Una sentència recent del Tribunal Constitucional ha tornat a posar de manifest un problema jurídic del nostre ordenament: ¿les meses dels Parlaments tenen l'obligació de dur a terme un control material, amb caràcter general, de la inconstitucionalitat de les propostes de resolució presentades per diferents grups parlamentaris?

La sala cinquena del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una mesura cautelar que obliga el Parlament de Catalunya a exhibir la bandera d'Espanya a l'exterior de l'edifici de forma "immediata i permanent". La decisió arriba davant del fet que, fins ara, la bandera estatal i la catalana només onejaven conjuntament a la façana els dies de ple, segons reconeix l'informe del mateix lletrat de la cambra.

Llegim a l’ARA que un informe de l’oïdora (desconeixia l’existència d’aquesta figura o ens) sobre les despeses dels grups parlamentaris catalans durant el 2024 “torna a aixecar polseguera”.

Cinc grups parlamentaris que sumen majoria absoluta han donat suport a la creació d'una nova llei que reguli l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, un model d'habitatge sense ànim de lucre i basat en comunitats autogestionades. La proposta de llei presentada aquest dimecres al Parlament busca millorar el marc legal en el qual operen aquestes entitats, que actualment proporcionen 1.175 habitatges repartits en 66 edificis arreu de Catalunya.

Al restaurant del Parlament s’hi pot anar a dinar només amb autorització prèvia i després d’haver passat un control ferri, que t’obliga a deixar el DNI al control fins que en surtis. Això per als que som del carrer; els parlamentaris i el personal funcionari hi entren per altres vies acordades.

Un home s’espera impacient en un carrer del barri de Sant Pere de Barcelona. És el 6 d’agost del 2024 i passen riuades de turistes per allà. Ja és fosc, està intranquil i sospita de tothom. Es fixa sobretot en aquells que no fan res, que simplement s’esperen. ¿L’estan seguint? Ell tan sols espera un cotxe, que no sap de quina marca ni el conductor, només qui hi haurà als seients del darrere. A 190 quilòmetres d’allà, al costat de Perpinyà, els amics més propers de l’expresident Carles Puigdemont comencen a arribar a la casa on se'ls ha citat. És una cita especial. Hi ha Gonzalo Boye, molt més ja que el seu advocat, i també Jami Matamala. Són allà per fer l’últim sopar amb Puigdemont, ja que hi ha la sensació que serà la darrera trobada amb l'expresident en llibertat. A l’hora indicada arriba el cotxe que normalment porta el líder de Junts, però no hi ha rastre d'ell. Només el seu telèfon. La sorpresa és majúscula entre els comensals, sopen i marxen: no sabien que formaven part d'una maniobra de distracció.

L’elecció de Josep Rull, ahir, com a president del Parlament, no farà president de la Generalitat Carles Puigdemont per Sant Joan però allunya una mica la possibilitat que ho sigui Salvador Illa. Per una senzilla raó: si Esquerra hagués acceptat obtenir la presidència del Parlament amb els vots del PSC (aquesta era l’oferta socialista: fer presidenta de la cambra Laura Vilagrà), el més coherent hauria estat que després els republicans facilitessin la investidura d’Illa amb els socialistes i els comuns. I això no va passar. I no va passar perquè, segons el que ha admès aquest matí Jordi Turull a TV3, va funcionar un dels ponts de diàleg més ferms, sincers i antics entre Esquerra i Junts, que és el telèfon de Jordi Turull i Marta Rovira. 

