Han seguit el concert hipnotitzats i sense adonar-se que el cos anava cedint a les cançons de Dipotria, el doble disc de Pau Riba que s’ha homenatjat al Teatre Grec aquest dimarts amb totes les entrades venudes. Primer han estat els ulls que, coordinats, s’han anat obrint com una flor. Després, els petits i descontrolats moviments d’aprovació del cap, que han passat a les espatlles i han contagiat els braços. La parella expulsava l’energia per les mans i passava a surar per l’aire. Primer s’ha aixecat ella i, mig segon després, ho ha fet ell. Ha estat a la part final del concert. A l’escenari ja feia estona que ballaven, però al públic li ha costat arrencar.

Un dels avantatges d'escriure crítiques de concerts és que no t'has de preocupar dels espòilers, només d'aixecar acta del que passa al llarg d'una actuació. Però el concert que El Petit de Cal Eril van fer aquest dimarts al Centre d'Arts Ideal en un iglú inflable ens enfronta al vell dilema de la crítica cinematogràfica: ¿com analitzar les sorpreses i girs de l'obra sense rebentar-les per al lector? Una pregunta especialment legítima quan es tracta del primer dels set concerts especials en iglú (quatre consecutius a Barcelona i, més endavant, a Lleida, Girona i Tarragona) amb què la banda liderada per Joan Pons es retroba amb els seus fans per presentar el nou disc, Eril Eril Eril, després de dos anys i mig d'aturada. Així que l'única opció per no esguerrar-li la festa al públic ni al grup és mirar d'explicar un concert extraordinari sense entrar en el detall de què fa que sigui extraordinari.

La vida és millor amb cançons noves d'El Petit de Cal Eril. I encara més quan són com les d'Eril Eril Eril (BankRobber, 2025), el disc amb què el grup comandat per Joan Pons (Guissona, 1981) torna a l'activitat. Han passat més de dos anys i mig des que va entrar en guaret, un temps per agafar distància i recuperar les ganes de ser feliç amb la banda. Descans ben invertit, perquè un dels projectes més estimulants de la música catalana ha fet un disc extraordinari. A més a més, Joan Pons (veu i guitarra), Jordi Matas (baix), Ildefons Alonso (bateria) i Dani Comas (guitarra) surten de gira per oferir concerts dins d'un iglú. Les primeres dates: del 10 al 13 de juny a l'Ideal Centre d'Arts Digitals de Barcelona.

La projecció amb música en directe del trio C.O.U. (Centre d’Observació de l’Univers), format per Joan Pons, Dalmau Boada i Jordi Matas comença amb la inquietant escena inicial de La nit dels morts vivents (George A. Romero, 1968), amb una parella en un cementiri desolat. Però en lloc de l’atac dels zombis, la centrifugadora visual comandada per Isaki Lacuesta i Albert Coma hi envia escamots de militars vestits de gala i guàrdies civils amb tricorni lluent. El trinxat d’imatges d’arxiu (una mena de Max Mix dels 80 empalmant celuloide en lloc de cinta de casset) elabora el seu discurs mitjançant la focalització en la repetició, el detall significatiu, l’obstinació en un gest. És com l’scratch d’un CD d’imatges. Hi ha l’ostentació guerrera d’aparatoses gorres militars, condecoracions brillants al pit, comandaments espanyols que gallegen en una cerimònia pública. Un puny tancat amb guants blancs de gala darrera l’esquena apareix una vegada i una altra. “La guerra que vivim dia a dia però que no s’anomena guerra”, diu un dels textos, amb errades i vacil·lacions, que es van improvisant damunt de les imatges. Tot agafa un to apocalíptic, distòpic. La música de bateria, baix i guitarra va del rock a la psicodèlia, passant pel jazz, l’electrònica o l’Ona Laietana. Inflama i expandeix les imatges. Desfila l’Espanya negra i casposa, la puta Espanya, que en diuen ara, la de la tasca masclista, la de la copa de brandy i l’escuradents a punta de llavi, la de l’exabrupte, la dels caçadors de cérvols, l'Espanya reconsagrada i devota de les processons. Ressons de Buñuel i Goya.

