Només en dos dels últims vint anys –el 2008, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), i el 2015, amb el de Mariano Rajoy (PP), que en realitat va ser una reforma fiscal–, Hisenda ha deflactat la tarifa de l'impost de la renda (IRPF), fet que significa ajustar-la a la inflació per evitar que es tributi més tot i tenir els mateixos o menys ingressos reals. I les dues últimes vegades que es van prendre mesures similars van ser davant de la convocatòria d'eleccions generals, el març del 2008, comicis en els quals Zapatero va ser reelegit per un segon mandat, i el desembre del 2015, quan Rajoy va repetir en el càrrec. Entre fer-ho i no fer-ho hi ha una diferència essencial: del 2019 fins al 2024 ha suposat uns ingressos addicionals per a l'Estat d'entre 9.700 i 16.700 milions, segons diversos estudis. Des de l'espai de les esquerres, encapçalat pel PSOE, es considera que aquesta mena d'ajustos defensats pel PP i que són per a totes les rendes beneficien especialment les més altes. I, per tant, advoquen per mesures més selectives i directes per a les famílies d'ingressos baixos o mitjans, com ara les reduccions i rebaixes al transport públic i altres.

L'Estat va tancar el 2025 amb el dèficit públic més baix des de l'esclat de la crisi financera de l'any 2008, gràcies a un nou rècord històric de recaptació d'impostos, segons ha informat aquest dimarts el ministeri d'Hisenda.

Oriol López (Mollet del Vallès, 1978) és el secretari general adjunt d'ERC i un dels negociadors del partit en les converses amb el Govern que, de moment, han fet que, per primera vegada, s'hagin retirat uns pressupostos que ja s'estaven tramitant.

Qualsevol notícia que comentem aquí s’ha d’entendre en un marc de guerra que ens afecta cada vegada més. Guerra a Ucraïna primer i ara a l’Iran i al Líban. El preu del petroli ha tornat a enfilar-se i ja sabem que quan s’apuja la benzina s’apuja tot. La nostra economia depèn, en aquests moments, de dos polítics, Netanyahu a Israel i Trump als Estats Units, a qui tot això els és igual perquè la guerra els dona mans lliures per fer el que vulguin. Per exemple, Israel ha atacat el jaciment de gas més gran del món. De manera que, aquesta guerra, que els Estats Units han anomenat “Fúria èpica”, ens està portant una inflació èpica i un desastre èpic, com tot el que toca el dit inepte de Trump, sobretot quan es deixa menjar l’orella pel lobi israelià i es refia de la seva intuïció, més que no pas dels seus generals o dels seus consellers de seguretat nacional. Cada dia està més clar que amb bombardejos i assassinats selectius els Estats Units no faran caure el règim dels aiatol·làs. 

John von Neumann no era especialment amant dels farols –els enganys– en partides de pòquer, però el pare de la Teoria de Jocs reconeixia de la seva utilitat per mantenir sempre en vil qualsevol negociació de suma zero. Esclar que també advertia que s'havia de saber jugar-los. Per començar, l'èxit de qualsevol farol passa perquè l'altre interlocutor –l'estudi de Von Neumann se centrava bàsicament en negociacions a dues bandes– el pugui considerar versemblant. I aquí és precisament on ha fallat l'estratègia negociadora entre ERC i el PSC pels pressupostos del 2026. Salvador Illa va fixar una data límit al calendari, el 20 de març, perquè els republicans deixessin d'arrossegar els peus iniciant un joc de la gallina –un altre concepte de la Teoria de Jocs, que explica que les dues parts avancen cap al precipici sense voler ser les primeres en cedir– que ha acabat en empat. El PSC i ERC s'han donat més temps perquè era l'única opció perquè no perdés ningú.

L'aprovació dels pressupostos anuals d'un govern autonòmic s'hauria d'abordar com una qüestió prioritària i separada d'altres reivindicacions polítiques que depenen d'àmbits institucionals diferents. Quan uns comptes públics estan prorrogats, l'administració perd capacitat per actualitzar programes, ajustar partides a noves necessitats i desplegar polítiques públiques amb més ambició. En particular, l'ampliació de la despesa social –en àmbits com la sanitat, l'educació i l'atenció a col·lectius vulnerables– requereix un marc pressupostari vigent i plenament operatiu. Condicionar l'aprovació d'aquests pressupostos a demandes el compliment de les quals correspon principalment al govern central introdueix un factor de bloqueig que acaba afectant directament la ciutadania, que veu endarrerides o limitades polítiques que sí que estan dins de la competència del govern autonòmic.

