El Govern havia de firmar aquest divendres el decret per engegar tot el procés per celebrar la consulta dels Jocs Olímpics d'Hivern, fixada al calendari per al 24 de juliol. La previsió era enviar als mitjans una foto del president signant el document. Però en un gir de guió, l'executiu finalment ha comunicat tot el contrari: que la votació queda ajornada. L'argument és que no hi ha encara cap projecte de candidatura definitiu validat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE) i que per això es posposa la consulta fins a la tardor. El problema de fons és la negativa de l'Aragó a firmar l'acord que certifiqui la candidatura conjunta entre els dos territoris i, segons la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, això el que fa és que encara no es pugui disposar de "tota la informació sobre les disciplines esportives que es faran al país". Com que no hi ha aquesta informació, tampoc hi ha votació.

Els països que funcionen avaluen les seves polítiques i aprenen sense rendir-se. No rendir-se de generació en generació mantenint l’horitzó de l’interès general i resistir la inèrcia de la reacció per no retrocedir. És el que s’anomena cultura democràtica, una suma de decisions individuals i col·lectives que marquen els estàndards de comportament polític o, dit d’una altra manera, allò que els votants són capaços de suportar dels seus representants.

Les democràcies tendeixen a ser menys corruptes que les dictadures. Tenen millors sistemes de control i mecanismes de rendició de comptes. És a dir, tenen poders judicials independents, eleccions lliures i llibertat de premsa. Elements imprescindibles per garantir la transparència i la supervisió dels nostres governants.

La Generalitat de Catalunya, tot i prestar serveis públics de qualitat, no ha aconseguit durant els últims anys una àmplia legitimitat social. Aquesta falta de sintonia del govern i l'administració pública amb la ciutadania no és tan acusada als països més desenvolupats institucionalment. La gran diferència entre la Generalitat i les administracions dels països més avançats no rau en la qualitat dels seus serveis sinó en la manca de mecanismes de refinament institucional autòctons. El concepte de bon govern va més enllà de la capacitat de gestió dels governs i administracions i agrupa elements ineludibles com la transparència, el retiment de comptes, l'avaluació de polítiques públiques i la clara separació entre les instàncies polítiques i la dimensió tecnocràtica. La Generalitat de Catalunya, tot i que ha dut a terme importants avenços en el denominat govern obert, és clarament deficitària quant a aquests imprescindibles ingredients de qualitat institucional. Un d'ells és el retiment de comptes de les accions de govern cap a la ciutadania. Aquest exercici de seguiment de l'acció de govern que presenta avui el diari ARA és una iniciativa sana i magnífica per informar l'opinió pública sobre els avenços en els compromisos del govern de la Generalitat durant l'actual legislatura. Tanmateix, no deixa de ser una anomalia que aquest exercici de retiment de comptes no el faci per iniciativa pròpia la Generalitat de Catalunya.

“La Generalitat anirà a la taula de negociació per resoldre d’una vegada el conflicte polític amb l’Estat”, va proclamar Pere Aragonès en el seu discurs d’investidura. Un any després, la taula de diàleg que ERC va pactar amb el PSOE a canvi de la seva abstenció en la investidura de Pedro Sánchez només s’ha reunit una vegada, el 15 de setembre del 2021, i va ser per donar el tret de sortida a un procés de negociació que fins ara no ha donat cap fruit concret. A més a més, en aquella primera reunió per la part catalana només hi van anar membres d’ERC, ja que Junts va decidir apartar-s'hi al no poder enviar-hi persones de fora de l’executiu, com pretenia.

Pere Aragonès va ser investit 132è president de la Generalitat el 21 de maig del 2021, 66 dies després de les eleccions i suant per signar dos acords, un amb la CUP i un altre -el més difícil- amb Junts, que li havien de servir per vèncer les reticències dels seus socis de legislatura. Al cap d’uns mesos, aquells documents van servir de base perquè la nova Generalitat presentés el pla de Govern que l’ARA s’ha proposat supervisar durant els propers anys. En la primera entrega de l’ARA Control -que s’anirà actualitzant en temps real a la web-, el Govern tanca els primers dotze mesos amb un 28,6% de compliment pel que fa a les seves principals mesures.

