L’anunci recent de la retirada de Juanjo Mena dels auditoris i les sales de concert a causa d’una cruel i irreversible malaltia afegia interès al concert del cap de setmana de l’OBC. Perquè assistir-hi a tall de comiat d’un dels grans directors del moment era una obligació moral. I hi vam ser.

Sobre el paper, el programa del concert del cap de setmana a L’Auditori resultava interessant. I, vistos els resultats, l’interès ha estat total. Comencem, tanmateix, per la segona part: com allò del valor pressuposat a l’antic servei militar, era obvi que l’OBC havia de tenir molt per la mà una obra com la Simfonia núm. 1 en si b, op. 38 de Schumann. I és cert que el rendiment general va tenir nivell, però és en aquest repertori on —penso— la nostra orquestra revela de vegades una inèrcia que tan sols les batutes més autoritàries poden trencar. I aquest no és el cas de la lituana Giedre Slekyte, una directora d’ofici però que semblava plegar-se a l’estat de la qüestió sense moure els fonaments rutinaris de la formació orquestral. Res a dir. Però res a destacar d’una segona part de passa-que-t’he-vist.

"És el lloc on s’ha d’estar, el que passa aquí importa al món", assegurava el director general del Palau de la Música, Joan Oller, des del fastuós edifici de l’Elbphilharmonie d’Hamburg, a tocar del riu. L’auditori, que sembla un gegantí vaixell ancorat a l'Elba, es considera una de les millors sales de concert d’Europa. Aquest divendres, l’emblemàtica sala oferia un concert amb entrades exhaurides: a la sala gran, amb un públic de 2.100 persones, tocava l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i a la sala petita Tarta Relena, Premi Nacional de Cultura 2025. Poc abans dels concerts, més d’un centenar d’alemanys es van llançar a ballar sardanes amb la cobla de Sant Jordi a la plaça interior de l’Elbphilharmonie. Era tan sols una petita part d’una setmana en què l’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música i l’Institut Ramon Llull han exhibit en diferents ciutats alemanyes una cartografia sonora de Catalunya.

A poc a poc, anem obrint temporades. I la de L’Auditori arrencava aquest cap de setmana amb una OBC emparada per la nova direcció artística de la casa encapçalada per Víctor Medem, però preparada per l’anterior equip. El programa inaugural es pot llegir com a carregat de bones intencions, tot i que sobre el paper es pot dir que la cosa va una mica més enllà, començant per la tria del repertori, amb l’obertura de Sesostri de Domènec Terradellas, La mort de Cléopâtre de Berlioz i la sempiterna Novena de Beethoven.

Hi havia somriures entre el públic neerlandès que divendres a la nit abandonava la centenària sala de concerts Concertgebouw. La sala, que mira imponent als grans museus d’Amsterdam, el Rijksmuseum i el Museu Van Gogh, va obrir les portes el 1888 i és considerada una de les millors del món, sobretot per l'acústica. Gustav Mahler, malgrat que no li agradava gens Amsterdam, la considerava la seva segona llar musical. Divendres s’hi va poder escoltar talent català tant del segle passat com de l'actual. Els 101 músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, dirigits per Ludovic Morlot, hi van interpretar Maurice Ravel (Ziburu, 1875 - París, 1937) i George Gershwin (Nova York, 1898 - Los Angeles, 1937), però també Eduard Tolrà (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona,1962), Pau Casals (el Vendrell 1876 - Puerto Rico, 1973) i José Río-Pareja (Barcelona, 1973).

El musical Mar i cel; l'òpera Carmen; Tres danses espanyoles, d'Enric Granados, i El somni d’una nit d’estiu, de Felix Mendelssohn seran les protagonistes dels concerts gratuïts que es faran els dies 9 i 10 de juliol (21 h) a la platja de Sant Sebastià, a Barcelona. Es tracta d'una nova edició de Clàssica a la platja, una iniciativa de L'Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música i l'Ajuntament de Barcelona, amb el patrocini de la Fundació la Caixa i el suport de Casa Seat-Cupra, Hutchison Ports Best, El Corte Inglés i Aigües de Barcelona.

