El Banco Santander va obtenir un benefici atribuït de 14.101 milions d'euros l'any 2025, un 12% més que l'any anterior (+16% en euros constants), la qual cosa suposa un altre any rècord, i va aconseguir per primera vegada els 180 milions de clients, després de sumar vuit milions en l'exercici, segons ha informat l'entitat que presideix Ana Botín a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Banco Santander i l'entitat austríaca Erste Group Bank han anunciat aquest divendres el tancament de la venda de la filial del banc espanyol a Polònia, Santander Bank Polska, anunciada el maig del 2025, una vegada obtingudes les corresponents autoritzacions regulatòries i completada la transacció. D'aquesta manera, Erste ha adquirit el 49% del capital social de Santander Bank Polska i una participació del 50% en el negoci de gestió d'actius a Polònia (TFI) que el banc polonès no controlava, per un import total en efectiu d'aproximadament 7.000 milions d'euros.

El BBVA –que ha accelerat la remuneració als seus accionistes després de fracassar l'opa al Banc Sabadell– ha estat dels últims a engreixar els programes de compra d'accions propis, per un import de prop de 4.000 milions, el més important en la història de l'entitat. Amb aquesta darrera operació, les recompres d'accions per part de les grans companyies espanyoles de l'Íbex-35 superaran els 14.000 milions aquest any als nivells de l'exercici anterior i mantenint la tendència al creixement d'aquesta fórmula de remuneració als accionistes.

Els directius amb els sous més alts de les 40 empreses espanyoles més grans van rebre 111 cops el salari mitjà dels seus empleats, que haurien de treballar durant un segle per guanyar el mateix que aquests executius en un sol any. Així ho reflecteix la darrera edició de l'informe Las brechas salariales de las grandes empresas, publicat aquest dimarts per Oxfam Intermón i que aprofundeix en les diferències salarials "abismals" que perpetuen les corporacions més rellevants de l'Estat.

El Banco Santander acumula una bona ratxa. Aquest dimecres, l'entitat que presideix Ana Botín ha presentat els resultats del tercer trimestre del 2025, en què el banc ha tornat a batre rècords de guanys. Concretament, el Santander va obtenir un benefici atribuït de 10.337 milions d'euros fins al setembre, un 11% més que el mateix període de l'any anterior, i va assolir el millor resultat històric per a aquest període, segons ha assenyalat l'entitat.

El Banco Santander treu pit de la compra de la filial britànica TSB al Banc Sabadell. Per a l'entitat que presideix Ana Botín, l'adquisició, que s'ha produït enmig de l'opa hostil del BBVA, els ve "com l'anell al dit", en paraules del conseller delegat, Héctor Grisi. Per comprar TSB, el Santander desemborsarà 3.100 milions d'euros, que han servit al Sabadell per anunciar un dividend extraordinari just a les portes del desenllaç de l'opa. En tot cas, els accionistes del banc vallesà hauran de ratificar la venda en una junta general d'accionistes el 6 d'agost. També el repartiment del dividend extraordinari (2.500 milions d'euros).

"Són uns resultats molt bons". Així ha defensat el conseller delegat del Banco Santander, Héctor Grisi, els guanys de l'entitat el primer trimestre de l'any. El banc que presideix Ana Botín ha aconseguit un benefici rècord de 3.402 milions d'euros entre gener i març, cosa que suposa un 19% més que en el mateix període de l'any anterior. L'increment és fruit dels ingressos rècord en comissions i una reducció dels costos, tal com ha informat l'empresa a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Tanmateix, d'entrada el mercat no els beneeix. Dimecres a les 13.30 hores, la cotització del banc queia més d'un 5% a borsa. "Avui cau tot el sector bancari europeu", ha dit Grisi amb l'objectiu de treure ferro a l'evolució dels títols.

¿Han embogit, les empreses que estan comprant accions pròpies? Hi ha qui s’ho pregunta atesa la tendència, que l’any passat va suposar més de 167.000 milions d’euros a tot el món; en l’exercici actual van pel camí de continuar per aquesta via de compensació als accionistes. La tendència també s’ha imposat a Espanya i sembla que no s’aturarà. Des del començament del 2025 s’han registrat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) operacions d’aquesta mena per valor de més de 7.000 milions d’euros protagonitzades per companyies del principal índex borsari, l’Íbex-35, però també les duen a terme companyies que cotitzen al mercat continu.

Per a una amant de la premsa anglesa com ella, en particular econòmica, els últims dies no han estat precisament plàcids després que el Financial Times l'hagi situat en el punt de mira amb informacions sobre possibles operacions corporatives, però també anàlisis que qüestionen el seu model de negoci. Es tracta de la presidenta del Banco Santander, Ana Botín. Aquest dimecres, però, la directiva no ha dubtat d'aprofitar la presentació dels resultats de l'entitat el 2024 –ha anotat un benefici històric de 12.574 milions d'euros, un 14% més que l'any 2023– per defensar que el que fa va en la bona direcció: "Al juny vam augmentar els objectius. [...] Hem fet el que vam dir que faríem i més", ha resumit Botín.

El Banco Santander ha guanyat la xifra rècord de 9.309 milions fins al tercer trimestre (entre gener i setembre), un 14% més que en el mateix període de l'any 2023, segons ha informat aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). D'aquesta manera, l'entitat que presideix Ana Botín encarrila un altre exercici històric i tot indica que superarà els més d'11.000 milions d'euros que va guanyar l'any passat. "[Els resultats actuals] no són el nostre sostre", ha afirmat el conseller delegat del Santander, Héctor Grisi, en roda de premsa.

