Cultura 29/10/2021

Munch apunta a Barcelona

El Museu Munch i la Fundació Joan Miró preparen una exposició per fer dialogar els dos artistes

3 min
01. Retrats d’Edvard Munch al nou museu de l’artista a Oslo. 02. El pintor i la model, de Munch.

BarcelonaEl gerent del Museu Munch , Henrik Spangelo Svalheim, ha revelat en una visita a Barcelona que estan en contacte amb la Fundació Joan Miró per organitzar una exposició, encara que tenen "converses molt inicials". Sembla que l'exposició conjunta del Museu Munch i la Miró serà com una de les mostres que el museu noruec ha organitzat en els últims anys i que posa el seu artista en diàleg amb altres com Vincent van Gogh i el fotògraf nord-americà Robert Mapplethorpe. Precisament la Fundació Joan Miró també farà aquesta operació de diàleg i acollirà el 2023 una gran exposició de Picasso, simultàniament amb el Museu Picasso de Barcelona, una part de la qual viatjarà al Museu Picasso de París el 2024.

Aquesta mena d'exposicions tenen l'avantatge que es poden fer només amb els préstecs de les institucions dedicades a l'artista, que es poden mostrar totes en gira i que n'actualitzen el llegat amb noves lectures. A més, per a la Fundació Joan Miró seria l'oportunitat de tenir una exposició d'un artista tan popular com Munch. En paral·lel, el Museu Munch també manté converses amb el Museu del Prado de Madrid per fer-hi projectes conjunts. "La fundació forma part de la xarxa de museus monogràfics d'artista, amb els quals compartim objectius i afinitats –expliquen des de la Fundació Joan Miró–. En aquest sentit, hi ha converses obertes amb diversos museus, entre els quals el Munch, per fer projectes de col·laboració que esperem que es puguin concretar en un futur igual que s'ha concretat el projecte Miró-Picasso per al 2023".

L'obra d'Edvard Munch s'ha pogut veure a Catalunya i Espanya amb comptagotes: quan la Fundació La Caixa tenia la sala d'exposicions al Palau Macaya va acollir la mostra Edvard Munch el 1987. Més endavant la mateixa Fundació La Caixa i el Museu Munch van col·laborar en l'exposició Edvard Munch. L'esperit sublim, que es va poder veure al CaixaForum de Palma el 2006 i el 2007, i el 2015 el Museu Thyssen de Madrid es va apuntar un èxit amb Edvard Munch. Arquetips. Ara ha arribat un altre cop el torn de Barcelona.

El disseny i la construcció d'un edifici inclusiu i emblemàtic

El nou Museu Munch, al qual ara diuen senzillament Munch, va obrir les portes la setmana passada, i una exposició a La Virreina de Barcelona sobre el despatx d'arquitectes que el va aixecar, l'Estudi Herreros, permet endinsar-se en els processos de disseny, construcció, i també en els elements de caràcter social i polític en què Juan Herreros i el seu soci Jens Richter han estat involucrats des de l’any 2008. Inicialment va viure una polèmica per l’alçada de l’edifici, la ubicació a la vora del fiord, i el cost de l'obra, 320 milions d’euros. La premsa noruega va arribar a qualificar el projecte de "tragèdia", i en un dels titulars –“Oslo no pot ser Barcelona”– es rebutjava que la capital noruega es pogués obrir al fiord com Barcelona s’havia obert al mar arran dels Jocs Olímpics del 1992.

Però els noruecs van acceptar l’edifici aviat i, com es pot veure a la mostra, li van dedicar la primera processó de torxes perquè l'Ajuntament d'Oslo tirés endavant el projecte. Entre altres materials destacats del recorregut hi ha un reportatge inèdit del prestigiós fotògraf Iwan Baan.

El nou Museu Munch en una escena estival
Banyistes com els dels quadres de Munch a la vora de la nova seu del museu de l'artista noruec

Per a Juan Herreros, algunes de les decisions més importants que van prendre estan motivades per la consciència social i mediambiental: “Hem pogut convertir en arquitectura la teoria de les discussions que s’estan produint en els últims anys sobre les institucions culturals, quan s’afirma que han de ser inclusives i obertes a tota la societat”, afirma. En primer lloc, aquesta inclusió es concreta en un vestíbul que funciona com una plaça. Pel que fa a l’alçada, poc habitual en edificis culturals com un museu, Herreros recorda que dialoga amb l’Ajuntament d’Oslo i evoca “els anhels” de tota una societat i alhora vol ser tan característic com l’Òpera ho és per a Sidney.

stats