L'esquerra tendeix a caure en les seves pròpies trampes retòriques. La més recent consisteix a afirmar que el temor a l'arribada de l'extrema dreta al poder ja no és un argument per mobilitzar l'electorat progressista. Són aquells gestos solemnes just abans del gran impacte. “Som l'esquerra, nosaltres: no se'ns convenç amb arguments tan prims”. Aquest raonament rima bé amb allò de “Ja tornen a agitar l'espantall de l'extrema dreta” que la dreta diguem-ne tradicional va dir i repetir tantíssimes vegades, fins que l'extrema dreta va ser present a tot arreu i intentar fer veure que era un mer “espantall” ja no servia. També van existir els que celebraven que a Espanya no hi havia extrema dreta perquè el país “en va quedar vacunat amb el franquisme”. En versió catalana, algunes ments despertes negaven rotundament que existís el que ara coneixem com a Aliança Catalana, i insultaven qui digués una altra cosa. Ara diuen que tampoc és tan dolent arribar a entendre-s'hi, si, al cap i a la fi, és una opció votada pels ciutadans.

Fins a quatre línies de Rodalies han estat afectades aquest matí. Problemes en l'electrificació entre la Granada i St. Sadurní d'Anoia i incidències en les instal·lacions entre les estacions de Tarragona, Reus i Cambrils. A Cabrera de Mar als usuaris els han fet baixar del tren i pujar en un altre perquè hi havia un problema amb les portes del tren. El mal que li ha fet l’Estat a Catalunya primer amb la desinversió i ara amb la poca capacitat d’anticipar-se i prioritzar la solució dels problemes és incalculable.

El que va passar ahir al Congrés va ser insòlit: un condemnat pels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 17 va acusar el CNI de conèixer les intencions de l'imam de Ripoll. 

La setmana acaba amb un anunci important: el PSOE i Bildu s’han posat d’acord per reformar la llei mordassa.

Imanol Pradales ja és el sisè lehendakari des del retorn de la democràcia. El dirigent del PNB ha estat escollit aquest dijous com a nou president del govern basc, amb el suport del PSE, amb qui dimecres van signar l’acord programàtic. També ho ha provat Pello Otxandiano (EH Bildu), que, com Pradales, presentava candidatura, però només ha rebut els vots dels seus 27 diputats. Pradales, amb l'aval del PSE, ha rebut el suport de 39 dels 75 parlamentaris, mentre que els set diputats del PP i el de Sumar i Vox ho han fet en blanc.

Canvi de cicle però amb el mateix govern, aquest és el titular de les eleccions a Euskadi on el PNB ha quedat primera força empatant amb escons amb Bildu. Penebistes i socialistes podran reeditar la seva aliança i governar amb majoria absoluta. Avui a l'ARA en parlem amb Braulio Gómez, professor de Ciències Polítiques i director del Deustobarómetro.

Aquestes eleccions basques cal emmarcar-les dins d'una realitat que ja ningú discuteix: Euskadi, el conjunt d'Euskal Herria, està vivint un canvi de cicle polític. La societat basca ja no percep la política, les institucions, les relacions amb l'Estat i la sobirania (o el dia a dia de la sanitat, l'educació i l'economia) de la mateixa manera que ho interioritzava fa, ja no diguem 20 o 30 anys, sinó cinc. El canvi que ha anat calant com a gota fina ara es va convertint en doll i va més enllà de la desaparició de la violència –ETA va cessar en la lluita armada fa gairebé 13 anys i es va dissoldre en fa sis–, encara que sí que té a veure amb un pas endavant en la pluralitat i la convivència. En aquesta qüestió, també la societat va per davant de la majoria dels partits.

La proposta del PP de dissoldre o suspendre partits que promoguin un referèndum unilateral no prosperarà, almenys per ara. En un nou gir a la dreta, els populars aposten per desterrar de l'arena política els partidaris de la via unilateral, una iniciativa que fins ara només defensava Vox i que el Congrés dels Diputats va tombar en el primer intent dels populars d'introduir-la a través de les esmenes a la llei d'amnistia. El cas, però, ha fet reviure el fantasma de la il·legalització de Batasuna, declarada pel Tribunal Suprem el 2003 sota els auspicis del govern del PP de José María Aznar amb el beneplàcit del PSOE.

El canvi d’any suposa una invitació als balanços i els exercicis de prospecció per mirar d’establir el que ens espera i com podem afrontar-ho. El més important del 2023 en l’àmbit polític ha estat la constitució d’un govern espanyol de caràcter progressista amb el suport dels partits independentistes. Un equilibri difícil, però no impossible de mantenir. Quant a les perspectives, aquestes darreres setmanes han servit per constatar per on van les preocupacions i quines són les decisions ja preses.

Nascut a Otxandio (Biscaia) el 1983, Peio Otxandiano representa la "nova generació" que buscava Bildu per intentar arribar per primera vegada a la Lehendakaritza. Aquest dilluns el fins ara director de Programa de la formació sobiranista ha estat proposat com a candidat a les pròximes eleccions basques, tal com ha anunciat el coordinador general de Bildu, Arnaldo Otegi. Va ser precisament Otegi qui es va apartar ara fa unes setmanes de la cursa per ser president amb la idea de buscar perfils joves que no tinguin motxilles tan pesades com la seva. Les enquestes apunten a un frec a frec entre Bildu i el PNB per ser primera força a les urnes i tot apunta que seran els pactes postelectorals, preferentment amb el PSE, els que acabin decantant la balança.

