Fa mesos que els ajuntaments catalans avisen que, si res no canvia, tindran dificultats per pagar els rebuts de l’aigua, l'enllumenat i les obres, però també els serveis que presten tot i no tenir-ne obligació legal, com les llars d’infants, les oficines d'ocupació o les residències de gent gran. El pedaç més immediat ha estat la pujada d’impostos municipals com l’IBI. Però, en alguns casos, ni tan sols això ha permès evitar les temudes retallades, les reduccions de plantilla i la tutela financera de la Generalitat. Segons les últimes dades de la Generalitat, a les quals ha tingut accés l’ARA, hi ha una trentena de municipis –27– amb romanents de tresoreria negatius (en altres paraules, en números vermells). D'altra banda, a partir del 75% d'endeutament públic, els municipis queden per llei sota tutela financera de la Generalitat, una situació en què es troben quinze municipis catalans, segons les últimes xifres disponibles. En concret, n'hi ha 8 que estan per sobre del 76% i 7 que superen el 100% d'endeutament respecte dels seus ingressos ordinaris.

Després de les eleccions municipals no només es fan els pactes als ajuntaments, als consells comarcals i a les diputacions, sinó que també s'ha de decidir qui dirigeix l'entitat municipalista que agrupa més consistoris: l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Segons ha pogut saber l'ARA, Junts promou com a presidenta de l'entitat l'exconsellera Meritxell Budó i l'exconseller Miquel Buch com a secretari general de l'entitat. Esquerra, per la seva banda, situaria l'alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, com a vicepresident. Aquesta seria la combinació que postconvergents i republicans han acordat per encapçalar l'ACM, que en els darrers quatre anys ha presidit l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler (Junts). Segons les fonts consultades, la presidència i el comitè executiu s'han de votar en l'assemblea que celebrarà aquest 15 de setembre, i posteriorment s'elegirà el sottogoverno.

Rebregada de l'Audiència de Barcelona a la Fiscalia i el jutge instructor de la causa contra l'Associació Catalana de Municipis (ACM). El magistrat no només ha arxivat la investigació per presumptes desviaments de fons de l'ACM a despeses relacionades amb el Procés, sinó que carrega durament contra els mètodes tant del ministeri fiscal com del jutge instructor i els acusa d'haver vulnerat els drets fonamentals dels implicats. Concretament, els recrimina que no donessin a la defensa la possibilitat d'explicar-se -els acusats no van declarar- i que també vulneressin el dret a la intimitat, ja que la investigació va accedir a nombrosa documentació personal dels acusats. Tot això en uns escorcolls de la Policia Nacional l'any 2019 que el jutge de l'Audiència considera nuls. I encara hi ha més: critica al jutge que allargués el secret de sumari tot i una ordre explícita de la mateixa Audiència perquè traslladés tota la documentació a les defenses.

Quan faltaven pocs minuts per a les onze del matí, centenars d'alcaldes amb la seva vara s'han aplegat a la Sala Gòtica del Palau de la Generalitat per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem i donar suport als presos polítics i exiliats. Una imatge que ja s'ha repetit dues vegades des de l'inici del Procés, primer abans del 9-N amb el president Artur Mas i també els dies previs de l'1 d'Octubre amb Carles Puigdemont. Aquest dissabte, a diferència de les ocasions anteriors, no hi havia fita concreta del sobiranisme i l'esdeveniment s'ha centrat en reclamar diàleg i resoldre el conflicte per la via "democràtica i pacífica" a través de l'autodeterminació amb la presència del president, Quim Torra, una part dels consellers i el president del Parlament, Roger Torrent. Una petició que ja s'ha plasmat en bona part dels municipis amb una moció promoguda per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha convocat per al dissabte 26 d'octubre tots aquells alcaldes dels ajuntaments catalans que hagin aprovat la moció de resposta a la sentència del Tribunal Suprem que rebutja la condemna, demana l'amnistia per als presos i defensa el dret a l'autodeterminació.

