Poques hores abans que la flama de Prometeu encengui el peveter de París, una selecció de celebritats s'han avançat a celebrar el seu propi inici dels Jocs Olímpics del 2024. El principal amfitrió de la festa ha estat Bernard Arnault, el president i conseller delegat de LVMH (Moet Hennessy Louis Vuitton) i segona fortuna del món –només per darrere d'Elon Musk–, juntament amb el director creatiu de Louis Vuitton, Pharrell Williams; l'editora en cap de Vogue, Anna Wintour, i el president de la NBCUniversal, Brian Roberts. Tots ells han donat la benvinguda a l'exclusiva selecció de músics, esportistes, dissenyadors, models i actors, que s'han vestit per una ocasió en què l'esport ha estat el nexe d'unió d'una festa poc convencional.

Segons Fran Lebowitz, “Pretend it’s a city” és la frase que ella cridava als vianants (no només als turistes) que s’amunteguen a les voreres de Nova York sense prestar atenció al fet que la ciutat no és un decorat, sinó un lloc on viure. La sèrie de documentals sota el mateix títol, dirigida per Martin Scorsese, es va rodar abans de la pandèmia, però ja apuntava els problemes del turisme de masses i sobretot la gentrificació. El que sap greu a la protagonista és precisament la pèrdua de la identitat de l’illa de Manhattan: “Nova York Mai no va ser una ciutat particularment bonica. No era París, ni Florència. Però com a mínim era una ciutat original”, afirma Lebowitz. No es tracta només dels preus, perquè com bé diu ella Nova York ja era cara abans. És més aviat la pèrdua de caràcter, de consciència pròpia, com el fet que els edificis novaiorquesos abans fossin copiats a Dubai i ara sigui Nova York (en els nous gratacels del carrer 57) qui copiï l’estil de Dubai. No és una sèrie amarada de nostàlgia, sinó de sentit pràctic, de supervivència local. Com ho hem de fer per viure en aquesta ciutat, com podem evitar que s’oblidi que, a banda de la seva bellesa, la gent hi ha de viure. De moment tenim que totes les respostes, en totes les qüestions i anècdotes que exposa la protagonista, passen sempre per la necessitat que la ciutat sigui ella mateixa.

Probablement, alguns dels veïns que protestaven contra la passarel·la de Louis Vuitton al Parc Güell tenen peces de roba o complements d’aquesta marca. La majoria, probablement, tampoc no té cap problema amb Louis Vuitton. Estem lluny d’aquells “indignats” que arran de la crisi del 2008 van aflorar i donar lloc a espais polítics de (suposada) extrema esquerra. Ara la reivindicació de classe no és només econòmica, com ho era aleshores, ni és exclusivament proletària. Ara la consciència de classe té més a veure amb la condició de veí, amb el respecte degut a aquesta figura. El barceloní que se sent ignorat o menyspreat, que veu que el barri se li arrabassa de les mans com Collboni amb la samarreta del Barça. Que veu com els espais es van regalant, vulgaritzant, despersonalitzant. No és només, ja, que al veí li costi continuar vivint a la ciutat, per la diferència creixent entre preus i salaris, sinó que sovint ja no hi vol viure perquè no la reconeix. El repte de Barcelona ja no té res a veure amb la seva marca. Ho he escrit més d’una vegada: Barcelona ja no ha de provar de ser més guapa, les guapes només tenen molts likes. Barcelona no necessita que se n’enamorin, sinó que l’estimin. 

Avui, 9 de juny de 2024, se celebren les eleccions al Parlament Europeu. No fa ni un mes de les autonòmiques i estem en plenes converses per formar el govern de la Generalitat. Tot això, en un ambient altament polititzat i en el qual la política és un dels eixos bàsics del periodisme, que es va establir com a “quart poder” a partir del concepte desenvolupat per Moisei Ostrogorski al text La democràcia i els partits polítics (1903), traduït al català per Jordi Galí i Herrera.

Aquesta nit ha començat la campanya de les eleccions europees i la roda de les notícies continua la imparable marxa quotidiana. Però, mentre passen coses, a la societat també hi passen coses. Recomanem a pares, mares, mestres i aspirants a conseller d’Educació en general que es mirin aquesta entrevista amb el creador de les proves PISA, Andreas Schleicher, que és a Barcelona a la reunió anual del Cercle d’Economia. I diu això: “Els estudiants a Catalunya aprenen massa coses i amb poca profunditat”. I també: “La immigració no pot ser una excusa pels mals resultats”. I una clau: “El problema d’Espanya és que s’ha centrat a posar tothom sobre un nivell mínim sense importar gaire la resta d’estudiants. En canvi, els països amb més excel·lents són els que s’esforcen per trobar el talent de tothom que forma part del sistema”.

Aquest dijous el Parc Güell ha sigut l'epicentre de l'alta costura de la mà de Louis Vuitton, després d'una llarga relació de la maison francesa amb la ciutat catalana. La desfilada Creuer 2025 ho tenia tot per congregar els noms més destacats de la indústria de la moda i del cinema, tant nacionals com internacionals, i així ha sigut. A dos quarts de set els primers convidats han començat a entrar pel lateral del recinte modernista entre el passadís de curiosos i fanàtics –separats per les tanques de seguretat–, que han rebut amb càntics i eufòria cada cara coneguda que travessava la porta d'entrada al recinte, que no era poca.

