Els joiers de Catalunya tenen un grup de WhatsApp que els darrers dies ha tret fum. S'han repetit les fotografies de dos homes que estaven fent una ruta per moltes joieries del país. Van entrar en un local de Manresa el passat 17 de març. De manera "educada i amable", descriuen les propietàries, van dir que volien comprar unes joies per als seus pares. Parlaven castellà i anglès. Mentre la joiera anava exposant totes les peces a la taula, dissimuladament –tal com es pot veure en el vídeo– van anar agafant joies. Mentre un mirava, o preguntava, o s'emprovava una joia, l'altre n'anava agafant. "No em vaig adonar de res. I miro el vídeo i no entenc com no ho vaig veure", admet la dona que els va atendre.

La corona de l'emperadriu Eugènia, dona de Napoleó III, que va governar França al segle XIX, va ser un dels nou ornaments reials de valor incalculable que van ser extrets pels lladres durant l'audaç atracament al Louvre de l'octubre passat. Va ser l'única peça que van deixar enrere. Els lladres van deixar caure l'objecte reial, adornat amb vuit àligues d'or esculpides i generosament decorat amb maragdes i diamants, a la vorera exterior del museu abans de fugir.

Aquest diumenge tenim un dossier especial amb consells per evitar l'entrada de lladres a casa durant les vacances, un dels perills que acompanyen tots els estius. Analitzarem el cas de les segones residències i l'efectivitat de les empreses d'alarmes.

El modus operandi era sempre el mateix i l'entramat estava perfectament calculat. Feien una escapada fora de Catalunya d'entre tres i cinc dies. S'amagaven i podien arribar a fer nit en boscos fins que trobaven el moment adequat per escalar i entrar a robar amb força en habitatges buits de la zona. Per moure's feien servir vehicles amb matrícules duplicades per tal de despistar els investigadors.

Hi ha un cert orgull entre els lladres de tombes italians que es dediquen a excavar de manera clandestina i il·lícita el subsol dels jaciments. Fins i tot, escriuen biografies. Luigi Perticarari afirmava que estava tan orgullós de la seva feina que fins i tot l'ensenyava als seus fills: "Els meus fills també estan orgullosos de mi. La meva filla petita va escriure que el seu pare era un tombarolo (com es coneix a Itàlia al saquejador dels jaciments) i portava a casa molts gerros etruscs". Pedro Casasante era un altre tombarolo que va demanar a l'estat ser senador vitalici per les seves troballes i, quan li van preguntar en una entrevista si treballava de nit, es va posar a riure. "Ho podem fer de dia. Ens fem passar per treballadors de la construcció i fem anar l'excavadora", va dir.

La conversa té lloc en una rambla, la del Raval de Barcelona, on admet que ha robat molts cops. És conegut al barri per ser un dels experts més professionals en l'art del Ronaldinho. No és per fer tocs ni malabarismes amb una pilota, sinó per acostar-se a la cama d'una persona i anar fent moviments estranys per generar estupefacció i, sobretot, distracció. En el moment que la víctima bada, ell aprofita per pispar-li el mòbil. "Faig furts? Sí. Està malament? Sí. Però no soc violent ni faig mal a ningú", repeteix en més d'una ocasió durant la conversa.

La jornada laboral comença d'hora, tant que falten tres hores perquè surti el sol i els turistes encara estan entrant a les discoteques del Port Olímpic. Són les tres de la matinada d'aquest dijous quan es registra un dels primers robatoris del dia a Barcelona. A la sortida d'un local d'oci nocturn, roben un IWC Portofino Chronograph, un rellotge valorat en 6.000 euros. Les dades de delictes contra el patrimoni estan baixant —des del 2017 que no s'havien registrat tan pocs furts al país— però el ritme continua sent frenètic, de 23 furts cada hora a Catalunya, i gairebé la meitat, 10, a Barcelona. La gent s'acostuma a moure calculant els costos i els beneficis d'una acció. Com la d'escollir una feina de nits (més son, menys trobades amb amics, però més diners) o de comprar-se un cotxe elèctric (més car, però menys emissions i menys diners en gasolina). Els lladres no viuen en un món a part, i el que ha començat la jornada laboral tan d'hora ha calculat que el cost que el detinguessin era molt més baix que el benefici que ha aconseguit en dos minuts de feina.

