El primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, i el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, han firmat aquest divendres un acord de pau a la Casa Blanca. Entre els dos líders s'hi asseia el president dels Estats Units, Donald Trump, qui vol fer punts per aconseguir el Premi Nobel de la Pau. "Trenta-cinc anys de mort i odi, i ara serà amor i èxit junts", ha celebrat el republicà, que també ha aprofitat per tornar a parlar de la guerra d'Ucraïna i assegurar que podria acabar "molt aviat". Fa sis mesos que ho diu. Així i tot, ha tornat a donar per bones unes de les exigències del Kremlin per posar fi al conflicte i ha dit que serà necessari " un cert intercanvi de territoris en benefici de tots dos".

Els equips de rescat han trobat aquest dimecres el cos sense vida de l'excursionista català desaparegut a causa de l'allau de neu que es va produir aquest dilluns a la muntanya més alta d'Armènia, l'Aragats, que supera els 4.000 metres d'altura. La víctima es deia David Sala, tenia cinquanta anys i era veí de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès. Era un excursionista expert, segons expliquen fonts del seu entorn, i va sortir acompanyat de vuit persones més, també expertes, en aquesta expedició per fer esquí de muntanya que ha acabat sent tràgica. Els altres alpinistes, tots catalans, van poder sortir de l'allau i van ser rescatats a temps.

Els equips de rescat han trobat aquest dimecres el cos sense vida de l'excursionista català desaparegut a causa de l'allau de neu que es va produir ahir a la muntanya més alta d'Armènia, l'Aragats, que supera els 4.000 metres d'altura. "Els equips de cerca i rescat armenis van trobar el cos de l'alpinista espanyol desaparegut a la muntanya Aragats", ha informat en un comunicat el Servei de Rescat d'Armènia, que ha precisat que la troballa s'ha produït a les 10.15 hora local.

Poc se n’ha parlat, que dotze dies després de la desaparició jurídica de la república armènia de l’Alt Karabakh –dissolta oficialment l’1 de gener–, el president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev, anunciava que Erevan, la capital d’Armènia, també era seva. Que pertanyia al poble àzeri. Alíev deformava la història i se situava en una posició semblant a la de Turquia el 1915 quan va engegar l’extermini de la població armènia d’Anatòlia, el primer genocidi del segle XX. L’amenaça d’Alíev només ha estat internacionalment qüestionada per l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, que n'ha expulsat els representants de l’Azerbaidjan per l'incompliment constant de les garanties democràtiques del règim d’Alíev. A Brussel·les, la Comissió Europea sembla no haver-se assabentat dels fets, potser perquè les relacions de la UE amb l’Azerbaidjan són prou importants per no posar en risc el proveïment de gas i de petroli que fa arribar Alíev a territori europeu, des que Putin manté un estira-i-arronsa amb Europa.

Seda Israyelyan, una dona de 70 anys de la localitat de Sarushen a l'Alt Karabakh, és una de les més de cent mil persones que van abandonar-lo després que l'Azerbaidjan ataqués aquesta república no reconeguda el 19 de setembre del 2023. Ara, Seda es troba en un refugi temporal on una organització benèfica allotja dotzenes de refugiats.

En poc més d'una setmana, l'Alt Karabakh ha quedat desert. Els seus habitants, majoritàriament armenis, no han volgut arriscar-se a quedar-s'hi sota el domini de l'Azerbaidjan. Després de nou mesos assetjats pel bloqueig de l'única ruta terrestre que uneix aquest enclavament amb Armènia, els karabakhians van afanyar-se a marxar quan les autoritats àzeris van reobrir el corredor de Lachin, el 24 de setembre. Però tants mesos de setge els havien deixat sense productes bàsics, com aliments i medicines, però també benzina. L'endemà, centenars de persones s'amuntegaven en un centre de distribució de combustible, on havien arribat diverses cisternes plenes de gasolina. Esperaven per poder omplir el dipòsit per fugir quan es va produir una brutal explosió.

Èxode. Ara és a l’Alt Karabakh, un enclavament de majoria armènia dins de l’Azerbaidjan. Una carretera atapeïda de cotxes en caravana fugint dels bombardejos. Una sortida apressada. Obligats a decidir en qüestió de minuts quina part de la vida caldrà encabir en una maleta. Un altre èxode massiu dels més de cent mil armenis que encara vivien a l’Alt Karabakh, cap a un país dominat per la memòria de l’exili i el genocidi. Trenta anys de conflicte que han desembocat en una invasió ràpida i una inoperància covada a foc lent. L’ONU només ha pogut accedir al territori bombardejat per l’Azerbaidjan un cop perpetrada la fugida forçada de la població civil; tampoc les forces de pau russes desplegades a l'Alt Karabakh han fet res per evitar l’ofensiva. 

