Quan a principis d’any Santorini va registrar més de 550 tremolors amb magnitud superior a 3, la Terra va tornar a recordar-nos que és viva. Més de 9.000 persones evacuades, escoles tancades i un silenci espès entre Santorini, Amorgós i Ios. L’alerta va córrer de pressa entre la comunitat científica, tot i que els experts van ser clars: els dos volcans actius sota l’illa no mostraven indicis imminents d’erupció. Però l’episodi va deixar un avís clar: el foc de la Terra no dorm i és més a prop del que imaginem.

No cal un bitllet a Islàndia ni un coet a Mart. Aquest estiu pots viatjar a un altre planeta sense deixar Catalunya i descobrir llocs que semblen d’un altre món. Parlem d’indrets que no encaixen amb la postal típica, ni amb el verd amable dels Pirineus, ni tampoc amb el daurat mediterrani de les cales de l’Empordà. Són espais que semblen sorgits d’un somni, d’un conte o d’un planeta remot. I tanmateix, són aquí, a tocar de casa.

A finals del segle XX la nau espacial Magallanes va abandonar la Terra per endinsar-se a l'espai profund. El seu objectiu era captar imatges de tota la superfície de Venus i la missió va ser un èxit. Entre el 1990 i el 1994 va fer descobriments importants: va comprovar com la superfície del planeta està coberta de multitud de volcans, va trobar evidències de moviment tectònic i també quilòmetres de canals de lava solidificada. Tot i aquestes proves de fa més de 30 anys, l'espessa atmosfera que envolta Venus fa molt difícil observar directament la superfície del planeta i és complicat saber del cert quina és l'activitat volcànica del segon planeta del Sistema Solar més proper al sol. Ara, però, una investigació italiana publicada a la revista Nature Astronomy i finançada per l'Agència Espacial Italiana (ASI) recull evidències que a Venus encara hi hauria activitat volcànica.

Avançada la nit del 12 de febrer del 1161, a la vora d’una llar on cremava llenya de roure, un monjo escrivia el seu recompte del dia en un monestir de Kíiv: "Iziaslav ha vingut a Kíiv i des de la catedral de Santa Sofia ha proclamat l’amnistia per a tots els habitants de la ciutat. Al mateix temps, a la lluna hi havia un símbol aterridor i meravellós. S’ha fet petita a poc a poc fins que ha desaparegut. Primer era negra i després vermella, i més endavant semblava tenir dues cares, una de verda i una de groga".

El 15 de gener d'aquest 2022 el volcà submarí Hunga Tonga va fer una potent erupció que va tenir greus conseqüències en diferents illes del Pacífic i sobretot a Tonga. Com a mínim sis persones van morir a causa dels tsunamis que va generar tant en illes pròximes al volcà com fins i tot al Japó i diferents països d'Amèrica. Dues de les víctimes mortals es van ofegar a les costes del Perú.

La Terra és l’únic planeta que coneixem on s’ha iniciat la vida. Estadísticament, és molt probable que s’hagi produït en molts altres llocs de l’Univers, però encara no se n’ha trobat cap. Això comporta que tots els estudis sobre el seu sorgiment s’hagin de centrar en la Terra. La vida va aparèixer molt aviat en la història del planeta. Es considera que, fa uns 4.500 milions d’anys, l’escorça terrestre s’havia refredat prou per permetre la formació de molècules orgàniques que, necessàriament, s’haurien d’haver format de manera espontània a través de reaccions químiques. Abans de l’aparició de la vida hi ha haver un període d’evolució química. Fa temps es va demostrar que aquesta evolució química era tècnicament inevitable en les condicions atmosfèriques de la Terra primitiva, molt diferents de les actuals. El bioquímic català Joan Oró va contribuir a aquestes demostracions.