Una trentena d'agents de la Policia Nacional estan escorcollant aquest dilluns al matí la seu de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) en el marc d'una investigació judicial per presumpta malversació de fons. Segons ha avançat El Confidencial i ha pogut confirmar l'ARA, els agents investiguen si es van arreglar concursos públics entre el 2011 i el 2018. Les diligències estan dirigides pels jutjat d'instrucció 16 de Barcelona, en una causa que està declarada secreta.

L'alcalde de Deltebre, Lluís Soler (JxCat), és des d'aquest divendres el nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). En el seu primer discurs, després d'haver estat escollit per l'assemblea de l'entitat a Girona, Soler ha reivindicat el compromís del món local "amb l'anhel col·lectiu del poble català i amb les aspiracions d'un país que vol ser lliure". "El municipalisme serà sempre un aliat del país, sempre que calgui tornarem a sortir al carrer, pacíficament, democràticament i cívicament però carregats de raó i de voluntat democràtica", ha afirmat el ja president de l'ACM, que ha assegurat que "cap presó ni sentència injusta" podrà aturar "la voluntat del poble".

La candidatura de l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha sigut l'única que s'ha presentat per presidir l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Aquest matí s'ha acabat el termini per presentar les llistes i els serveis jurídics de l'entitat han confirmat que la de Soler és l'única candidatura que optarà a dirigir l'entitat.

En el procés d’ordenació de l’espai postconvergent, qualsevol relleu en llocs de responsabilitat és clau i tensiona l’equilibri entre les diferents famílies del PDECat. Així ha estat en el cas de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), fins que aquest dilluns la direcció del partit va acordar in extremis -el termini per presentar candidatures s’acaba avui- que sigui l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, qui presideixi l’entitat. El també vicepresident de la Diputació de Tarragona és membre de l’actual executiva que pilota David Bonvehí i governa al seu municipi amb majoria absoluta. Ara Soler haurà de recollir avals en el món local i presentar-se davant l’assemblea de l’entitat municipalista, que es reuneix aquest divendres a Girona, per ser escollit. L’ACM està formada per 932 ajuntaments (dels 947), tots els consells comarcals, les quatre diputacions i altres ens municipals.

Les negociacions per la presidència de la Diputació de Barcelona han estat una de les esquerdes més importants que s'ha generat dins el moviment independentista els últims mesos. ERC, empatada a diputats provincials amb el PSC, aspirava a captar JxCat per presidir per primer cop la tercera institució del país. No ho va aconseguir, tot i que van arribar a fer una oferta pública a JxCat –mai concretada– perquè fossin els postconvergents els que ocupessin la presidència en un govern independentista a la Diputació. Una de les últimes propostes dels republicans, abans que els seus socis a la Generalitat votessin pel PSC, també incloïa repartir-se entre els dos partits les entitats municipalistes. Dos mesos després aquest acord ja és ferm i JxCat continuarà al capdavant de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), mentre que ERC presidirà per primer cop la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Mentre els partits segueixen batallant per tancar les llistes municipals de cara al 26 de maig, els ciutadans conclouen que la tasca de govern municipal els mereix una nota de 6,03%. Així ho recull el darrer Observatori de Política Municipal, publicat per l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que suposa un lleu increment respecte del sondeig elaborat l'any 2017 encara que no assoleix la puntuació del 2016 (6,11). "Hi ha molta confiança en la feina que fan els ajuntaments", ha celebrat el president de l'ACM, David Saldoni. I ha afegit: "La gent confia en la gestió i el bon govern que s'ha fet els últims anys".

Les executives de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis han acordat celebrar una jornada municipalista per abordar un "acord polític de país". Ho han anunciat a través d'un comunicat en el qual han afirmat que en la trobada es treballarà per buscar "consens i participació" entre representants locals de diferents sensibilitats polítiques i ideològiques.

