Laura Borràs ja és la setzena presidenta del Parlament un cop ha estat escollida aquest divendres en la sessió constitutiva de la legislatura. No han calgut gaires minuts per evidenciar que pretén exercir una presidència reivindicativa: el seu primer discurs ha estat ple de referències a la llibertat d’expressió, als presos, als exiliats i a l’autodeterminació. Borràs acaba de fer 50 anys, en fa tot just tres que fa política en primera línia i té intenció de continuar sent un puntal els anys vinents. Un perfil que ara sembla habitual però que és radicalment oposat al que s’havia triat en la majoria d’eleccions a la cambra. La presidència del Parlament ha passat de ser un premi honorífic a una plataforma política de primera magnitud.

A Europa la xenofòbia creix, conreada i explotada per partits ultres que ja tenen presència en quasi tots els Parlaments del continent, mentre la Comissió Europea fia tota la seva política migratòria a les expulsions i renuncia a imposar als estats quotes d'acollida. A Lesbos la població autòctona de l'illa encercla i hostilitza els immigrants sortits de l'incendi de Mória. Més a prop nostre, totes les enquestes pronostiquen l'entrada de Vox al Parlament de Catalunya, quan se celebrin eleccions...

Una persona que té un familiar a la presó desitja una cosa per damunt de totes les altres. La seva llibertat. Somia en el dia que en surti i no hi hagi de tornar. Més encara si es considera que ha patit una condemna injusta, per uns fets que es van esbiaixar en un judici que va ser, alhora, escarment i venjança. El millor dels casos hauria estat una sentència absolutòria, però el Tribunal Suprem tenia unes altres intencions. En aquest cas, la segona opció menys dolenta passaria per una amnistia que els alliberés i els rescabalés d’uns delictes que no van cometre. A hores d’ara, però, de l’amnistia no se’n canta ni gall ni gallina i, en el súmmum repressiu, ni tan sols se’ls respecten els drets penitenciaris. La tercera opció, i la menys desitjada, és l’indult. Però si serveix perquè Cuixart i Sànchez, la presidenta del Parlament i tots els membres del Govern recuperin la seva vida i la llibertat i no hagin de tornar més a les respectives presons, segurament la gran majoria de familiars i amics dels presos polítics dirien benvingut sigui. Indult? I tant que sí. Però i ells, què diuen? Des de Lledoners, i per diferents canals, ahir alguns dels presos ja van filtrar la seva indignació. Consideren que l’indult no és la solució, que crearia un greuge amb la resta d’encausats per l’1 d’Octubre, i que la via acceptable seria l’amnistia.

]]> L'admiradíssim Manuel Valls, que feia dies que no compartia tuits castissos des de les granges del carrer Petritxol, va decidir tornar a agafar el paracaigudes i fer alguna cosa, perquè el populatxo no l’oblidi. I vet aquí que va proposar retirar la Medalla d’Or de la Ciutat (de Barcelona) a Heribert Barrera “per xenòfob”. Manuel Valls, ahir, ja havia aconseguit tenir més protagonisme que el pregoner de la Mercè quan va exercir —amb mestratge— de crític literari. En Tortell Poltrona, pallasso que fa de pallasso per a nens com la nena que va ser Leonarda Dibrani, i que és barceloní de fa anys, va llegir, durant el pregó, una carta de Jordi Cuixart, tancat a la presó no sabem ben bé per què. En Valls va exclamar: “Això no és un pregó”, per, tot seguit, marxar. Però sens dubte, el gest no és tan contundent com el que ha comès amb la retirada de la medalla.

]]> Els lluitadors i les lluitadores per la llibertat no eren marededéus ni sants de guix, i molt menys encara productes de disseny de laboratoris de partits polítics, ni de coaches, spin doctors i altres xarlatans. Eren homes i dones de carn, ossos i sang, fills (com tothom) d'una època i d'un context. Però van estimar la llibertat per damunt de qualsevol altra consideració, perquè sabien que, sense llibertat, no hi ha dignitat, ni hi ha vida, ni hi ha res. Alguns surten als llibres, la gran majoria van ser anònims.