Ara fa gairebé un any que un volcà de l’illa canària de La Palma entrava en erupció. Era el 19 de setembre del 2021, i aquella erupció violenta va omplir les obertures dels informatius durant dies i setmanes. Una erupció destructiva que va canviar la morfologia de La Palma, va destrossar llars, carreteres i pobles sencers i no es va donar per acabada fins al 13 de desembre del mateix any. És la més llarga registrada a l’illa. Durant els mesos que va estar en erupció, aquest volcà, que es va conèixer com el Cumbre Vieja –però que en realitat no va tenir nom oficial fins aquest juliol, quan es va fer una consulta popular i es va decidir que es digués Tajogaite–, va generar un turisme que hi ha qui posa en qüestió.

La parella de científics Katia i Maurice Krafft van viure la seva relació al ritme del bàtec del foc, sota les cendres de la descàrrega magmàtica i vorejant els cràters més impressionants del planeta. Durant les dècades dels 70 i els 80 van ser unes celebritats de la divulgació a França, i amb el documental Fire of love Sara Dosa recupera la seva memòria per dir-nos que la seva història d’amor no pot entendre’s sense la seva passió compartida pels volcans, però tampoc sense la seva fascinació per captar la bellesa furiosa d’aquestes estructures geològiques.

Aquest diumenge, exactament quan passin 13 minuts de les tres de la tarda, el volcà Cumbre Vieja, a La Palma, assolirà una altra fita històrica. Amb 85 dies seguits es convertirà en el volcà amb l’erupció més llarga que hi ha hagut mai a l’illa, des que existeixen els registres. L’hora exacta d’aquest moment -pràcticament a un quart de quatre- és quan el Cumbre Vieja superarà el temps d’erupció que va tenir el Tehuya, l’any 1585. Òbviament, els experts vulcanòlegs ja donaven ahir per aconseguit aquest rècord de durada perquè, tal com asseguren, un fenomen d’aquestes característiques no s’atura de la nit al dia, sinó que requereix un procés de setmanes.

A Los Llanos, El Paso i Tazacorte han hagut d’improvisar notaries temporals exclusivament per als afectats per l’activitat del Cumbre Vieja que ho han perdut tot: la casa, la fàbrica, la plantació agrícola. Moltes famílies van haver de fugir de la colada volcànica i no van tenir temps d'agafar cap pertinença ni tampoc documents, com l’escriptura o factures que acreditin que són propietàries dels 1.179 habitatges, 149 casetes d’eines (cuartos de aperos), 67 edificacions d’ús industrial i 33 hotels o restaurants que han quedat engolits per la cendra i la lava després de 55 dies d’erupció.

Amb 52 dies de diferència, l'orografia de l'illa de La Palma ha canviat dues vegades. La lava del volcà Cumbre Vieja va formar un nou delta la primera vegada que va arribar al mar. En les últimes hores n'ha començat a formar un segon a la platja de Los Guirres, després que una nova colada hagi tornat a abocar lava a l'oceà. Malgrat tot, els experts consideren que aquest cop el magma té més camp per córrer i que no acabarà formant una fajana (així és com denominen els canaris els deltes de lava) de tanta magnitud com la primera, que està just al costat d'aquesta segona.

Tota la cara nord del con de l'erupció del nou volcà de La Palma s'ha acabat d'enfonsar aquesta tarda, segons ha piulat l'Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan). Durant la matinada passada ja se n'havia ensorrat una part i això ja havia alliberat part de la lava que hi havia al llac del con, cosa que va originar noves colades de lava, més fluides i ràpides. La portaveu científica del Pla d'Emergència Volcànica de les Canàries (Pevolca), María José Blanco, a més, avisa que podrien aparèixer nous centres d'emissió als voltants del cràter, tal com informa Efe.

Històricament, la relació entre els dinosaures i els volcans no s’ha considerat gaire amistosa. Durant dècades, els científics han debatut si van ser els volcans o un asteroide la causa de la sobtada extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d’anys. La confirmació no va arribar fins al 2010, quan un grup internacional d’experts va declarar formalment que la principal causa de la desaparició dels dinosaures havia sigut un cos rocós procedent de l’espai i no pas un seguit de grans erupcions. Un equip d’investigadors presenta ara a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences les proves més convincents publicades fins ara que demostren que probablement les grans erupcions volcàniques van ajudar els dinosaures a apoderar-se del planeta, encara que fos en un altre període.

