Acabem de commemorar els set anys de l’inoblidable Primer d’Octubre. I aquest dijous commemorem la més gran mobilització que hagi conegut mai el país en contra de la brutalitat policial a què va ser sotmesa la pulsió popular i democràtica de dos dies abans. (I, esclar, de la ignomínia monàrquica). Set anys tan intensos com decebedors per a les expectatives que havia acumulat l’independentisme i en què ens preguntem, recordant la vella cançó de Pete Seeger, “Què se n'ha fet d’aquelles flors?” I, com a la cançó, s’escolta la resposta en el vent: “Qui sap si tornaran. Qui sap si mai tornaran”.

"L'economia, estúpid". Se'n recorden? El 1992, el demòcrata Bill Clinton va ser candidat a la presidència dels Estats Units amb una campanya basada, essencialment, en tres frases breus que el seu assessor James Carville havia escrit en una pissarra: “Canvi o més del mateix”, “L'economia, estúpid” i “No oblidar el sistema de salut”.

El desllorigador dels resultats del proper 23-J ens el proporcionaria saber què s’hi votarà. No, no vull dir quins partits ni amb quines proporcions, sinó quina serà, o quines seran, les motivacions diguem-ne profundes dels electors. Dit d’una altra manera: els electors votaran principalment el que se’n sol dir “allò que importa a la gent”, o votaran “allò que alarma la gent”?

“Ni consciència ni leches”. “Quan només queda la disciplina, la deliberació s’evapora”. La primera frase és de l’exvicepresident espanyol i exlíder de Podem Pablo Iglesias, i la va fer servir dilluns per defensar la disciplina de vot dels diputats. La segona és de la diputada i exportaveu del PP al Congrés Cayetana Álvarez de Toledo, i la va escriure en un article a El Mundo també dilluns per defensar tot just el contrari, l’autonomia dels diputats a l’hora de votar. El debat no és nou, fa temps que està latent, però en les últimes setmanes encara s’ha fet més evident. Cayetana Álvarez de Toledo (PP), Odón Elorza (PSOE), Carlos García Adanero o Sergio Sayas (tots dos d’UPN) han estat sota el focus d’atenció al Congrés per haver trencat la disciplina de vot en els debats per la renovació del Tribunal Constitucional i de la reforma laboral. Llibertat de vot dels diputats o disciplina?

Aquest 28 de gener tocarà felicitar el Congrés espanyol: celebrarà el desè aniversari del vot pregat. La reforma de la llei electoral el 2011 va introduir el famós voto rogado a un sistema ja poc garantista. Espanya és aquest país en permanent campanya electoral que obliga obertament la seva ciutadania a “pregar” si vol votar. Cal demanar permís formal setmanes abans i l’administració l’ha de concedir. PP, PSOE, CiU i PNB van convertir votar en un favor que l’Estat et concedeix com si fos un caprici i no un dret democràtic.

El període electoral del 2020 als Estats Units probablement serà un dels més polaritzats i disputats de la història nord-americana. Els resultats tindran una gran repercussió a tot el món i, molt probablement, conformaran l’ordre global dels pròxims anys. En un moment en què la temperatura política s’enfila dràsticament, la gent de tots els bàndols hauria de reflexionar sobre què són realment unes eleccions democràtiques.

¿Podré caminar sol? ¿Tornaré a escriure? ¿I a conduir? Aquestes són algunes de les pors a què s’enfronta una persona quan perd la vista. Cada any, més de 500 persones es queden cegues a Catalunya, i en els pròxims quatre anys seran més de 2.000. Afrontar-ho requereix ajuda i acompanyament, i aquí és on comença la feina de l’ONCE. Enric Botí -nou delegat territorial de l’entitat a Catalunya- ho sap bé. Fa més de vint anys que treballa per a la inclusió de les persones cegues i amb discapacitat. Ara comença una nova etapa a la institució amb l’objectiu d’acostar la realitat de la visió limitada a tothom.

Un darrere de l'altre. Els primers testimonis de les acusacions per intentar provar la tesi que el Govern hauria malversat diners públics per a l'1-O han negat haver cobrat cap factura de la Generalitat. "¿Van cobrar alguna cosa?", els han anat preguntant els fiscals Consuelo Madrigal i Jaime Moreno repetidament. Tots ells ho han negat fins al punt de desesperar els representants del ministeri públic. "¿I vostè no es va preocupar de cobrar una factura de 80.000 euros? ¿No ho va reclamar als jutjats? Jo no deixaria perdre així com així aquesta quantitat", ha arribat a dir el fiscal davant de la declaració d'un dels testimonis.