L'elecció de Josep Rull (Junts) com a president del Parlament marca l'inici d'una nova legislatura que, com va reiterar qui és des d'ara la segona autoritat del país, fora bo que fos de diàleg des del respecte a la pluralitat de veus i a la llibertat de paraula dels membres electes de la cambra, amb el desig de deixar enrere tant la repressió dels últims anys –de la qual ell mateix ha estat objecte com a pres polític– com la confrontació. Amb referents com el músic pacifista Pau Casals o el poeta Salvador Espriu, Rull, un nacionalista clàssic i un demòcrata convençut, ha reclamat aquest dilluns avançar per la via dels acords, els pactes i els consensos per construir un país d'acollida, amb el català com a llengua comuna necessitada de suport i en el qual no es pregunti a ningú d'on ve, "sinó on volem anar plegats com a societat". Sense obviar el que ha passat els últims anys, el to del seu parlament ha estat més de futur que de passat, amb vocació d'obertura a una nova etapa constructiva. Aquest és el tarannà del nou president.

Quan falta menys d'una setmana perquè es constitueixi el Parlament per escollir la nova mesa i la presidència, el Tribunal Constitucional ha pres una decisió que impacta de ple en les majories, ja ajustadíssimes, de la cambra catalana. Ha tombat, després d'un recurs d'empara del PSC, el sistema de vot telemàtic perquè puguin votar els exiliats i que la mesa de l'anterior legislatura, dominada pels independentistes, va habilitar perquè Lluís Puig (JxCat) pogués participar en els afers de la cambra. Què implica això? Amb aquesta decisió, l'alt tribunal deixa en l'aire la participació dels diputats electes el 12-M que es troben a l'estranger, que són tres i poden ser claus per decantar majories: Carles Puigdemont, el mateix Puig (JxCat) i també Ruben Wagensberg (ERC), tot i que en el seu cas està de baixa mèdica i encara podria delegar el vot, és a dir, que un altre diputat voti per ell. La decisió del TC, en tot cas, complica encara més que els independentistes puguin mantenir la mesa del Parlament.

S'acosta la data de defunció de Ciutadans? O potser els comicis al Parlament seran el revulsiu que fa temps que reivindica el partit, però que cap enquesta pronostica? S'encadenaran en un sol mes de diferència les eleccions catalanes del 12 de maig i les europees del 9 de juny. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha capgirat les previsions que dibuixava el partit perquè no s'esperava la batalla a Catalunya fins al 2025, però no ha canviat les seves prioritats. Des de fa mesos la formació ha situat Europa i Catalunya com a principals objectius per refer-se i impulsar un projecte "de centre liberal i no nacionalista" i ho va ratificar en el seu Consell General de principis de març. A hores d'ara, està fortament tocat des de la desfeta del 2019 i la pràctica desaparició del taulell polític el 2023, amb un reducte a Catalunya de sis diputats, un diputat al País Basc –que perdran a l'abril perquè no concorren a les eleccions– i un altre representant a Castella i Lleó, tot i que ha abandonat el partit.

El temps ha anat justament rehabilitant l’obra de govern del president Pujol. L’edició Cuyàs de les seves Memòries és també un magnífic tractat de fer país i de fer política, el seu codi binari d’abans que la informàtica comptés en base dos. I en base dos es refereix a l’independentisme: a l’últim volum (Proa, 2012), capítol “El Mont Blanc”, citant Raimon Galí, i a l’epíleg, amb Vicens i Vilar, que en l’esdevenir diacrònic és quan es troba de valent amb el tema, la revifalla d’una idea tant potent com tant de temps minoritària, que comença a esdevenir pragmàtica a partir del president Mas, tot i que potser hagi de passar una nostrada travessia del desert abans que se li reconegui copyright en la regeneració 3.0 de l'independentisme.

La direcció general de la Policia ha obert una informació reservada per investigar la manifestació d'alguns sindicats dels Mossos d'Esquadra el 7 de novembre a les portes del Parlament de Catalunya. Segons ha pogut saber l'ARA, el director general de la Policia, Pere Ferrer, va signar l'obertura de l'expedient aquest dimarts i la qüestió ja està en mans de la Comissaria General d’Investigació i Afers Disciplinaris, l'antiga Divisió d'Afers Interns, i de la Comissaria General d'Informació, que està analitzant tots els vídeos de la concentració. Segons les fonts consultades per aquesta redacció, la informació reservada busca, sobretot, analitzar l'actitud d'alguns manifestants i també revisar si el dispositiu policial que els Mossos van implementar aquell dia al Parc de la Ciutadella va ser adequat.