¿Sabies que la lava d’un volcà pot lliscar a una velocitat de fins a 60 quilòmetres per hora? ¿I que a l’oceà una ona de tsunami avança a 800 quilòmetres per hora, és a dir, que va tan ràpid com un avió a reacció? ¿Saps que un terratrèmol podria afectar San Francisco en qualsevol moment?¿I que gran part de l’aigua dolça del planeta està congelada? Aquestes curiositats, i moltes més, les trobaràs als llibres Geodetectius. Volcans i terratrèmols i Geodetectius. El cicle de l'aigua, dues publicacions adreçades als infants escrites per Anita Ganeri i Chris Oxlade i il·lustrades per Pau Morgan. Un dels molts al·licients d’aquests dos llibres que ofereix l’ARA són els experiments que proposen, que permeten, a més d’entretenir-se i divertir-se, entendre fàcilment moltes de les singularitats de com funcionen els volcans, els terratrèmols i el cicle de l’aigua.

Quins volcans hi ha en erupció al món?

Es consideren volcans actius aquells que han tingut alguna activitat durant els últims 10.000 anys i que poden tornar a activar-se. Segons la Smithsonian Institution, que treballa conjuntament amb l’Associació Internacional de Vulcanologia, actualment arreu del planeta hi ha més de 1.300 volcans actius. D’aquests, gairebé una trentena estan en erupció, tot i que és un concepte difícil de precisar, ja que poden passar setmanes o mesos amb molt poca activitat.

]]>

Pino Monterrey fa el cor fort, creua els dits i mira de conservar l'esperança mentre veu com una de les colades de lava del volcà de La Palma, la que ja ha envaït el nucli urbà de Todoque, avança lentament en direcció cap a la seva finca de plataners. El patiment des de dilluns és constant –"Una tragèdia sense precedents", lamenta, que ha deixat milers dels seus veïns sense casa i que amenaça també centenars de finques que són la font d'ingressos i el futur econòmic de milers de famílies com la seva a l'illa.

]]>

No és el Krakatoa. Ni tan sols és el Teide, ni l’Etna ni tampoc el Vesuvi. A Cumbre Vieja, a l’illa de La Palma, el que hi ha és un edifici volcànic en formació del qual encara hi ha més incertesa que no pas certeses. No obstant això, si hem de fer cas a la història geològica de l’illa, al que diu la ciència i al que preveuen els models, difícilment es pot parlar d’un desenllaç tan catastròfic com els que han circulat aquests últims dies per les xarxes socials, la majoria sense cap base científica. No hi haurà un tsunami gegant que arribarà fins a Nova York ni tampoc un núvol tòxic que provocarà un hivern nuclear al continent europeu. Els catastrofistes hauran d’esperar un altre esdeveniment.

]]>

Joey Helms, operador de drons i youtuber, ha aconseguit unes espectaculars imatges de l'erupció del volcà islandès Fagradalsfjall, a la vall de Geldingadalir, mentre amb el seu flamant giny, un model DJI FPV, planava sobre el riu de lava. El dron captura el moment exacte en què l'aparell va caure a la caldera, el 24 de maig. El Fagradalsfjall està situat a la península de Reykjanes, a 40 km al sud-oest de Reykjavík, la capital del país. El volcà va entrar en erupció el 19 de març del 2021 i fins ara continua emetent lava fresca. El fascinant espectacle, relativament a prop de la ciutat més poblada de l'illa, ha atret nombroses persones que hi peregrinen per veure'l i fotografiar-lo.

]]>

L'erupció del volcà Taal a les Filipines, un dels més petits del món, ha obligat a evacuar més de 16.700 persones. El volcà ha començat a escopir lava aquest dilluns de matinada, i les cendres ja han arribat a la capital, Manila, situada a uns 60 quilòmetres, segons explica l'agència Efe.

]]>