Si ara es fessin eleccions al Parlament de Catalunya, ERC guanyaria en escons i en vots, segons una enquesta del GESOP feta per a 'El Periódico'. Junts per Catalunya perdria entre set i vuit escons, però la remuntada dels republicans i la pujada de la CUP, que duplicaria el nombre de diputats, assegurarien la consolidació de l'independentisme, que es mantindria prop dels 70 escons actuals (entre els 69 i els 72).

El Partit Demòcrata Català (PDC) està preparant un "pla integral" per revertir la pèrdua de suports que ha tingut CDC els últims anys a l'àrea metropolitana de Barcelona, un replantejament estratègic que implicarà parlar no només d'independència sinó, sobretot, de polítiques de benestar.

La candidata del PSC per Barcelona a les eleccions generals, Carme Chacón, ha destacat aquest divendres la importància que els electors progressistes no dispersin el seu vot i el concentrin en els socialistes perquè és l'única manera de fer fora del govern espanyol el president del PP: "Cada vot a Podem és un vot per a Rajoy".

La candidata del PSC a les eleccions del 20-D, Carme Chacón, ha reivindicat que "només el vot als socialistes pot fer fora la dreta i portar el canvi". Des de l'arrencada de la campanya a Badia del Vallès, la dirigent socialista ha advertit els votants que Ciutadans no representen "el canvi" i ha etzibat: "Ni taronges ni blaus, hem de fer fora la dreta".

La candidata del PSC per Barcelona per a les eleccions generals, Carme Chacón, ha assegurat aquest dijous que "només hi haurà canvi" si Catalunya vota socialista. Ho ha dit just després de saber-se l'enquesta del CIS, que dóna la victòria al PP i el segon lloc al PSOE, amb C's molt a prop.

Pugna pels tres graons del podi electoral a quatre dies d'inici de la campanya electoral pel 20-D, segons les enquestes que publica la premsa de Barcelona i Madrid aquest dilluns. Ciutadans se situaria en segona posició per davant del PSOE, segons el sondeig d''El Mundo', que situa els d'Albert Rivera (23% dels vots i entre 82 i 84 diputats) a només quatre punts del PP de Mariano Rajoy (27,1% i entre 111 i 115 diputats) i els dóna la clau de la governabilitat. Els de Pedro Sánchez, en canvi, es quedarien amb el 20,2% dels vots i entre 78 i 79 diputats. Contrasta amb l'estimació de vot de l'enquesta de l''Abc', que situa el PSOE en segona posició (23,1%), per darrere del PP (28,3%) i per davant de Ciutadans (17,4%). Podem, en canvi, no aixeca cap i es manté en quarta posició en ambdues enquestes, amb el 14,9% de la intenció de vot, segons l''Abc', i el 16,2%, segons l'enquesta d''El Mundo'.

'Junts ho podem tot', aquest és el lema de la pel·lícula de Junts pel Sí, dirigida per Marc Recha (Premi Nacional de cultura el 2002) i elaborada amb la participació de 350 candidats de la llista. El vídeo comença amb la intervenció de l'exentrenedor del Barça Josep Guardiola i també hi intervenen primeres espases de la candidatura com Carme Forcadell, Muriel Casals, Lluís Llach o Germà Bel. Se succeeixen imatges emotives d'amics, parelles i famílies que "fan pinya" amb l'objectiu de transmetre una "onada d'il·lusió" a les properes eleccions.

El portaveu d'Unió al Congrés, Josep Sánchez Llibre, ha indicat aquest divendres que el posicionament del partit sobre la incorporació de Barcelona a l'AMI la decidiran els regidors i els òrgans de direcció del partit. En roda de premsa per presentar la seva esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat, Sánchez Llibre s'ha limitat a dir això i ha evitat pronunciar-se sobre el vot dels dos regidors democratacristians: Sònia Recasens i Gerard Ardanuy. Aquest últim, però, forma part de Demòcrates de Catalunya.

Aquest dijous, 14 de maig, serà el darrer dia per sol·licitar el vot per correu per a les eleccions municipals del 24 de maig. Acaba així el termini que es va iniciar el 31 de març. El sobre de votació amb la papereta de vot, que es rep un cop feta la sol·licitud, es podrà presentar a les oficines de Correus fins el dijous següent, 21 de maig. La Junta Electoral Central va ampliar un dia el termini inicialment previst per aquest tràmit. Un cop feta la sol·licitud del vot per correu, no es podrà votar presencialment.