El dissabte 3 d'agost, Sebastià Alzamora va publicar en aquest diari una columna titulada "Companys (i altres avenços menystinguts)" que comentava el meu posicionament com a president de la Comissió de la Dignitat pel que fa a la recent declaració de nul·litat del consell de guerra del president Companys. En resposta a aquell article, he de fer constar una sèrie de fets que expliquen el meu posicionament.

La reparació de la memòria del president Companys, detingut (amb la col·laboració necessària dels nazis a França), empresonat, torturat i finalment afusellat pel franquisme el 15 d'octubre de 1940, després d'un judici farsa i un consell de guerra sumaríssim, és una vella i justa reivindicació del sobiranisme català. Aquesta setmana, més de vuitanta anys després, el govern d'Espanya, a petició del Govern de la Generalitat, ha reconegut la nul·litat del judici i el consell de guerra que van condemnar Companys, i els ha considerat il·legals i il·legítims. Així mateix, es declara explícitament que Companys (l'únic president de govern executat pels feixistes en tot Europa) va ser assassinat per la seva militància i pels càrrecs que ocupava, singularment per ser el president de la Generalitat de Catalunya: “per haver estat advocat dels sindicats únics i de la CNT, per haver organitzat la Unió de Rabassaires, per haver estat fundador d’Esquerra Republicana, per haver proclamat la República el 14 d’abril de 1931, i per càrrecs públics exercits durant la Segona República, concretament, per haver ocupat la presidència de la Generalitat”, diu el text que declara la nul·litat de la causa contra Companys. 

"És darrere d'aquella paret", diu l'historiador i advocat Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat. Assenyala un mur d'un pàrquing al carrer Doctor Trueta de Barcelona on estacionen els vehicles del parc mòbil de l’Estat. Ningú no diria que allà, a tocar del campus Ciutadella de la UPF, hi ha l'Arxiu de l'antic Govern Civil de Barcelona. "No hi ha les condicions mínimes per conservar-hi cap arxiu", lamenta Cruanyes, mentre entren i surten cotxes de l'aparcament.

La Comissió de la Dignitat ha considerat que és important que el govern espanyol s'hagi plantejat fer una llei de memòria democràtica, però considera que "és decebedor pel fet que no afronta els punts essencials del deure efectiu de justícia i reparació de les víctimes". En un comunicat que recull l'ACN, apunta que és "una llei de caràcter recentralitzador que interfereix en les competències exercides per la Generalitat" i no inclou entre les víctimes col·lectives la persecució de les llengües i cultures catalana, basca i gallega. També lamenta que no s'inclou com a víctima les institucions catalanes amb el deure de reparació per part de l’Estat.

La Comissió de la Dignitat, l'entitat que ha batallat, entre moltes altres coses, pel retorn dels papers de Salamanca o per l'anul·lació dels judicis franquistes, ha decidit atorgar els Premis Dignitat a Julian Assange, fundador i editor de Wikileaks, al dibuixant Miquel Ferreres i a Cap Dona en l'Oblit. L'entitat farà entrega dels premis el 24 de gener durant la Nit de la Memòria, que celebra des del 2003. L'any passat, però, la Comissió de la Dignitat va decidir no celebrar-la perquè coincidia amb el judici contra els polítics catalans al Tribunal Suprem. Els premis reconeixen la tasca de persones i entitats que han treballat per la memòria o que han tingut un compromís de lluita pels drets democràtics i la cultura catalana.

Fa més de 10 anys que els 'papers de Salamanca' arriben amb comptagotes a Catalunya. El Tribunal Suprem (TS) va confirmar al juny la sentència de l'Audiència Nacional en què s'acordava la transferència a la Generalitat de documents custodiats a l'Archivo General de la Guerra Civil a Salamanca. Tanmateix, l'associació Salvar el Archivo de Salamanca continua en peu de guerra: no vol que els documents que pertanyen a la Generalitat, entitats o famílies catalanes surtin de Salamanca.

