Netanyahu es reuneix amb Trump aquest dilluns per avançar en l’alto el foc a Gaza
Hamàs denuncia que Tel-Aviv ha incomplert les condicions pactades a la primera fase del cessament de les hostilitats
BarcelonaEl primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha viatjat als Estats Units per trobar-se aquest dilluns a Florida amb el president nord-americà, Donald Trump. Serà la cinquena vegada que els dos mandataris es reuneixen als Estats Units des del retorn del republicà a la Casa Blanca. A la trobada està previst que parlin de l’inici de la segona fase de l'alto el foc a la Franja de Gaza i de l’amenaça que l'Iran i Hezbollah suposen per a Israel.
“Aquesta és una cimera d'emergència”, ha destacat el president del centre d'estudis Centre de Jersualem per a la Seguretat i Afers Exteriors (JCFA, per les sigles en anglès), Dan Diker, en declaracions al diari nord-americà el Washington Post. Segons l’expert, existeixen tensions entre els dos mandataris perquè Israel voldria dur a terme un nou atac contra el programa de míssils balístics de l’Iran, però Trump no ho veu amb bons ulls. I també perquè el president nord-americà desaprova els atacs que Tel-Aviv ha protagonitzat a Síria i al Líban, perquè van contra dels interessos dels Estats Units.
Pel que fa a la segona fase de l’alto el foc a Gaza, podria començar a mitjan gener. Preveu el desarmament de Hamàs, l’establiment d’una força internacional d’estabilització a la Franja, a més de la retirada total de les forces israelianes de l’enclavament i la constitució d’un govern de transició. La primera fase es va posar en marxa el 10 d’octubre amb la mediació dels Estats Units i va servir perquè Israel deixés de bombardejar Gaza de forma massiva. Amb tot, els atacs israelians continuen, així com les restriccions per a l'entrada d’ajuda humanitària i de periodistes estrangers a la Franja.
Continuen els atacs
De fet, el govern de Gaza, controlat per Hamàs, ha acusat aquest diumenge Israel d’haver violat “de forma greu i sistemàtica” l’acord d'alto el foc des que va entrar en vigor, amb 298 incidents de trets directes contra civils, 54 incursions de vehicles militars israelians en zones residencials, 455 bombardejos i "atacs selectius" contra habitatges i civils desarmats, així com 162 bombardejos. A conseqüència de tot plegat, en aquest temps 418 palestins hi han mort i 1.141 han resultat ferits, segons aquesta mateixa font.
D’altra banda, les autoritats de Gaza també acusen Israel de sotmetre la població de la Franja a una "mort lenta" perquè només ha deixat entrar a l’enclavament un 41% de l’ajuda humanitària pactada en l’acord d’alto el foc. En concret, en els últims vuitanta dies hi han accedit 19.764 camions d'ajuda, en lloc dels 48.000 que es preveien. Això vol dir que cada dia entren a Gaza uns 250 camions, i no pas els 600 que caldria per cobrir les necessitats de la població.
Les condicions de vida dels gazatins continuen sent dramàtiques. Aquest dissabte a la nit, a més, les intenses pluges i el fort vent han destrossat i inundat centenars de tendes de campanya on els desplaçats malviuen de forma precària. Durant la forta tempesta, una dona de 30 anys i un nen de 7 anys han mort després que un mur s’ensorrés a sobre de la seva tenda de campanya al barri de Rimal a Ciutat de Gaza.
Amjad Shawa, director de Network, una de les ONG palestines que operen a la Franja, ha advertit que les tendes de campanya no serveixen d’aixopluc amb condicions meteorològiques tan adverses, i ha fet una crida perquè Israel permeti l’entrada a l’enclavament de caravanes, cases mòbils i equipament per reparar la xarxa d’aigües residuals.