“No vam llegir prou bé la realitat del país”, deia Jordi Sànchez. Vam “sobrevalorar les nostres pròpies forces o ser molt ingenus”, reblava Carme Forcadell. Expresidents de l'ANC, després d’un llarg silenci, han recuperat la paraula en una conversa a l’ARA. Lúcid diagnòstic que ens porta al punt on gairebé sempre s'arriba després d’un fracàs: ens vam enganyar creient que s’estava en condicions de fer el pas definitiu abans d’hora. Una aventura que va mobilitzar els principals partits i personalitats independentistes i que va atreure persones d’orígens diversos, incorporant a Junts pel Sí fins i tot personalitats que havien construït el seu perfil contra el pujolisme.

Dos expresidents de l'ANC, Carme Forcadell i Jordi Sánchez, atenen l’ARA la setmana de la Diada per reflexionar sobre l’evolució del país i de l’independentisme en els últims anys. Al llarg del diàleg analitzen per què creuen que, vuit anys després de l'1-O, els partits sobiranistes han perdut la majoria absoluta al Parlament i governa el president, Salvador Illa, a més de fer autocrítica quan van tenir responsabilitats.

Des de la seva publicació al BOE, centenars d'encausats han demanat poder-se acollir a la llei d'amnistia, i alguns ja han estat els primers en beneficiar-se de la seva aplicació aquesta mateixa setmana. És el cas de l'exconseller d'Interior Miquel Buch, el de Lluís Escolà, el sergent dels Mossos que va fer d'escorta de Carles Puigdemont a l'exili, i el d'una desena de manifestants. Però entre els centenars de represaliats, n'hi ha alguns que no han sol·licitat que se'ls apliqui aquesta mesura de gràcia.

La història de l'ANC és la de l'independentisme contemporani. L'entitat neix en ple procés d'ebullició nacional, quan el catalanisme fa el pas cap a l'independentisme, arran de les consultes per la independència que van començar a Arenys de Munt i es van estendre arreu del país. Durant la consulta a la localitat del Maresme, Pere Pugès i Miquel Strubell ideen crear una organització transversal que acabarà convertint-se en el pal de paller del moviment, amb mobilitzacions històriques que van condicionar el rumb del país. Recuperar aquella capacitat d'incidència és ara l'objectiu.

La policia patriòtica va espiar Jordi Sànchez fent servir un veí durant els dos anys que va ser president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Com ha avançat RAC1, el seguiment va començar el maig del 2015 i hauria finalitzat formalment a finals del 2017, coincidint amb la seva marxa de l'entitat i ja empresonat a Soto del Real. En una conversa amb l'ARA, Sànchez dona veracitat a la informació i explica la seva experiència, afegint que els intents de monitorització haurien arribat fins a l'any 2020: "La guerra bruta ha continuat", diu.

El Tribunal Suprem fa temps que va tancar la causa de l'1 d'Octubre i les seves derivades, però aquesta carpeta encara és ben viva al Tribunal Europeu de Drets Humans. I no tan sols hi ha un cas: a banda de la sentència principal per sedició i malversació, els procediments més avançats tenen a veure amb la possible vulneració de drets polítics dels ex-presos, les presons preventives o fins i tot l'impediment per part del Tribunal Constitucional al Parlament de poder debatre sobre l'autodeterminació o la monarquia. Espanya, de fet, tot just comença a defensar-se davant d'Estrasburg d'aquestes acusacions, en un seguit d'escrits que, segons ha pogut constatar l'ARA, no fan ni referència a la motivació dels indults –només els cita en la descripció dels fets per l'alliberament dels presos–, ni a la reforma del Codi Penal, ni tampoc a l'amnistia, en tramitació actualment al Congrés dels Diputats.

El Tribunal Suprem avala els indults de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La secció cinquena de l'alt tribunal ha inadmès aquest matí els recursos de Vox i Ciutadans, els primers que han acabat la seva tramitació, per "falta de legitimació". Després de derogar la sedició i incloure-hi el nou delicte de desordres públics agreujats, hi havia un cert risc de presó si el Suprem acceptava els recursos dels dos partits. El debat d'aquest matí, que ha durat menys de dues hores, era una patata calenta que podia impactar de ple en els contactes entre el govern espanyol i l'independentisme. Finalment, però, res es mou i Sànchez i Cuixart continuaran en llibertat.

