A les cartes dels restaurants s'inclouen al costat de cada plat –o han de tenir aquesta informació a disposició– quins aliments hi ha susceptibles de provocar una reacció al·lèrgica. Podria ser el cas de la llet, el peix o els ous. També ho veiem als supermercats, on l'espiga barrada, el símbol que indica que un producte està lliure de gluten, cada vegada està més present. Aquest canvi de paradigma s'entén molt bé si mirem les dades de les últimes dècades, que indiquen que el sistema immunitari de la població, especialment de la més jove, està canviant. Si l'any 2011 les consultes per al·lèrgies a l'estat espanyol no arribaven als dos milions anuals, el 2023 la xifra ha escalat fins als 16 milions. Dins d'aquest univers de patologies, les alimentàries són les que experimenten un creixement més accelerat. Els experts també han identificat un increment de les intoleràncies alimentàries, si bé adverteixen que cal diferenciar els dos fenòmens i apunten que, en alguns casos, no hi ha prou evidències per determinar si algú és intolerant o no i ho atribueixen a una moda creixent.

La febre per la proteïna ha transformat els passadissos dels supermercats en els últims anys i ara hi podem trobar tota mena de productes proteics que prometen una millor salut. El ventall és cada cop més ampli, que va des dels iogurts enriquits, les barres de cereals i el pa fins a batuts amb proteïna afegida pensats per fer créixer la massa muscular i acompanyar una dieta saludable. Així doncs, el missatge de la indústria alimentària és simple: com més proteïna, millor. De la mateixa manera, cada vegada hi ha més discursos en les xarxes socials que ho defensen. Els experts, però, adverteixen que el consum de proteïna que s'ha de fer varia en funció de cada persona i que en cap cas s'ha d'incrementar la ingesta si això suposa deixar de consumir altres nutrients igual d'importants per a la salut i per a una dieta equilibrada.

Aprofitant que són dies d'excessos gastronòmics, al dossier de diumenge volem posar el focus a l'abús que fem en general dels aliments ultraprocessats, una temptació en la qual és fàcil caure, però que té conseqüències. L’evidència científica associa el consum d’aquests productes a malalties amb un risc més elevat de mortalitat prematura. I aquest últim any han augmentat els estudis i també les crides dels científics perquè s'hi posi fre. Mirem què li passa al nostre cos quan en mengem, què diuen els experts, quines alternatives hi ha i quines diferències hi ha entre aliments preparats, processats i ultraprocessats.

D’una manera o altra, els humans sempre hem processat els aliments. Els vam començar a cuinar amb foc; els vam assecar, curar, salar o fermentar per conservar-los millor. I més endavant els vam enllaunar. Amb tots aquests procediments, vam guanyar en seguretat alimentària i també vam poder guardar els aliments en bon estat durant períodes més llargs. Aquests productes també van estalviar-nos temps, esforç i cèntims.

És un menjar fàcil, generalment barat, gairebé sempre gustós i sense cap dubte totalment addictiu. El problema és que fa mal, ja que perjudica la salut humana provocant no només obesitat o diabetis sinó també cardiopaties, càncer i depressió. Hi ha evidències científiques que demostren que consumir-ne de manera continuada en alguns casos pot acabar provocant la mort prematura. Per això, fa poc, mig centenar d'investigadors van fer una crida a la revista The Lancet reclamant mesures legislatives per posar fre al menjar ultraprocessat, que qualifiquen "d'amenaça global". L'Unicef va publicar un informe el setembre passat en què qualificava l'obesitat infantil al món d'"epidèmia silenciosa" i avisava també que cal controlar la publicitat i la distribució dels ultraprocessats, que ara mateix considera una amenaça per a la salut dels infants més gran que la desnutrició. I als Estats Units, el fiscal de San Francisco ha anunciat que demandarà les principals companyies de la indústria alimentària perquè, assegura, el menjar que fabriquen és tan perjudicial per a la salut de les persones com el tabac o els opioides.