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

No he pogut parar de pensar en el vídeo que s’ha fet viral i que mostra la reacció de diverses nenes negres al descobrir que la nova Sireneta és una noia negra. Un vídeo que fa emocionar i que demostra la importància que tenen els referents de la cultura popular.

]]>

La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M'he evadit a la Vall de Sant Daniel de Girona on la vida fa l’efecte que hi discorre pausadament. El Barri Vell acostuma a ser el més visitat de la ciutat, però també hi ha racons on retrobar-se amb la natura, com les rutes a peu que parteixen de la vall. Una du fins al puig del castell de Sant Miquel, des d’on es gaudeix de bones vistes.

]]>

En un concert d’El Petit de Cal Eril s’experimenta la victòria de l’art. Celebrem-ho, perquè no passa sovint que un grup enlluerni any rere any com ho fan Joan Pons, el bruixot de la Segarra, i la colla de músics en sincronia còsmica amb què enlaira el pop cap a la sorpresa i la meravella. I a més a més implica en l’aventura gent com David Giribet i Albert Carreras, responsables dels elements escèniques de l’actuació d’aquest dimecres al Mercat de Música Viva de Vic: uns senzills quadres de leds la llum dels quals dialogava amb les cançons i fins i tot amb els gestos de Pons. La presentació en directe del disc N.S.C.A.L.H. va servir per constatar que cançons noves com Cap a tu, Non tornerai i Cauen les estrelles són rebudes amb els braços oberts en un repertori amb clàssics de l’Eril com Pols i Amb tot. L’aire més melós de les noves melodies combina perfectament amb les progressions rítmiques de les peces de discos anteriors. “Les cançons estan encantades d’haver-vos conegut”, va dir Pons. Les ovacions del públic van indicar que el sentiment era recíproc.

]]>

La màgia d'El Petit de Cal Eril continua, ara dins d'un disc titulat N.S.C.A.L.H. (No Sabràs Com Acabarà La Història) (BankRobber 2021), que estrena aquest dimecres al Mercat de Música Viva de Vic. Sí, Joan Pons (Guissona, 1981) ho ha tornat a fer. El bruixot de la Segarra i els seus còmplices habituals (Jordi Matas, Artur Tort, Ildefons Alonso i Dani Comas) obren una nova porta al pop còsmic amb un àlbum que es presenta amb una portada de reminiscències barroques obra de David de las Heras. "No em puc imaginar aquest disc sense aquesta portada, és la millor que hem fet mai", exclama Pons amb entusiasme.

]]>

Pau Vallvé + El Petit de Cal Eril

Festival de Porta Ferrada. 15 d'agost del 2021

Tot i ser de generacions semblants i que normalment se’ls sol posar en el mateix sac de la música indie en català, era la segona vegada que coincidien sobre l’escenari. El Petit de Cal Eril i Pau Vallvé van signar un estimulant concert doble al Festival de Porta Ferrada, que l’organització va reubicar al Teatre Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Van ser dues hores d’íntima intensitat, que, tot i no descobrir res nou sobre dues propostes amb una llarga trajectòria, constataven una vegada més que estem davant de dues de les propostes d’autoria més interessants de l’escena actual.

]]>

Ja fa una dècada que al Prat de Llobregat es cou una iniciativa musical extraordinària. És #Almeuritme, que té com a objectiu "promoure que persones diverses de la ciutat s’apleguin al voltant d’un nexe comú i compartit, la música, una activitat rica i plural que és indissociable de l’entorn on es desenvolupa, en aquest cas el Prat de Llobregat". L'#Almeuritme del 2021 el protagonitzen una desena de músics joves de la ciutat i els 175 alumnes de les escoles Joan Maragall, Pepa Colomer, Jacint Verdaguer i Sant Jaume que participen en el projecte Entreinstruments. Tot plegat per interpretar una magnífica versió de la cançó Amb tot, d'El Petit de Cal Eril. El mateix Joan Pons, líder d'El Petit de Cal Eril, ha participat en la producció de la versió. 

