En una de les parets de la Fàbrica Damm de Barcelona, a tocar d'on havia nascut i on vivia la Josefina Espinosa, una pintada de grans dimensions interrogava: "On és Andreu Nin?" Era als anys 40 i la Josefina, llavors una nena, topava cada dia amb aquella inscripció sense saber que Andreu Nin, de qui llavors no sabia res, seria anys més tard el seu sogre, tot i que no el coneixeria mai. Tampoc no es podia ni imaginar llavors que, més de vuitanta anys després, aquella pregunta continuaria a l'aire, sense resposta. “Que no s'hagi recuperat el cos d'Andreu Nin és una espina que tenim clavada. No han tingut ni la delicadesa de buscar-ne les restes i lliurar-les a la família, no hi ha interès, però nosaltres no deixarem de preguntar on és Andreu Nin", assegura la Josefina, que amb 92 anys exhibeix una vitalitat i una lucidesa extraordinàries i una salut envejable.

Nicolás Redondo, l'històric líder sindical i ex secretari general de la UGT, ha mort aquest dimarts als 95 anys. Nascut a Barakaldo el 1927, va començar a treballar com a obrer metal·lúrgic l'any 1945, moment en què es va afiliar al PSOE i a la UGT. Durant la dictadura franquista Redondo va arribar a ser detingut fins a catorze vegades per la seva activitat política i sindical, recorda Efe. De fet, l'any 1971, encara sota el règim de Franco, va ser escollit secretari polític de la UGT, càrrec predecessor de l'actual secretari general, que també va exercir durant gairebé vint anys, des del 1976 fins al 1994.

El 29 d’agost de fa 150 anys, la calongina Isabel Vila, resident temporalment a Sant Feliu de Guíxols, va fer en aquesta localitat un discurs de reivindicació social totalment insòlit per a l’època. Era un moment de quasi nul·la presència de la dona en la vida pública i Isabel Vila es va adreçar al nombrós grup de treballadors que s’havien concentrat al passeig de Mar de la població. Feia dos anys que la Primera Internacional s’havia fet present a Catalunya, on el 1872 es va crear el primer sindicat de treballadors del suro i es va declarar la que seria la vaga obrera més llarga a les comarques gironines. Segons les investigacions de l’arxiver Àngel Jiménez i de l’historiador i polític Francesc Ferrer i Gironès, es tractava d’una vaga de la construcció, i el discurs que hi va fer Isabel Vila es va recollir al diari de la Primera Internacional, Federación.

La guionista i crítica de còmics Alicia Palmer sempre ha viscut a prop de La Tabacalera, al barri madrileny d'Embajadores, on van arribar a treballar unes 3.000 obreres i un centenar d'obrers als anys vint i trenta. Palmer era molt conscient de la lluita d'aquestes dones, per la presència física de la fàbrica, que ara és un centre social, i perquè el seu avi va estar vinculat al tabac i va ser represaliat durant el franquisme per pertànyer a la UGT. La necessitat de fer visible l'anhel i tot l'esforç d'aquestes dones per aconseguir uns drets és un dels motius pels quals va voler escriure un còmic, amb la il·lustradora Montse Mazorriaga, del qual elles són les protagonistes: Una mujer, un voto (Garbuix Books).

Dos centenars de manifestants de CCOO han protestat al llarg d'aquest divendres a les portes del Palau de Congressos de València, on s'ha celebrat la junta general d'accionistes de CaixaBank, la segona que se celebra fora de Catalunya des del trasllat de la seu de l'octubre del 2017.

El cap de llista d'ERC, Gabriel Rufián, ha carregat aquest dilluns contra el model econòmic i laboral del PP, i ha alertat que C's vol aprofundir en aquesta línia, amb propostes com la del contracte únic. Ho ha assegurat en una jornada organitzada pels republicans amb sindicalistes afins en què han presentat les seves propostes respecte els drets laborals que hauria d'assumir la República catalana que defensen. "[Els populars] s'han carregat el contracte social, volem derogar la reforma laboral del PP, que ha precaritzat la feina dels joves i no tan joves", ha denunciat Rufián, que ha ironitzat que "el neoliberalisme de C's es cura servint cafès durant 10 hores al dia a 4 euros l'hora". Així, ha criticat que els d'Albert Rivera, amb el contracte únic, volen "resumir en una sola mesura totes les reformes laborals més reaccionàries dels últims 33 anys", ja que "pretenen legalitzar la temporalitat".