Amb 'els papers de Salamanca' hi ha, des de fa anys, una certa sensació de 'déjà-vu'. Ahir el Tribunal Suprem va confirmar la transferència a la Generalitat de documents custodiats a l'Arxiu General de la Guerra Civil sobre els quals hi havia controvèrsia. La documentació que es reclama va ser requisada per les tropes franquistes el gener del 1939 i fa dècades que es batalla perquè sigui retornada. Repassem anys de litigis, estira-i-arronses, manifestacions i promeses incomplertes.

La Comissió de la Dignitat ha demanat aquest dijous al ministre de Cultura, José Guirao, i a la resta de partits, que finalitzi la restitució dels 'papers de Salamanca'. "Ens adrecem al ministre reclamant que d'una vegada per totes s'acabi la restitució de la documentació requisada fa 80 anys", ha dit el coordinador de la comissió, Josep Cruanyes, en una roda de premsa, durant la qual també ha considerat vergonyós que no s'hagin tornat i ha advertit que estan disposats a arribar als tribunals: "Si això no es dugués a terme emprendríem accions judicials, o que els organismes que puguin les prenguin".

Més d'un miler de persones han assistit al concert de commemoració del 75è aniversari de l'assassinat del president Lluís Companys, que s'ha celebrat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La Comissió de la Dignitat, organitzadora de l'acte, ha plantejat l'homenatge com un "crit de justícia per al nostre president". Ha demanat al govern espanyol que demani perdó i declari nul el judici de Companys, així com la resta de judicis polítics del franquisme. En cas que l'Estat no ho faci, la Comissió portarà al Parlament Europeu aquesta "conducta contrària als drets humans".

Un centenar de persones s'han concentrat sota el monument a Frederic Mistral de Montjuïc el dia que es compleixen 75 anys que el darrer tren s'enduia cap a Salamanca les últimes tones de documentació requisada.

La Generalitat impugnarà la decisió del Ministeri de Cultura de no tornar tots els 'papers de Salamanca'. Ha anunciat que interposarà un recurs contenciós-administratiu contra aquesta decisió un cop el ministeri ha confirmat que no transferirà determinats documents perquè alguns dels seus propietaris i hereus o ja no existeixen o es desconeixen.

La Comissió de la Dignitat ha anunciat aquest dimarts que els 43 ajuntaments catalans que reclamen el retorn dels 'papers de Salamanca', que els van ser espoliats pel franquisme, interposaran un contenciós administratiu davant dels tribunals per exigir-ne la restitució si el ministeri de Cultura es torna a negar a retornar-los. El portaveu de la Comissió, Josep Cruanyes, preveu que el recurs es presentarà abans de l'estiu. "No hi a cap raó jurídica per retenir aquesta documentació", ha ressaltat Cruanyes. Així mateix, ha explicat que Pablo de Greiff, relator de les Nacions Unides, ha ratificat el deure de l'estat espanyol de restituir els arxius i béns requisats pel franquisme.

La Comissió de la Dignitat i diverses entitats de memòria han denunciat a les Nacions Unides (ONU) que els papers de Salamanca, requisats fa 75 anys, encara no han estat restituïts en la seva totalitat a les víctimes. Un relator especial de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, Pablo de Greiff, ha recollit dades aquesta setmana per a la Comissió dels Drets Humans. Per Josep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, "és un incompliment de l'Estat del deure de reparació de les víctimes i un atac a la seva memòria". També l'han informat de la dificultat d'accés als arxius judicials i policials.

La sensació de déjà-vu és poderosa. Són ja deu anys reclamant els papers que l'exèrcit de Franco va requisar quan va entrar a Catalunya. Tornen amb compta-gotes. Els ajuntaments de Barcelona, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls i Vic han decidit fer front comú. Enviaran un requeriment formal al Ministeri de Cultura, perquè documents que són a Salamanca els siguin retornats. El Ministeri es nega a retornar-los adduint que els documents dels ajuntaments no entren dins la Llei de retorn aprovada el 2007.