13.276 sancions. Aquest és la impactant xifra de multes que, entre els mesos de setembre i novembre, han imposat els quatre nous radars fixos de velocitat instal·lats al centre de la ciutat de Girona. Això suposa una mitjana de 4.425 multes mensuals, gairebé 150 al dia. L'Ajuntament va col·locar els radars el passat mes d'agost en punts considerats conflictius, amb una alta concentració d’accidents, pròxims a entorns sensibles com escoles, on s’havien registrat queixes veïnals pel soroll o l’excés de velocitat. L'objectiu és millorar la seguretat viària, pacificar el trànsit i reduir la contaminació acústica i de l'aire, just en el mateix moment en què també s'ha implantat a la ciutat la nova zona de baixes emissions. Ara bé, tot i que la senyalització és visible, molts conductors encara no s’han acostumat a treure el peu de l'accelerador i han hagut de pagar-ne les conseqüències en forma de sanció.

50.553 sancions en quatre mesos. Aquesta és la xifra de multes que ha captat un nou radar instal·lat a l'entrada de la Jonquera (Alt Empordà) entre el 21 d'octubre de 2024 i el 20 de febrer de 2025. L'Ajuntament d'aquest municipi fronterer el va col·locar el passat mes d'octubre en un tram de gestió municipal de la carretera N-II que travessa el poble, una via paral·lela a l'autopista. El radar se situa en una recta de dos carrils per direcció, entre dues rotondes, en una zona comercial amb supermercats i grans magatzems a banda i banda de la via. Cada dia detecta més de 400 infraccions i aquesta xifra el converteix en el radar amb més penalitzacions de Catalunya.

Amb l'arribada de l'estiu i les vacances, els desplaçaments per carreteres i autopistes provoquen un elevat nombre d'embussos, i des que es va eliminar el peatge de l'autopista AP-7 aquesta via és una de les més afectades per les retencions. Si a aquesta equació hi afegim el fet que en aquesta època se sumen els desplaçaments típics de vehicles de transport (camions i furgonetes) i els privats de gent que va a la feina, de cap de setmana o de vacances, el resultat és un increment notable de l'accidentalitat i de la congestió de la circulació.

Fa 8 anys les carreteres franceses van passar a estar controlades per un nou element: els radars autònoms. Es tracta d'un tipus de dispositiu mòbil que està equipat amb rodes retràctils i control remot, i que pot operar de manera autònoma durant un màxim de 10 dies sense haver d'estar controlat per un agent a pocs metres.

Els conductors estan cada cop més controlats mitjançant tot tipus de dispositius. Els radars de velocitat en són un bon exemple ja que poden ser fixos o mòbils (englobant aquests darrers els que s'instal·len a vehicles, a helicòpters o fins i tot en forma de pistola), però no en són pas l'únic, ja que les carreteres i carrers estan plens de càmeres que regulen i sancionen l'accés a zones no permeses a la circulació, existeixen dispositius que controlen si fem servir el cinturó correctament i fins i tot les autoritats poden controlar si accedim a un carril Bus-VAO amb els acompanyants necessaris al vehicle o no.

"Estava doblegada i agafant-me la panxa. Tenia contraccions cada cinc minuts", narra la Mireia. Estava de part. Conduïa la seva parella i entraven a Barcelona per l'avinguda Diagonal. Eren les cinc de la matinada d'un dijous, el 18 de novembre de l'any passat. Anaven a 79 km/h i sabien que hi havia un radar perquè el tram estava limitat a 50 km/h. "No em podran posar l'epidural. Tira, tira", va dir la Mireia. Ell no va frenar i el radar els va fotografiar.

L'AP-7 tindrà més limitacions de velocitat, més radars i controls, velocitat variable en el tram central, al Vallès, i reorganització de carrils. "Hem de fer canvis, i hem de fer-los ja, per reduir la sinistralitat i també les congestions". Així de contundents han estat el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, i el secretari general d'Infraestructures del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Xavier Flores, que aquest dimecres al matí han comparegut per explicar el reguitzell de mesures que han acordat de manera conjunta i per implementar de manera "immediata", durant les pròximes setmanes. L'objectiu és reduir la sinistralitat i les cues que, des que es van suprimir els peatges, s'han generat en aquesta via que travessa Catalunya per l'augment del trànsit de persones i mercaderies.