La Generalitat va recaptar l'any passat, un total de 6.069 milions d'euros per tributs propis i cedits, una quantitat sense precedents, amb un increment d'un 9,9%, que inclou tant la recaptada per l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) com la que recapta l'Estat i després transfereix, com és el cas de l'impost de matriculació, entre altres, segons la liquidació provisional dels pressupostos prorrogats el 2025. La quantitat, que duplica l'obtinguda el 2015, es va veure impulsada pels tributs de patrimoni i transmissions patrimonials, amb pujades del 9,6, fins a 835 milions, i del 17,6%, fins a 3.263 milions, respectivament. Un dels altres grans tributs cedits, el de successions i donacions, amb 1.162 milions, va augmentar el 0,8%.

El Congrés tornarà a debatre i votar la setmana que ve la pròrroga de l'escut social que inclou, entre altres coses, la mesura per evitar els desnonaments d'algunes famílies vulnerables. Després d'un intent fallit pels vots en contra del PP, Vox i Junts, el govern espanyol porta el text a la cambra baixa per segon cop –ara, amb la revalorització de les pensions en un altre text–. De moment, però, l'executiu de Pedro Sánchez no té els vots lligats i d'això en depèn la continuïtat de mesures que han quedat en un segon pla –però que fa cinc anys que estan en marxa–, com és el cas de les deduccions en l'IRPF per la rehabilitació d'immobles en què es millori l'eficiència energètica. En el cas de Catalunya, entre els anys 2021 i 2024 s'han beneficiat 34.383 habitatges, segons dades del Butlletí Especial de Rehabilitació, l'Observatori d'Habitatge i Sòl i l'Agència Tributària a les quals ha tingut accés l'ARA.

ERC reclamava un gest socialista que permetés desbloquejar la negociació pressupostària i que fos en forma de compromís amb la recaptació de l'IRPF. El gest, ara per ara, no arribarà del PSOE, tal com inicialment volien els republicans, però aquest matí el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha explicitat el seu compromís "total" per aconseguir que Catalunya assumeixi la recaptació de l'IRPF. "El meu compromís en avançar en la gestió de l'IRPF i la Hisenda catalana és total", ha afirmat Illa. Això en què es traduirà? En una intervenció curta sense preguntes emmarcada en la reunió del Consell Tècnic de la Generalitat, el cap de l'executiu no n'ha donat detalls, però sí que ha explicitat que "impulsarà els acords i les iniciatives parlamentàries per fer-ho possible". Aquest dissabte Esquerra reuneix a primera hora del matí (8.30 h) la seva executiva en una reunió extraordinària, on hauran de decidir si el gest del president és suficient per començar a negociar els comptes. Després la direcció reuneix el seu consell nacional, on haurà de posar sobre la taula l'escenari acordat per l'executiva.

La creació del consorci d'inversions –l'òrgan que ha de servir per fiscalitzar les inversions a Catalunya– havia de servir com a desllorigador perquè ERC obrís converses amb el Govern pels pressupostos, mentre continua negociant un acord per la recaptació de l'IRPF. El president dels republicans, Oriol Junqueras, ha confirmat aquest dilluns que el seu partit retira la llei de l'IRPF. D'aquesta manera, els republicans donen més temps al govern espanyol perquè s'avingui a acceptar un compromís que ja va assumir per la investidura de Salvador Illa. Junqueras ha advertit, però, que la línia vermella continua vigent: no començaran a negociar els comptes de la Generalitat fins que es tanqui l'acord perquè l'Agència Tributària de Catalunya pugui recaptar l'IRPF.