La determinació del Govern de posar en marxa la T-Mobilitat –el bitllet de transport públic digital i contactless– aquesta legislatura és tan rotunda que fins i tot ja hi ha marcada una data per a l’apagada magnètica, és a dir, per dir l’adeu definitiu als bitllets de transport de cartró. Serà a finals de l’any que ve. Així ho va confirmar a l’ARA el director de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Pere Torres, a principis de maig. De fet, totes les institucions implicades admeten amb el micròfon apagat que la T-Mobilitat ha de tirar endavant "tant sí com no", malgrat tots els entrebancs que acumula en aquests gairebé set anys de retard. Vista la trajectòria, l’anterior Govern va decidir abstenir-se de donar més dates concretes per evitar incompliments, però ara el departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori ha tornat a atrevir-se a marcar en vermell el calendari. Sense anar més lluny, aquest dilluns la conselleria liderada per Jordi Puigneró té previst explicar com serà l’inici del desplegament d’aquesta nova forma de pagament del transport arreu de Catalunya.

Acabem la legislatura parlant, sobretot, de política. El debat sobre el dret a decidir i l'estat propi ha remogut el panorama i ha monopolitzat l'agenda. Però, més enllà de la qüestió estrella del tram final, quines han estat les polítiques públiques del govern Mas? Quins temes ha tirat endavant i quins ha decidit aparcar? Fins a quin punt la seva acció de govern es correspon amb els compromisos que va adquirir amb la ciutadania abans de les eleccions? Per mirar de respondre aquestes qüestions, i oferir una panoràmica rigorosa de la tasca de govern, l'ARA Control ha analitzat una selecció de 162 compromisos electorals de CiU, per veure en quin estat de compliment es troben en acabar la legislatura.

Les retallades en salut han sigut, fins ara, de les més visibles de totes les que ha aplicat el Govern, probablement per la naturalesa i abast dels serveis que presta la Generalitat en aquest àmbit. El tancament de quiròfans, plantes hospitalàries i serveis d'urgències, els ajornaments de visites i operacions i la introducció de noves taxes com l'euro per recepta tenen un impacte directe sobre l'usuari i els professionals, i per tant generen un malestar que aviat es fa evident.

La gestió d'Andreu Mas-Colell en el departament d'Economia i Coneixement ha estat marcada, fonamentalment, per la reivindicació del pacte fiscal i pels intents de reducció del dèficit públic que s'han plasmat amb els dos pressupostos aprovats fins ara gràcies a l'abstenció del PP.

El departament d'Empresa i Ocupació, ha centrat els seus esforços en la reforma del Servei d'Ocupació de Catalunya, tal i com figurava al programa electoral de CiU. Però el grau d'acompliment i els avenços són menys clars en altres punts, com ara la introducció d'una taxa turística que el programa deia precisament que no imposaria. El titular del departament, Francesc Xavier Mena, aconsegueix un grau d'acompliment d'un 11 sobre 100 i passa a formar part de les puntuacions més baixes dels membres del Govern.

La gestió de la conselleria de Justícia que comanda Pilar Fernández Bozal s'ha vist condicionada per les retallades pressupostàries, cosa que posa en evidència que va estar fet sense tenir prou en compte el context de crisi. És la conclusió a què han arribat els experts de l'ARA Control, que han detectat que en el programa de Justícia de CiU hi abunden els compromisos que depenen de grans inversions.

El programa electoral de CiU en matèria d’Economia prometia un seguit de rebaixes fiscals que han topat amb la realitat econòmica. El departament d’Andreu Mas-Colell ha eliminat, això sí, l'impost de successions, carregat de simbolisme. La resta, però, com la rebaixa de l’IRPF a les rendes altes, han quedat ajornats. Es tractava d’un programa eminentment liberal que també va posar l’accent en la necessitat d’aprimar l’administració. En aquest àmbit, per contra, els experts de l’ARA Control han constatat que el Govern sí que s’ha posat en marxa. El programa econòmic de CiU preveia rebaixes en els ingressos difícilment conciliables amb les promeses electorals en sanitat, educació o serveis socials, que requerien inevitablement més despesa.

Quatre mesos després de la posada en marxa del nou Govern, l'equip de l'ARA Control ha detectat que el departament que més incompleix les promeses del programa electoral és el de Salut, mentre que el d'Interior va a velocitat de creuer.

Els primers tres mesos de Govern, l'índex de l'ARA Control atorga a l'Executiu d'Artur Mas una puntuació de 14 sobre 100. És el resultat de la primera avaluació que ha fet del nivell de compliment dels compromisos de Govern l'equip d'experts i assessors de l'Ara Control coordinats pel controller del diari, Jordi Muñoz.

Seguint un mètode propi de verificació continuada de l'índex de compliment de les promeses del Govern i prenent com a referent els paràmetres adoptats per prestigiosos mitjans de comunicació dels Estats Units i Europa, a partir d'aquest diumenge -a tocar dels 100 primers dies de l'Executiu de la Generalitat- l'ARA ofereix la primera entrega de l'avaluació.