]]>

Ahir, el ple de l’Ajuntament de Barcelona va votar a favor de retirar la Medalla d’Or de Barcelona a Heribert Barrera.

]]>

Bon dia des de l’ARA. És dijous, 24 de setembre de 2020, festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona. En el capítol anterior, el nostre meteoròleg avançava baixades de temperatures i fins i tot alguna primera nevada a les contrades pirinenques al cap de setmana. Entre demà i dissabte la temperatura baixarà de 5 a 10 graus i nevarà de forma abundant en cotes mitjanes i altes del Pirineu. El cap de setmana també començarà amb fort vent -el pla Ventcat ja està en prealerta-. Avui, dia més enterbolit i amb ruixats sobtats al sud de Catalunya.

]]> El 17 de març del 1981 vaig cobrir l’acte del 50è aniversari de la fundació d’ERC, que va tenir lloc al carrer Cros de Barcelona, al barri de Sants, al mateix local on s’havia fundat el partit el 1931. No feia ni un mes del 23-F i Joan Carles I estava a un pam de la canonització. En un intent de pregunta incòmoda, vaig demanar al secretari general Heribert Barrera si creia que el republicanisme encara estava vigent en un país de joancarlistes, en què fins tot La Trinca cantava “I visca el rei, ves quin remei”. I Barrera, amb aquell posat petri d’exsoldat republicà i exiliat, va dir-me que sí, perquè republicanisme equivalia a igualtat, i aquest valor estava per sobre dels atzars polítics. Ara, a proposta de Manuel Valls, l’Ajuntament ha votat retirar la medalla de Barcelona a Barrera. Les medalles sí que depenen dels atzars polítics, encara que siguin tan lamentables com aquest en què han col·laborat Barcelona en Comú i el PSC.

]]>

L'Ajuntament de Barcelona vol retirar la Medalla d'Or de la Ciutat concedida el 2012 a títol pòstum a Heribert Barrera, expresident del Parlament i d'ERC. La proposta l'ha presentat al ple d'aquest divendres Barcelona pel Canvi, que ha acusat el republicà de ser un "gran xenòfob" i ho ha argumentat amb escrits del mateix Barrera en què assegurava, per exemple, que una Rambla amb gent mestissa és pitjor que una Rambla només amb gent blanca o que a Amèrica el quoficient intel·lectual de la població negra és inferior al de la blanca. El govern de comuns i socialistes ha donat suport a la petició, com també han fet PP i Cs, mentre que ERC i Junts per Catalunya s'han oposat a revisar el guardó. El text que ha presentat la formació que encapçala Manuel Valls al plenari, però, recull de forma errònia el nom de l'expresident del Parlament a qui canvia el segon cognom: se'l presenta com López i no com Costa.

]]>

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha intervingut en l'entrega de la Medalla d'Or a títol pòstum a Heribert Barrera, que ha tingut lloc aquest dimarts a la tarda, i ha assegurat que "el president Barrera tenia raó". "És fàcil donar-la-hi quan es fa més evident", ha reconegut, però "avui podem dir que la lucidesa del president Barrera en relació al que havia de ser el futur del nostre país és digne de destacar". D'aquesta manera, Mas ha posat com a exemple la Constitució. L'històric dirigent d'ERC s'hi va oposar, i Mas ha reconegut que "aquell marc que semblava que podia ser respectuós s'ha demostrat que no ho era tant, com a mínim pel que fa a les aspiracions de Catalunya".