En plena negociació estancada per a la recaptació de l'IRPF en el futur, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) incorporarà 152 persones de manera temporal per cobrir l'atenció durant la pròxima campanya de la renda a partir del maig que ve. Es tracta d'un increment del 49% del personal d'aquestes característiques respecte a l'exercici passat. A més, se sumaran 36 oficines distribuïdes per Catalunya dedicades a aquesta tasca. D’aquestes, vuit seran plataformes temporals destinades exclusivament a l’atenció de renda i s’ubicaran a Barcelona (tres centres), Girona, Lleida, Tarragona, la zona del Baix Llobregat i la zona del Besòs.

Una nova rebaixa fiscal a Madrid per respondre la proposta de model de finançament acordada entre ERC i el PSOE. Isabel Díaz Ayuso ha anunciat aquest dilluns que la seva comunitat abaixarà a partir de l'any que ve mig punt els trams de l'IRPF autonòmic, que ja eren els més baixos de l'Estat. El tipus mínim passarà a ser del 8% i el màxim del 20%, cada cop més lluny de Catalunya, que oscil·la entre el 9,5% per a les rendes baixes i el 25,5% per als contribuents que ingressen més de 175.000 euros anuals.

Visiblement satisfeta amb la proposta de finançament autonòmic presentada per la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero, però conscient que no es pot obtenir el 100% del que es vol, la consellera d'Economia, Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) rep l'ARA al Palau de la Generalitat convençuda que Catalunya hi surt guanyant amb el projecte. I afirmant que no veu impossible que tiri endavant.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, treu pit per l'acord assolit sobre el nou model de finançament subratllant que mai cap altre govern de la Generalitat havia assolit quotes tan elevades de sobirania econòmica.

A final d'any normalment pensem com podem estalviar en l’IRPF. Comencem, però, amb una mala notícia: a Catalunya –en comparació amb altres comunitats autònomes– les possibilitats són força limitades. Mentre que en altres territoris es poden desgravar despeses tan quotidianes com el gimnàs, aquí les deduccions existents sovint són difícils d’aplicar per a la majoria dels contribuents, com ara la compra d’un vehicle elèctric, les reformes d’habitatges amb millores d’eficiència energètica o la compensació per pèrdues en accions.

Hi ha contribuents que a aquestes altures, un cop superat l'any en què es va presentar la declaració de la renda (IRPF) del 2024, encara no han rebut la devolució que van sol·licitar. De fet, són diners pagats de més a l'Agència Tributària i pels quals aquesta no paga interessos.

Hi ha un motor que impedeix que la capacitat de gestió del govern espanyol es paralitzi. És la recaptació d'impostos, que, fins al novembre, supera per primera vegada els 300.000 milions d'euros. Es tracta d'un nivell sense precedents, a només un mes del tancament de l'exercici. Així doncs, aquesta xifra anticipa que el 2025 ha sigut un nou any d'ingressos rècord.

El ministeri de Treball encarrila la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026. En la primera reunió amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, i la patronal espanyola CEOE, celebrada aquest dimarts a la tarda, l'equip de Yolanda Díaz ha volgut temptejar els agents socials per veure si hi ha marge de negociació, sense plantejar una xifra concreta per l'increment per a l'any 2026.

Llegim a El Mundo que els andalusos “es podran deduir, a la declaració de la renda, les despeses del gimnàs”.

El desllorigador per la investidura de Salvador Illa va ser l'acord perquè Catalunya tingués un nou model de finançament singular que passava per recaptar tots els impostos, començant per l'IRPF. A banda del PSC, l'acord també el va avalar el PSOE en un comitè federal, la garantia que li va servir a ERC per sotmetre aquell pacte a votació de les bases –que van avalar amb una ajustada majoria, un 53,5%–. Tot i que sobre el paper el pacte establia que de cara a l'any vinent l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ja havia de recaptar l'IRPF, al llarg dels últims mesos aquesta previsió no només ha mutat, sinó que el compliment global del pacte ha quedat en l'aire. El xoc entre Esquerra i el ministeri d'Hisenda s'ha fet evident en les últimes setmanes, i ha deixat en fals el govern de Salvador Illa, que ha hagut de fer equilibris. Què separa ara mateix les dues parts? Per què no encaixa el que demana ERC amb el que vol la titular de la cartera, María Jesús Montero?