Pujarà la gasolina. S’encariran els lloguers, s’estancaran els salaris. Ho tindreu tot molt més complicat, fill meu: jo tampoc m’ho esperava. De vegades em costa parlar-te de les possibilitats que se’ns desplegaven abans, quan l’ascensor social funcionava, quan tenir una carrera i un màster semblava la garantia de tot. La volatilitat actual té els seus avantatges, segur: et lligues menys, coneixes més coses, t’espaviles i depens més de la teva pròpia adaptabilitat. Vull dir que deixa que s’estanquin els salaris, home: ells no són tu. Tu no t’estanquis, ni et deixis estancar. Ja sé que tots necessitem un terra que no es bellugui gaire, per gosar poder canviar quan ens vingui de gust i no perquè les flames ens atrapin. Però el terra no ets tu. La decadència no ets tu, el salari mínim no ets tu. Tocarà pencar molt i no refiar-se de res, això sí. Que quan es va torçar la cosa? Suposo que amb la crisi del 2008 i amb el coronavirus, i a casa nostra amb el Procés, però ells tampoc són tu. Són fets, dades, circumstàncies, l’home del temps. La cruesa amb què la democràcia s’esquerda t’obligarà a refiar-te poc dels teus drets (que hauràs de defensar més del que seria normal) i concentrar-te més en els teus deures (sobreviure sense fer mal, bàsicament). Però el sistema no ets tu, la fallida no ets tu, la fragilitat i la mediocritat no ets tu. I pel que fa a l’ascensor social, fill meu, tampoc et pensis: tothom sap que en veritat sempre van ser unes escales.

L’anunci de la rebaixa de l’IVA als carburants del 21% al 10% d’ara fa poc més d’una setmana decretada pel govern espanyol no ha tingut els efectes que caldria esperar, segons apunta l’associació de consumidors Facua. Aquesta mesura extraordinària, pensada per amortir l’impacte de l’encariment del cru a causa de la guerra a l’Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz, ha permès abaratir el preu del combustible (dièsel i gasolina) i allunyar-lo dels dos euros per litre, però no hauria tingut l'impacte real desitjat sobre les butxaques dels consumidors finals, segons denuncia Rubén Sánchez, portaveu de Facua.

L'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà, amb l'entrada dels houthis al conflicte, ha disparat aquest dilluns el preu del petroli, que ha tocat màxims des de l'inici de la guerra. Durant el dia el preu del barril de Brent ha superat els 115 dòlars, tot i que després ha baixat una mica i a la tarda se situava al voltant dels 112 dòlars el barril.

“La demanda s’ha doblat, però l’ús no”, deia Chris Bowen, ministre de Canvi Climàtic i Energia d’Austràlia, en un debat al Parlament més semblant a un sainet, si no fos perquè arran del bloqueig de l’estret d’Ormuz, el litre de benzina ha superat els 3 dòlars (1,80 euros) i més d’un centenar de benzineres s’han quedat sense combustible.

La guerra a les gasolineres ha esclatat. Si més no, de manera temporal i amb més estalvi com més vinculació i contractació de serveis se signin amb les companyies. Després de l'encariment dels carburants just l'endemà d'esclatar la guerra a l'Orient Mitjà i l'escalada del barril de petroli, que va comportar un reforçament del control d'abusos per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), les grans companyies han entrat en una batalla de descomptes de cara a la Setmana Santa. En tot cas, les principals rebaixes s'obtenen si es contracten altres serveis relacionats amb la llum o el gas.

Els atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.

Suposo que aquestes altures ha quedat clar que quan parlem de la guerra de l’Iran estem parlant d’un conflicte que, a part d’haver-hi morts i desplaçats que, de moment, no som nosaltres, hi ha perjudicis econòmics que sí que ens afecten a nosaltres, sobretot perquè el preu del petroli s’ha disparat i amenaça amb apujar el preu de gairebé tot en cascada.

El govern espanyol treballa en un paquet de mesures per afrontar les conseqüències econòmiques de la guerra a l'Orient Mitjà, sobretot l'escalada dels preus energètics. Mentrestant, patronals, sindicats i diferents sectors de l'economia ja li estan posant damunt la taula diferents demandes, algunes de les quals tenen com a denominador comú una rebaixa fiscal. De fet, després de la ronda de contactes polítics entre el ministeri de la Presidència i els partits al Congrés, aquest dijous al matí és el torn dels sindicats majoritaris i les patronals: CCOO, la UGT, CEOE i Cepyme es reuniran amb les carteres econòmiques del govern espanyol al ministeri d'Economia.

La companyia espanyola d'hidrocarburs Moeve (abans Cepsa) i la portuguesa Galp han assolit un acord no vinculant per avançar en les negociacions sobre la potencial integració dels seus negocis de downstream –refinament i distribució i venda en estacions de servei–, amb l'objectiu de guanyar escala de manera conjunta en un sector cada vegada més competitiu i conformar així un gegant europeu a la península Ibèrica, segons ha informat Moeve en un comunicat.

El preu dels carburants ha iniciat el 2026 donant continuïtat a la tendència baixista en què va entrar al desembre i ha sumat la seva cinquena setmana consecutiva de caigudes, de manera que ja acumula un abaratiment de gairebé el 5%. En concret, l'última setmana del 2025 el preu mitjà del litre de gasolina ha baixat un 0,76%, fins als 1,44 euros, de manera que suma un descens del 3,29% des d'inicis de desembre, segons dades del Butlletí petrolier de la UE.

