La missió Artemis II ha entrat a la història com el primer viatge tripulat cap a la Lluna en més de cinquanta anys. Els astronautes de la missió s’han convertit en els humans que més lluny han arribat mai de la Terra, assolint els 406.771 quilòmetres de distància. Però, més enllà de la fita històrica, aquestes missions sempre poden comportar imprevistos: alguns de rellevants i fins i tot perillosos, i d’altres de més anecdòtics.

L'endemà que els quatre astronautes de la missió Artemis II hagin fet història al convertir-se en els humans que més lluny han arribat a l'espai —406.771 quilòmetres de distància de la Terra—, l'ARA entrevista Josep Maria Trigo, investigador principal del grup d'Asteroides, Cometes, Meteorits i Ciències Planetàries de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Les imatges més simbòliques de la missió espacial Artemis II ja poden admirar-se. La Casa Blanca ha distribuït les dues primeres fotografies en què es pot veure la Terra des de la cara oculta de la Lluna i una altra imatge de l'eclipsi solar total que ha viscut la tripulació des de l'espai. "La humanitat des de l'altra banda" ("Humanity, from the other side”, en el missatge original), ha estat el text que acompanya les imatges distribuïdes des del compte oficial de la presidència dels Estats Units.

Els nostres pares o els vostres avis van seguir, a la manera d’abans, l’arribada de l’home a la Lluna, per la televisió, aquell juliol del 1969. En vam dir “l’home”, perquè fèiem servir el genèric per dir “la humanitat” o “l’ésser humà”, però també perquè els astronautes que van trepitjar-la eren homes. En recordem els noms i les seves paraules. Les de Neil Armstrong: “És un petit pas per a l’home però un pas de gegant per a la humanitat”. El coet es deia Apolo 11 (el nom del déu de la medicina i la bellesa masculina).

El coet de la missió Artemis II de la NASA ja es troba a mig camí de la Lluna, després d'abandonar l'òrbita terrestre, i avança a 5.632 kilòmetres per hora per convertir-se en la primera missió que porta humans al satèl·lit després de més de 50 anys. L'objectiu en aquest cas no és aterrar a la Lluna sinó orbitar-la i tornar a la Terra, per tal de posar a prova la tecnologia que haurà de permetre finalment un allunatge l'any 2028. Els quatre astronautes de la missió -que porten els seus propis telèfons mòbils a bord- han enviat ja les primeres imatges espectaculars de la Terra des de la seva perspectiva i s'espera que dilluns a la nit arribin a la Lluna. Aquest dissabte, la nau ja estava més de 219.000 kilòmetres de distància, més a prop de la Lluna que del nostre planeta.

La primera missió tripulada a la Lluna en més de mig segle comença el compte enrere amb màxima expectació. Si tot surt com està previst, la NASA farà el llançament del coet –amb tres astronautes dels Estats Units i un del Canadà a bord– el dimecres 1 d'abril (a Catalunya, ja serà dijous a la matinada). La nau espacial Orion només orbitarà la Lluna i tornarà sense aterrar-hi, amb l'objectiu de fer proves amb la càpsula on viatjaran els tripulants i preparar la NASA per al seu pròxim aterratge lunar en posteriors incursions. La missió Artemis II suposa el retorn dels humans a la Lluna després del viatge de l'Apollo 17 (la sisena missió i últim allunatge) l'any 1972. Això és tot el que cal saber sobre aquesta extraordinària missió i els astronautes que fan el viatge.

Després d'anunciar fa unes setmanes que la missió Artemis III no portaria humans a la superfície de la Lluna com estava previst, aquest dimarts l'administrador de la NASA, Jared Isaacman, ha anunciat els nous plans de l'agència per complir amb la promesa del president Donald Trump d'arribar al nostre satèl·lit abans que els seus rivals de la Xina.

La NASA torna a posar el rellotge en marxa per al llançament de la primera missió tripulada a la Lluna després de més de 50 anys de l'últim viatge. El retorn s'ha fixat per a divendres 6 de març (dissabte 7, horari de Catalunya), un cop s'ha fet, sense cap contratemps, la segona prova general amb combustible. Ha estat "un dia d'èxit molt reeixit", ha comunicat l'agència espacial nord-americana, arran dels resultats satisfactoris de la prova.

La missió de la NASA Artemis II, que tenia previst el seu llançament el cap de setmana que ve per fer un viatge tripulat al voltant de la Lluna, s'ha posposat almenys fins al març després que aquest dimarts es detectés una fuita de combustible en les proves d'assaig.

Ben aviat podrem tornar a gaudir d'una superlluna: aquest dimecres 5 de novembre arriba el que es coneix com la superlluna del castor. Serà la segona superlluna de l'any, però la més grossa de les tres d'aquest 2025. En concret, es podrà veure fins a un 7,7% més gran i un 16% més brillant del que és habitual, segons Meteolluna. La superlluna és un fenomen que es produeix quan la lluna plena coincideix amb el punt de l'òrbita en què el satèl·lit és més proper a la Terra. Aquest dimecres el satèl·lit estarà a uns 356.967 km de distància, i serà el moment de l'any en què estarà més a prop de la Terra. Ara bé, això serà a les 14.19 hores del migdia, hora catalana, i no a la nit, però us expliquem en quin moment es podrà veure millor.

