Els ministres de Defensa dels països bàltics i nòrdics estan reunits aquest dijous a Lituània, en plena escalada de tensió amb Rússia a la regió. Tot just aquest dimecres les autoritats bàltiques van alertar sobre la suposada intenció del Kremlin d'apoderar-se d'algunes illes que són territori de Lituània i Finlàndia al mar Bàltic. El govern de Vladímir Putin vol modificar les seves fronteres marítimes al mar Bàltic i amenaça amb generar una nova crisi diplomàtica annexionant-se illes reclamades per alguns d'aquests estats bàltics. Aquest dijous la portaveu del ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha admès que el ministeri de Defensa està treballant per "clarificar" les fronteres marítimes de Rússia, tot i que ha assegurat que és una feina purament “tècnica”. Segons la portaveu, les fronteres al mar Bàltic han d'estar "d'acord amb la llei internacional".

La regió russa de Kaliningrad, ubicada a la costa del mar Bàltic i sense frontera directa amb la resta de territori rus, s'ha convertit en el nou focus de tensió entre Rússia i la Unió Europea. En aplicació de les sancions europees contra Rússia, Lituània ha aturat el pas de trens que transporten mercaderies penalitzades entre Rússia i la seva regió de Kaliningrad i que travessen el seu territori, un moviment que ha desfermat la indignació de Moscou. Des del Kremlin ja han advertit que la decisió de Lituània tindrà conseqüències "serioses".

“Si nosaltres ja no hi som, llavors Lituània, Letònia i Estònia seran els següents”. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, alertava així la setmana passada del perill que corren les nacions de l’antiga Unió Soviètica davant l’amenaça russa, especialment si Ucraïna no aconsegueix resistir a l’envestida. “Desfilaran fins al Mur de Berlín”, afegia. I citava, primer de tot, els països bàltics. Estònia, Letònia i Lituània estan doblement protegits pels escuts de l’OTAN i la Unió Europea, un “mur democràtic contra la marea d’autocràcia” de Rússia, com els va descriure aquest dilluns el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, que fa gira per l’est d’Europa. 

Viatges oficials, trucades, missatges i intercanvi d'amenaces... La crisi entre Rússia i els països occidentals per la tensió a Ucraïna de moment és només diplomàtica, però les dues parts fa setmanes que s'esforcen també per fer ostentació de la seva força militar. La presència de més de 100.000 soldats russos a prop de la frontera ucraïnesa ha motivat que diversos aliats de l'OTAN estiguin ampliant els seus destacaments a l'est d'Europa. Després que els Estats Units anunciessin la setmana passada que hi enviarien 3.000 soldats, principalment a Polònia i Romania, aquest dilluns Alemanya i el Regne Unit han comunicat que també reforçaran els destacaments de l'OTAN a la regió.

Lituània, un país de menys de tres milions d'habitants, protagonitza l'últim capítol del deteriorament de les relacions diplomàtiques entre la Xina i la Unió Europea. L'estat bàltic ha ordenat la retirada de tots els seus diplomàtics a Pequín, i ho ha justificat assegurant que patia per la seva seguretat. Al centre de les disputes, que van començar a l'estiu, hi ha l'illa de Taiwan, que la Xina reivindica com a territori propi i que és un dels temes de tensió habituals del gegant asiàtic amb els països occidentals davant de qualsevol gest que suggereixi que Taiwan és un país independent.

L’agència lituana de ciberseguretat, que depèn del ministeri de Defensa, assegura que els mòbils de la marca xinesa Xiaomi inclouen una funció que detecta i censura frases incòmodes per a l’estat xinès com “Llibertat per al Tibet” o “Visca Taiwan independent”. L’organisme diu que ha trobat en el model Mi 10T 5G fins a 449 expressions que les aplicacions de Xiaomi censuren automàticament. Aquesta funció està desactivada de fàbrica en els telèfons que Xiaomi ven a Europa, però creuen que es pot reactivar a distància. Com que han trobat un altre forat de seguretat en un mòbil P40 5G de Huawei, també xinès, han recomanat als ciutadans que no comprin cap telèfon de marques xineses i que, si ja en tenen un, se’n desfacin tan aviat com puguin.