Dubto que la temporada 2024-2025 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sigui especialment recordada per alguna cosa brillant. Durant els darrers nou mesos han faltat idees, imaginació i creativitat en la programació i, sobretot, lideratge en la direcció.

Fa un parell de mesos, el musicòleg i crític Oriol Pérez Treviño va publicar, a Dinsic, el volum Tots els morts són un de sol, un assaig seriós i documentat sobre 27 misses de rèquiem. En un article també recent, el mateix autor documenta 1.055 rèquiems escrits entre el 1950 i el 1999 i deixa constància que el primer quart de segle XXI ja ha llegat 630 partitures basades en missa de difunts. Una curiositat: els segles XX i XXI són els del triomf del laïcisme, però, en canvi, la condició humana segueix preguntant-se per la mort i no deixa d’al·ludir a la forma sacromusical per excel·lència a l’hora d’intentar donar-hi resposta.

Aquesta és una història sobre l’apocalipsi, els focs que consumeixen Califòrnia i el triomf de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units. Però també és una història de gestos plens de tendresa, com la mirada del músic Rufus Wainwright (Rhinebeck, 1973) mentre Ludovic Morlot, el director de l’OBC, explica que ha perdut casa seva a Los Angeles a causa dels incendis d’aquestes setmanes. “Per poder afrontar la tragèdia, has d’entomar-la cara a cara. I la música em dona consol”, diu Morlot, que intenta mantenir el bon ànim i l’esperança en “la resiliència i l’esperit americà”.

L'OBC estrena la Simfonia efímera de José Río-Pareja (Barcelona, 1973), el compositor convidat de la temporada 2024-2025 de L'Auditori. L'orquestra, dirigida per Ludovic Morlot, la interpretarà en un programa que també inclou el Concert per a violoncel de Robert Schumann (amb Gautier Capuçon com a solista) i la Simfonia núm. 6 Pastoral de Beethoven. "És una obra d'uns 25 minuts amb tres moviments inspirats en músiques vocals preexistents", diu Río-Pareja. De fet, es tracta d'un homenatge a músiques d'autoria desconeguda transmeses per la tradició oral.

Sense cap mena de dubte, aquesta setmana era clau per acabar de donar sortida a la temporada musical barcelonina. Després de la inauguració de la temporada del Liceu el 25 de setembre amb Lady Macbeth de Mtsensk, el Palau de la Música i L'Auditori han iniciat el seu periple amb els cicles naturals que són marca de les respectives cases. I, òbviament, el primer concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sempre desperta un innegable interès.

L’Auditori de Barcelona comença divendres “una temporada plena de novetats”, tal com diu el director, Robert Brufau. La primera novetat és una de molt esperada, sobretot pels músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i de la Banda Municipal: l’estrena de la nova acústica de la Sala 1 Pau Casals. La intervenció ha costat uns 500.000 euros i ha consistit en la instal·lació de nous panells de fusta microperforada que han de millorar l’escolta dels mateixos músics a l’escenari, una de les assignatures pendents de l’equipament. “És un pas que serà rellevant per a la història de L’Auditori i per a l’orquestra”, assegura Brufau. A més de la millora de l’escolta a l’escenari, la reforma acústica, segons Brufau, aporta més “explosivitat” al so, que “es canalitza de manera més directa i efectiva”.

A la Costa Brava, entre els mesos de juny i setembre, el ventall de festivals de música que programen concerts d’estiu és amplíssim, quasi inacabable. Dins d’aquest reguitzell d'oferta de propostes culturals, una de les apostes més singulars i interessants és la del Festival de Torroella de Montgrí, que enguany arriba a la seva 44a edició. A la falda del castell que fa de frontera entre el Baix i Alt Empordà, aquest certamen, sota el lema A recer de la fúria del món, programa una vintena de concerts de música clàssica amb artistes, tant internacionals com locals, de molt nivell. Per ajudar el públic a remenar i destriar entre el decàleg d'espectacles del festival empordanès, diferents personalitats destacades del món de la cultura catalana recomanen a l’ARA els concerts més atractius i imprescindibles de l'edició d'enguany.