Cinc anys després de l'1-O encara queden moltes incògnites per resoldre sobre tot el que va envoltar el referèndum i els seus preparatius. I la secretària general d'ERC, Marta Rovira, n'ha revelat aquest dimecres una: en una entrevista a Els matins, de TV3, ha confirmat que va ser una de les tres persones que va encapçalar "la direcció política del referèndum" de l'1-O. Ho ha fet després que el documental La piràmide invisible. Les urnes de l'1-O, emès dimarts a la nit en aquesta mateixa cadena, revelés que ella coneixia tots els detalls de l'organització clandestina per fer possible la votació.

Malgrat que dues expresidentes de l’ANC o bé han tingut el carnet d’ERC en el passat –Elisenda Paluzie– o bé encara el tenen –Carme Forcadell–, les relacions entre l’entitat i el partit mai han sigut fàcils. L’enfocament de la manifestació de la Diada d'aquest any ha provocat una crisi entre les dues organitzacions, però lluny de ser una fractura sobtada ha sigut un divorci cuinat a foc lent des de fa anys amb alguns episodis clau.

Jordi Sànchez va ser qui va demanar a Laura Borràs que deixés la conselleria de Cultura per ser la seva número dos a les eleccions del Congrés de Diputats, en la llista que va encapçalar el 2019 des de la presó de Soto del Real. Ara bé, d’aquell tàndem i de la sintonia que probablement el va propiciar en queda ben poc tres anys després. Des que l’exlíder de l’ANC va assumir la secretaria general del partit el 2020 i que Borràs va ser la cara visible de Junts a les eleccions, els dos dirigents no han fet més que allunyar-se i discrepar en les qüestions clau: des del pacte de govern, que Sànchez va tancar amb el president, Pere Aragonès, i que Borràs mai ha vist amb bons ulls, fins a l’últim debat que han tingut dins de Junts, sobre com respondre a la sentència del 25% de castellà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La divergència estratègica ha sigut una constant fins a l’última executiva que dilluns va encapçalar Jordi Sànchez com a secretari general.

Pressió de Junts a Esquerra perquè trenqui amb el PSOE. Les mesures anunciades per la Moncloa no són suficients per a la Generalitat –tal com va deixar clar diumenge la consellera de Presidència, Laura Vilagrà–, però JxCat demana als republicans que vagin un pas més enllà en la seva reacció davant del Catalangate i que també retirin el suport parlamentari al govern del PSOE i Unides Podem. Fins quan? Aquest dilluns el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, ha fixat a parer seu el que han de ser les condicions: una comissió d'investigació al Congrés de Diputats i assumpció de responsabilitats per part dels autors de l'espionatge, a més de "llums i taquígrafs" sobre el que ha costat tota l'operació de Pegasus. ERC, per la seva banda, també exigeix més gestos al PSOE i de moment ha advertit el govern espanyol que no pot comptar d'entrada amb els seus vots al Congrés de Diputats. Està en l'aire, doncs, l'estabilitat de l'executiu de l'Estat.

Fa mesos –en algun cas anys– que el grup de recerca Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, va posar-se en contacte amb desenes de personalitats vinculades al Procés per si podien analitzar el seu mòbil. El motiu? La possibilitat d'haver estat víctimes de Pegasus, un virus ideat per l'empresa israeliana NSO que només comercialitza amb estats i a través del qual es pot obtenir tota la informació d'un telèfon mòbil sense que l'afectat se n'assabenti. El resultat de l'estudi canadenc va ser positiu: havien estat infectats, però ja feia temps que tots ells actuaven com si fossin espiats. Fins a nou víctimes expliquen la seva experiència a l'ARA.

L'etapa de Jordi Sànchez com a líder de JxCat ha estat marcada per les tensions internes d'un espai que encara està teixint les seves pròpies costures ideològiques. Conscient d'aquest fet, a l'anunciar aquest dissabte que no repetirà com a secretari general del partit va remarcar la necessitat que, per al relleu, es presentés una sola candidatura que eviti les disputes en un espai que, segons ha explicat aquest dilluns en declaracions a TV3, conté "alguns lideratges" que tenen "un excés de vanitat" i on també hi ha "un dèficit de lleialtat de grup".

