El Govern accelera per aprovar els pressupostos en els pròxims dies

BarcelonaEl Govern s'ha posat entre cella i cella tenir pressupostos aquest 2026. Els del 2025 ni tan sols es van arribar a presentar: amb Salvador Illa tot just aterrat al consell executiu, el Govern va haver de superar el seu primer any de legislatura amb suplements de crèdit davant la negativa dels socis d'investidura, especialment d'ERC, d'obrir una negociació pressupostària mentre no veiés passos per materialitzar el nou finançament. Aquest any el Govern ja ha encetat converses amb els Comuns, que donen per complerts els acords que van signar l'any passat i ja han fixat les seves condicions pels comptes d'aquest any. Ara bé, encara no ha entrat a l'equació l'altre soci d'investidura, Esquerra, imprescindible perquè els pressupostos vegin la llum. L'executiu tenia al cap aprovar el projecte de llei la setmana que ve al consell executiu i tenir enllestit tots els tràmits parlamentaris abans que acabi el mes de març o a tot estirar, després de Setmana Santa. De fet, segons fonts consultades per l'ARA, l'executiu havia previngut els consellers perquè estiguessin preparats per a aquest escenari.

Ara bé, a hores d'ara aquest calendari està en l'aire perquè l'executiu està a l'espera d'arribar a un acord amb ERC per intentar desencallar la recaptació de l'IRPF i començar a negociar els comptes. Les converses són diàries i a tres bandes –Govern, executiu estatal i ERC– i, segons algunes fonts consultades, l'escenari que hi ha sobre la taula ara mateix és accelerar les converses perquè, si no pot ser la setmana que ve, el consell executiu pugui aprovar els comptes la setmana del 23 de febrer. Quin és el camí que hi ha a hores d'ara sobre la taula perquè Esquerra s'avingui a negociar els pressupostos?

La via per acostar ERC

En els últims dies, ha entrat en joc un element nou que podria servir de desllorigador de les negociacions. Es tracta del consorci d'inversions que els republicans van pactar amb el PSC per la investidura de Salvador Illa i que fins ara estava encallat. D'aquest òrgan n'havien de formar part l'Estat i la Generalitat i havia de servir per fiscalitzar l'execució de les inversions a Catalunya. Arran del caos a Rodalies dels últims dies, aquest consorci sobresurt com un element que li pot servir a l'Estat per arrodonir el relat sobre el seu compromís inversor en la xarxa ferroviària catalana i, a la vegada, complir un dels compromisos bloquejats amb ERC.

Una de les vies per materialitzar aquest consorci seria que ERC presentés una proposició de llei al Congrés. ¿Aquest consorci pot ser la nova condició dels republicans oblidant la de l'IRPF? Esquerra assegura que no. La via per no renunciar-hi passaria per aparcar la proposició de llei que el partit té registrada al Congrés per emparar legalment l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i traslladar-ne el contingut a través d'esmenes a la llei del finançament, que ha de presentar María Jesús Montero pròximament al Congrés –i que ha de recollir el nou model que va presentar al gener–, segons ha avançat SER Catalunya i ha confirmat l'ARA. Llavors dependria del PSC, però sobretot del PSOE (i de la resta de socis parlamentaris), que aquestes esmenes prosperessin i, per tant, que s'avancés en la recaptació de l'IRPF que recull l'acord d'investidura de Salvador Illa –i que ara el govern espanyol es resisteix a materialitzar–. De fet, els republicans mantenen que necessiten un compromís que aquesta qüestió no caigui en sac foradat.

Els republicans mantenen que és el PSC qui s'ha de moure si vol actualitzar els pressupostos i li demanen que pressioni l'executiu espanyol en aquest sentit. ERC tenia previst portar a votació l'admissió a tràmit de la seva proposició de llei sobre l'IRPF el 24 de febrer al Congrés, però aquest debat es podria substituir pel de la llei sobre el consorci d'inversions. Govern i ERC negocien, així, una pista d'aterratge que permeti als republicans asseure's a la taula de negociació pels pressupostos.

