“La memòria no és una simple declaració política, sinó que la memòria és aconseguir la veritat i la reparació”, diu l’advocat Josep Cruanyes, que porta moltes dècades reivindicant una reparació per a les víctimes del franquisme. El proper 21 de gener l’entitat que presideix, la Comissió de la Dignitat, fa 20 anys. Va néixer per reclamar una documentació confiscada durant l’ocupació militar de Catalunya, el gener del 1939, i amb el temps ha aconseguit gran part del seu objectiu i ha anat estenent les seves reivindicacions en molts més àmbits: recuperació de monuments republicans, l’anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme, la publicació d’una llista esfereïdorament llarga de les 65.590 persones que van ser sotmeses a consells de guerra a Catalunya i, darrerament, les mobilitzacions (dues vegades al mes) davant la comissaria de la Via Laietana. “Els testimonis parlen sobre les tortures que hi van rebre, moltes vegades ho fan per primera vegada en públic, i se’ls escolta. I això ja és una reparació, és un alliberament”, diu Cruanyes. La Comissió de la Dignitat és una de les moltes entitats que reivindiquen que la comissaria es converteixi en un espai de memòria. 

El retorn dels papers de Salamanca, la documentació requisada per l'exèrcit franquista el 1939, es fa amb comptagotes. El procés de devolució, que va començar fa dues dècades, sumarà la setmana vinent un nou capítol amb el retorn de 27 fons documentals (8 d’entitats i associacions, 9 de particulars i empreses, i 10 de partits i sindicats) i 68 agrupacions documentals de menys entitat que en total es corresponen a un volum de 25.602 imatges digitals. Entre la documentació que tornarà hi ha la de famílies com els Amell Pretel i personals, corresponents a 38 homes i dones, entre els quals destaca la d’un dels principals referents històrics de l’anarcosindicalisme, Ángel Pestaña Núñez. Els franquistes van entrar al pis de Pestaña, que va morir el 1937, i se'n van endur totes les cartes, dietaris i informació personal.

Sensació de 'déjà-vu': el Parlament ha tornat a reclamar la plena restitució del fons arxivístic espoliat a la Generalitat de Catalunya durant el franquisme, fa ja 80 anys, i que encara no ha retornat a Catalunya –és una demanda que es repeteix al llarg dels anys–. La moció, presentada per JxCat, ha estat aprovada per 85 vots a favor (JxCat, ERC, la CUP, els comuns i el PSC) i 38 en contra (el PP i Cs).

La Generalitat impugnarà la decisió del Ministeri de Cultura de no tornar tots els 'papers de Salamanca'. Ha anunciat que interposarà un recurs contenciós-administratiu contra aquesta decisió un cop el ministeri ha confirmat que no transferirà determinats documents perquè alguns dels seus propietaris i hereus o ja no existeixen o es desconeixen.