Quan els historiadors mirin enrere cap al segon mandat del president Trump, hi veuran el punt culminant del suport continu del Partit Republicà a Israel, però també el moment en què l’aliança que sostenia aquest suport —cristians evangèlics i l’establishment de la política exterior republicana— va començar a desfer-se.

Elon Musk vol fundar un nou partit polític als Estats Units, un objectiu que ha posat de manifest el creixent descontentament amb l'actual sistema bipartidista. Una enquesta recent de la CNN ha revelat que el 63% dels estatunidencs donen suport a la idea d'un tercer partit, fent-se eco d'enquestes similars fetes el 2023 i el 2024.

La família Vigatà va originar un fenomen que avui en dia podria arribar a ser viral. Quatre dels cinc germans que van néixer al tombant del segle XX al petit poble de Torregrossa (Pla d’Urgell) van esdevenir mestres d’escola, una coincidència poc comuna en una època en què predominava l’analfabetisme rural. El cinquè germà, Marcel·lí Vigatà, va ser regidor per ERC i va morir a la guerra.

Perduda la Guerra Civil, Catalunya va veure marxar cap a l’exili un dels seus millors escriptors i intel·lectuals. Xavier Benguerel va escriure que l’exili no té final i que l’exiliat ho és per sempre. No és fàcil explicar l’èxode i l’enyorança de milers de catalans que van haver de marxar. Teresa Pi-Sunyer ho va viure en pròpia pell. És la neta d'August Pi-Sunyer, que va haver d'exiliar-se amb els seus germans, Carles i Santiago. August Pi i Sunyer (1879-1965), fisiòleg de renom i catedràtic de la Universitat de Barcelona; Santiago Pi i Sunyer (1893-1981), també fisiòleg prestigiós i catedràtic a la Universitat de Saragossa, i Carles Pi i Sunyer (1888-1971), enginyer de carrera i polític, van tenir sempre l'esperança de poder tornar a Catalunya i viure a la seva enyorada Roses. Només Santiago va tornar a Catalunya (era el més petit dels germans i el menys polititzat) a començaments dels anys seixanta del segle passat.

Entre el 1936 i el 1939, el batalló de rereguarda número 6 va fer servir una fàbrica de Cocentaina, un municipi d'uns 11.000 habitants a prop d'Alcoi, com a quarter, i hi va deixar la seva empremta. Lluitaven al bàndol republicà i ho van deixar clar a les parets de l'edifici: hi van pintar un gran mural de 6 per 3 metres amb colors molt vius, que encara es conserven, que mostra un home jove descamisat, amb pantalons de color caqui i espardenyes, que sosté una maça enorme. Davant d'ell hi ha un drac amb escates, una cua llarga i tres caps: Franco, Mussolini i Hitler. A la resta de parets hi ha més d'una vintena de consignes en vermell i morat.

Potser ja heu sentit a parlar de la frase de J.D. Vance sobre les “solterasses amb gats i sense fills” (childless cat ladies). Però encara que ja la conegueu, val la pena repassar la citació sencera per tenir present el que ens diu sobre el moviment que pot acabar governant aquest país després de les eleccions d’aquest any.

Joe Biden ha enviat una sol·licitud al Congrés nord-americà perquè aprovi un paquet d'ajuda conjunt d'uns 106.000 milions de dòlars que inclou l'assistència econòmica i militar als seus dos aliats en guerra, Ucraïna (61.400 milions) i Israel (14.300 milions), entre altres despeses. El mandatari està convençut que el moment actual és un "punt d'inflexió en la història" i que l'aprovació d'aquesta ajuda pagarà "els dividends de la seguretat nord-americana durant les pròximes generacions". Però els republicans no tenen tan clar que, després d'un any i mig de conflicte i estancament a Ucraïna, calgui mantenir viu el flux de diners cap a Kíiv.

Com ja és costum, les urgències dominen aquests dies el Congrés dels Estats Units. Falta tot just una setmana per a la data límit d'aprovació dels pressupostos i no hi ha cap certesa que els legisladors puguin evitar el desastre que suposaria un tancament del govern. Si la matinada de l'1 d'octubre demòcrates i republicans no han sigut capaços de superar les seves divisions internes, milions de persones veurien limitat l'accés a les seves prestacions socials, desenes de milers de treballadors de l'administració es quedarien sense paga i no funcionarien serveis crucials com el Fons d'Ajuda per a Desastres. La Casa Blanca pot activar plans de contingència per mitigar la situació, però un tancament continuat del finançament tindria efectes dràstics sobre l'economia.

El govern dels Estats Units es podria quedar sense diners per pagar les seves obligacions a partir de l'1 de juny, segons va explicar la secretària del Tresor –equivalent al ministre d'Economia–, Janet Yellen, en una carta enviada dilluns al president del Congrés nord-americà, Kevin McCarthy. Yellen demana al Congrés que aprovi urgentment una suspensió o una ampliació del sostre de deute, que dona potestat a l'executiu per continuar endeutant-se.