El Parlament de Catalunya xifrarà en 456.000 milions d'euros el "deute històric" que manté l'Estat amb la Generalitat. Aquest deute es desglossa en 375.000 milions corresponents a partides socials –derivat en gran mesura del dèficit que pateix anualment Catalunya pel sistema de finançament autonòmic–, uns gairebé 51.000 milions en inversions no executades en infraestructures i uns 30.000 milions pel fet que la població catalana contribueix més a la Seguretat Social del que acaba rebent en pensions.

La política i les seves contradiccions. O també en podríem dir la política i les seves servituds. Que a Catalunya ens omplíssim la boca, fa més de deu anys, d'haver prohibit les curses de braus, però, en canvi, en deixéssim al marge els correbous, incloses les seves variants més polèmiques, n’és l’exemple més cru. De contradicció i de servitud.

El Parlament de Catalunya ha fet el primer pas per empènyer el Congrés a tipificar el crim d'ecocidi dins el Codi Penal espanyol i per incloure'l com el cinquè delicte jutjat pel Tribunal Penal Internacional. La iniciativa presentada per la CUP, que ha superat aquest dimecres el debat a la totalitat, té al darrere el suport de diverses ONG catalanes que se sumen a una campanya internacional anomenada Stop Ecocide. L'objectiu és modificar l'Estatut de Roma perquè els crims mediambientals més greus, els que causen danys molt estesos i duradors als ecosistemes, siguin jutjats al tribunal de la Haia.

És paradoxal que el Parlament de Catalunya, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges hagin vetat investigacions de l'Oficina Antifrau. D'una banda, perquè Antifrau està adscrita al mateix Parlament; de l'altra, perquè són les úniques institucions catalanes que poden esquivar Antifrau. Però sobretot perquè que es neguin a passar per una revisió externa diu molt poc de positiu de les institucions que es dediquen a controlar la transparència i la bona praxi de l'administració pública. I això és el que ha passat amb les cinc investigacions –tres a la Cambra i dues a les sindicatures– que han avortat. 

La caiguda política de Laura Borràs s’ha produït a càmera lenta i encara dura, atès que la seva condemna no és ferma i que el seu partit, Junts per Catalunya, considera oficialment, seguint-la a ella, que el de Borràs és un cas de lawfare, és a dir, de persecució judicial contra l’independentisme. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va condemnar a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per uns delictes de prevaricació i falsedat documental comesos durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

La tasca política, malgrat la mala premsa, és una feina intensa i que va acompanyada d’evidents riscos reputacionals i d’una forta exposició mediàtica. Històricament, el fet de remunerar-la va anar lligat amb permetre-hi l'accés a les classes populars. Altrament, només les persones amb un alt nivell d’ingressos s’hi podien dedicar. La vocació de servei públic és necessària i important, però no és condició suficient per garantir la qualitat: l’exercici de la política, i l’assumpció de càrrecs públics amb responsabilitats, ha d’anar acompanyada de remuneracions assimilables al mercat. Només així serà possible que bons professionals es posin al capdavant de les institucions. I això en molts casos no està passant. 

Els premis de jubilació del Parlament de Catalunya s'afegeixen a les llicències per edat (que es van reformar l'any passat, després que les expliqués l'ARA) i creen una situació d'autèntic privilegi per a, sobretot, alguns funcionaris d'aquesta institució respecte a la majoria de treballadors públics catalans. Les dues figures juntes han permès que hi hagi funcionaris que han cobrat cinc anys sense haver de treballar i que, quan finalment s'han jubilat, han rebut un any de sou extra. A més, aquests premis per als membres de la cúpula funcionarial del Parlament que els han demanat –que han costat 3,9 milions d'euros públics– han estat, de mitjana, de més de 100.000 euros cada un.