Cases buides, botigues tancades i carrers deserts. Aquest és l'escenari que s'han trobat els representants de les Nacions Unides que han visitat aquest cap de setmana Stepanakert, la capital de l'Alt Karabakh. A l'enclavament no hi queda pràcticament ningú: més de 100.000 persones han fugit a Armènia en poc més d'una setmana, després d'una ràpida operació militar de l'Azerbaidjan que va acabar amb la rendició de les autoritats karabakhianes.

L'Alt Karabakh està quedant desert a marxes forçades. Allò que tants preveien, l'èxode massiu d'armenis, ja és una realitat. En poc més d'una setmana, des que l'Azerbaidjan va recuperar el control d'aquesta zona en una ràpida operació militar, més de 100.000 persones han fugit cap a Armènia, segons la xifra que han difós aquest dissabte al matí tant el govern d'Erevan com l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Abans de l'ofensiva àzeri del 19 de setembre, a l'Alt Karabakh hi vivien unes 120.000 persones: més del 80% n'han fugit des de llavors. I a les xarxes socials es continuen difonent fotos i vídeos de llargues cues de cotxes que esperen per poder entrar a Armènia.

L'autoproclamada república d'Artsakh, a l'Alt Karabakh, deixarà d'existir l'1 de gener del 2024. És una nova peça del tauler geopolític mundial cau per culpa de la guerra d'Ucraïna. El nou context internacional ha lliurat una contundent victòria a Azerbaidjan, que després de més de 30 anys assumeix finalment el control total en aquesta part del territori amb una operació militar llampec que aquest cop no ha trobat resistència per part de Rússia, tradicional aliat d'Armènia però concentrat ara en altres . Alhora, una derrota sense pal·liatius al govern de l'autoproclamada república de l'Alt Karabakh, que ha emès una ordre per dissoldre's formalment. L'atac d'Azerbaidjan la setmana passada es va saldar amb almenys 200 armenis morts i ha empès la població de l'enclavament cap a l'èxode massiu.

"He sobreviscut a tres guerres a la meva vida i ara me'n vaig de casa per sempre", lamenta Arevik Petrosian, professora universitària atrapada a l'Alt Karabakh. Des de l'ofensiva militar llançada la setmana passada per l'Azerbaidjan, que va aconseguir prendre el control de l'Alt Karabakh en tres dies, Petrosian acollia a casa seva una família del poble de Magauz, que forma part de l'èxode rural provocat per la intervenció militar. En un correu electrònic a aquest diari, Petrosian explica una situació "terrible" a la ciutat de Stepanakert, capital de l'Alt Karabakh, on ella ha viscut sempre. "No tenim prou menjar, es cou pa només a sis fleques; la gent s'allotja a les escoles i les universitats, que ara acullen persones de les zones rurals; molta gent continua esperant a l'aeroport; els hospitals estan plens, i el menjar es prepara a l'exterior amb estufes de llenya" per la falta d'electricitat, diu.

Quan desenes d'ecologistes de l'Azerbaidjan van ocupar el corredor de Lachin el desembre del 2022, els militars russos s'ho miraven. Els manifestants denunciaven, amb poca cara d'ambientalistes i sota l'ombra de la bandera àzeri, una suposada explotació il·legal de minerals a l'Alt Karabakh, el disputat enclavament del Caucas poblat majoritàriament per armenis. La protesta va degenerar en la presència de forces militars de Bakú per “defensar la integritat dels ciutadans de l'Azerbaidjan” en un territori, Lachin, sota el seu control.

Les autoritats de l'Alt Karabakh, territori de majoria armènia dins de l'Azerbaidjan, han anunciat un alto el foc i han acceptat el seu propi desarmament, per posar fi a l'atac àzeri que va començar dimarts. A la pràctica suposa la rendició de l'autoproclamada república només 24 hores després de l'inici de l'ofensiva àzeri, que va deixar imatges de dolor i destrucció en diversos punts de l'Alt Karabakh, com a la capital, Stepanakert.

Quan tot semblava calmar-se, els ciutadans de l'Alt Karabakh s'han vist forçats a tornar als refugis antiaeris. Les bombes i els combats han tornat a envair els carrers de la capital del Karabakh, Stepanakert. Amb el brunzit dels drons, l'espetec de les metralladores i les sacsejades de les explosions d'artilleria, els armenis, majoritaris en aquest enclavament oficialment de l'Azerbaidjan, han retrocedit en el temps i tornen a patir els fets de la guerra de l'any 2020.

