L'estoc d'inversió estrangera directa (IED) productiva a Espanya va assolir els 627.795 milions d'euros el 2024, fet que suposa un increment de l'1,6% respecte a l'any anterior i la consolidació d'una dècada de creixement ininterromput. "Aquesta evolució confirma la confiança sostinguda dels inversors internacionals a l'economia espanyola, així com a la qualitat del seu entorn empresarial", ha destacat el ministeri d'Economia, després de conèixer-se les dades actualitzades de les xifres de posició d'inversió exterior corresponents a l'exercici 2024.

La inversió estrangera bruta total a Catalunya suposa el 16% de tot l’Estat, uns 4.900 milions d’euros. Molt, però molt, per darrere de la comunitat madrilenya. Així ho constaten les dades publicades fa un parell de dies pel ministeri d’Economia. En aquest context, però, cal ressaltar la feina de captació d’Acció, que el 2024 va captar més de 1.000 milions en inversió estrangera productiva (IED). Aquest tipus d’inversió, la productiva, és la més beneficiosa en comparació a la de capitals. La inversió productiva es concreta en infraestructures i llocs de treball, que tenen un nivell de compromís, i un cicle de vida molt superior a les inversions financeres, que són més volàtils i es mouen segons bufa el vent especulatiu. 

Els últims vint anys la bretxa de productivitat entre Europa i els Estats Units s'ha anat ampliant de manera sostinguda. La productivitat laboral als EUA ha crescut a un ritme més de dues vegades superior al de la zona euro. La "crisi de competitivitat" europea es pot atribuir a diversos factors, com ara una inversió pública i privada insuficient, l'escassetat d'empreses tecnològiques i de fons de capital de risc, o la caiguda demogràfica del continent. Però una altra explicació possible, que sovint es passa per alt, és la caiguda de la inversió estrangera directa (IED).

Últims quinze dies: el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, s'ha reunit amb el fabricant automobilístic xinès Chery a Madrid; el titular d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha viatjat a Shanghai a la fira internacional de la indústria agroalimentària; aquest dijous, l'Hotel Palace de Barcelona va acollir una trobada de la Fundació Puente China amb un centenar d'empreses i representants de l'administració xinesa, i dilluns va tenir lloc una reunió que no es produïa des del 2018: la Comissió Mixta Econòmica i Industrial Hispano-Xinesa. 

La inversió estrangera captada per la Generalitat de Catalunya ha batut tots els rècords. A través d’Acció, la seva agència per a la competitivitat de l’empresa, ha atret una injecció de 880 milions d’euros d’inversió procedents de l’estranger el 2023. Es tracta d’un 42% més que l’any anterior i la xifra més alta de la sèrie històrica, que arrenca l’any 1985. 

La inversió estrangera a Catalunya captada per la Generalitat bat tots els rècords i arriba als 880 milions d'euros el 2023, un 42% més que l'any anterior i la xifra més alta de tota la sèrie històrica, que arrenca el 1985. Així ho han explicat el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i el secretari d'Empresa i Competitivitat i conseller delegat d'Acció, Albert Castellanos. "Aquestes xifres volen dir que durant el 2023 la Generalitat va captar l'equivalent a 2,4 milions d'euros en inversió estrangera cada dia", ha explicat Torrent.

La inversió estrangera es va ensorrar durant els primers sis mesos del 2023 tant a Espanya com, sobretot, a Catalunya, segons dades del ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Així, a Catalunya es van produir inversions de capital estranger per valor de 824,7 milions d'euros, un 54% menys que la xifra registrada entre el gener i el juny de l'any passat. A Espanya, la davallada va ser important però menor, del 26,6%, fins als 11.996 milions d'euros.

Les tensions geopolítiques de la Xina amb els seus països veïns, sobretot Taiwan, i amb els Estats Units han reduït l'entrada d'inversions estrangeres al gegant asiàtic. Els conflictes diplomàtics oberts per Pequín arriben mesos després que el govern del president Xi Jinping es veiés obligat a tallar de soca-rel la política de covid zero que havia implementat dins de les seves fronteres des de l'esclat de la pandèmia, i que havia afectat negativament l'activitat a la segona economia del món.

Catalunya és el tercer territori de l'Estat en inversió estrangera bruta, segons les dades del registre DataInvex del ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. En total, el 2022 van arribar 3.883,5 milions d'euros a territori català, un 25,6% més que l'any anterior i la quarta xifra més elevada de la sèrie històrica. Aquest increment ha fet augmentar un punt percentual, fins a l'11,4%, el seu pes dins el total espanyol, després de dos danys de disminucions. Espanya va rebre 34.178 milions d'euros bruts, la segona xifra més alta des que es tenen dades, és a dir, des del 1993.

Catalunya va atraure l'any passat 6.428 milions d'euros d'inversió estrangera, cosa que suposa un 50% més que el 2021 i la xifra més elevada de tota la sèrie històrica, que comença l'any 2003, segons dades d'Acció a partir de dades de l'fDi Markets del grup Financial Times. En els últims cinc anys, la xifra d'inversió s'eleva a 20.300 milions d'euros, un 29% més que en el quinquenni anterior.