De portes enfora, l'executiu segueix dient que manté l'objectiu que els comptes siguin aprovats abans que s'acabi el mes de març. "Suarem la samarreta", deia aquesta setmana la portaveu, Sílvia Paneque, fent servir una expressió que ha utilitzat en els últims mesos el president espanyol, Pedro Sánchez. Amb el calendari a la mà, si el Govern no presenta els comptes la setmana que ve o a tot estirar la següent, serà molt difícil complir el calendari.

La negociació amb els Comuns

Els Comuns, amb qui el Govern negocia formalment els comptes, han demanat explícitament que l'executiu no aprovi la llei de pressupostos abans de tancar un acord amb ells i entrar-los al Parlament. Una situació, doncs, idèntica a la d'ERC. Les converses amb el grup de Jéssica Albiach tot just fa una setmana que han començat i, de moment, s'han reunit en tres ocasions —es tornaran a reunir dilluns—. Fonts d'aquesta formació asseguren que tot plegat encara està a les beceroles i que necessiten més temps. Ho ha verbalitzat el portaveu dels Comuns, David Cid, aquest divendres després de l'última reunió amb el Govern i ha assegurat que continuen "lluny" de tancar un acord perquè l’executiu no es mou prou en dues carpetes que el partit considera prioritàries: l’habitatge i els trens, informa Martina Alcobendas. A més, exigeixen concretar la condició "imprescindible" que han posat: prohibir la compra especulativa d'habitatge.

Segons ha explicat aquesta setmana la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, l'informe dels experts encarregat pel Govern veu "constitucional" la mesura. Ara bé, Paneque va tirar pilotes fora quan li van preguntar pel tema, explicant que no farà valoracions fins que hi hagi un "acord" sobre la proposta. A l'espera de com es concreta, fonts dels Comuns expliquen que estan avançant en altres qüestions com ara el pla de reforç de Rodalies i la xarxa de bus alternativa, a més de les mesures que exigeixen en matèria d'habitatge i que passen, entre d'altres, per incrementar fins als 1.200 milions d'euros el pressupost en aquest àmbit. El Govern, per la seva banda, ha assegurat aquest divendres que les converses avancen "a bon ritme per intentar arribar a un acord al més aviat possible".

Pressupostos de legislatura?

El Govern té vigents encara els pressupostos del 2023, els últims que va aprovar el govern de Pere Aragonès amb el suport dels socialistes i els Comuns. Si Salvador Illa aconsegueix tirar endavant els comptes d'aquest 2026 —que es reincorporarà dilluns a la feina després de gairebé un mes de baixa per l'osteomielitis pública que se li va diagnosticar—, serien els primers de la legislatura. I potser els últims. Per què? De portes endins, el Govern recorda que l'any que ve hi ha eleccions municipals i que aquest context preelectoral no és el més propici perquè els partits s'avinguin a negociar uns pressupostos. Quedarien encara els del 2028, però aquests podrien ser encara més difícils perquè seria l'últim any de legislatura de Salvador Illa i els partits tornarien a estar en mode electoral, preparant-se per a les eleccions catalanes.

Per això, el Govern vol prémer l'accelerador aquest any, conscient que pot ser l'única oportunitat que tingui per aprovar els primers pressupostos de l'executiu socialista. Sense comptes, donaria signes de debilitat en un context en què se li acumulen les crisis. Rodalies és la principal patata calenta que té per solucionar –tot i que és conscient que no serà a curt termini–, però també se li han revoltat els mestres, els metges i els pagesos. Ara bé, també és cert que al Parlament no hi ha aritmèticament una alternativa a Illa i el context d'auge de l'extrema dreta beneficia un president socialista que es presenta com l'antídot.

Estem treballant per ampliar aquesta informació