]]>

La indústria musical ja fa temps que va identificar divendres com a dia de llançament de novetats. És el dia assenyalat per a l'estrena de cançons, la majoria de les vegades amb el videoclip corresponent. Entre les novetats d'aquest 4 de desembre hi ha la col·laboració de Rosalía amb The Weeknd.

]]>

La Pobla de Segur acollirà el cap de setmana del 7 i 8 d'agost la primera edició del festival de música Orígens, un cicle que té com a objectiu acostar iniciatives musicals diverses i convertir així la localitat en un punt de referència a l'Alt Pirineu i Aran en l'àmbit cultural. En aquesta primera edició hi haurà les actuacions de Roger Mas i el Petit de Cal Eril, dos cantautors consolidats dins del panorama musical català.

]]>

El Petit de Cal Eril va començar com el projecte personal de Joan Pons i ha acabat convertida en una de les bandes més compactes i fascinants de l'escena musical nacional. Entremig han passat dotze anys i set discos, i el que era un projecte de folk desgavellat i psicodèlic s'ha convertit en una màquina pop en ple zenit compositiu i que mira a la cara propostes internacionals com Real State, Chris Cohen o Sam Evian. I tot això sense fer tornades recordables. La banda, amb origen a Guissona, presenta aquest cap de setmana el seu nou àlbum, 'Energia fosca' (Bankrobber, 2019), en espais destacats als festivals Vida i Cruïlla.

]]>

La pròxima edició de l'Eufònic se celebrarà del 5 al 8 de setembre, però aquest dijous han fet públics els primers noms del cartell, entre els quals hi ha el pianista i compositor Nil Ciuró, el pop electrònic del trio barceloní Agost i l'artista multidisciplinària alemanya dvdv. També l'electrònica melancòlica de Pye Corner Audio i l'emotrap de Rojuu. L'encarregat d'obrir la primera nit del festival serà un altre artista català, El Petit de Cal Eril. Com cada any, l'Eufònic se celebra en diverses poblacions de les Terres de l'Ebre.

]]>

01

]]>

Avui s’estrena La vida és molt avorrida sense el teu cos, el primer senzill de Som, el nou disc d’Els Pets. Enregistrat al Teatre de Cal Eril sota la producció de Joan Pons, l’imminent àlbum de la banda de Constantí (es publicarà el 19 d’octubre i l’estrenaran al Liceu el 16 de desembre) és el nou capítol en una progressió modèlica que els ha dut a significar-se com una referència capital en la història del nostre pop. Per a Lluís Gavaldà, però, el gran mèrit d’Els Pets és “haver tingut èxit amb un nom com aquest”.

]]>

La 30a edició del Festival Altaveu tindrà un to reivindicatiu: el director del certamen, Jordi Turtós, ha reunit una desena de concerts de músics com El Petit de Cal Eril, Ferran Palau i els nord-americans Boytoy, amb el lema 'Alça la veu', per reclamar la llibertat d'expressió. "Enguany la llibertat d'expressió s'està veient amenaçada i cal defensar-la", diu Turtós.

]]>

Els Pets enregistraran un nou disc que sortirà a la venda a l'octubre d'enguany, després de dos anys de silenci. El nou àlbum, del qual no es coneix el títol, començarà a enregistrar-se al juliol i serà el quinzè de la trajectòria discogràfica del grup. S'estrenarà en directe al Liceu de Barcelona, en el marc del Suite Festival, el 16 de desembre.

]]>

Un cop més l’escena musical catalana es troba al festival Embassa’t de Sabadell, que celebrarà la desena edició els dies 8 i 9 de juny. El cartell inclou, de moment, Mishima, Mazoni, La Iaia, El Petit de Cal Eril, Pau Vallvé, Maria Arnal & Marcel Bagés, Anímic, Núria Graham, Mujeres, El Último Vecino i The Hairy Legs. Més endavant es farà pública la programació completa.

]]>

Un llenguado, uns xampinyons, uns espàrrecs de bosc i un disc d’enigmàtic títol: la forma d’un triangle. Aquests van ser els ingredients que van conformar el meu menú gastronòmico-cultural divendres passat, una fusió d’aliments, sons i paraules que va omplir-me a vessar de joia en la més absoluta soledat. Bé, no pas del tot; rebobino...

]]>