Entre els milers de platges espanyoles, n'hi ha una on no oneja la bandera blava: la platja política. Perquè alguns estudis pioners del mercat electoral comparaven la competició dels partits per captar votants amb els xiringuitos que intenten atreure els banyistes d’una platja al seu establiment.

El “vostè és més generós amb els botxins que amb les víctimes” que li etzibà Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez fa uns dies al Senat és un revival del hit “vostè traeix els morts” de Mariano Rajoy a José Luis Rodríguez Zapatero. Demostra la incomoditat del PP amb la fi d’ETA i amb la substitució de les “armes pels escons” que preconitzava el mateix Aznar o amb el mantra que es pot defensar qualsevol idea en absència de violència. De fet, no satisfets amb el rendiment electoral que han extret de l’exhumació del cadàver d’ETA, la dreta política i mediàtica espanyola, com que encara som en campanya, ha menyspreat la decisió de Bildu de descartar com a candidats a regidor set condemnats per delictes de sang com a “contribució a la pau i a la convivència”.

Els set condemnats per delictes de sang que anaven com a candidats de Bildu a les eleccions i que han renunciat a anar a llistes han fet un gest que té tot el sentit, però que deixa el regust agre de constatar que la dreta nacionalista espanyola torna a sortir-se amb la seva. El PP i tot el seu amplíssim entorn polític i mediàtic (Vox, Ciutadans i les múltiples plataformes civils de dreta extrema i extrema dreta que pul·lulen per les Espanyes, així com l'embafador llistat de capçaleres periodístiques, emissores de ràdio i televisió i perfils a les xarxes), al qual també s'ha d'afegir l'entorn judicial i policial, no tan sols no han abandonat mai la consigna “Tot és ETA” dels temps d'Aznar, sinó que l'han completada amb un “ETA no ha deixat mai d'existir” que fa dotze anys que està vigent. I si depèn d'ells, seguirà vigent molts d'anys més.

El maldecap més gran de qualsevol partit polític és com aconseguir que la gent agafi la seva papereta. Quina tecla emocional s'ha de tocar per mobilitzar la gent. I en el repertori de les emocions, res més mobilitzador que la indignació. És més vell que l’anar a peu. Si estàs indignitat per alguna cosa tens un motiu poderós per votar contra el causant de la teva indignació.

Lluny de suavitzar el xoc, la renúncia de set condemnats per assassinats d’ETA de les llistes d’EH Bildu ha propiciat aquest dimarts el cara a cara més tens entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo al Senat. L’escalada dialèctica s’ha situat a l’altura de l’elevada tensió política que mantenen els líders del PSOE i el PP, aspirants a la Moncloa a finals d’any i que ara rivalitzen en el primer assalt del 28-M. “O trenca amb EH Bildu o trenca amb la decència”, li ha advertit el líder conservador. El cap de l’executiu de l’Estat s’hi ha tornat equiparant l’actitud de Feijóo amb la del govern de José María Aznar l’11-M de 2004: “Va mantenir la mentida i va difamar les víctimes per un interès purament electoralista. Ningú podria superar aquella infàmia, però vostè sembla decidit a igualar-la”. 

És conegut que Espanya està molt lluny de tenir un mínim consens sobre el seu passat. Així, dreta i esquerra tenen visions completament diferents tant sobre el període republicà com sobre la Guerra Civil i, sobretot, el franquisme. Però és que aquestes discrepàncies arriben fins al passat més recent, en concret fins al final d'ETA, ara fa deu anys, que la dreta es nega a commemorar. Vegem-ho.

És la cara més visible del partit revelació el 2020 al Congrés: EH Bildu. Amb cinc escons, un menys que el PNB, els abertzales han aconseguit convertir-se en una força clau per a les majories a la cambra en una estratègia coordinada amb ERC. Amb una llarga trajectòria de periodista -va dirigir l’extint Egin i va ser cofundadora i directora de Gara -, Mertxe Aizpurua (Usurbil, Guipúscoa, 1960) va estrenar-se l’abril del 2019 en la política estatal. Tenir per primer cop grup parlamentari propi ha donat a EH Bildu una visibilitat inaudita, però també un context en què veuen una “finestra d’oportunitat” que volen mantenir oberta fins al final de la legislatura de Pedro Sánchez.

El Senat ha aprovat definitivament aquest dimarts els pressupostos generals de l'Estat. Al debat final s'hi arribava amb totes les incògnites resoltes, així que el ple s'ha centrat bàsicament en una única controvèrsia: la majoria de partits de l'oposició han censurat que no se'ls hagi acceptat cap de les més de 3.500 esmenes que havien presentat durant la tramitació dels comptes en aquesta cambra. Els dos partits del govern espanyol –el PSOE i Unides Podem–, ajudats per ERC, el PNB i EH Bildu, han unit els seus vots per tombar qualsevol intent de canviar els pressupostos.