Les padrines ara són fosforescents. Van escatxigades de coloraines. Com les netes. Duen anoracs de color electricitat sideral. Pantalons elàstics de llima de vas de discoteca. Vambes de canvi de semàfor. El maquillatge existencial és tèxtil. Abans les padrines anaven de negre, fosques, endolades, monocromàtiques. Les d’avui també tenen dols. Queden juntes per caminar i fer espetegar les soques de la vida amb paraules que les escalfin. Però dins duen aquell marit que es va morir molt abans d’hora. Elles continuen caminant, però ho fan més soles que mai. I darrere les empaita l’ombra del cangueli. 

La felicitat és arribar a casa. El volant el mena una dona de 39 anys. A la panxa una copilot de 8 mesos. Darrere hi ha l’altra nena, de 3 anys. Quan s’obre la tanca i el cotxe llisca pel camí veu un test per terra. Alça els ulls. Els vidres mostren l’espectacle: dins hi ha ombres ultranervioses. Ella gira de patac. Espantada, esperitada. Ha de fugir de casa seua. Això va passar el passat dia 6. És Nadal enquistat i l’Horta de Lleida és un supermercat de raters, lladres, delinqüents. Una monarquia, dictadura, un feixisme afartant-se com un bufet lliure. El patiment necessita resposta.

L'augment desmesurat del preu de l'oli d'oliva –s'ha encarit tant que sovint se l'anomena or líquid– ha situat aquest producte en el top 5 dels articles més robats als supermercats espanyols, i, de fet, és el preferit pels lladres en vuit comunitats autònomes, entre les quals Catalunya. Això és el que s'extreu de la tercera edició de l'informe sobre els furts als supermercats espanyols elaborat per l'empresa STC, líder del sector de la protecció amb sistemes antifurt. Segons les dades recopilades per la companyia, els intents de furt no només han augmentat el darrer any, sinó que les previsions de les grans superfícies apunten que continuaran creixent.

S'ha anomenat l'operació Deluxe per l'obsessió d'aquest grup de lladres amb les botigues de roba i complements de luxe. Els investigadors dels Mossos d'Esquadra van triar Deluxe pel preu caríssim d'unes peces de roba que solien portar alguns col·laboradors habituals del programa Sálvame Deluxe. Els orígens d'aquest grup de lladres no es troben gaire lluny dels estudis de Telecinco, al nord de Madrid. Ells són del sud de la capital espanyola, dels barris de Getafe i Leganés, l'epicentre històric de les bandes d'aluniceros, dedicades a l'encastament de vehicles contra aparadors per poder atracar botigues. Aquests nois (tenen entre 23 i 35 anys) han crescut veient encastaments, però han evolucionat per sobreviure en el món de la delinqüència. La policia els considera "la tercera generació d'aluniceros".

El 4 d'agost hi va haver un robatori a casa de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Però ningú va entrar-hi ni va tocar cap pertinença seva. Un grup de lladres van assaltar el cotxe dels escortes de Collboni, que estava aparcat a la porta del domicili: en aquell moment els agents estaven fent una ronda pels voltants de l'edifici. És a dir, no hi havia ningú a dins. Es tracta d'un vehicle policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona sense logotipar.

Va arribar a principis d'any a Barcelona. En poc més de dos mesos, els Mossos d'Esquadra l'han identificat 19 vegades, l'han detingut sis cops i han registrat nou denúncies en contra seva per furts i robatoris amb violència. Un altre feia més temps que era a la capital catalana: en una mica menys d'un any, la policia l'ha identificat 15 vegades i l'ha detingut cinc cops. De lladres reincidents n'hi ha gairebé 300 a Barcelona (els Mossos en tenen 283 de catalogats com a multireincidents), però aquests trencaven uns quants tòpics. No eren llops solitaris, com la majoria de furtadors, i tenien una llarga trajectòria internacional a l'esquena. Eren 10 persones que sumaven més de 100 antecedents.

Feia uns 45 minuts que el Centre Comercial Montigalà de Badalona havia obert les portes. Eren, aproximadament, tres quarts d'onze del matí. Tres homes vestits de negre han aparcat la moto a l'entrada i s'han deixat el casc posat. Han caminat pocs metres fins al Mediamarkt, una de les botigues que queden més a prop de l'entrada sud del centre. Un cop a dins, han tret cadascun una pistola, han amenaçat els presents i s'han començat a emportar telèfons mòbils. Portaven unes motxilles negres que els han servit per anar-hi encabint tot el material tecnològic que robaven.

