Després de gairebé dues setmanes d'espera, el primers palestins amb passaport espanyol atrapats a Gaza han començat aquest dilluns a abandonar la Franja. Es tracta d'un primer contingent de 40 persones, 22 de les quals menors, que al matí han iniciat la sortida pel pas de Rafah, que connecta l'enclavament palestí amb Egipte. "Els primers ja han creuat el punt de control palestí i estan fent tràmits per creuar el punt de control egipci", va confirmar aquest matí en declaracions des de Brussel·les el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares. A darrera hora de la nit, també des de la capital comunitària segons informa Gerard Fageda, Albares va assegurar que els "33 hispà palestins i set familiars ja estan en autobusos amb personal de l'ambaixada d'Espanya dirigint-se al Caire".

La vintena d’espanyols que estaven atrapats a la ciutat xinesa de Wuhan, epicentre del coronavirus, ja estan sent repatriats. La matinada d’aquest divendres volaran cap a Espanya en un vol britànic amb 150 ciutadans del Regne Unit i 30 persones més d’altres països, com Hongria, Finlàndia o Noruega. El vol ha de sortir a les set del matí hora local xinesa –les dotze de la nit hora catalana– i la primera parada serà a Londres.

L'home és un animal acostumat a ensopegar amb la mateixa pedra, i potser és per això que ha tornat a passar. Un grup de militars espanyols ha robat l'estelada que onejava a la Rambla de Figueres i, un altre cop, els Mossos d'Esquadra els han enxampat quan intentaven fugir. L'últim d'aquests incidents va ocórrer la passada matinada del 3 de desembre i, tot i que es tracta del tercer incident provat d'aquestes característiques que protagonitzen militars, els atacs a estelades han sigut nombrosos durant els últims mesos.

El ministre d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, ha insistit aquest dimecres, malgrat el fiasco de Mariano Rajoy, que els catalans no podrien conservar "en absolut" la nacionalitat espanyola i la ciutadania europea en cas d'independència. En unes declaracions als mitjans, Margallo ha assegurat que "quan un surt d'un país abandona tots els atributs que li dóna la pertinença a aquest país". Per al ministre, que els catalans podrien mantenir la nacionalitat espanyola i europea "és un acudit" que no sap "qui ha dit". Ho ha comparat amb les colònies llatinoamericanes, tot i que llavors, ha admès, "regia la Constitució de Cadis de 1812", ha recordat. De fet, també el govern espanyol ha comparat el cas amb Algèria, una altra colònia.

Un 63% de catalans creu que la independència de Catalunya té poques o nul·les possibilitats de ser real en un futur proper. Així ho reflecteix un sondeig de Metroscopia que publica aquest diumenge 'El País'. L'enquesta també reflecteix que el 82% dels espanyols tampoc la veu factible.

El Ministeri espanyol d'Afers Exteriors ha localitzat a 169 espanyols al Nepal dels 319 que es troben en aquest país entre residents i turistes, ha informat avui als periodistes el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, que ha explicat que entre ells n'hi ha un de ferit.

La Moncloa ha elevat fins a 51 el nombre de víctimes de nacionalitat espanyola que viatjaven en l'avió que es va estavellar dimarts als Alps. Fonts d'Interior han elevat la xifra de 49 a 51 després d'identificar dos passatgers més gràcies a la informació que han aportat els familiars al dispositiu policial especial instal·lat a l'aeroport del Prat, integrat per Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil, i que ha recollit nom, cognom, DNI i persona de contacte de les víctimes.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha donat per fet aquest diumenge el canvi polític a Grècia i ha advertit que els espanyols no admetran cap tipus d'amenaça des de la Unió Europea. En declaracions als mitjans de comunicació abans de reunir-se amb extreballadors de la clausurada Radiotelevisió Valenciana, Iglesias ha subratllat que "Espanya no és Grècia, és la quarta economia de la Unió Europea i als espanyols no hi ha cap govern estranger que ens pugui amenaçar".

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), Nils Wahl, ha dictaminat aquest dijous que els jutges espanyols estan obligats, d'acord amb la legislació comunitària, a anul·lar les clàusules abusives de les hipoteques quan tramitin un procediment de desnonament. L'opinió de l'advocat general respon a una pregunta remesa pel jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Marchena (Sevilla) sobre els procediments d'execució de quatre crèdits hipotecaris iniciats per Unicaja i Caixabank per préstecs subscrits entre el 5 de gener de 2007 i el 20 d'agost de 2010 per imports de 249.000 euros o inferiors.

Dels més de 59.000 milions de deute que tenia la Generalitat a principis d'aquest any, 20.769 són préstecs amb els cinc grans bancs de l'Estat (CaixaBanc, BBVA, Banco Santander, Bankia i Banc Sabadell). Segons dades d'un document intern del Govern publicat per 'Crític', en total són 120 les entitats bancàries creditores de la Generalitat, tan de nacionals com d'internacionals. A part de les cinc grans bancs espanyols, també es deuen diners a entitats com Goldman Sachs (110 milions). O també a Lehman Brothers (100 milions), entitat que tot i haver fet fallida el 2008 es resisteix a desaparèixer.

Les autoritats d’Indonèsia han confirmat que les dues persones desaparegudes en el naufragi d’un vaixell dissabte a la nit són dos homes de nacionalitat espanyola. El vaixell naufragat viatjava entre les petites illes que hi ha a l'est del país.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha subratllat aquest diumenge la importància de les eleccions europees i ha afegit que "seria bo per a tots que la immensa majoria d'espanyols" anés a votar. Després de dipositar la papereta a l'urna del Col·legi Bernadette, del districte d'Aravaca, Rajoy ha destacat que les decisions que es prenen a Europa afecten el dia a dia dels espanyols.

Fa uns dies el nou cardenal espanyol, Fernando Sebastián Aguilar, va definir l'homosexualitat com "una deficiència que es pot normalitzar amb tractament". Unes declaracions que, a més de provocar polèmica, van causar sorpresa, ja que tot i seguir la línia ultraconservadora habitual de la CEE semblaven entraven en flagrant contradicció amb el nou discurs, més progressista, del papa Francesc. Aquest dijous la Conferència ha deixat clar de quin costat està: del del Papa. L'Església, afirmen, no és ningú per jutjar -i per tant condemnar- un homosexual. Però que la CEE doni suport a les paraules del Papa no vol dir que es desmarqui del cardenal espanyol, a qui el portaveu de la Conferència, Gil Tamayo, ha definit com "un cap privilegiat".

L'Asociación de Militares Españoles (AME), entitat minoritària que aplega militars espanyols ultres, ha fet aquest dilluns la seva particular i estel·lar aparició en el debat sobre el futur polític de Catalunya. Lluny d'optar pels arguments, però, ha optat per l'amenaça en un comunicat a la seva web: si algú s'atreveix a posar en dubte la integritat territorial d'Espanya, l'exèrcit haurà d'actuar, en compliment de la facultat que li atorga la Constitució.