El 20 de juliol de 1969, dos astronautes nord-americans, Edwin Aldrin i Neil Armstrong, van arribar a la Lluna. Era el primer cop que una persona humana hi posava els peus: els qui tenim una edat suficient per haver-ho vist en directe per la televisió (un amic dels pares va portar un petit televisor portàtil, blanc, amb unes antenes de banya, al lloc on estiuejàvem) recordem encara els saltirons que feien els dos astronautes, que semblaven mig surar en l’aire gràcies a una força de la gravetat que és una sisena part de la del planeta Terra. Armstrong, el comandant, va ser el primer que va trepitjar la superfície lunar, moment que va resumir en una frase històrica: “És una petita passa per a un home, i un salt gegant per a la humanitat”. La petja del seu calçat sobre el sòl polsós va esdevenir una imatge icònica. Després, tots dos van plantar una bandera dels Estats Units, que havien enrigidit perquè si no, amb l’atmosfera de la Lluna, que és negligible, no voleiaria. I van tornar a la Terra. (Encara avui podreu trobar algun negacionista perdut, que s’entesta a dir que tot plegat va ser un muntatge televisiu.) 

La NASA ha anunciat aquest dimarts que preveu llançar la seva primera missió tripulada a la Lluna en cinquanta anys entre el febrer i l'abril del 2026. El vol serà un viatge d'anada i tornada al voltant del satèl·lit i l'agència espacial nord-americana el considera una prova de seguretat i resistència, ja que l'objectiu és confirmar que és viable efectuar un aterratge astronauta l'any 2027, segons ha explicat l'administradora adjunta interina de la direcció de la missió de desenvolupament de sistemes d'exploració de la NASA, Lakiesha Hawkins, en roda de premsa.

Fa set anys a la María Jesús Puerta Angulo li van diagnosticar càncer de mama en una revisió rutinària i encara avui lluita contra la malaltia. Cada cop es troba millor, espera rebre l'alta mèdica aviat, però explica que arribar fins aquí ha sigut un camí complicat, especialment perquè ho ha compaginat amb la criança dels seus fills, tots dos adolescents. El tractament i les visites constants als especialistes li provocaven un gran desgast físic i emocional, però un dia va veure anunciat un concurs de la NASA a la cerca d'un projecte innovador per reciclar els residus que hi ha a la Lluna. S'hi va apuntar per encoratjar els seus fills a perseguir els seus objectius, per moltes dificultats que es trobin pel camí, i la seva sorpresa va ser majúscula quan va descobrir que l'havia guanyat.

"Desperteu-me quan acabi setembre", canta Billie Joe Armstrong en una de les cançons de l’àlbum American idiot, del grup de punk-rock Green Day. En aquest tema el cantant fa un homenatge al seu pare mort un dia de setembre. La qüestió és que aquest mes, com la cançó, té per a molta gent un aire melancòlic: s’acaben les vacances, l’estiu veu arribar la seva fi amb els dies cada cop més curts i tot torna a la crua rutina, cosa que provoca un desig inconscient que el mes d’octubre arribi ben de pressa. Afortunadament, la nostàlgia de temps passats la podrem sanar, encara que sigui parcialment, amb un cel nocturn que ve carregat de propostes diverses i interessants.

Després del punt àlgid de les Llàgrimes de Sant Llorenç, aquesta nit hem viscut la primera superlluna de l'any, un fenomen estiuenc d'allò més memorable que deixa imatges impressionants.

“S’ha teoritzat sobre aquestes coves durant més de 50 anys, però és la primera vegada que demostrem la seva existència”, afirma Lorenzo Burzzone, que és professor de telecomunicacions i director del Laboratori de Teledetecció de la Universitat de Trento. Una investigació liderada per aquest centre italià ha demostrat l’existència d’un túnel al subsol lunar, un tub de lava buit que podria afavorir les missions espacials al nostre satèl·lit, ja que el seu entorn hostil dificulta les exploracions humanes. La revista Nature Astronomy ha publicat els resultats de l’estudi, que obren la porta a la possibilitat de disposar d’un entorn més segur per fer una recerca sostinguda de la Lluna.

Ara fa 53 dies, la Xina llançava la missió robotitzada Chang’e 6 amb l’objectiu d’explorar la part més desconeguda de la Lluna: la cara oculta del satèl·lit. La sonda va completar amb èxit tots els seus propòsits: arribar-hi, agafar-ne dos quilos de roques, transferir-los a un mòdul de tornada i, ahir mateix, portar-los cap a la Terra. Amb aquestes mostres, els científics esperen poder estudiar quines diferències geològiques existeixen entre les dues parts.

Semblava que alguna estrella del rock estigués pujant a l’escenari. El miler de persones que s’han congregat a l’esplanada del National Mall de Washington han començat a aplaudir just en el moment que la Lluna s’ha creuat amb el Sol. Tampoc han faltat els “Oh, my God” i els “Wow”, i alguna persona fins i tot s’ha posat a udolar com si fos un llop.

La sonda lunar Odisseu ha aterrat al pol sud de la Lluna amb èxit aquesta matinada de divendres. Es converteix així en la primera nau d'una empresa privada que trepitja la superfície lunar i alhora la primera dels Estats Units en 51 anys: l'última va ser la de l'Apollo 17 el 1972. La sonda, construïda per l'empresa Intuitive Machines, que té seu a Texas, es va enlairar el passat dia 15 i, després d'orbitar al voltant de la Lluna durant un dia, ha aterrat a la zona on es troba el cràter Malapert després d'un descens de 73 minuts que ha estat retransmès en directe.

La Lluna va per lliure. És única al cosmos conegut: una roca solitària el diàmetre de la qual és la quarta part de la del seu planeta amfitrió, l'únic lloc on s'ha trobat vida. I està sola: és un erm desolat, torrat pel sol i cobert de cràters que alberga poca cosa llevat del que nosaltres hi portem, ja sigui amb la ment o en naus espacials. Però això està a punt de canviar.