Miquel Buch i Neus Lloveras, expresidents de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), respectivament, han declarat durant vint minuts aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a investigats per desobediència per haver promogut el referèndum de l'1-O entre els alcaldes i haver-los instat a cedir locals de votació. Segons fonts judicials, tant l'ara conseller d'Interior com l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú han defensat davant del jutge que es van limitar a facilitar als seus associats una "proposta de decret", un model, per "escenificar" el seu suport al referèndum, que ells podien adoptar o no lliurement, de la mateixa manera que passava amb la decisió de cedir locals.

La fiscalia ha arxivat la investigació pel viatge de 167 alcaldes a Brussel·les (Bèlgica) que va organitzar l’Associació Catalana de Municipis (ACM) per visitar els polítics investigats pel Tribunal Suprem i exiliats a la capital europea. Conclou que no hi ha "cap indici" que el viatge es pagués amb diners públics, com sospitaven Hisenda i el Tribunal de Comptes.

L'Associació Catalana de Municipis (ACM) proposa que els municipis adherits a l'entitat elaborin informes "amb objectivitat i rigor" sobre el que va passar durant el referèndum de l'1 d'octubre. En una roda de premsa celebrada aquest divendres a la seva seu, el seu president, David Saldoni, ha presentat la iniciativa "Informes de la Veritat", que pretén recollir "dades, testimonis, suports audiovisuals, denúncies o informes mèdics que permetin donar objectivitat a la descripció dels fets".

Combatre les "mentides" en què es basa el Tribunal Suprem sobre el referèndum de l'1 d'octubre. Aquest és l'objectiu que perseguiran tant l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) com l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i que avui els presidents de les dues entitats han anunciat que ho faran "internacionalitzant" el que van viure durant la jornada de l'1-O.

Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja no hi queda cap investigació sobre l'1-O. La magistrada Mercedes Armas ha enviat cap al Tribunal Suprem la causa contra el Govern pels preparatius i la celebració del referèndum que s'havia obert arran d'una querella de la fiscalia. A finals de novembre passat, la jutge ja va remetre al Suprem la causa contra l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i diversos membres de l'anterior mesa.

L'alcalde de Sallent (Bages), David Saldoni (CiU), serà el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) en ser l'únic que ha presentat candidatura i els avals necessaris per aspirar al càrrec, que actualment ocupa el ja exalcalde de Premià de Mar (Barcelona) Miquel Buch. "He presentat candidatura a la presidència de l'ACM per seguir amb la bona feina feta per Miquel Buch. Espero comptar amb el suport dels ajuntaments!", ha anunciat el vocal de l'ACM en un missatge al seu compte de Twitter. Saldoni és alcalde de Sallent des del 2011 i també va ser membre de l'executiva del PDECat com a responsable de l'àmbit local.

"Anirem a Brussel·les perquè ens escoltin". Aquestes han sigut les paraules del president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, en una roda de premsa conjunta amb l'Associació de Municipis per la Independència, en què han explicat que dimarts de la setmana que ve viatjaran a Brussel·les per "internacionalitzar" la situació política de Catalunya des del punt de vista del món local. "Volem explicar la nostra versió", ha dit Buch, perquè tot no va començar en el referèndum de l'1 d'octubre: "Això va començar fa molts anys".

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han anunciat aquest dijous una querella contra el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per amenaces i coaccions. "Ha intentat atemorir els alcaldes citant-los a declarar", ha dit Lloveras, que ha assegurat que la resolució d'ahir del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) "avala" la seva tesi que el fiscal s'està "extralimitant" i ha utilitzat les competències de forma "inadequada". Aquesta resolució del TSJC rebaixa les mesures que havia demanat el fiscal per impedir la votació -precintar col·legis amb alguna cosa sòlida- però ordena igualment als Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil impedir que s'obrin locals públics per a la celebració del referèndum.