El cap de setmana polític ens ha portat una notícia no gaire espectacular però prou significativa: Jordi Sànchez ha anunciat que no es presentarà a la reelecció com a secretari general de Junts per Catalunya.

Junts per Catalunya celebra aquest dissabte a Alcarràs un consell nacional que ha d’anunciar la data del congrés del partit. Un conclave que servirà, d’una banda, per renovar la direcció i, de l’altra, per posar negre sobre blanc l’estratègia que ha de seguir la formació de Carles Puigdemont. Un full de ruta que anirà directament lligat als dirigents que assumeixin el control de la futura executiva. Aquestes són algunes de les claus que s'hauran de resoldre.

Només fa dos anys que Junts es va formalitzar com a partit polític -el juliol del 2020-, i des de llavors l'ebullició interna ha sigut una constant. Però aquesta primavera hi pot haver un episodi més que pot ser determinant: està sobre la taula la possibilitat d'un congrés, i la pugna pel lideratge ja torna a aflorar. El debat, doncs, és triple: si toca o no conclave d'acord amb els estatuts i, en cas que sí, si hi ha d'haver renovació dels lideratges i quins. Malgrat que d'entrada hauria d'estar clar quan s'ha de convocar el congrés -als partits normalment són cada quatre anys-, en la ponència organitzativa de Junts el redactat és ambigu. Diu que cada dos anys hi ha d'haver congrés, però no especifica la durada del mandat de l'executiva nacional ni tampoc quan ha de ser renovada.

Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) és el secretari general de JxCat. L’entrevistem en un nou context de divisió de l’independentisme pel cas Juvillà i el futur de la taula de diàleg.

Pablo Casado s'enfronta a dues querelles de Jordi Sànchez. El secretari general de Junts, que ja en va presentar una en representació del partit per les mentides del líder del PP sobre el català a l'escola, en presentarà aquesta setmana una altra per injúries i calúmnies després que el popular l'acusés de "destrossar un cotxe de la Guàrdia Civil" el 20-S del 2017 i "instigar a la violència contra les administracions de l'Estat". Unes declaracions que Casado va fer al desembre en un acte de partit a l'Aragó en resposta a la primera querella. "No em donarà lliçons de legalitat i democràcia", va dir al també expresident de l'ANC.

L'espiral d'exageracions de la dreta contra la immersió lingüística va arribar al zenit aquest divendres quan el líder del PP, Pablo Casado, va afirmar sense cap prova que a Catalunya hi ha professors que tenen "instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen en castellà". Fins ara, els partits polítics defensors de la immersió havien decidit plantar cara a afirmacions com aquestes des del terreny declaratiu. Aquest dissabte, però, s'ha inaugurat la batalla en l'àmbit judicial: JxCat ha presentat davant la sala segona del Tribunal Suprem una querella per incitació a l'odi, injúries i calumnies contra el dirigent popular. El secretari general del partit independentista, Jordi Sànchez, ha acusat Casado de mentir amb l'única finalitat de "fomentar l'odi de la resta d'Espanya cap als docents catalans, cap als responsables del sistema educatiu i, en particular, cap als càrrecs públics designats per Junts". Fent aquest pas, JxCat s'avança al Govern -del qual forma part-, que aquest divendres ja havia dit que rumiava presentar una denúncia en la mateixa direcció.

El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, ha titllat d'"oportunitat perduda" que l'independentisme no hagi negociat conjuntament amb el govern espanyol la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat i ha criticat el preacord que ha tancat ERC sobre la llei de l'audiovisual. "Alguns que encara no fa deu dies deien que exigirien unes quotes per donar suport a la tramitació ara estan contents per un acord on simplement es diu que ja en parlarem més endavant", ha deplorat en declaracions a la premsa a Girona, abans de participar en un acte de JxCat. "Hem deixat en mans del PSOE la protecció de la llengua catalana", ha lamentat també Sànchez, que ha indicat que el sobiranisme ha "tornat a badar" davant d'un executiu en minoria.