Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

A Catalunya ens agrada explicar que som un país de talent. I ho som. Tenim científics brillants, centres punters, hospitals de referència, xarxes com ICREA i els iCERCA que han situat el país al mapa europeu. Les xifres de publicacions, d'assoliment de finançament competitiu del Consell Europeu de Recerca –les ERC– i d’impacte ens avalen. Fins aquí, orgull legítim.

El Mobile World Congress és l'esdeveniment més important del món sobre tecnologia mòbil i telecomunicacions. Cada any hi participen empreses, experts i periodistes per presentar nous telèfons, xarxes, intel·ligència artificial, realitat virtual i tecnologia 5G/6G. Aquestes són tres de les moltes novetats que s'hi han pogut veure enguany.

Cinc segons, un litre. Deu segons, dos. Quinze segons, tres... i, així, l'aigua es perd pel forat de desguàs en direcció al clavegueram. Aquesta és l'escena que es repeteix cada dia a la majoria de les llars quan algú espera la sortida de l'aigua calenta a la dutxa, al lavabo o la cuina. Per posar-hi fi, empreses com les valencianes AquaReturn i Ecoidi han ideat uns dispositius que eviten aquest malbaratament i que pretenen que la reutilització passi d'un gest esporàdic al nostre pa de cada dia.

La Xina ha aconseguit els últims anys menjar-se una part del mercat que fins fa poc ocupava la indústria farmacèutica europea, fins a desplaçar el Vell Continent al tercer lloc a escala mundial en molts aspectes. És una classificació encapçalada pels Estats Units però en la qual el gegant asiàtic no para de guanyar posicions. En aquest context, Catalunya, el principal pol del sector a Espanya, amb el 44% de les plantes de producció de fàrmacs (79 de les 181 existents), i un dels principals a Europa, ha de jugar un rol important en l'esforç per millorar la innovació del ram i recuperar posicions. En aquest marc, la Generalitat i la patronal Farmaindustria treballen per impulsar la competitivitat i incrementar la innovació i l'accés dels pacients a nous tractaments. L'última trobada entre les dues parts es va produir el mes passat, amb l'assistència del president Salvador Illa, abans de la seva baixa mèdica, i la presidenta de la patronal sectorial, Fina Lladós.

Preocupació i inquietud. Això és el que sent el sector farmacèutic europeu davant l'avenç dels EUA i la Xina. Així ho ha manifestat Carlos Gallardo, president i conseller delegat d'Almirall i vicepresident segon de la Federació Europea d’Associacions de la Indústria Farmacèutica (EFPIA). Durant una conferència en el marc dels Matins d'Esade, el representant de la família que controla la majoria del capital d'Almirall ha assegurat que Europa era, "textualment, la farmàcia del món", i que aquesta característica s'ha anat perdent en les tres darreres dècades. "En 25 anys ha passat de contribuir amb la meitat dels medicaments innovadors a produir-ne només un de cada cinc", ha detallat.

L’anisakis, un paràsit que es pot trobar dins dels peixos i dels cefalòpodes, ha comportat problemes de salut a moltíssimes persones, sobretot a mesura que l’afició pel consum de peix cru ha anat augmentant a casa nostra. A banda de problemes digestius, febre i altres símptomes, l'anisakis duu associada una altra conseqüència, encara que no tan greu: que s’hagi de congelar el peix per assegurar-se de matar el paràsit. Evidentment, això afecta el gust i la textura del peix. Però una nova màquina podria fer que aquest paràsit deixés de ser un problema. Al congrés Madrid Fusión han presentat un prototip, inventat per la Universitat de Saragossa, que mata l'anisakis sense necessitat de congelar el peix, de manera que aquest es podria menjar amb totes les propietats.

Nou pas perquè Catalunya tingui un centre de desenvolupament i prototipatge de xips. El Govern ha adjudicat la redacció del projecte d’enginyeria bàsic per a la construcció d’Innofab, el projecte fruit de la col·laboració entre els governs espanyol i català, al grup IDP, integrat a Bureau Veritas, per un import de 2,6 milions d'euros. La proposta, que s’haurà de presentar al mes d'abril del 2026, serà el punt de partida per elaborar el projecte executiu de les obres i el projecte constructiu posterior, que, previsiblement, hauria d’estar adjudicat l’estiu del 2026.

Tot i que els debats sobre les perspectives de creixement minvants d'Europa han estat vigents almenys des de principis de segle, la dècada del 2020 els ha conferit una nova urgència. La invasió russa d'Ucraïna no només va exposar una perillosa dependència de l'energia importada, sinó que el canvi de govern als Estats Units ha obligat els europeus a replantejar-se com garantiran la seva prosperitat, seguretat i sobirania en el futur. Així mateix, amb els Estats Units i la Xina al capdavant de la IA –considerada àmpliament com la pròxima tecnologia d'ús general, al mateix nivell que Internet–, la manca de dinamisme d'Europa s'ha convertit en una emergència.

L'any que ve està previst que entri en funcionament el Mercat del Peix, un hub d’innovació i recerca que vol esdevenir un pol de recerca de frontera i d’innovació en medicina de precisió. L'objectiu és que les instal·lacions d’aquest equipament de 45.000 m², que té un cost de 104 milions d’euros i que estan ubicades al costat del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, potenciïn la recerca interdisciplinària i siguin un pol d’atracció per a investigadors d’arreu del món.

A començament del segle XX el gust estètic ja no en tenia prou amb la qualitat i demanava la novetat, especialment en forma de transgressió. A les acaballes del mateix segle, un producte tecnològic, a més de satisfer de manera eficient la seva funció, havia de fer-ho amb originalitat. L’excel·lència, a l’art i a la tecnologia, només podia ser innovadora.

