La Fiscalia de València ha decidit arxivar les diligències d'investigació penal obertes pel finançament de Compromís arran d'una denúncia del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) en la qual aquesta formació qüestionava la destinació de fons electorals i les seves fonts d'ingressos en les eleccions municipals celebrades el maig del 2015, segons han confirmat a Europa Press fonts coneixedores del procés.

El secretari general del Podem, Pablo Iglesias, ha traslladat aquest dimecres al líder del PSOE, Pedro Sánchez, en la conversa telefònica que tots dos han mantingut, que la seva formació no té "cap voluntat de permetre que el PP governi a cap comunitat autònoma", si bé l'ha avisat que per "entendre's", hauran de fer "un gir".

Què explica l'ascens de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a les eleccions municipals? Representants de la formació en 10 municipis –Girona, on s'estrenen, i 9 poblacions on ja van obtenir representació el 2007– expliquen les bases de la seva acció política. Solen fixar-se en l'urbanisme i la defensa d'espais naturals. I insisteixen, sempre, en el foment de la participació real i directa dels ciutadans en la política.

Una de les grans sorpreses de les eleccions del 22-M va ser l'ascens de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que va multiplicar per cinc la seva presència als ajuntaments catalans. Fins ara, tenia 22 regidors i després de les municipals en té 104, repartits en una setantena de municipis. Van recollir més 62.000 vots, gairebé 12.000 dels quals a Barcelona, i es converteixen en la sisena força amb més vots a la ciutat, per davant de partits amb representació parlamentària com Solidaritat o Ciutadans. Girona és, probablement, la ciutat on l'ascens de la CUP, que entra al consistori per primera vegada, ha provocat el canvi més radical en el panorama independentista. Hi ha aconseguit tres regidors i han desplaçat ERC fora del consistori. I tot plegat passa quan una gran part de la població encara no sap exactament qui és, o qui són, la CUP, o les CUP.

Divisió d'opinions a CiU sobre la posició que s'ha de prendre a Badalona. Els pragmàtics s'inclinen per permetre, amb una abstenció, que el popular Xavier García Albiol sigui el nou alcalde badaloní. Dirigents del sector més progressista de la federació, en canvi, troben que no es pot "premiar un polític tan impresentable". Hi estan en contra, entre d'altres, Àngel Colom i l'alcalde de Figueras, Santi Vila.

La diputada del PSC i exconsellera de Justícia, Montserrat Tura, ha lamentat en una entrevista a El món a RAC1 l'anàlisi poc autocrític que han fet els principals líders del PSC, com José Montilla i José Zaragoza, de la patacada electoral de diumenge passat: "Si volem el suport de la ciutadania s'ha de ser més clar. Ens hem d'identificar amb els seus problemes i fer adonar els ciutadans que els entenem". Tura ha afegit: "La lectura de les eleccions [...] no pot ser de cap de les maneres positiva. Les derrotes s’han d’acceptar amb tot el seu realisme. Això no vol dir que ens deixem abatre ni que estiguem desfets.” Tura diu avui en una entrevista a l'ARA que "de tant tacticisme i de tant veure qui li posa el dit a l'ull a qui ens hem oblidat de les greus injustícies". La diputada atribueix la derrota del 22-M al gir liberal dels socialistes. Per Tura, el partit "no ha fet un discurs prou contundent sobre les raons d'aquesta crisi".

Les eleccions municipals es poden guanyar per un vot o fins i tot poden acabar en empat. Aquest és el cas del poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà). Fins ara hi governava Ramon Vilalta (ERC) però, en aquestes eleccions, Progrés Municipal (PM), la marca blanca del PSC, ha guanyat perquè ha aconseguit el vot de 9 veïns, per la qual cosa li corresponen dos dels tres regidors del consistori. Vilalta només ha aconseguit 8 vots, que atorguen un regidor. Però, a més a més, el resultat és exactament el mateix que el de CiU, en què la candidata és la seva dona. La Junta Electoral haurà de decidir a qui s'adjudica aquesta acta. “No sabem si ho faran per sorteig, o per nom del candidat, o del partit, no en tenim ni idea”, admet Vilalta. Avança que, digui el que digui la junta, acataran la decisió. En tot cas, queda pendent quin dels dos membres del matrimoni Vilalta entrarà al consistori, però l'alcalde serà un tercer, que té 1 vot més que ells, Rubén Lladós, candidat de PM.

Ja arriben les primeres conseqüències del 22-M. L'executiva nacional en ple d'ERC, inclòs el seu president Joan Puigcercós –encarregat d'anunciar-ho públicament aquest migdia–, ha decidit plegar dels seus càrrecs i actuarà en funcions d'interinitat fins que s'escullin els nous líders. Així ho han decidit després de passar de 4 regidors a 2 a la ciutat de Barcelona, mentre que a Tarragona, Lleida, Girona i altres importants ajuntaments s'han quedat sense representació. Puigcercós ha admès uns resultats "pèssims" en les grans ciutats, sense pal·liatius.

El candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, ha estat rebut amb una gran ovació per les desenes de seguidors que s'han congregat a l'hotel Majestic. Trias ha parlat de "canvi històric després de 32 anys a l'alcaldia" i ha subratllat que "avui Barcelona comença una nova etapa" i ha convidat a tothom "a sentir-se'n protagonista". Per això ha dit: "Governarem amb tots i per a tots".