Tan senzill com picar als intèrfons fins que algun veí li obrís la porta. També accedia als edificis a través dels pàrquings, aprofitant l'entrada o la sortida d'algun vehicle. Un cop a dins es dirigia fins a les portes dels trasters i primer comprovava si n'hi havia alguna d'oberta. Si no tenia sort, les forçava. Així actuava aquest jove lladre multireincident, de 22 anys, a qui la policia ha detingut per la seva presumpta relació amb més d'una cinquantena de robatoris diferents en trasters de Barcelona i l'àrea metropolitana.

Durant l'últim trimestre del 2022, els Mossos d'Esquadra van detectar un augment exponencial dels robatoris al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Sobretot, al mes de novembre: s'hi van cometre uns 90 robatoris, més del doble de la mitjana dels últims anys. La policia va intentar delimitar-ne el perímetre i va veure que al barri de les Tres Torres, una zona on viuen uns 22.000 habitants amb la renda més alta de Barcelona, era on hi havia un creixement "més preocupant" de delictes, en paraules de l'inspector Jordi Silva, cap de l'Àrea Bàsica Policial de Sarrià Sant Gervasi. La comissaria liderada per Silva va decidir muntar un gran dispositiu que ha durat un mes i s'ha saldat amb 25 detencions, 19 de les quals –un dels arrestats ha ingressat preventivament a la presó– han sigut per robatori amb força. D'aquests, 17 atracaments no es van arribar a cometre. Segons els Mossos, des de principi d'any no s'ha consumat cap robatori en aquest districte gràcies a l'operació.

Eren un clan familiar d'una quinzena de membres. Tenien pisos per tot l'Estat, on es quedaven a dormir entre robatori i robatori. Es movien molt, fins al punt que en 24 hores van atracar una persona a Saragossa i una altra a Múrcia. Feia un any i mig que els Mossos i la Policia Nacional anaven darrere seu i no veien el dia de detenir-los. Els últims mesos del 2022 estaven més repartits que mai, cosa que allunyava un possible operatiu per arrestar-los tots de cop. Però va arribar Nadal i tots van començar a viatjar cap a Barcelona, on hi havia un dels nuclis del clan. Un cop hi fossin tots els membres, viatjarien cap a Romania, el seu país d'origen, per celebrar les festes allà. Lluny d'això, van donar una oportunitat única a la policia i dotze membres del clan han acabat en presó provisional.

Un grup de cinc homes havien pres el control del trànsit de mercaderies a l’autovia C-25 des de feia quatre mesos. Seguien els camions que portaven càrregues més valuoses –electrodomèstics, tecnologia o roba de marca– i quan el xofer parava en una àrea de descans aprofitaven el moment que dormia per obrir-li la porta del remolc i carregar el botí en una furgoneta que havien robat prèviament. A partir de les denúncies dels transportistes, els Mossos d’Esquadra van aconseguir arrestar tres dels lladres. El jutge d’Igualada que porta el cas els ha deixat en llibertat amb càrrecs, però ha dictat una ordre d’allunyament que els impedeix circular per la C-25 mentre duri la investigació.

Una dona de 74 anys va patir una estrebada per una cadena d'or. A un noi de 16 anys el van agafar pel coll per robar-li l'iPhone, i una noia de 23 anys va rebre un cop de puny per un mòbil. Un home de 66 anys també es va endur un cop de puny quan li van robar el seu rellotge de 30.000 euros i un altre de 84 anys va patir un tall a la cella per l'estrebada per una cadena d'or. I a un noi de 14 anys li van ensenyar un matxet per agafar-li el mòbil. Són alguns exemples dels robatoris violents que es cometen a Barcelona i que els Mossos d'Esquadra atribueixen a 159 lladres multireincidents, que acostumen a actuar en grup i al carrer. Segons la policia, són delinqüents que utilitzen la violència "per aconseguir l'objectiu que es volen emportar".

Es necessiten tots els dits de les dues mans per enumerar els diferents mètodes que fan servir els lladres per robar dins les botigues. Els autors aprofiten qualsevol ocasió per endur-se els objectes que venen els establiments, agafar els diners de la caixa o fins i tot robar als clients. I no sempre ho fan sols, sinó que sovint actuen en grups de dues o tres persones en què cadascú té una funció. El 29% dels furts d’aquest any a Barcelona han passat dins de comerços -on n’hi ha hagut uns 26.000 del gener a l’agost-. Els casos han augmentat, com també els que s’han produït al transport públic. Com que la policia no patrulla per dins de les botigues, els Mossos d’Esquadra fan xerrades als propietaris i dependents perquè sàpiguen com actuen els lladres i intentin evitar més furts.