Hi ha qui tendeix a pensar que l'esport i la cultura tenen una relació irreconciliable, però, en realitat, no és res més que una falsa dicotomia. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va demostrar-ho aquest dijous al vespre a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, amb l’escenari fent de contrafort de l’Hotel Vela. Sota la batuta de Ludovic Morlot, els músics de l’OBC van oferir un tastet simfònic que, tot i ser d'un gran eclecticisme estilístic, quedava relligat per l'esperit de les competicions esportives. Des de l’Olympic fanfare de John Williams fins al Javelin de Michael Torke, passant pel Zadok the Priest de Händel –el famós himne de la Champions–, el repertori va servir per inaugurar la Regata Cultural de la Copa Amèrica de vela. "El 2024 serà un any olímpic", va explicar José Sanchís, de l'equip de L'Auditori, al principi del concert.

Diu Bob Dylan que conté multituds. I una multitud de 30.000 persones espera aplegar cadascun dels concerts del cicle Clàssic a la Platja, els dies 11 i 12 de juliol a les 21 h, a la platja de Sant Sebastià de Barcelona. El primer el protagonitzarà l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la batuta del director titular, Ludovic Morlot, i el segon, l'Orquestra Simfònica del Liceu dirigida per Gustavo Dudamel.

És indubtable que hi ha moltes coses a millorar. Però també és cert que si es fan com en aquest concert de final de temporada, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) pot i hauria de donar-nos moltes alegries de cara al curs 2024-2025. Perquè aquesta darrera vetllada ha deixat el llistó molt alt en qualitat i en resultats.

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció d'Alfons Reverté, inaugurarà la 44a edició del Festival de Torroella de Montgrí, que se celebrarà del 2 al 22 d'agost. Aquesta serà la tercera vegada que l'OBC actuarà al festival del Baix Empordà, després de les edicions del 1991 i el 1993. El festival manté la seva proposta de la mà de la il·lusió amb el lema Custoditus ab ira mundi [A recer de la fúria del món] per oblidar els mals efectes de les crisis sanitàries, diplomàtiques, socials i climàtiques. El propòsit és que, mitjançant la música, es pugui prevenir "la pèrdua de l'esperança i de la sensibilitat envers les tragèdies humanes". "La música sempre ha estat un lloc on refugiar-se i un bàlsam per construir la humanitat", recorda la directora del festival, Montse Faura. "Ens fa molta il·lusió continuar fent del festival un espai d'oportunitats i alegria", afegeix.

Un dels encerts de les temporades de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) és comptar amb talents joves i emergents per a alguns dels seus concerts. Aquest ha estat el cas del cap de setmana, amb la presència divendres de la violoncel·lista austríaca Julia Hagen i dissabte del violinista andalús Javier Comesaña (per interpretar l’extraordinari concert per a violí de Mendelssohn).

Els inicis de curs sempre tenen coses molt excitants: des de promeses com les d’anar al gimnàs fins al col·leccionisme de fascicles de quiosc, passant per l’estrena de l’estoig ple de llapis de colors per anar a l’escola. Qui més qui menys, tothom experimenta vivències positives, amb ànims i amb bones i renovades intencions.

"Encara està permès tenir esclaus si són presoners", diu el reputat compositor nord-americà David Lang (1957) en la presentació de Prisoner of the state, l'òpera sobre presos polítics que arriba aquest dissabte al Teatre Grec en el marc del Festival Grec de Barcelona després d'estrenar-la a Nova York i al Regne Unit. La peça de nova creació ha estat coproduïda per L'Auditori juntament amb sis prestigioses institucions internacionals: el Barbican Center de Londres, el De Doelen Concert Hall de Rotterdam, la Filharmònica de Nova York, l'Orquestra Simfònica de Bochum, el Concertgebouw de Bruges i l'Òpera de Malmö. Serà interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sota la batuta de Ludovic Morlot, que retorna amb aquesta òpera a l'escenari de Montjuïc, juntament amb el cor d'homes del Cor Jove de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música. Com a solistes, la soprano Claron McFadden donarà vida al personatge de Leonora, que es fa passar per vigilant de presó per trobar-se amb el seu amor injustament empresonat, interpretat per Jarret Ott. Davóne Tines assumeix el rol de carceller i Alan Oke el de governador.