El recinte firal de Gran Via acollirà, del 17 al 20 de novembre, la que ja es preveu com l'edició més gran de les darreres gairebé dues dècades de Piscina Barcelona, que creix un 22% en superfície i reunirà més de 400 expositors procedents de 30 països. Amb prop d'un 70% d’oferta internacional, el saló referma el seu lideratge europeu i es consolida com la cita imprescindible per descobrir el més nou en piscines, wellness i espais exteriors. Organitzat per Fira de Barcelona amb el suport de l'Associació Espanyola de Professionals del Sector de la Piscina (ASOFAP), l’esdeveniment es posiciona com el punt de trobada estratègic pel sector, alhora que vol ser la porta d’entrada al mercat espanyol, amb una previsió de superar els 15.000 visitants professionals, un 60% d'aquests d’origen internacional.

No hi ha manera de superar l'assignatura. Europa inverteix en innovació una tercera part menys que els EUA i aquesta és una escletxa que es manté i fa perdre competitivitat i productivitat. És l'avís d'Europe G, el grup d'opinió i reflexió dirigit per l'exconseller d'Economia Antoni Castells a través del seu darrer paper. Les dades de l'OCDE i d'Eurostat ho reflecteixen molt clarament: la despesa europea en recerca i innovació (R+D) equival al 2,3% del producte interior brut (PIB) davant del 3,5% dels Estats Units. Aquesta diferència del 35% "explica el retard en productivitat, rendibilitat empresarial i lideratge tecnològic", asseguren els autors.

AstraZeneca ha posat en marxa el seu hub global a Barcelona a l'edifici Estel, que ocupava fa anys Telefónica. El president de la companyia a Espanya, Rick R. Suárez, ha aprofitat l'acte d'inauguració per demanar al govern espanyol "agilitat, estabilitat i visió a llarg termini" per garantir la competitivitat del sector farmacèutic i científic. Ho ha fet durant la inauguració d'aquesta seu en un acte en el qual també han participat el president Salvador Illa; la ministra de Sanitat, Mónica García; i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, entre altes autoritats.

La Comissió Europea (CE) elabora cada any el Regional Innovation Scoreboard (RIS), un informe que avalua 23 indicadors relacionats amb el nivell d'innovació de 241 regions d'Europa, i les classifica en quatre grups de rendiment en innovació segons el seu índex d'innovació regional: líders en innovació (38 regions), innovadors forts (69 regions), innovadors moderats (74 regions) i innovadors emergents (60 regions). En l'edició del 2025, Catalunya ha aconseguit repetir en la segona millor categoria com a regió innovadora forta, i s'ha posicionat per primera vegada com la regió més innovadora dins d'Espanya. En el conjunt global, la regió més innovadora d'Europa segons el RIS és Estocolm (Suècia), seguida de Hovedstaden (Dinamarca), Londres (Regne Unit), Zúric (Suïssa) i Oberbayern (Alemanya).

En un moment en què el comerç local lluita per mantenir-se viu davant la pressió de les grans plataformes digitals i els canvis d’hàbits de consum, la innovació s’ha convertit en una necessitat més que en una opció. En aquest context, iniciatives com el Komerz que ha projectat la Cambra de Comerç de Girona el 15 de novembre emergeixen com una alenada d’aire fresc per a un sector que busca reinventar-se.

Indra Group consolida la seva posició com una de les empreses motores de talent, innovació i desenvolupament econòmic a Catalunya. La multinacional tecnològica compta amb 12 seus a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, on treballen més de 3.500 professionals en projectes d’intel·ligència artificial, robòtica, ciberseguretat i altres tecnologies avançades.

El premi Nobel d’economia d’enguany celebra dues contribucions que són a la base de l'enteniment contemporani de l’economia de la innovació, i en conseqüència, del creixement econòmic. Una, la de Joel Mokyr, ja ha merescut un article a l'ARA (d'Albert Carreras, el 13 d'octubre). Aquest el dedicaré a la de Philippe Aghion i Peter Howitt, que, conjuntament, van formular una teoria de la innovació basada en el concepte de “destrucció creativa” de Joseph Schumpeter. És rigorosa, empíricament contrastable i útil per a les polítiques públiques.

El president Salvador Illa ha assegurat aquest divendres que el seu és un govern "prociència, cosa que vol dir en favor de la veritat, l'objectivitat i la certesa". I ha destacat la importància de dir-ho i d'erigir-se en defensors de la ciència en un moment en el qual "hi ha moviments en sentit contrari" per part de governs, que ens porten "cap a un relativisme perillosíssim". Illa ho ha dit a l'acte de la firma per portar a Barcelona una filial de l'institut alemany Fraunhofer, un dels centres de recerca aplicada més importants del món. Hi han intervingut també la ministra de Ciència, Diana Morant, que ha assegurat que "Barcelona és la capital científica d'aquest país", i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha subratllat l'aposta de la capital catalana per la recerca i la innovació. Per part de la Generalitat també ha assistit a l'acte la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i per part de l'Ajuntament, Jordi Valls, quart tinent d'alcalde.

Barcelona ja ha lligat definitivament la implantació d'una filial de l'institut alemany Fraunhofer, un dels centres de recerca aplicada més importants del món. És el primer establiment d'aquesta organització que obre a Espanya. El president de la Generalitat, Salvador Illa, encapçalarà aquest divendres l'acte de signatura del protocol institucional per a la posada en marxa del Centre Fraunhofer per a la teragnosi aplicada (Fraunhofer-CAT), juntament amb la ministra de Ciència, Diana Morant, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a més del president de la Fraunhofer-Gesellschaft, Holger Hanselka.