a l’abast d’una minoria. Es podria arribar a aquesta situació extrema si les abelles de la mel, que són les encarregades de pol·linitzar els ametllers, s’extingeixen, i el procés s’ha de fer a mà. Dins l’exposició Beehave, que obre les portes aquest divendres a la Fundació Joan Miró de Barcelona, les artistes Ulla Taipale i Christina Stadlbauer han creat uns guants i un pinzell per pol·linitzar perquè el públic prengui consciència que les abelles són imprescindibles per al futur dels humans i que cal tenir-ne més cura, perquè en ecosistemes contaminats la mel és tòxica. Per reblar la potència de l’obra, la peça inclou tres càpsules de cascall, evocadores del “somni etern”, com diu Taipale, al qual ens podem veure abocats.

El Consell de Ministres d'aquest divendres ha aprovat la concessió d'una subvenció directa de 200.000 euros a la Fundació Miró. Amb els diners de la subvenció es pretén posar en funcionament una instal·lació museística a Mont-Roig del Camp, al Baix Camp. El projecte rehabilitarà la masia, en permetrà la seva museïtzació i l'obertura al públic. Mas Miró és l'espai en el qual l'artista es va dedicar a la pintura i d'aquí provenen les primeres obres que el van projectar internacionalment.

"L'Eduard es va veure abocat a seguir el negoci de corbates dels pares, però la seva veritable passió era la cultura, i molt especialment la literatura, l'art i el cinema", explica Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró des de l'any 1980, sobre l'actual president emèrit del centre, que ha mort a Barcelona a l'edat de 87 anys.

Els hereus de Joan Miró faran un important dipòsit d'obres de l'artista a la fundació de l'artista a Barcelona, segons informa aquest 'El Punt Avui' aquest divendres. Aquesta cessió comportarà un remodelació profunda de l'exposició permanent del museu. La nova etapa de l'entitat tindrà l'obra de Miró com a prioritat.

La Fundació Joan Miró inaugura avui la seva nadala 'Estel caigut', que consisteix en un cotxe sinistrat sobre l'herba del pati de l'olivera de l'entitat. Així, l'artista barceloní Jaume Pitarch proposa una reflexió sobre la situació actual i la deriva socioeconòmica que l'ha provocada. Pitarch pina que el Nadal, festa emblemàtica de la distorsió de certs valors, només pot ser vist en aquests moments com un Nadal "estrellat".

No tots els equipaments culturals han decidit secundar la vaga. Un dels monuments més visitats de Barcelona, la Sagrada Família, ha decidit obrir les portes i ha funcionat amb tota normalitat. Ningú s'ha estalviat l'hora de cua pel fet que hi hagués convocada una vaga general. El MNAC també ha obert les portes, però ho ha fet amb menys personal i amb menys visites que un dia normal. El CaixaForum tampoc s'ha sumat a la vaga.