El Govern balear ha anunciat aquest dimecres que s'han trobat a les fosses del cementiri de Son Coletes, a Manacor, les restes de tres dones que podrien ser milicianes del desembarcament del capità republicà Alberto Bayo a Mallorca. Cal recordar que van arribar cinc milicianes a l'illa, i que el bàndol colpista les va executar el setembre de 1936. Els cossos d'aquestes tres dones s'han trobat juntament amb els de 17 víctimes més dels franquistes en la tercera fase d'excavacions del cementiri manacorí, inclosa en el Quart Pla de Fosses.

El 24 d’agost del 1944, quan passaven pocs minuts de les nou del vespre, La Nueve, una unitat d’uns 160 homes, la gran majoria espanyols i integrats en la 2a Divisió Blindada del general Leclerc, va arribar a la plaça de l’Ajuntament d’un París ocupat pels nazis. Van ser els primers. Molts altres espanyols, que havien perdut la guerra a Espanya, van fer costat als parisencs per combatre als carrers i van organitzar barricades a la xarxa de metro i a les catacumbes de la capital francesa. Aquells guerrillers de La Nueve havien sortit dels terribles camps de concentració que hi havia al nord d’Àfrica i havien estat lluitant per tot França -els acostumaven a posar en primera línia de foc- contra l’exèrcit de Hitler. La majoria d’homes de La Nueve tenien menys de 20 anys quan van anar a lluitar per defensar la República. Per tant, quan van arribar a París portaven vuit anys combatent.

Aquest divendres s'ha complert amb una de les iniciatives més demandades de la llei de memòria històrica per a la reparació de les víctimes del nazisme: la publicació del llistat dels 4.427 espanyols morts a Mauthausen-Gusen, el camp de concentració austríac que va funcionar com a centre d'extermini durant el Tercer Reich, entre el 1940 i el 1945. El document, publicat al BOE, amb els noms i cognoms de les víctimes dels crims nazis, permetrà que els antifeixistes morts puguin ser inscrits oficialment al registre civil espanyol, un tràmit molt reclamat pels familiars dels desapareguts.

El dissabte 2 de setembre de 1939 el Winnipeg atracava al port xilè de Valparaíso. Eren les nou de la nit i més de 2.300 refugiats, dels quals es calcula que un 30% eren catalans, desembarcaven amb l’esperança de poder sortir-se’n en un nou país després de la desfeta de la Guerra Civil. Durant la travessia per l’Atlàntic havien nascut una nena, Agnes América Winnipeg, i un nen, Andreu Martí. En aquell vaixell, que havia sortit un mes abans del port de Pauillac (França), gràcies en part a la persistència del poeta i diplomàtic Pablo Neruda, també hi viatjava Roser Luxemburg. Tenia tan sols dos anys i els records se li han tornat una mica borrosos, però explica que durant molt de temps, després de fugir de Barcelona, els bombardejos continuaven al seu cap. Luxemburg, que va ser a la inauguració de l’exposició Els viatgers del Winnipeg - que es pot veure al Palau Robert fins a l’1 de setembre-, diu que a Xile els van acollir molt bé però que els seus pares no es van recuperar mai de tot plegat i van acabar emmalaltint. “Vaig tornar a Catalunya el 1999. A Xile mai em van preguntar d’on venia, aquí, quan vaig fer els tràmits, em van preguntar si el meu pare era maçó”, diu Luxemburg.

Roy Moore, candidat a senador republicà per Alabama, va sumar dilluns passat una nova denúncia per presumpte abús sexual. És la cinquena vegada que una dona l'acusa d'assetjament, segons han informat els diaris nord-americans 'The Washington Post' i 'The New York Times'.

Donald Trump ha sumat aquesta matinada –hora catalana– la seva tercera victòria consecutiva després de guanyar els 'caucus' de Nevada. El seu triomf ha sigut contundent i reforça encara més el seu lideratge en les primàries presidencials republicanes.

Marco Rubio ha rebut aquesta matinada (hora catalana) forts atacs dels seus rivals republicans en el debat abans de les primàries presidencials de Nou Hampshire que se celebren demà passat. El senador de Florida, que va quedar tercer als 'caucus' d'Iowa i es perfila com el candidat de l'elit del Partit Republicà, ha mostrat les seves debilitats quan ha intentat defensar-se sense èxit amb frases repetitives contra el president Barack Obama.

Els candidats presidencials republicans han rebutjat aquesta matinada –hora catalana– la visió optimista del Estats Units que va donar el president Barack Obama durant el seu recent i últim debat de l'estat de la Unió. En el penúltim debat abans del 'caucus' d'Iowa, han acusat el mandatari de debilitar l'economia i la seguretat del país.

La família Bush podria tornar a Casa Blanca. L'exgovernador republicà de Florida Jeb Bush, fill i germà dels expresidents dels Estats Units, ha anunciat aquest dimarts que "explorarà activament" la seva possible candidatura les presidencials de 2016. Ha estat un dels primers líders republicans en anunciar formalment els seus plans polítics de cara a les eleccions.