El ministre de Defensa de Lituània, Margiris Abukevicius, ha recomanat a la població evitar comprar telèfons xinesos i ha aconsellat llençar-los en cas que ja en siguin consumidors després que un informe del govern lituà hagi identificat riscos de censura i espionatge en alguns dispositius. El Centre de Ciberseguretat del país bàltic, que ha investigat els mòbils 5G dels fabricants xinesos amb presència a Lituània, alerta especialment dels problemes de seguretat de Xiaomi i Huawei. En concret, assegura que el telèfon Mi 10T 5G de Xiaomi conté una tecnologia que permet censurar més de 400 termes sensibles per al règim de Xi Jinping, com ara “Tibet lliure”, “Llarga vida a la independència de Taiwan” i “Moviment democràtic”. Aquesta opció està desactivada a la regió de la Unió Europea, però l’organisme lituà alerta que pot ser reactivada de forma remota en qualsevol moment per restringir la llibertat d’expressió dels usuaris.

El nombre de persones que han entrat a Lituània irregularment des de Bielorússia ha augmentat en els últims mesos. Davant d’aquesta situació, la Comissió Europea (CE) no s’oposa a la construcció d’una barrera per frenar l’arribada d'immigrants, segons han explicat portaveus de l'organisme en una conversa amb mitjans europeus aquest dimarts. La Comissió no és partidària de finançar aquest tipus d’infraestructura amb fons europeus, diuen les mateixes fonts, però sí de transferir-los per a altres polítiques de control migratori.

La presidenta lituana, Dalia Grybauskaite, ha anunciat avui la reintroducció de forma temporal del servei militar obligatori per tal d'"enfortir la capacitat defensiva" del país davant les "circumstàncies geopolítiques canviants" i les "noves amenaces" a la seguretat nacional.

El Postimees, el diari estonià de més tirada al país i a tota la regió bàltica, ha publicat aquest dimecres un article en què es posiciona clarament a favor del procés català i de la possibilitat que Catalunya aconsegueixi la independència i reclama al seu govern que faci el mateix. Katarina Budrik, experta en política internacional, explica algunes de les causes de la voluntat independentista dels catalans. "Catalunya, i també Estònia, s'ha enfrontat a la pèrdua de l'estat independent i a un atac sense pietat al seu idioma. En temps de Franco, Catalunya vivia una "espanyolització" obligatòria, i l'educació escolar i els esdeveniments culturals no estaven en català. Existia un únic llenguatge 'correcte' –l'espanyol–, el llenguatge de la força governant". I afegeix: "¿No li sembla familiar? ¿No ens va deixar la russificació –als estonians– amb les mateixes cicatrius?".

La selecció de Lituània jugarà la final del campionat d'Europa de bàsquet després de derrotar aquest divendres en les semifinals del torneig la selecció de Croàcia per 77-62, en un partit en què Kleiza (22 punts) i Maciulis (23) han estat els grans protagonistes del seu equip.

El govern espanyol considera tancat el contenciós amb les repúbliques de Lituània i Letònia, que –en boca dels seus presidents– han expressat el seu suport implícit al procés sobiranista de Catalunya. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha rebut els ambaixadors de les dues repúbliques bàltiques al seu despatx aquest dilluns i, segons han informat fonts de la part espanyola, els representants han atribuït les manifestacions dels seus presidents a interpretacions equivocades i problemes amb l'idioma. Segons aquestes fonts no oficials, tots dos ambaixadors s'han retractat i s'han compromès a fer un comunicat que, en el cas de Lituània, ja s'ha fet públic.

Lituània fa marxa enrere en el seu suport a l'autodeterminació de Catalunya. En un comunicat emès aquest matí de dilluns, el ministeri d'Afers Exteriors lituà ha manifestat la seva "preocupació" per la interpretació "tendenciosa i errònia" que els mitjans de comunicació catalans van fer "de la posició lituana sobre Catalunya". El comunicat arriba després que l'ambaixadora del país bàltic s'hagi reunit aquest matí amb el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo.

El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, ha defensat aquest dissabte que "si alguna cosa està clara" és que Letònia i Lituània són "diferents" de Catalunya.

El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, ha valorat com una notícia "extraordinària i excel·lent" les declaracions dels primers ministres de Letònia i Lituània en relació amb la situació de Catalunya. Segons ha dit, demostren que el procés és "imparable" i que "es comencen a moure les coses" a nivell internacional. En aquest sentit, ha afegit que el món "no girarà l'esquena a la democràcia" i a un poble "que ha sigut capaç d'expressar-se" en els termes en què ho va fer el català amb la cadena humana de l'Onze de Setembre. Rull ha augurat que el ministre d'Exteriors espanyol "tindrà molta feina" si es dedica a cridar a consultes els ambaixadors dels països que es pronunciïn en una línia similar.

Suïssa ha anunciat aquest dimecres que limitarà, a partir de l'1 de maig, l'estada al país dels ciutadans de vuit països de la Unió Europea (UE): Estònia, Lituània, Letònia, Hongria, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia i la República Txeca.