Després del sonat nomenament de l'exministre José Luis Escrivá com a governador del Banc d'Espanya, l'organisme continua renovant la cúpula. D'una banda, la subgovernadora serà Soledad Núñez Ramos, que substituirà en el càrrec Margarita Delgado, i també ha posat nom i cognoms a qui hi representarà la quota catalana: serà el catedràtic Jordi Pons, que finalment ocuparà la cadira que fins ara estava representada per l'economista Núria Mas, amb el mandat caducat des del 2023.

L'expresident i fundador de Bankinter, Jaime Botín, ha mort aquest dijous a Santander als 88 anys envoltat de la seva família, segons ha informat l'entitat. El banquer va ser conseller director general de Bankinter des del 1965, conseller delegat del 1977 al 1986 i president de l'entitat entre el 1986 i el 2002, a més de ser-ne el màxim accionista a través de la societat patrimonial Cartival.

El conseller delegat del Banco Santander, el mexicà Héctor Grisi, no dubta que l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell pot ser una oportunitat per a l'entitat que presideix Ana Botín pel que fa a un possible moviment de clients: "Com diuen a Espanya, si hi ha maror, peix en abundor", ha expressat Grisi durant la roda de premsa de presentació dels resultats, de nou històrics, del primer semestre de l'any. El número dos de Botín ha assegurat que és del parer que "cal veure les crisis com una oportunitat i mirar de guanyar alguna cosa".

Tres empreses de l'Íbex-35 han sigut víctimes d'un ciberatac per sostreure'n les dades en només dues setmanes. La informació de milers de clients es va filtrar a fòrums d'internet i va quedar exposada com un trofeu pels autors d'aquests delictes digitals. Durant l'últim mes els delinqüents informàtics han sumat entre les seves víctimes corporacions de la mida de Telefónica, Banco Santander o Iberdrola, que van haver d'informar d'aquests accessos "no autoritzats" a les seves dades. Les grans empreses no s'escapen de l'auge dels hackejos, cada cop més sofisticats i difícils d'esquivar gràcies a la intel·ligència artificial. De fet, en són les víctimes més cotitzades. És per això que la majoria han incrementat la seva inversió en ciberseguretat i ara dediquen una part important del seu pressupost en tecnologia a prevenir aquests atacs.

L'Iran va fer servir comptes al Banco Santander per moure diners arreu del món dintre del seu operatiu internacional per esquivar les sancions. Documents en poder del Financial Times demostren que la filial britànica del banc d'origen càntabre i d'una segona entitat, Lloyds, van proveir comptes a empreses que eren secretament controlades pel gegant petroquímic iranià PCC. Aquesta companyia estatal iraniana forma part d'una xarxa que, segons els Estats Units, ha aportat centenars de milions de dòlars a la Guàrdia Revolucionària Iraniana i ha treballat amb els serveis secrets russos per aixecar finançament al règim militar iranià. Tant PCC com la seva filial britànica estan afectades per les sancions dels Estats Units des del 2018.

A la gran banca espanyola mai li havia anat tan bé com aquest 2023 i el motiu principal és la pujada dels tipus d'interès. Les cinc principals entitats financeres de l’Estat han tancat una setmana de resultats històrics, amb el Santander al capdavant (11.076 milions d’euros). Aquesta entitat, juntament amb Bankinter, el BBVA, el Banc Sabadell i CaixaBank, han guanyat 26.088 milions d’euros, un 27% més que l’any 2022. La ronda de resultats que va acabar divendres amb CaixaBank ha servit, a més, per constatar que tots els bancs esperen millorar encara més els seus guanys durant el 2024 que ara arrenca. Amb tot, el sector manté alguns dels seus vells problemes i n'hi suma de nous. Aquests són alguns dels problemes que pertorben el dolç moment del sector bancari.

El món digital ha esdevingut un caramel per als ciberdelinqüents. Els atacs a la xarxa són cada cop més habituals. Segons les últimes dades de l'Instituto Nacional de Ciberseguridad (Incibe), dependent del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, el 2022 es van gestionar 118.820 incidents de ciberseguretat, fet que suposa un 9% més respecte a l'any anterior.

29 milions d'euros cada dia. És la xifra de beneficis del primer banc espanyol, el Santander, en els primers sis mesos d'aquest any. Mai l'entitat d'origen càntabre –ni cap altra entitat espanyola– havia tancat un semestre tan lucratiu, que ha situat els seus beneficis en 5.241 milions d'euros. Aquest rècord arriba en un moment dolç per a la banca, i no exempt de polèmica: d'una banda, els bancs s'estan beneficiant de l'escalada de tipus d'interès decretada pels bancs centrals arreu del món per mirar d'aturar la inflació, i de l'altra, estan en el punt de mira per la baixa retribució que estan oferint als clients pels seus dipòsits.

“Les societats que més inverteixen en educació creixen de manera sostenible, són més obertes i diverses, creen més oportunitats per a tothom i afronten millor la solució de conflictes i els reptes de futur”. Aquestes paraules d'Ana Botín, presidenta del Banco Santander, reflecteixen l'essència del compromís del grup financer per fomentar l'educació, l'ocupabilitat i l'emprenedoria, convençut que és la millor inversió social i un motor de creixement.

La tretzena edició de la Trobada del Sector Financer que organitzen KPMG i Expansión a Madrid s'ha convertit en un clam comú dels bancs espanyols contra el nou impost aprovat pel govern espanyol que gravarà de manera temporal els ingressos del sector. Les crítiques han arribat de part de totes les entitats, que han enviat un clar missatge en el sentit que podrien recórrer la normativa.