Els tubercles ajuden a reforçar el sistema immunitari, ajuden en diverses funcions corporals i et mantenen amb energia. "Les patates sovint tenen mala reputació" perquè se solen menjar en forma de patates fregides o xips de patata, explica Tal Kleiner, gerent de nutrició clínica de NYU Langone Health. Però quan es preparen de manera saludable, les patates són un aliment "increïble i ric en nutrients", afegeix.

Diria que em trobava encara al llit de semicrítics, pendent que em posessin un stent, que va entrar una infermera del servei de rehabilitació cardíaca de l’Hospital del Mar. Molt amablement, va informar-me de quina era la nova vida que m’esperava si volia comprar els menys números possibles per repetir la poc recomanable experiència de l’infart. Un dels fulls que em va lliurar era una proposta d’esmorzars, dinars, berenars i sopars per a catorze dies. El vaig llegir i aquell festival de formatge de burgos, bledes bullides i iogurts naturals em va fer caure l’ànima als peus. Seguir aquell menú fil per randa no sé si augmentaria la meva esperança de vida –suposo que sí– però com diu l’acudit tot el temps afegit se’m faria molt llarg.

L'obsessió que hi ha avui en dia per aconseguir cossos perfectes no s'entén sense les xarxes socials, que s'han omplert d'entrenaments i de dietes miraculoses per perdre pes i millorar la salut. Un dels mètodes que s'ha popularitzat més en els darrers anys és el dejuni intermitent, que el promocionen famosos i influenciadors com una solució gairebé màgica per a una vida més saludable. Tot i que moltes persones que la segueixen asseguren que té beneficis, la realitat és que les evidències científiques sobre aquest mètode són "limitades i incertes", segons explica la nutricionista Mercè Gonzalo. Per tant, encara que hi hagi gent que obtingui resultats positius amb aquest mètode, restringir la ingesta calòrica pot comportar riscos en funció de la situació fisiológica de cadascú, diu Gonzalo.

La forma correcta de menjar espàrrecs ha estat objecte de debat durant molt de temps: s'han de tallar aquestes tiges punxegudes amb forquilla i ganivet o es poden menjar amb els dits? Tot i això, quan es tracta del valor nutricional dels espàrrecs, hi ha poca discussió. Heus aquí les seves propietats per a la salut més notables.

Hi ha un munt de mites sobre la fruita: quanta en cal menjar, quan, com o quina. Però tot es resumeix en el fet que les fruites són essencials per tenir una alimentació equilibrada i saludable, es poden menjar a qualsevol moment, són riques en vitamines i minerals i és millor menjar-les senceres que en suc. L’Eulàlia Vidal Garcia, doctora en farmàcia, experta en nutrició i professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, ens dona les claus per superar les creences falses que hi ha sobre la fruita.

Quin és el secret per gaudir d’una vida llarga i saludable? L’àvia catalana supercentenària Maria Branyas, que fins que va morir l’agost passat era la persona més longeva del món, ho tenia clar: “ordre, tranquil·litat, bona connexió amb la família i els amics, el contacte amb la natura, l’estabilitat emocional, no tenir preocupacions, el penediment, ser positiu i allunyar-se de persones tòxiques”.

Avui dia tothom té clar que l’alimentació té un paper clau en la salut, però si filem prim i preguntem quina és la millor forma d’alimentar-nos, coincidiríem tots? Els estudis mostren que cada vegada consumim més aliments ultraprocessats, cosa que té un impacte negatiu en l’organisme, mentre que, alhora, rebem cada dia molta informació sobre suposats aliments miraculosos i superaliments; o dietes que es contradiuen entre elles i que, al final, l’únic que fan és confondre’ns sobre com hem de menjar: des de la dieta baixa en greixos que es va popularitzar als 90, quan tot es va convertir en light; a la dieta paleo i l’Atkins; o, fins no fa gaire, la cetogènica. I ara si hi ha una estrella indiscutible de la moda d’alimentació és la dieta antiinflamatòria, de què últimament no deixem de veure i sentir tant en xarxes, llibres i inclús professionals sanitaris, els beneficis que comporta i, per tant, la necessitat de seguir-la. 