Els Mossos d'Esquadra han denunciat penalment un home de 41 anys, veí de Montcada i Reixac, per circular a 185 quilòmetres per la C-14 a Peramola (Alt Urgell), una via que està limitada a 90 quilòmetres per hora. Se l'acusa d'un delicte contra la seguretat viària per circular a una velocitat penalment punible. Els fets van tenir lloc durant un control de velocitat a l'alçada del quilòmetre 147 de la via. El conductor haurà de comparèixer, quan sigui requerit, davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Solsona, segons informa l'ACN.

Les empreses agroalimentàries se saben un dels pocs sectors que han conviscut amb la pandèmia de coronavirus sense grans estralls en els comptes de resultats. Segons ha pogut saber l’ARA, el productor d’arròs del delta de l’Ebre Nomen Foods va tancar l’últim exercici fiscal -que s’acabava el 31 d’agost del 2020- amb una facturació de 29,8 milions d’euros (un 6% menys) i una millora del resultat operatiu de fins als 2,8 milions. La societat mercantil que va néixer fa tres anys d’escindir part de la cooperativa Arrossaires del Delta va viure uns mesos frenètics amb el confinament més dur, quan les vendes es van disparar un 250% durant els mesos de març i abril. “Va ser una producció molt bèstia, però també temporal, perquè un cop les llars ja havien comprat provisions d’arròs ja no en calia més”, explica Enric Batlle, conseller delegat de la companyia.

Cop judicial del Tribunal Suprem per acabar amb la contractació temporal de les empreses subcontractades o, dit d’una altra manera, per combatre la precarietat laboral dels empleats que treballen per a aquest tipus de companyies. Una sentència de l’alt tribunal feta pública ahir rebutja que una empresa que presti servei a una altra com a subcontractada tingui a la plantilla empleats amb contractes temporals. Amb aquesta sentència, doncs, el Suprem modifica la jurisprudència que es mantenia des de finals dels 90, en què s’acceptava que els contractes per obra i servei s’ajustessin al temps que durés el contracte firmat entre l’empresa subcontractada i la companyia principal.

La biotecnològica catalana Splice Bio ha tancat una ronda de finançament liderada per Ysios Capital i en la qual ha participat també Asabys Partners mitjançant el seu fons Sabadell Asabys. Malgrat no fer pública la quantitat invertida, una de les parts implicades en l’operació assegura que és una ronda suficientment gran com per desenvolupar la plataforma de teràpia gènica en què treballa l’empresa fins a la fase preclínica, és a dir, fins abans de començar els estudis en pacients.

Els avisadors i detectors de radars fixos són una realitat legal al nostre país. De fet, fins i tot Google Maps ens pot alertar de la presència de radars, i alguns fabricants com ara Renault tenen avisos sonors que alerten de la proximitat d’un radar.

El Servei Català de Trànsit (SCT) instal·larà el primer radar de velocitat que multarà els cotxes que facin massa soroll. L'aparell, anunciat pel director de l'organisme, Juli Gendrau, en una entrevista a Catalunya Ràdio, serà el primer que no detectarà els excessos de velocitat sinó la contaminació acústica que causen els vehicles.

El 2022 els conductors tindran encara més pressió per respectar els límits de velocitat. L’Eurocambra va aprovar ahir, per 578 vots a favor, 30 en contra i 25 abstencions, una nova directiva per millorar la seguretat a les carreteres europees que, entre altres mesures, implica que els vehicles nous hauran d’incorporar un assistent intel·ligent de velocitat a partir del 2022. Per als vehicles vells, la data límit serà el maig del 2024. Aquesta és només una de les 30 mesures tecnològiques que la UE vol convertir en obligatòries per reduir les víctimes a les carreteres europees, amb conductors cada vegada més envellits i més distrets per la tecnologia.

"Un radar no pot ser recaptatori, i si n'hi ha, s'han d'analitzar", ha assegurat el conseller d'Interior, Jordi Jané, després que l'ARA hagi avançat aquest dilluns les dades de multes i recaptacions dels 233 radars de trànsit de les carreteres catalanes i els 13 de l'Ajuntament de Barcelona. En total, han ingressat 253,7 milions d'euros en multes. Això és més que tot el pressupost que la Generalitat destina al foment de l'activitat econòmica, que inclou turisme, consum i indústria. De mitjana, cada dia 2.245 conductors són sancionats per prémer massa l'accelerador.

Aquest cap de setmana comencen a funcionar els radars que s'havien anunciat en sis dels trams més conflictius de la xarxa viària catalana.

Una avaria en el flaix d'un radar fix de la C-31, situat entre les sortides de Badalona nord i sud, ha alertat aquest matí de dimecres els conductors que circulaven en direcció Girona. Durant l'estona que ha durat l'avaria, l'aparell ha disparat el flaix indiscriminadament cada pocs segons.