Una llarga filera de furgonetes de vidres tintats davant l’Hotel Mandarin a primera hora del matí vaticinava un dia mogut. Els grums uniformats de l’exclusiu allotjament de passeig de Gràcia han tingut, excepcionalment, la companyia d’un gran desplegament d’assistents de la casa de l’alta costura Louis Vuitton. No és debades. Avui arriben a Barcelona una gran tropa de famosos de la indústria del cinema, moda, música i de l’esport per assistir a la desfilada de la firma francesa d’aquest dijous al Parc Güell, on es presentarà la col·lecció Creuer 2025 amb motiu de la Copa Amèrica.

Barcelona fa dies que treballa en silenci per acomodar el gran elenc de celebritats internacionals que arribarà a la ciutat per un dels esdeveniments més rellevants de l'any. Serà el pròxim dijous quan els vips que aquests dies es passegen per la capital catalana deixin de banda les ulleres de sol i les gorres d'incògnit i surtin a lluir les seves millors gales pel recinte modernista del Parc Güell amb motiu de la desfilada de Louis Vuitton. L'esdeveniment, que combregarà personalitats rellevants de la indústria de la moda, del cinema, de la música i de l'esport, serà la presentació de la col·lecció Creuer 2025 dissenyada per la 37a Copa Amèrica Louis Vuitton, que, com el nom de la regata indica, té com a principal patrocinador la firma de moda francesa.

La desfilada que Louis Vuitton celebrarà el 23 de maig al Parc Güell ha començat amb mal peu. Tal com ha denunciat el Consell Veïnal del Turó de la Rovira, durant els preparatius de l'esdeveniment s'ha destrossat un tros d'un mur del parc que és patrimoni. Una trencadissa que des de l'Ajuntament de Barcelona s'atribueix a "un error humà" durant les tasques de muntatge. Les mateixes fonts, informa l'ACN, asseguren que serà la firma francesa la que es farà càrrec del cost d'una reparació que, preveuen, serà ràpida.

El dissenyador nord-americà Virgil Abloh, director creatiu de la línia masculina de Louis Vuitton, ha mort de càncer als 41 anys, tal com ha anunciat el grup LVMH, al qual pertany aquesta marca. "Estem commocionats per aquesta terrible notícia. Virgil no era només un dissenyador magnífic, un visionari, sinó també un home amb una bonica ànima i una gran saviesa", ha dit a Twitter el propietari d'aquest conglomerat de luxe, Bernard Arnault. Abloh també era director creatiu de la marca Off White, de la qual LVMH era l'accionista majoritari, i patia càncer des de feia dos anys.

El grup francès de marques de luxe LVMH ha anunciat que dedicarà les seves plantes de producció de perfums i cosmètics ubicades al país a la fabricació de gels per desinfectar les mans i que els donarà a hospitals, com a gest davant de l'avanç del coronavirus. "El conjunt de les unitats de producció de les marques de perfums i cosmètics a França fabricaran a partir de dilluns gels desinfectants en gran quantitat", ha indicat el grup en un comunicat recollit per Efe.

Després que la família Pinault anunciés que donaria 100 milions per reconstruir Notre-Dame, Bernard Arnault, l'home més ric d'Europa –i del món del món de la moda, per davant d'amancio Ortega, segons l'última llista de 'Forbes'– ha anunciat que donarà 200 milions d'euros per refer el temple. Arnault és el president del conglomerat multinacional LVMH, fundat el 1987 amb la fusió de la casa de moda Louis Vuitton i del celler Moët Hennessy. El hòlding, especialitzat en moda de luxe, posseeix fins a 70 marques de renom per tot el món, entre les quals hi ha Louis Vuitton, Christian Dior, Givenchy, la joiera Chaumet, les perfumeries Sephora, els perfums d'Acqua di Parma i els cellers Dom Perignon, entre moltes altres.

Louis Vuitton, una de les firmes de luxe més aclamades, ha anunciat que renova el contracte a Nicolas Ghesquière, que ha sigut el director creatiu de la seva línia femenina durant els últims cinc anys. La 'maison', que pertany al conglomerat de marques de luxe LVMH, compensa així el francès pels enormes resultats que ha obtingut l'últim lustre, període en què la companyia assegura que el 'prêt-à-porter' i la marroquineria han viscut un creixement “sense precedents”. Una fita destacable si es té en compte l’exitós punt de partida que va deixar el seu predecessor en el càrrec, Marc Jacobs.

La model Ulrikke Hoyer, coneguda per haver sigut tennista professional abans que maniquí, ha sigut rebutjada en un càsting per ser "massa gran", tal com ella mateixa ha explicat a Instagram, on recorda que té la talla 34. Segons explica, la 'top' va acudir el cap de setmana del 13 de maig a Tòquio per participar en la desfilada creuer de Louis Vuitton. Un viatge fet en va perquè finalment no hi va poder participar.

Puig ha comprat el 25 % de l'empresa de moda Societat Tèxtil Lonia (STL) al grup de luxe francès Louis Vuitton-Moët-Hennessy (LVMH), segons que ha informat avui la companyia.