A mitjans del mes de juny els preus dels carburants donaven un ensurt. Tot i que fins aleshores havien semblat resistir al conflicte, l'atac d'Israel a l'Iran aquell mes va pressionar a l'alça el cost del petroli per l'amenaça del tancament de l'estret d'Ormuz i, en conseqüència, també el de la gasolina i el dièsel, que la penúltima setmana de juny van pujar un 0,4%. En concret, el 19 de juny, pocs dies després de l'escalada del conflicte, el preu mitjà del litre de dièsel se situava en els 1,364 euros, segons el Butlletí Petrolier de la Unió Europea (UE), mentre que en el cas de la gasolina ho feia en els 1,463 euros.

Un dels principals dubtes a l’hora de canviar de cotxe és quants quilòmetres de vida útil i quants anys de servei pot assumir sense avaries greus. Un estudi de la Universitat de Birmingham i de la London School of Economics realitzat a partir de 30 milions de vehicles i amb més de 300 milions de registres d’avaries i incidències ha permès fer una aproximació a la vida útil real dels cotxes actuals.

L'antiguitat del parc d'automòbils que circula per les nostres carreteres continua creixent i ja se situa en els 14,5 anys de mitjana, una dada 0,3 anys superior en comparació amb els 14,2 anys que es van registrar l'any 2023. Aquesta xifra és encara superior si analitzem la resta dels vehicles. Ens trobem que els industrials són els més antics del parc amb una mitjana de 15,1 anys, però a poca distància dels comercials, amb 14,7 anys. Pel que fa als autobusos, són els més "joves" amb 11,5 anys de mitjana.

El govern espanyol està ultimant un acord amb el PNB i Junts, dos dels grups parlamentaris que exerceixen de socis estratègics al llarg de la legislatura, per encarir uns deu cèntims de mitjana el preu del combustible dièsel per igualar-lo amb el de la gasolina. Ho fa en el marc de les exigències europees per desbloquejar un nou paquet d’ajudes d’uns 7.200 milions d’euros dels fons europeus Next Generation. 

Fa 95 anys es va fundar l'empresa Compañía Española de Petróleos, S.A., més coneguda popularment com a Cepsa. En el seu moment va ser la primera companyia de petrolis privada del país, i gairebé un segle després continua ben present per tota la geografia nacional, amb més de 1.800 estacions de servei repartides entre Espanya i Portugal i amb una plantilla d'uns 10.000 treballadors. Però la paraula petróleos del seu nom no s'adapta al futur que es preveu per a la mobilitat, de manera que l'empresa espanyola acaba d'anunciar un canvi força rellevant en la seva estratègia que afecta, entre molts altres aspectes, el seu nom i la seva imatge corporativa.

El preu de la gasolina a Espanya ha encadenat la seva tretzena setmana de descens continuat, mentre que el gasoil s'ha mantingut estable respecte a fa una setmana, per mantenir els dos combustibles en nivells mínims des de principis del 2022, malgrat la guerra al Pròxim Orient i el seu impacte en el preu del petroli. En el cas de la gasolina, el preu mitjà del litre s'ha situat a 1,481 euros els últims set dies, al baixar un 0,067% respecte a la setmana anterior, segons el Butlletí Petrolier de la Unió Europea. Quant al dièsel, el preu mitjà del litre s'ha situat a 1,362 euros, i s'ha mantingut així al mateix nivell de la setmana passada, després d'acumular onze baixades consecutives.

El preu dels carburants va encadenar la quarta setmana consecutiva de caigudes a Espanya i toca mínims des d'inicis d'estiu, segons dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea publicat aquest dijous corresponents als primers set dies d'agost. La disminució del cost arriba en un moment de molts desplaçaments per carretera de vehicles privats coincidint amb l'inici de les vacances.

La província de Lleida es caracteritza perquè any rere any se situa com una de les demarcacions de l'Estat amb preus de la benzina i del gasoil més barats, sempre per sota de la mitjana. Aquest fenomen no és puntual i la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha volgut saber per què els carburants costen menys en aquesta província. Dues són les conclusions a les quals ha arribat: la presència més gran de benzineres de grups independents i una competència més gran entre les de bandera fan que els preus siguin inferiors a altres parts del territori estatal.

Ara fa deu anys els motors tricilíndrics semblaven destinats a controlar el mercat. Motors de gasolina més petits i lleugers que els motors dièsel i de gasolina de quatre cilindres, amb unes xifres de consums i emissions sorprenentment baixes i amb uns costos de fabricació i desenvolupament força inferiors, també, als motors convencionals fins llavors. A més, aquests petits motors de gasolina de tres cilindres i poc cubicatge (sovint al voltant d’un litre o fins i tot menys) assolien potències considerables —al voltant dels 100 CV— gràcies a l’ús d’un turbo de geometria variable i de la injecció directa, obtenint cicles de consum irrisoris que se situaven al voltant dels 4,5 o 5 litres els 100 quilòmetres en els seus cicles d’homologació.

El preu mitjà de la gasolina ha registrat la primera caiguda des de mitjans de gener. Es talla així una ratxa de quinze pujades setmanals consecutives i es deixen enrere els màxims anuals que havia marcat aquest 2024 setmana a setmana. El preu mitjà del litre de gasolina es va situar l'última setmana en 1,685 euros, després de caure un 0,11% en comparació amb la setmana anterior, segons les dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea, que fa la mitjana de preus de més d'11.000 estacions de servei de tot l'Estat. Per la seva banda, el preu mitjà del litre de dièsel ha tornat a caure per tercera setmana i s'ha abaratit un 0,64%, fins a 1,531 euros.