Les etiquetes dels aliments envasats podrien facilitar la vida als consumidors i ajudar a decidir quins és millor comprar. El fet és, però, que sovint ho posen més aviat difícil. Els llistats d'ingredients poden ser un autèntic trencaclosques, el contingut pot tenir poc a veure amb el que es promet a la capsa i proliferen productes que en mesclen dos de molt coneguts, cosa que dona peu a combinacions estrafolàries. La prioritat és cridar l'atenció dels compradors, però ara tenen un recurs al seu abast per no perdre's en l'univers dels productes envasats. Es tracta del llibre Comida fantástica: Manual de urgencia para aprender a leer los envases alimentarios (Vergara, 2024), de la periodista especialitzada en alimentació Laura Caorsi, també coautora del pòdcast sobre nutrició A la guerra con una cuchara amb Beatriz Robles.

Si et trobes entre els milions de persones que amb el nou any s'han proposat fer més exercici o menjar millor, aquí tens una raó més per complir-ho: fent-ho pots protegir el teu cor.

No podem fer res per canviar els gens amb els quals hem nascut. Els progenitors ens passen una combinació única de material genètic que determinarà bona part de la nostra qualitat de vida. Però els gens no ho són tot: l’entorn també té un impacte en la majoria de malalties i en el correcte funcionament general del cos. Quin percentatge correspon a cada cosa (el que s’hereta i el que s’adquireix) depèn de les circumstàncies i encara no se sap del tot.

Fa uns mesos la model Vanesa Lorenzo sorprenia les xarxes explicant que havia descobert un oli nutritiu que servia tant per aplicar sobre la pell com per ingerir-lo. Un elixir fet amb arrels de raïm, borratja i gira-sol “multifuncional” que ajudava a lluitar contra els “estressors oxidatius”. ¿El resultat? Una pell delicadament nodrida per dins i per fora.

Hi ha qui diu que som el que mengem, però també som el que fem i pensem. Aquests tres factors, juntament amb altres, com ara les experiències que vivim, influeixen en la construcció i el funcionament del cervell. És un òrgan plàstic i mal·leable que genera la ment i gestiona els comportaments. L'alimentació té un paper important en la salut cerebral i, per extensió, en la mental: influencia l'estat d'ànim, les funcions cognitives i la gestió de l'estrès. No té res d’estrany, perquè per construir noves connexions neuronals o sinapsis, per anar refent la seva estructura i per funcionar i realitzar les funcions vitals, les neurones i altres cèl·lules nervioses necessiten materials energètics i plàstics que assimilem a través de l’alimentació.

"La poca educació nutricional a la qual tenim accés i el bombardeig de missatges sobre mites, creences i modes que rebem, al dia a dia, fan que alguns aliments es demonitzin o se’ls acusi de dolents quan en realitat no hi ha cap aliment o nutrient bo o dolent. Tot és qüestió de dosis i de conèixer quins són els aliments més apropiats per a cada persona", explica Gisela Carrión, llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments.

Els casos de sobrepès i obesitat infantil no paren d'augmentar i cada cop són més prevalents arreu del món. A Catalunya ja és una epidèmia que afecta el 12,6% dels menors, sobretot entre les famílies amb menys recursos. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) associa el sobrepès en la infància i l'adolescència a un risc més elevat de contreure malalties cardiovasculars i diabetis, però el seu impacte va més enllà de la salut, ja que també afecta el rendiment escolar i la qualitat de vida dels més menuts. Els hàbits de vida saludables, com fer esport i, sobretot, menjar sa, són clau per millorar els indicadors actuals. Ara bé, només el 22% dels nens i nenes catalans d'entre 3 i 12 anys prenen berenars saludables, segons un estudi del grup de recerca FoodLab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).