]]>

L'expresident del Parlament Joan Rigol ha fet la glossa d'Heribert Barrera aquest dimarts en l'acte en què Artur Mas li ha entregat la Medalla d'Or de la Generalitat a títol pòstum i que ha recollit la seva vídua, Misericòrdia Pellicer. En presència de nombrosos polítics de totes les institucions catalanes, Rigol ha assegurat que "mai com avui havia tingut tant de sentit el seu discurs" i que "Catalunya i Barrera han fet el seu camí junts". L'històric dirigent republicà, implicat ja durant la segona República i a l'exili, va presidir el Parlament restablert, va liderar ERC durant la Transició i hi va estar vinculat fins a la seva mort i, segons Rigol, va demostrar que "la raó de fons de tot polític català és estimar Catalunya". "S'hauria sentit orgullós de la manifestació del milió i mig de catalans que ara algú vol convertir en un milió i mig de quimeres, valga'm déu", ha afegit en relació a la carta de Joan Carles de Borbó sobre la unitat espanyola. I, després de recordar algunes de les nombroses crides a la independència de Barrera, Rigol ha instat els joves a "defensar els drets nacionals" del país i la "sobirania i llibertat per a Catalunya".

]]>

El president de la Generalitat, Artur Mas, lliurarà aquest dimarts la Medalla d'Or de la Generalitat a títol pòstum a l'expresident del Parlament Heribert Barrera (Barcelona, 1917-2011). El lliurament es farà en un acte institucional que tindrà lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a dos quarts de vuit del vespre. El consell executiu va decidir concedir a Heribert Barrera aquesta distinció en reconeixement a "la seva llarga i meritòria trajectòria com a polític i com a científic i al seu compromís amb Catalunya". Mas lliurarà la distinció a la vídua d'Heribert Barrera, Misericòrdia Pellicer, la qual pronunciarà unes paraules.

]]> La Universitat d'Estiu de Catalunya (UCE) ha presentat aquest dimarts en roda de premsa la seva XLIV edició, que enguany tindrà lloc entre el 16 i el 23 d'agost a Prada de Conflent (Catalunya Nord) i que tindrà com a actes destacats l'homenatge en record a l'expresident del Parlament de Catalunya Heribert Barrera i a l'entrega del premi Canigó a l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, "per tots els anys que ha estat donant suport a l'UCE".

]]> El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha afirmat que el temps que li toca viure al partit "és difícil" però que es pot superar amb rigor i compromís, i que no ho és més que el que van viure els fundadors del partit. S'ha mostrat segur que els independentistes potser no tenen ara "el tremp i la fortalesa" dels fundadors d'ERC i els que la van fer reviure després del franquisme, però sí que tenen a les seves mans l'oportunitat de fer realitat "el seu somni". "Hem d'assumir la modèstia de la nostra força i per això ens cal sumar moltes més forces", ha asseverat.

]]>

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha criticat aquest matí que la crisi "és un pretext per a la involució autonòmica", arran de l'anunci de reordenació de competències autonòmiques i la nova retallada autonòmica en educació i sanitat. "Cada cop tenim més motius per treballar per la independència i Maria de los Llanos de Luna serà aviat ambaixadora d'Espanya a Catalunya enlloc de delegada del govern espanyol", ha assegurat la dirigent republicana. Rovira també ha criticat que el PP de Catalunya estigui negociant a seva proposta de pacte fiscal ja que "la legitimitat per fer-ho és del Govern, no d'un representant d'un partit polític". Tot i això, creu que els populars no seran desacreditats ja que això "només pot respondre al pacte de sang de CiU i PP per a la governabilitat". Rovira, per tant, no dóna validesa al secretari d'organització de CDC, Josep Rull, qui veuria "lògic" que el nou soci preeminent del Govern fos ERC. "La inèrcia natural de CiU és de continuar amb un pacte fàcil que és un llast pel nostre país que és amb el PP", afirma.

]]>

Tothom té -tenim- algun interès més o menys ocult, per incoherent o sobtat respecte de la imatge projectada: des del menjacapellans col·leccionista d'estampetes, fins a l'elitista cultural apassionat de Raphael. Que el llibre pòstum d'un republicà com Heribert Barrera estigui centrat en la figura de Francesc Cambó (Verges, 1876 - Buenos Aires, 1947) entraria sens dubte en aquesta categoria d'interessos a primera vista desconcertants.

]]>

L'any que ERC ha celebrat els seus 80 anys de vida, el partit de Macià i Companys ha perdut el 2011 dos dels seus militants històrics, que han esdevingut testimonis d'un dels segles més convulsos del país.

]]>