Entre la incertesa i la fam, l'Alt Karabakh aguanta la respiració. La seva única via de supervivència, el pas de Lachin, té les portes tancades i romandrà –previsiblement, d'ara endavant– sota el control de l'Azerbaidjan. “La situació és crítica”, afirma a l'ARA l'assessor del president de l'autoproclamada República d'Artsakh (com anomena la població armènia aquest enclavament), David Babayan, conscient que porten gairebé onze mesos sota la bota militar de Bakú. “No ens rendirem ni deixarem que trepitgin la nostra dignitat”, explica per telèfon. El desembre de l'any passat, el pas de Lachin –la carretera que transcorre per territori àzeri i que uneix l'Alt Karabakh amb Armènia– va ser ocupat per les forces àzeris. L'Azerbaidjan trencava així el tractat del 2020 segons el qual es comprometia a deixar una via de connexió entre aquest enclavament de majoria armènia amb Erevan, sota la supervisió de Rússia.

Llum de neó a l’entrada d’un soterrani. Un home ha vingut expressament perquè li han dit que és aquí on es reuneix l’oposició russa. A la dreta, un piano que han instal·lat no fa gaire, i a la barra, cervesa russa i entrepans de pa de motlle. És el bar Relocant d'Erevan, la capital d’Armènia, i avui projecten el documental guanyador d’un Oscar sobre l’opositor rus Aleksei Navalni, prohibit a Rússia. Els assistents són tots nouvinguts a Erevan, russos que han fugit de la guerra de Vladímir Putin en l'últim any, i que amb la seva presència han canviat els carrers de la ciutat rosa del Caucas.

El setembre del 2008 el llavors president turc, Abdullah Gül, va acceptar la invitació del president armeni Serj Sargsian per presenciar en directe a l’estadi Hrazdan d’Erevan un partit de classificació per al Mundial de futbol del 2010 a Sudàfrica. Gül es va convertir així en el primer dirigent de Turquia a visitar Armènia, dos estats fins llavors sense relació diplomàtica. De fet, cap dels dos tenia oberta ambaixada a la capital del país veí. Ara els dos equips es retroben aquest dissabte (18 h) en uns partits de classificació per l'Eurocopa, just en un moment de màxima tensió per la situació a la regió de Nagorno-Karabakh. El futbol ajuda a crear ponts allà on la política no sempre arriba. De fet, les relacions entre aquests dos estats només han avançat quan s'han produït grans desgràcies o partits de futbol. El portaveu del Parlament turc, de fet, ja ha admès: "Estem llestos per reprendre la diplomàcia del futbol".

Soldats russos carreguen la compra en un cèntric supermercat de Goris, la segona ciutat més gran de la província de Syunik al sud d’Armènia i a tocar de la frontera amb l'Azerbaidjan. S’han aturat una bona estona davant el prestatge de begudes alcohòliques i se n’emporten dues bosses de plàstic tan carregades que es poden trencar en qualsevol moment. Com s’ha trencat tantes vegades l’alto el foc entre aquests dos països veïns.

Des del passat 12 de desembre, el corredor de Lachin, l'única via per a l'entrada de subministraments que uneix la República d'Armènia amb l'Alt Karabakh (Artsakh per a la població armènia), està bloquejat per activistes ecologistes àzeris que, segons les autoritats armènies, estarien connectats amb el govern de l'Azerbaidjan. Els activistes demanen que es deixin d'explotar dues mines que estan sota el control de les autoritats de l'Alt Karabakh. L'Azerbaidjan, per la seva banda, assegura que es tracta d'unes protestes que neixen de la societat civil i insisteix que el corredor de Lachin estava sent utilitzat pels armenis per dur a terme activitats militars i econòmiques il·legals i que hi han instal·lat mines terrestres.

"El repunt de la violència entre Armènia i l'Azerbaidjan era qüestió de setmanes", assegura a l'ARA Nawar Shahnazan, doctoranda en relacions internacionals de la Universitat d'Erevan. Des que les tropes russes que vigilen la disputada frontera entre aquests dos països –novament enfrontats, després de trencar-se l'alto el foc del 2020– van cedir el control a les forces azerbaidjaneses al corredor de Lachin (que connecta Armènia amb l'Alt Karabakh), a finals d'agost, han tronat a créixer les tensions. “Sabíem que quan Rússia retirés la força militar de la frontera, Bakú aprofitaria el moment per atacar-nos”, sentencia.