La Generalitat va captar 620 milions d'euros d'inversió estrangera el 2022, un 1,2% més que l'any anterior. Aquests diners van arribar a través de 94 projectes —12 més que el 2021— i van suposar la creació de 3.464 llocs de treball directes, un 11% més. Són dades d'Acció, l'agència per la competitivitat de l'administració catalana, fetes públiques aquest dilluns.

L'empresa de jocs per a mòbils Rovio, coneguda per ser la creadora del famós Angry Birds, ha triat Barcelona per obrir-hi el seu primer estudi al sud d'Europa. Aquesta inversió comportarà la creació d'una trentena de llocs de treball a la capital catalana, concretament dissenyadors, artistes gràfics i desenvolupadors, entre altres perfils. L'estudi s’especialitzarà en el desenvolupament de noves experiències, nivells i mecàniques de joc per a videojocs com l’Angry Birds Dream Blast i l’Angry Birds Friends, en coordinació amb la seu central de la companyia a Finlàndia.

Catalunya va captar el primer semestre de l’any 1.690 milions d’euros de l’exterior, una xifra que suposa una millora del 19,6% respecte als primers sis mesos del 2021, segons dades publicades aquest dimarts pel ministeri d'Indústria i Comerç a través de l'estadística DataInvex. En concret, es tracta de 277 milions d'euros més en comparació amb un any enrere (1.412 milions). Al conjunt d'Espanya, entre els mesos de gener i juny s'han captat un total de 15.660 milions d'euros en inversió estrangera. Així doncs, a Catalunya hi ha anat a parar el 10,7% de la inversió estrangera total a l'Estat. Durant el mateix període de l'any 2021, Espanya va rebre 8.344 milions d'euros en inversió estrangera i, per tant, aquest any la xifra gairebé s'ha duplicat.

La Generalitat va atreure 82 projectes d'inversió estrangera durant l'any passat, un 7% més, segons les dades publicades pel departament d'Empresa i Treball. Això es va traduir en unes inversions de 612 milions d'euros, un 28% més, i va permetre que es creessin 3.122 llocs de treball.

L'Ajuntament de Barcelona va captar durant el 2021 inversions estrangeres per valor de 100 milions d'euros, cinc vegades més que el 2020. Aquestes inversions captades l'any passat van generar 885 llocs de treball, més del doble que l'any anterior. A través de la Direcció de Promoció de Ciutat i del Servei de Business Landing de Barcelona Activa, es van gestionar 130 projectes, dels quals tretze van arribar a bon port: onze de nous i dues reinversions en projectes ja en marxa a la ciutat. Entre els projectes més destacats hi ha el global digital hub de PepsiCo, l'obertura d'un customer hub de Costa Cruceros per a la seva estratègia internacional de captació i fidelització de clients i la creació d'un centre de desenvolupament de producte i enginyeria de Veriff.

La inversió estrangera a Espanya entre el gener i el setembre va assolir els 12.357 milions d'euros, un 22,6% menys que en el mateix període de l'any passat, segons les dades de la secretaria d'estat de Comerç. Malgrat que Madrid és la que va rebre més inversió, a la comunitat que presideix Isabel Díaz Ayuso aquest indicador va baixar respecte a l'any passat. En canvi, Catalunya va atreure els nou primers mesos de l'any més inversió estrangera que el mateix període de l'any anterior.

La multinacional austríaca Kronospan obrirà una planta de planxes de fusta reciclada al polígon Catalunya Sud de Tortosa a finals del 2022, amb una inversió d'uns 200 milions d'euros i la previsió de generar 180 llocs de treball directes i 1.500 d'indirectes. A més, l'estratègia que segueix la companyia a tots els seus centres és crear-hi un clúster de la fusta, segons el seu director general, Javier Macicior.

La inversió estrangera bruta a Catalunya el primer trimestre d'aquest any va ser de 463,14 milions d'euros, una xifra que representa un descens del 32,7% en relació amb el mateix període del 2020, segons les dades de l'Icex, un organisme del ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme espanyol. Si es compara amb el trimestre immediatament anterior, el descens s'accentua fins al 63,1% perquè entre l'octubre i el desembre de l'any passat la inversió estrangera va ser de 1.257 milions d'euros.

Acció, l'agència de promoció exterior de la Generalitat, va captar el 2020 fins a 77 projectes procedents d'empreses estrangeres que van representar una inversió directa de 480 milions d'euros a Catalunya, a més de la creació de 2.300 llocs de treball. La dada representa un increment del 31% en comparació amb el 2019 del total invertit per companyies estrangeres.

La inversió estrangera directa es va desplomar l'any 2020 com a conseqüència de l'impacte de la pandèmia del covid-19, amb una caiguda mitjana del 42% a nivell global, fins a un volum de 859.000 milions de dòlars (705.659 milions d'euros) respecte als 1,5 bilions de dòlars (1,2 bilions d'euros) del 2019. Una inversió que se situa en els nivells dels anys 90 del segle passat. Però Espanya va al revés de la resta d'economies, i la inversió directa a l'Estat va augmentar un 52%.